jocs florals

jocs florals

dilluns, 28 d’abril del 2008

El agua clara

Una de las cosas que me tranquilizaba durante todo el proceso que ha seguido la urbanización era la transparencia con que este se llevaba a cabo.


Cuando había una noticia nueva, una reunión con los técnicos o una novedad, el ayuntamiento nos llamaba a las personas que mostrábamos interés para que asistiéramos a la reunión o para informarnos de las novedades.

Así ha sido hasta hace algo mas de un año.

Esta actitud me generaba confianza puesto que esa transparencia era un indicador de que las cosas se hacían de una manera clara y sin nada que esconder.
A la vez la entendía como una actuación respetuosa con los vecinos.

En este tiempo se han resuelto los problemas legales y se ha redactado el proyecto de urbanización.
Pienso yo, con una actitud ejemplar por parte de los vecinos, la información siempre se ha utilizado en positivo.

Ya va para un año que no recibimos llamadas del ayuntamiento en este sentido, ignoro si es porque no hay nada que comunicar o porque no hay novedades, el que si que constato es un cambio de actitud por parte del ayuntamiento.

Ahora entramos en la parte final del proceso, esta fase final es la más delicada pues es en la que se reparten los costes y se adjudican las obras.
Es en esta fase, en la que se toca el dinero y es a mí entender la más necesitada de esa transparencia que hemos tenido hasta ahora.

El proyecto de reparcelacion debe repartir de una manera justa y equitativa los costes y es de esperar que la adjudicación de las obras se haga de la manera más favorable a los intereses de los vecinos de Can Canyamars.
La manera de evitar suspicacias en un asunto con intereses económicos tan importantes es la transparencia.

Creo que los vecinos tenemos el derecho a estar presentes a lo largo del proceso y creo que al equipo de gobierno le conviene también esta transparencia para evitar que una acción que es positiva para los propietarios y el conjunto del municipio sea instrumentalizada en su contra.

La división de los vecino/as en varias asociaciones con diferentes ópticas del problema es un factor lógico en un colectivo tan amplio y es una oportunidad para hacer llegar la información a un mayor numero de personas.

La falta de transparencia difícilmente puede ser entendida como un gesto positivo por parte del equipo de gobierno y puede dar lugar a todo tipo de especulaciones innecesarias.

El comportamiento ejemplar de los vecino/as de Can Canyamars en todo este proceso no se merece la pobreza actual.

De las aguas turbias nos puede salir cualquier cosa.




17 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Albert,
Com ja saps, a la que vaig veure que l'associació que jo presidia no era del tot transparent, vaig dimitir i no n'he tornat a volguer saber res més. Ara bé, dir que tot els proces de l'arranjament s'ha portat de manera transparent, crec es mirar s'ho amb ulls de ceg. Precisament la falta de transparencia es el que ha portat a la creació de una altre associació, i malgrat que ha estat parasitada, en els seus inicis va estar a punt de conseguir aclarir com avien anat les coses. No pots parlar de transparencia mentres tothom veu com al promotor se l'ha eximit de les seves responsabilitats, tampoc es pot parlar de transparencia mentres ens amaguen el projecte de reparcel.lació, quan ja fa més d'un any que el tenen, no hi pot haber-hi transparencia fins que no s'hagin contestat totes i cadescuna de les al.legacions que es van presentar, i que ens expliquin perquè vem estar pagant una taxa de clavagueram destinada al seu manteniment i no es va fer, portant-lo a la situació de total deteriorament per la seva ausencia, que s'en va fer amb els diners de la taxa, que tal com indica la lley, les taxes es generen exclusivament per cobrir el servei al qual van destinades, això no s'ha fet, com pots parlar de transparencia? Que em dius dels solars que tú mateix vas dir que l'ajuntament té com a garantia de les obres de l'urbanització? Que m'en dius dels carrers que el projecte diu que tenen de 3 a 5 metres més que la realitat? Tú recolaries la teva tanca per regalar la al carrer? O potser aquest error de quasi un 25% de m2 calculat en les mides dels carrar no es del tot un error involuntari i ningú s'esperava que algú es dediques a medir carrers amb el metro. La llista es ilimitada, i precisament la TRANSPARENCIA no ha estat present en tot aquest proces.

