VVVs.
jocs florals
divendres, 27 de novembre del 2009
Enduro a Canyamars
VVVs.
dijous, 19 de novembre del 2009
Volem la copia dels projectes integra
Veig incrèdul i espantat les noticies que sobre la corrupció en els municipis estan sortint en els mitjans.
Et diuen que en alguns ajuntaments han pispat milions d’euros, estan les presons plenes de gansters, el Garzon treballa de dia i de nit.
La meva estranyesa es no com es poden fer desaparèixer milions d’euros, a mi ja em costa entendre com es poden malversar tant sols uns centenars.
En una empresa, en un banc, en una entitat privada per petita o gran que sigui es porten uns controls, un sistema, una comptabilitat que fa molt difícil la malversació dels diners.
La raó es que els propietaris o gestors estableixen sistemes que facin molt difícil el frau, es que si no ho fan no duren un mes.
Llavors com pot ser que en uns ajuntaments on tenen molts mes mitjans per controlar ho tot, es puguin fer aquestes marranades.
La raó no pot ser altre que els mateixos gestors ja propicien el sistema per que el frau i les corrupteles siguin possibles, no en trobo altre d’explicació.
En un ajuntament on les decisions es prenguin en equip, on la informació esta a l’abast de tots els interessats, on els partits de la oposició tenen la porta oberta per fiscalitzar la tasca del equip de govern, on tots son iguals davant de la llei, on els ciutadans poden anar a consultar les coses i el destí dels seus diners dins el municipi, on es fomenta la participació , especialment dels que pensen diferent, en un ajuntament transparent, es molt difícil la corruptela.
El silenci, la ocultació, la foscor, la acumulació d’informació i el poder de decisió en unes poques persones, facilita per el contrari tota mena de actuacions corruptes a tots els nivells, lògicament els de dalt son els mes propicis a sortir ne beneficiats, els sistema no es crea casualment.
Molta gent te la percepció que “lo publico” no té amo, que no es de ningú, així des da el ciutadà que fa malbé el mobiliari públic fins el funcionari que s’emporta els bolígrafs del ajuntament a casa no tenen la percepció de haver fet mal a ningú, ja que el que han trencat o pispat no es de ningú, no te propietari.
Confonen els regals o els privilegis del càrrec com a personals i amb els diners passa el mateix, sembla que no son de ningú.
Hem de tenir ben clar que els bens i els projectes públics son bens propietat de tots i no ens hem de tallar un pel en exigir informació, explicacions i aclariments de manera que ho entenem, sobre tot en el que respecta a la bona administració de les nostres contribucions al comú.
Els politics son els gestors, pro la política es, per definició, diàleg, consens, i poc diàleg o consens pot haver si uns ho saben tot i ho amaguen als altres.
Ara amb tot això que s’escolta es fàcil preocupar nos de com anirà tot aquest procés nostre que s’inicia amb l’enviament de les cartes i on ens demanen tants de diners, si comença escatima’n i amagant les dades, tenim mala peça al taler.
Volem disposar de tota la informació d’una manera fàcil i entenedora, aquí volem els diners a sobre de la taula i la llum encesa.
Qui amaga les cartes es que vol fer trampes.
dilluns, 9 de novembre del 2009
Can Canyamars: Tengo otra carta para ti
Ja diu la nota informativa que la quantitat es provisional, per tant el que jo faria es tenir-la com a tal i de moment no donar li mes importància, hem de veure els projectes i hem de veure si son capaços de executar los.
Una cosa que es molt important es comprobar que les dades de la nostra propietat siguin correctes, totes les dades, comprobem la situacio en el mapa, ja que nosaltres som propietaris del que diu en el registre de la propietat que es nostre i aquesta gent han estat remenant.
En l’anterior projecte varem detectar errors tambe en els números de la parcel•la, es a dir que efectivament algunes persones eren propietàries de la parcel•la 200, pro la 200 del plano no coincidia amb la seva, estaven canviades.
Imagineu el dia que la veneu la que es pot formar.
La llebre la van fer saltar els veïns que deien que els apuntaben mes metres dels que tenien, amb els que jo vaig poguer parlar ho han resolt, pro els que els sortien menys metres i en conseqüència pagaven menys, aquets no van dir res, compte.
