Fem jurisprudencia altre vegada

Ja fa uns mesos que en la jurisprudència del "Consejo General del Poder Judicial" es pot trobar una sentencia de la "Sala de lo contencioso"   STS 1558/2012,  que tracta de Can Canyamars.

Comprovareu que en totes les sentencies, els noms dels afectats estan canviats, suposo que per que no es això el que te importància si no la interpretació de les lleis que fa el tribunal.

Un fet a destacar de mala gestió del nostre ajuntament i de la administració en el seu conjunt  es que en 1987 es van aprovar les NNSS i no va ser fins el 26/06/1998 , (onze anys desprès ¡¡) que no es van aprovar definitivament, en Novembre del 2003  encara estaven barallant se  en el contenciós.

 

 ( Mes dades, la cosa va començar l'any 1967, portem ja 45  anys).

Altre fet molt important a destacar es la manca d'informació per part de l'ajuntament als propietaris de les demandes i processos judicials establerts durant aquest temps i en l'actualitat en els quals hem estat part interessada.  

Aquets processos ens poden afectar de manera molt important i hem d'estar  representats, ja que tenim un interès legítim que es pot veure afectat per el resultat del procés, per tant la nostra intervenció  es necessària, dons res, nosaltres vivim totalment aliens i ignorants de tot el que ens afecta, cap comunicació, mes al contrari es porta tot quasi en secret, ni a les preguntes dels  regidors en els plens els expliquen res, això ha estat la constant  ara i duran tots aquets anys, amb la excepció del període en que la Ass. Propietaris estàvem  a sobre que d'alguna cosa ens assabentàvem. 

Així ens trobem que entre tant  discutien en els tribunals i posposaven la solució als nostres problemes, a esquenes de la resta de propietaris,  la nostra urbanització que era urbana conforme a la legislació aplicable amb anterioritat, va passar a ser "urbano no consolidado" en aplicació de la nova "Lei 2/02 art 43 y sucesivos". Això es el que diu la sentencia del tribunal superior i que crea jurisprudència, afegint que:

"Por tanto los suelos de la urbanización no tienen la condición de solares y lo que les falta para

completar o terminar la urbanización es de tal alcance, cualitativo y cuantitativo, que no permite incluirlos en los restringidos términos del art. 30.b. para poder ser considerados suelo urbano consolidado." 

També:

 " el que el ayuntamiento haya dado correcta o incorrectamente licencias de obra no es un acto que determine la clase y categoria del suelo."

Així dons donem per acabada la polèmica que durant una temporada va fer gastar tanta saliva a alguns sobre la qualificació del sol, no ens queda mes remei que consolidar aquest sol realitzant les obres que la llei demana donant la raó a l'ajuntament.

Com anem comprovant reiteradament el temps sempre juga en contra nostre, cada vegada els requisits legals per acabar la urbanització son més exigents i per tant més costosos, la pujada  del IVA del 16% al 21 % ens suposa un sobre cost de l'ordre dels 500.000 euros, la propera desaparició de la desgravació per inversió en vivenda habitual impedeix que les persones que viuen aquí puguin exercir-la per la seva quota  i amb el temps perdérem també el dret a demandar al venedor per les instal·lacions  que ens deia a l'escriptura que ens venia  i ara hem de pagar per que no es van fer o es van fer malament, son una pila de diners que podríem intentar recuperar o compensar ho amb altres drets.

Quan veus que els personatges que tenen intel·ligència sobrada per la gestió dels seus interessos particulars i per solucionar els de altres promocions o projectes, son tan poc eficaços aquí  comences a pensar si no pot ser que amb els retards injustificats i la manca total d'informació el que es busca interessadament es la prescripció, la exculpació o la caducitat.

 

La sentencia, que te molta informació sobre la urbanització i serveix de resum per si mai ningú vol anar a un advocat  la podeu llegir completa fent clic aquí.