Jordi Fort

L'Albert ha dit...

Hola Jordi, cada comentari teu donaria peu a escriure un tractat per la quantitat de assumptes que toques, pro son molt benvinguts perquè planteges visions del assumpte que a mi no em passen per el cap, fent ho tot mes ric.

Jo crec que si, que fins fa poc menys d’un any a la manera de portar el procés se li podria posar l’adjectiu de transparent.
A les persones que mostraven interès sels informava del que es feia i de tant en tant en els moments claus es van editar números especials repartits per totes les parcel•les.

Altre cosa es que les cosses que es fan ens agradin mes o menys, això es una cosa, i la transparència es altre.

La redacció dels projectes d’urbanització, donada la seva complexitat i els coneixements necessaris per construir ho complint totes les lleis i reglaments vigents, s’encarreguen a tècnics titulats que com en qualsevol altre activitat humana esta subjecte a errades, per això des de l’associació varem fer una important difusió del cd amb el projecte, de manera que cada veí mires els voltants de la seva propietat si tot era correcte.


Desconec el punt que en el que dius que havia una errada de medició, pro de ser així,es de esperar que féssiu la oportuna al•legació i en el nou redactat estigui solucionat.
Això es normal i freqüent en aquesta mena de processos.

Pro fitxat be, tu, en el teu comentari on et queixes de la transparència, ja aportes moltes dades i molt de coneixement que nomes ho pots tenir si el procés ha estat transparent.

Jo em queixo i sembla que en aquest punt coincidim, que ara que es toquen els calers es quan mes necessària es la transparència i sembla que les cosses es fan a l’estil de un nen que ha fet una malifeta.

Això pot donar peu a tota mena d’especulacions que penso, no beneficien gens ni al procés ni als veïns, ni al equip de govern.

Dissortadament al promotor de la urbanització el va eximir de les seves obligacions el procés natural de la vida.

Anònim ha dit...

Hola Albert,
Jo per desgracia, tinc que treballar constantment amb tècnics de la construcció, i malgrat que en el mon hi ha de tot, també es ben conegut que hi han col.lectius que per el motiu que sigui adopten actituds generalitzades al col.lectiu, com poden ser els advocat, els metges o els arquitectes. El que ara ens pertoca parlar es del dels arquitectes, que tothom que està d'alguna manera invol.lucrat en el mon de la construcció, sap bé que a exepció de alguns casos aïllats, es un col.lectiu extremadament corporativista, que dificilment acepta haber-se equivocat i que frequentment prefereix continuar amb l'error i ja trobarem una sol.lució despres, abans que ser humil i rectificar, la frase que continuament sentim dells a les obres es " Els tècnics no ens hem de veure condicionats per questions econòmiques, nosaltres només hem de dissenyar" ( ells son artistes), i així va tot, que el que podria valdre 20 acaba costant 50. Les medicions erroneas d'alguns carrers no son un error, es evident on van a parar aquestes diferencies que poden arribar fins a un 25% de la realitat. També recordarás que la lley contempla un temps per mantenir aturares les llicencies, i que també fara uns dos anys ens van deixar de cobrar la taxa de clavagueram, per error? No, el clavagueram s'ha de fer nou, per deteriorament per falta de manteniment, veuras com aviat ens diran que aquest deteriorament ha tingut lloc durant els darrers 2 anys, just quan ja no ens han cobrat la taxa per mantenir-lo. També mantenir tot aturat, fent que tot es deteriori ancara més, serà una bona excusa més per justificar el volum del cost que significara arranjar-ho, que evidentment si s'hagues fet fa 5 anys, no s'hauria pogut justificar. Jo estic molt indignat amb tota aquesta situació, tinc relació amb altres promotors d'urbanitzacions i d'altres ajuntaments envers el tema d'urbanitzacions, i vist el que està passant aquí, et puc assegurar que NO ES EN ABSOLUT GENS TRANPARENT, sinó més aviat bastant OPAC.

JORDI FORT

L'Albert ha dit...