En resum l’important ara mateix no es tant la quantitat , si no, que tenim la obligació de comprovar i repassar que totes les dades son correctes, com si la compréssim ara, dons es poden haver equivocat i una vegada aprovat definitivament solucionar qualsevol errada costarà molts de diners i temps.
Si voleu legir mes:
Clic aqui
Clic aqui
Clic aqui
Clic aqui
divendres, 4 de setembre del 2009
Can Sus canvia de mans
Això es el que em van dir les persones que en feien servei de la masia al preguntar-los per que ja no pujaven.
Pel que em van dir la propietat podria estar ara en mans d’alguna entitat bancària com a conseqüència de la crisi
Esperem que els nous tinguin la cura que mereix el lloc, encara que passats uns mesos de la transacció no hem vist cap rastre ni de cura ni d’interès per una masia que sembla predestinada a seguir el mateix camí que les altres dues d’aquest varal.
Per les entitats bancàries això no es mes que un expedient en una prestatgeria.
Les masies veïnes, tant la de can Feliu


com la de can Plonarriu son de propietat municipal i van camí de convertir se en una pila de pedres com a únic testimoni d’una època, unes tradicions i una manera de viure que formen part de les arrels ancestrals del que avui es Canyamars.


L’ajuntament actual les te en un total estat d’abandonament que ens fa obrir els ulls i deixa ben clara la veritable preocupació per el patrimoni històric i cultural de Canyamars , ja que tret de regidories amb títols rimombants, o propaganda en els papers que no donen mes feina que el rato de redactar los, no veiem cap acció decidida de conservació del patrimoni històric o paisatgístic, mes aviat tot el contrari, els diners públics es destinen generosament per actes on es pugui anar a fer relacions publiques i no en queden per aquestes tonteries.
L’estat d’abandonament i deixadeixa del patrimoni del poble ens fa obrir els ulls i crea també el dubte dels veritables motius de les grans quantitats de diners que es paguen a altres propietaris amb l’excusa de recuperar o mantenir un patrimoni, donat que els cassos que cito, a excepció de can Sus , son de propietat municipal i l’únic que necessiten es cura i manteniment dels mateixos.

Abandonament que causa dolor i preocupació a les persones que tenen una estima per el que ha estat el poble dels seus pares i preocupació per el que deixaran als seus fills.
dilluns, 31 d’agost del 2009
Monoleg
Vaig baixar a Dosrius a escoltar el monòleg que anunciava el programa de festes.
Aclarir prèviament que no es la meva intenció de donar lliçons de moralina ni de educació a ningú, que jo no en vaig gaire sobrat de cap de les dues cosses.
El cas es que com a la festa major de Canyamars, vaig trobar me altre vegada amb un monologuista que jo definiria dels de caca pedo teta, aquells que basen el seu humor en la abundància d’escatologia y d’obscenitats, i diem ho també un amb humor molt masclista, que dona una imatge de la dona d’objecte i degradant.
En principi poques cosses tinc que dir d’aquest humor d’adolescents i fins fa poc d’avis reprimits per la dictadura del generalíssim. Tot el que faci riure benvingut sigui.
També trobo molt bona la iniciativa de portar un monologuista que ens faci passar una bona estona.
Pro i de això es del que em queixo, sobretot en l’acte de Dosrius l’auditori estava composat d’abundant canalla, lògic i d’esperar a l’estiu en una festa major de poble.
De la mateixa manera que un nen no ha de banyar se sol si no sap nedar, penso que algunes cosses, algunes paraules, algunes obscenitats y algunes actituds com he dit abans degradants de la imatge de la dona no son necessàries per passar una bona estona i poden donar una imatge equivocada en persones no formades del tot.
Ignoro el que passarà per el cap dels nens desprès de tant de chupar i tantes al·lusions ridiculitzant les opcions sexuals no majoritàries, no se si les aportacions al seu llenguatge son les desitjables i si desprès entendran que algú els reny a ells i quan a aquell senyor que el va portar de la ma el regidor de cultura, li reien les gracies.
No se si li els canviarà la imatge que tenien de les seves avies en quant que sogres dels seus pares, pot ser ara les miren diferents, no se si s’estaran d’insultar a la gent grassa al veure que aquell senyor tant graciós també ho feia amb tant d’exit.
Si mes no, requerirà d’un esforç suplementari d’explicacions per part dels pares i mestres.
