Mati de Diumenge reivindicatiu a la comarca, prop de les dues mil persones es van manifestar el passat Diumenge al davant del consell comarcal per reivindicar un model de comarca molt diferent al que ens volen imposar.
En arribar els tractors de la unió de pagesos es va iniciar la manifestació cap a l’ajuntament de Mataró on ha finalitzat fent actuacions musicals, han pres la paraula representants de diverses associacions del territori i una botifarrada.
Una marxa cívica i mot sorollosa dons va contar amb la participació de grups de batucada i grallers que s’han fet sentir amb força en tot el recorregut.
La construcció prevista de quatre carrils a tocar dels ja existents a la autopista fa malbé molt de territori i afecta als bens i la qualitat de vida de molta gent.
Tot per no tocar els peatges que van en benefici d’unes concessionàries que ja porten quaranta anys treien nos els suc als Maresmenys.
Concessionàries per altre banda propietat d’entitats financeres que son les que mes tard perdonen els crèdits amb que es financen els partits politics impulsors del projecte.
Projectes que es fan d’esquenes a la gent del territori afectat que ja en comença a estar farts del model de comarca que els volen imposar, model que va nomes en benefici de grans grups econòmics i que una vegada espatllat tot, marxaran a altres indrets on les seves relacions amb politics sense escrúpols ni sensibilitat els permetin continuar fent grans negocis amb molta rendibilitat.
He vist companys d’altres reivindicacions i he tingut la sensació que les lluites son diferents pero que sempre estem lluitant en contra els mateixos.
2 comentaris:
Fa anys vaig anar a la manifestació en què es reclamaven els papers catalans de Salamanca, veure una mitjana d'edat que superava els 70 em va fer encongir el cor, no havíem procurat als nostres grans la pau i tranquilitat que es mereixen.
Ahir veure tants pagesos defensar la terra també em va fer sentir amb el cor petit. La terra ens fa respirar, ens alimenta, és el nostre llegat pels petits que ara creixen...
Ningú sobreviu si li tapen el nas i no pot respirar. Ni si tapem la boca i no pot menjar...
Que no ens tapin les orelles i els ulls: que NO ENS TRINXIN LA COMARCA. ATUREM-LOS!
TPC
Teníem un model molt nostre de mercats on els pagesos podien vendre els seus productes directament al consumidor, això ens donava una sèrie d'avantatges com era tenir un territori cuidat i una gran diversitat d'aliments de qualitat sans i amb gust, a la vegada que molta gent tenia la possibilitat de viure'n.
Els diners que generava l'activitat es quedava en el territori.
El model podia tenir algunes mancances per adaptar ho a les noves necessitats de la població, però en lloc de mirar de conservar ho fent els petits canvis necessaris, estan optant per altre model on unes poques pro poderoses corporacions compren els productes allà del mon on poden fer mes negoci ells, ja que al consumidor no arriba aquesta avantatja econòmica, l'únic criteri es l'econòmic i l'aspecte del producte, trobant nos amb aliments que no tenen gust a res.
El model necessita de la utilització intensiva del vehicle privat, totes aquestes mesures no fan mes que anar en detriment d'un model per afavorir l'altre el de les grans corporacions, ni afavoreixen als consumidors ja que al final la competència es inexistent i nomes es pot triar entre una gama reduïda d'aliments, la majoria poc saludables, ni afavoreix la economia local dons son depredadors dels recursos, tant dels naturals com dels econòmics.
També necessita de la col•laboració de politics sense cap mena d'escrúpol a l'hora de fer carrera als que doten de recursos i de visibilitat en abundància en una simbiosis on les persones del territori, a la que s'adonen ja ho troben tot fet, d'aquí l'importancia de recolzar aquestes persones que defensen el territori d'agressions i el model tradicional, els pagesos que saben el que costa tot son un dels col•lectius mes actius.
La comarca quan jo era petit era un paradís, avui ja costa trobar paradisos aïllats, no se si el progrés ha de ser el que volen fer aquesta gent, tot ple de ciment i de cotxes.
Publica un comentari a l'entrada