Llavors Jordi que vols dir que l’Ajuntament, la empresa que redacta el projecte , els tècnics i la diputació de Barcelona estan conspirant en contra del propietaris de can Canyamars o ens volen fer la punyeta o ens volen sisar una calerons per ves tu a saber quins motius estranys.

Siguem lògics, tenim en la urbanització gent de tota mena i de tots els nivells culturals, tenim constructores amb forts interessos i tenim un senyor que amb l’assessorament de un important i car bufet d’abocats va al contenciós administratiu amb freqüència.

La meva opinió es que les cosses es fan amb molta prudència meditant molt cada pas.

Anònim ha dit...

El cas Marbella va durar vint anys, fins que es va acabar. Però no es a això a lo que em refereixo, més aviat a un sistema sense co-ordinació, però que el resultat final es que tothom evadeix responsabilitats i es més façil carregar-les sobre els veïns, que ademés estan subjectes a interessos politics dels altres partits. Per un costat tot es dilata en el temps perquè es dificil responsabilitzar tant sols als veïns, potser podrien més endavant iniciar processos que podrien perjudicar a algú, i per altre banda, els partits de l'oposició que realment prefereixen que no es faci res durant els propers 3 anys per així tenir els veïns en peu de guerra de cara a les properes eleccions i poder rentabilitzar-ho en contra dels actuals. Ja veus, no se si això ho pots anomenar una conspiració, però el que si es cert es que en aquests moments sera molt dificil que una entitat financera s'interessi per assumir el que significa l'arranjament, i en el cas que ho facin no serà de forma general, per tant molta gent quederà fora de les possibilitat de pagar un cost tant elevat, com actuaries tú si per culpa d'un promotor sense escrupols, un gobern municipal idem, i uns grups de l'oposició també, poguesis arribar a perdre la teva casa? No creus que seria millor responsabilitzar a qui ho va fer malament desde l'inici, a qui ho va permetre renovant cada 5 anys el permis d'urbanització, sense valorar si s'havia complert amb el que la lley marca, però si es van cobrar els corresponents permisos. Tot està molt complicat, però estic segur que davant un jutge honest, el cas podria portar moltes sorpreses.

JORDI

L'Albert ha dit...

Jo també penso que l’administració es la principal responsable de l’actua’l situació.

Primer perquè crearen el marc legal propici, esta tot ple d’urbanitzacions amb la mateixa problemàtica, això no pot haver passat sense un marc que ho facilites.

Segon, perquè no van fer res per evitar ho , els vigilants no vigilaven i els controladors no controlaven.
El promotor tenia llicencies de obres i continuava venent parcel•les vint anys desprès amb l’urbanització sense acabar, fins que no els varem empaitar no van fer res.

Y tercer perquè tot això no pot passar sense el permís, l’autorització i la complicitat de l’administració.

Pro hem de ser conscients si el que volem es solucionar problemes en lloc de crear ne de nous, que de la mateixa manera que les administracions van crear el marc legal que va facilitar el problema, una vegada han vist la magnitud del mateix , han anat desenvolupant altre marc legal que els eximis de responsabilitats.

Es tot molt injust i com a perjudicat em fot molt la solució presa, pro de tots els camins possibles el que seguim es el mes curt i el mes econòmic per tots, mirant enrere nomes que guanyarem que fer nos mala sang.

Penso que hem de mirar endavant i acomplint les lleis actuals sortir-nos de aquesta situació que cada dia que passa es mes perjudicial i mes onerosa per tots.

I si que es cert i et donc tota la raó que una vegada solucionat i quantificat exactament el perjudici, seria una bona iniciativa buscar aquest jutge honest que digues la seva.

Ja es curiós aquest sistema legal que fa pagar als que han complert totes les lleis i normatives les errades dels que no han fet la seva feina ni han complert amb les seves obligacions.

Entenc i comparteixo la indignació de qualsevol persona per tenir que fer front a unes despeses importants que son del tot injustes pro si volem acabar amb aquesta situació es el millor que podem fer donades les circumstancies.

Ara tota la responsabilitat es de la administració municipal.

Ara tenim un únic càrrec a qui demanar responsabilitats.

Anònim ha dit...