Per altres edicions i donada la selecció que es fa últimament dels artistes, proposo que en els programes posin una anotació que informi si l’acte es apte o no per a menors, poden marcar ho amb uns rombos com abans o amb uns calçots, mes ecològics.
Així els pares, mes informats podran decidir si l’acte es adient per la educació, la formació o els valors que volen per els seus fills.
De segur que un acte assenyalat amb 4 calçots l’omplirien, i pot ser el monologuista podria treballar millor ja que també he de dir ho, va estar queixant se reiteradament que la peculiar formacio dels nens presents, no el deixaven fer be la seva feina, nens penso jo que pobrets venien d’algun horfanat ja que ningú els anava a dir res.
dijous, 2 de juliol del 2009
Los numeros y los primos
Hay gente que lee el futuro en las manos, yo voy a hacer hoy un ejercicio de lectura del futuro leyendo los números, lo aprendí de mi madre que tenia que hacer muchos para llegar a fin de mes.
Se trata de la instalación de la planta de escorias en la cantera de Dosrius.
Resulta que el motivo por el que el propietario de la planta y la cantera esgrime para cambiarse es el elevado alquiler que paga actualmente en las naves que ocupa.
El señor dice que paga actualmente 20.000 € de alquiler donde esta y que si se viene aquí se los ahorra ya que la cantera es suya y no le tiene que pagar nada a nadie.
Veamos, veamos que dicen los números,,,,,, veo un crédito, veo un crédito para pagar el traslado y la construccion de la nueva planta de 1,250.000 euros.
Veo unas cuotas mensuales de 8.000 euros para pagar el préstamo y los intereses durante 25 años.
Veo unos pagos al ayuntamiento en compensaciones de 10.000 euros al mes.
Veo que 10.000+8.000 hacen 18.000, sigo mirando, me limpio las gafas para ver mejor.
Veo que solo se ahorra 2.000 euros, veo que paga el impuesto de sociedades y solo le quedan limpios 1300 euros al mes, en eso se beneficia trasladándose aquí.
¿Para ese beneficio se gastan 1.250.000 euros en una planta nueva ¿¿¿¿¿
Ahora viene la interpretación, que la hago yo.
Esta empresa tiene información, esta bien relacionada, sabe los planes de futuro que se están haciendo en la gestión de los residuos.
Cual es el negocio, el negocio es el espacio para acumular y tratar una gran cantidad de escorias, el negocio es hacerse con todo el pastel para poder poner el precio de recogida, para no tener competencia, para poder presionar, ese es el verdadero negocio, traer las escorias de todas las plantas de incineración que se van a construir en el futuro alrededor de aquí.
Y se construirán cerca de aquí por que en la cantera tienen solucionado el espacio para depositar los millones de kilos de basura y de caca quemada que producirán las nuevas incineradoras creándose un clúster que facilitara su implantación.
De ahí tanto interés, tanto técnico, tanto medico, tanta reunión, tanta atención, porque la apuesta es muy grande.
Ese es el verdadero y fabuloso negocio y no la chorrada del alquiler.
Veamos el convenio que firmaron con el ayuntamiento....... Vaya hombre, que casualidad, ya especifica claramente que las escorias pueden proceder de cualquier planta y como se reparten el pastel.
¿Pero por que ponen la clausula si solo hay una de incineradora, ¿que saben ellos que se callan, que previsores son y que bien detallado esta este punto.
En fin que mi pronostico es que vamos a parecer Montserrat, allí hay una virgen negra en una montaña, aquí vamos a tener una montaña negra y nos vamos a tener que encomendar a la virgen.
dilluns, 4 de maig del 2009
300 Mts.
Es la distancia máxima que recorre un vehículo con el cárter roto.
El dato es fruto de la numerosa experiencia en la observación de los rastros que dejan en el suelo de las calles de can Canyamars los vehículos que tienen la mala fortuna de tropezar con uno de los innumerables agujeros o piedras que tenemos como consecuencia de la eficacia de nuestro consistorio.
En unos años la paciencia de esta gente será proverbial, la frase:
“ tienes mas paciencia que un vecino de can Canyamars”,
se utilizara como substitución sinonimo o localismo de “ la obra de la Seu” o “ tienes mas paciencia que un santo
dilluns, 16 de març del 2009
Urbanitzacio Can canyamars, nou projecte de reparcelacio

Hem rebut una notificació del ajuntament de Dosrius on ens informa de la contractació d’un nou equip per redactar la modificació del projecte de reparcel·lació de Can Canyamars.
El cost de 20.300 euros ho pagarà integrament la Diputació de Barcelona.
El nou projecte tindrà en compte les modificacions fetes en el projecte d’urbanització , les al·legacions les errades del anterior i les sentencies judicials de Setembre de 2008.
El que pot ser que si ens repercuteixin als veïns es la inscripció al marge en el registre de la propietat del nou projecte.
Ja estem ben enfilats en la recta final de tot el procés , es moment de anar acabant els projectes y de recollir els fruits d'anys de treball.
Per el que esta a casa al marge de tot mai serà una bona noticia el rebre una notificació en la que te que pagar una quantitat elevada, pro per els que hem viscut intensament tot el procés ( que som molts ) el fet que estem a les portes de solucionar un problema que arrosseguem de l’altre generació es motiu d’alegria.
Hem fet entre tots un gran esforç per arribar aquí, hem de contar que partíem de una situació molt complicada, els grans del poble em deien si sabia ben be on m’avia ficat i vaja si sabien per que ho deien.
Hem aclarit la nostra situació legal i acabarem pagant unes quantitats mes que acceptables.
Un camí difícil i complicat amb tots els entrebancs que ens puguem imaginar, els veïns hem actuat amb paciència i comprensió i l’ajuntament ha anat superant un darrera l’altre els obstacles que han anat sortint.
Valoro moltísim el fet que hem mantingut la cohesió entre els veïns en un problema que fàcilment ens podíem haver barallat infinitat de vegades.
La lucidesa i la voluntat de unes persones ha estat determinant.
Ara quan ens passin el rebut ningú estarà content, es molt lògic, pro una vegada acabat tot i comparat amb altres llocs, penso que acabarem la feina amb una bona nota.
Es un projecte de molts anys de esforç i de feina en silenci que espero ara anirem veient els resultats i recollint els fruits.
Al final tots el que de una manera o altre hem participat en el procés podem estar ben orgullosos de com ha anat tot.
dimecres, 11 de març del 2009
3º projecte d'urbanitzacio de Can Canyamars

Volia advertir al lector que no tinc coneixements de construccions més enllà dels que pugui tenir qualsevol persona que hagi encarregat la construcció de la seva casa, és un dels motius pel que no entro gaire en els criteris ni els aspectes tècnics, com en els anteriors projectes la base és el respecte i la confiança que em mereix el treball de qualsevol persona.
Encara que comença malament, doncs dóna per bones coses d’oïdes, diu es així per que ho diuen els veïns, cosa que sobta d’un tècnic que vol fer un treball rigorós.
La primera impressió que et transmet és que han fet “cortar i pegar” d’altres projectes, desprès vas veient que el projecte, encara que la columna vertebral és molt similar als anteriors té una altra personalitat.
Ens explica que la nova xarxa d’aigua s’executarà sense afectar l’existent per tal de que els veïns que vulguin puguin connectar-se a l’actual que funcionarà normalment com fins ara, construint els nous dipòsits amb independència dels actuals, la qual cosa no estava del tot aclarida en els anteriors projectes.
També preveu que l‘aigua que arriba al primer dels dos dipòsits pugui venir de can Figueres com havíem plantejat en una de les reunions a les que vam assistir amb els anteriors tècnics i que van descartar, fent el projecte de Can Canyamars com una unitat aillada, sense tenir en compte l’aprofitament de equipaments instal·lacions o terrenys existents als voltants. Bé pel canvi de criteri.
Diu que conserva les voreres actuals, però a la vegada les té que obrir ja que passarà per sota la nova xarxa d’aigües, es un punt que haig de mirar amb més atenció en el mar de números que composen el preu final.
L’estudi geotècnic és el mateix de els anteriors projectes, però amb altre interpretació, són 20 les cales que es van fer, repartides per tota la urbanització, pot ser suficients per fer se una idea general, però poques per fer un pressupost seriós i precís.
El tècnic és conscient i aconsella seguir la traça del clavegueram existent en la mesura que sigui possible encara que ell en el projecte no ho fa.