Referent al marc legal i els perjudicis per el pais mireu el seguent enllaç.

http://www.expansion.com/edicion/exp/empresas/inmobiliario/es/desarrollo/1119331.html

Anònim ha dit...

Interessant la web, simplement posa per escrit el que tots sabem. En aquest blog, l'albert i jo frequentment divergim o convergim quan tractem el tema de Can Canyamars, per� est� clar que Can Canyamars tant sols els la punta de l'iceberg, tard o aviat tot petar� i llavors riurem molt, malgrat el cost que ens haur� significat.

JORDI

Anònim ha dit...

Jo que envidia dais, partiendo desde puntos de vista totalmente diferentes sois capaces de desarrollar un dialogo de entendimiento que ya quisieran para si muchos de nuestros politicos y governantes. Animo y a seguir asi, lo que necesitamos en Dosrius son "constructores" y no destructores y parasitos.
Salud

Edgar Ollés. ha dit...

Deu n'hi do el que s'ha dit! És curiós que, per no semblar tendenciós, fotem merda tant als que se'ls ha encomanat la responsabilitat de gestionar (que tenen els mitjans, la informació de primera mà, el poder de decidir o ometre,...) com els que, pel que sigui, no hem sigut capaços de rebre el recolçament necessari per ocupar aquesta posició de govern. Per tant, imprecises i molt injustes les paraules del Jordi titllant-me de no tenir escrupols; no oblidem que darrere dels Grups polítics hi ha persones. Sobre el comentari que els grups de l'oposició ja els va bé que no es faci res, he de contradir novament a en Jordi. Els motius són molts: 1r.- Tinc escrupols i ulls a la cara i veig que és una vergonya com està la urbanització. 2n.- Tinc gent que m'aprecio que estan patint la situació i, 3r.- Sentir-me digne val més que l'alcaldia de Dosrius i seria molt indigne per part meva desitjar que tot continui fet una merda en un suposat benefici propi o del grup que pertanyo; per tant no admeto, tampoc, que es posi en dubte la meva dignitat.

Dit això, és evident que més d'un ha fallat perquè, si no, Can Canyamars no estaria com està. I les administracions han fallat molt durant molt de temps. I la promoció tampoc ha estat a l'alçada de les circumstàncies ni ha portat bé la construcció de la urbanització. Això és indiscutible. Aquests, per a mí, són els màxims responsables del que ha succeït. Els propietaris han de fer números i l'administració ha de vetllar perquè el cost de l'arranjament no recaigui tot en els particulars i, especialment, en aquells particulars que només tenen la propietat a Can Canyamars per viure. Posar-nos d'acord en el projecte d'arranjament només és possible si, previament, ens hem posat d'acord en repartir despeses, almenys a nivell de particular - administració.

Anònim ha dit...

Està bé que t'indignis Edgar, al menys surts a dir alguna cosa, d'altres no ho fan. Però crec que ja ho vem tractar en algun altre moment quan vaig dir que un regidor, per molt que no governi, no deixa de ser un representant, al menys dels que el van escollir, per tant ha de lluitar des de dins per sol.lucionar problemes. Parlar en els plens, anar en contra dels que governen (fins i tot quan a vegades tenen raó) em sembla bé, però el que necessitem en aquest poble es que s'actui. No es res personal amb tú, ni molt menys, però l'oposició a Dosrius fa normal que els altres es perpetuin en el poder. No hi han ofertes dels regidors a portar els problemes generals dels ciutadans i gestionar-los fins trobar una situació, i si es considera que hi ha algun tipus d'il.legalitat en algun process, encapçalar la denuncia. Es això el que fà que en el futur el poble pugui confiar en un candidat politic. Ja fa temps que et vaig publicar la frase de Edmund burke: "PARA QUE TRIUMFE EL MAL, BASTA CON QUE LOS HOMBRES DE BIEN NO HAGAN NADA".

JORDI FORT

Edgar Ollés. ha dit...