És molt important que els propietaris de les parcel·les 303 – 543 - 518 – 386 – 387 , una parcel·la entre la 405 i la 537 i altre entre la 725 i la 224 que no diuen el número, mirin el projecte amb deteniment ja que es veuen afectades per servituds de pas de 3 mts d’amplada per la construcció de la xarxa de pluvials.
També la 625 està afectada per una servitud de
I una parcel·la a tocar de Can Figueres en el carrer de darrera els tallers Uris que té un tram de mur que envaeix la zona destinada a vorera i que diu el projecte que es tindrà que actuar.
El projecte contempla tres estacions de bombament per les aigües residuals.
El càlcul del consum punta d’aigua ho trobo una mica justet tenint en compte que es reguen els jardins o es tenen horts i que al estiu el número d’habitants per casa es superior als 3,2 hab parcel·la que calcula amb desviaments de un 50% però com que la urbanització està mig construir, de ser cert, no ho notarem en molt de temps.
La opinió personal és que el projecte es bàsicament l’anterior amb alguns canvis en els criteris o processos de construcció que fan que el pressupost tingui un número més baix que l’anterior, cada nova revisió fa aportacions positives i resol algun detall o una qüestió més.
Sempre he pensat que el preu final serà el que pugui fer la empresa adjudicatària que es la que sap veritablement el que pot costar cada partida i que, el que ens convé és la competència lliure i transparent entre el major número possible de candidats.
No tinc cap inconvenient en qualsevol de les obres que es fan, quan millor i de més qualitat siguin més beneficiós serà per nosaltres, el que si trobo és que en justícia tindríem que tenir aportacions de les administracions amb els mateixos criteris amb que ho fan en altres llocs del nostre municipi.
La discriminació ens ve únicament de la qualificació que ens fa l’administració, incapaç de acceptar que són els seus errors i les seves mancances les que en han portat aquí.
L’equip de govern és l’únic que pot fer aquesta tasca, sempre he estat optimista en aquest sentit, només ens cal esperar que alguna gestió doni algun fruit.
En breu faré arribar als socis de la associació de propietaris una copia del projecte.
Qualsevol altre propietari que vulgui una copia pot enviar un mail a cancanyamars@gmail.com, és bo que mirem els voltants de la nostra propietat de la que som els millors coneixedors.
dijous, 22 de gener del 2009
Un diputat a can Canyamars
El proper Dissabte 24 de Gener L’Eduard Garcia ens porta a les antigues escoles de Canyamars en Pere Aragones i en Jaume Camprecios.
En Pere Aragones es un diputat del parlament de Catalunya i en Jaume Camprecios es un assesor en temes de territori d’esquerra republicana de Catalunya.
L’Eduard Garcia ha fet un gran esforç per aconseguir la visita la qual cosa li agraïm, es una persona que sempre ha tingut un interès per la nostra problemàtica, sempre ha mostrat la seva voluntat d’ajudar i el mes difícil de tot, ha avant posat el interessos puntuals de partit en be de una solució beneficiosa per els veïns.
Son dos persones que poden tenir un coneixement molt ampli d’urbanisme i lleis i ens poden ser d’utilitat per informar nos i entendre millor el que ens esta passant.
I nosaltres també podem informar-los de la nostra realitat, dels problemes i neguits que tenim, que a l’hora de fer lleis no tinguin en el cap unes parcel·les i uns percentatges d’ocupació, si no que tinguin a l’Anna o en Jesús o en Jordi de Can Canyamars.
Ja se que es tard per avisar, pro Dissabte de 5 i mitja a set de la tarda , tindrem tot un senyor diputat a Canyamars a la nostra disposició per parlar de “ lo nuestro”, allí ens trobarem.
dimecres, 7 de gener del 2009
Can canyamars blanc

Ahir a la nit semblava que la cosa aniria mes forta i ens aixecaríem amb un bon gruix de neu.
Hem ficat les cadenes dins els cotxes i apilat llenya seca a resguard, que aquí a la que plou una mica et quedes sense llum.
Al final la cosa no ha passat de una bona enfarinada en la part més alta que ho ha deixat tot molt maco.
A la nit sembla que vol gelar i ens ho complicarà tot una mica als de dalt de tot.
Diuen que any de neus , any de bens, des de la part de dalt de can Canyamars , desitjar que l’any sigui com augura la meteorologia.


