UNA PROVOCACIÓ MÉS, AMB TOT ELS RESPECTES:

Què fas sense fer res, Jordi? Ja t'has donat per vençut? Actua! No et quedis a casa. No deixis que els "dolents" regidors del govern decideixin per tú. No deixis que els inoperants regidors de l'oposició hi siguin enlloc teu. Implica't i suma esforços amb gent que en el tema de can Canyamars vol el mateix que tú. L'arranjament de Can Canyamars es decideix a l'ajuntament i a tú t'afectarà en primera persona. Què podem aconseguir si les associacions veïnals són ineficients i els propietaris no saben massa de que va el tema. Mou conciències; els polítics no se'ls creu ningú. A la gent que pateix el problema en primera persona, sí. No ho facis pels demés i fes-ho per tú! ,busca (i paga)assessorament legal.

Malgrat tot el que s'ha dit, resto a la disposició dels "Can Canyamessencs" per atendre suggeriments, consells i gestions que puguin estar a les meves mans per ajudar la causa "Can Canyamassenca".

L'Albert ha dit...

Gracias Jorge (homellop) por tu comentario pero la envidia va en las dos direcciones, tienen mucho mas merito todas las actividades que estáis haciendo en can Massuet.
Vosotros, tranquilamente y sin ruido estáis transformando lo que inicialmente fue una chapuza en un buen lugar donde vivir.

Ahora que, lo mas meritorio de homellop es que se haya leído todos los comentarios.

Anònim ha dit...

Tranquil Edgar, ja saps que vaig dimitir de l'associació justament pel mateix de que em queixo, pels interessos politics que estaba despertant en algunes persones. L'associació no era el lloc per aconseguir un impuls de cara a les properes eleccions ( encara que no t'ho creguis no parlo per tú), era per intentar ordenar una mica les idees de com estaba tot, però incomprensiblement alguns membres de la junta ens van estar "fent la punyeta" durant mesos i bloquejant tot el que s'estaba fent, perquè? doncs apart de bons rendiments economics que algú pensava obtenir, per interessos politics, pensa una mica Edgar, que al fi i al cap no deixaran de ser contrincants teus. Vist que l'associació s'havia PROSTITUIT (recordo el plè en el que aquesta paraula es va popularitzar) no quedava mes alternativa que dimitir o perdre tot ideal de noblesa i integritat. Tens raó, si no faig rès, formaré part de la frase de l'Edmund Burke, però esverant-te a tú ja estic fent molt, doncs t'impulso a representar-nos en aquesta reivindicació. Si vols un dia en parlem en privat.

JORDI

Anònim ha dit...

Con el tema de las actividades pues hacemos lo que podemos, nosotros por suerte el tema de las calles lo tenemos medio apañao, de todas maneras tenemos otras cosillas que tambien tienen tela, cantera, alcantarillado, locales. En canyamars teneis un local social muy chulo, el polideportivo y el Pou de Glaç asi que solo es cuestion de ponerse manos a la obra para hacer cosas.
Si necesitais un cable aki estoy.
Saludos
PD: Leer es bueno

Anònim ha dit...

Por si no estais al corriente, en Canyamars ya no tenemos un POLIDEPORTIVO, parece ser que por ordenes de arriba y suponemos que en pago de colaboración prestada, se ha convertido en MONODEPORTIVO, de uso exclusivo para el futbol-sala, según parece. El mono-ayuntamiento (sin conocimiento del regidor de deportes y sin informe tecnico que lo aconsejara) ha decidido colocar un pavimiento (no el que estaba en el proyecto) que solo permite la practica de futbol o afines, ni siquiera se podra utilizar para festejos, bailes o reuniones sin antes cubrir el suelo con vete a saber que. Como podeis ver, otro ataque a Canyamars, eso si, los 8 o 10 si llegan, que lo utilizan lo tienen en exclusiva, porqué será?

Anònim ha dit...

Hola a tots,
Alguna cosa he sentit sobre el tema del poliesportiu... ups! monoesportiu, ja veus Edgar, una cosa més a sumar a aquella llista de despeses incoherents de l'ajuntament que tú has publicat, si no m'equivoco ronda pels 220.000 euros la reforma, no? Com volem que quedin diners per altres coses si es gasten tant facilment per una sola activitat i que a més exclueix que algú pogui plantejar s'en d'altres. Aquest estiu enlloc del ball de la festa major, jugarem tots un partit de futbol.

JORDI