Ca la Maria

Nomes un moment perquè veieu com la gent de Canyamars engalana els seus balcons per la festa major.
Mireu el primer pis.
Enteneu ara d’on surt la joia i l’alegria que tenim.
Coneixent com les gasten els del poble,aviat l’edifici de les cotxeres es dirà a “Ca la Maria”.
Ara que també pot ser un argument per vendre el pis “piso con buen clima”.
Passeu una bona festa major.

Dades a tenir en compte

L’actual projecte d’urbanització es va redactar cap els finals del 2004.
I anant tot molt be s’ejecutarà el 2009.
Son cinc anys de diferencia.
La construcció es un sector molt dinàmic, poc obert a la competència exterior i que te increments de preu molt superiors a d’inflació.
Dic tot això perquè un projecte que al redactar ho podria estar per sobre del preu de mercat del ordre de mes de un 10%, transcorregut tan de temps podria quedar obsolet.

Hem de tenir en compte que partim de 10.000.000 d’Euros i augments de un 4% ens suposen 400.000 € l’any, es a dir 1.000 € cada dia que passa.

Així que si us plau fiqueu-vos les piles els del ajuntament i la Diputació.
I els que voleu parar-ho, tingueu en compte aquestes dades en els vostres càlculs.

Anar de pressa es una manera de estalviar-nos diners.

Una dada molt important en tot aquest procés es la dada de finalització.

Es molt important que l’ajuntament assumeixi una dada màxima per acabar això, si no podem acabar venent el cotxe per pagar la benzina.

Aviat la festa major

Del 2 al 5 d’Agost tenim una bona oportunitat de gaudir la festa major de Canyamars.
Anar hi als actes que ens agraden es una bona ocasió per integrar-nos i conèixer millor els veïns que amb les ocupacions diàries just tenim el temps per saludar nos.
Assistir hi es també una manera d’agrair a les persones que dediquen el seu temps a organitzar ho tot.
A Canyamars, de sempre hem tingut sort amb les persones que han organitzat la festa major.
Aquest any trobaren gent de Can Massuet participant en alguns actes així la comissió de festes de Canyamars podrà gaudir també de la seva festa major.
Es un intercanvi que fan, dons a les festes de Can Massuet aniran a pencar els de Canyamars.
Molt bona la idea.
En la adreça http://www.dosrius.es/canyamars.htm tenim el programa d’actes.

El si que no es tonto

Si miran sus escrituras encontraran un apartado que dice:
-El comprador se subroga en las obligaciones del promotor-

El ayuntamiento entiende que por esta cláusula, el comprador aceptaba hacerse cargo de las obligaciones de urbanizar del promotor y entiende que asumíamos nuestra cuota en los costes.

El señor Estevadeordal entiende y así lo reclama en los tribunales, que la cláusula también implicaba participar en la cesión del terreno de los viales y las zonas verdes, por las que exige una compensación económica al resto de los propietarios por este concepto y otros como el mantenimiento de las calles.
La compensación económica que solicita es del orden de los 12.000.000 de Euros.

Por ello insiste en sus demandas en que no se hagan las cosas como las esta haciendo el ayuntamiento.
El insiste en:
- Plan de mejora urbana.
- No redactar el proyecto de reparcelacion.
- Pagarlo mediante contribuciones especiales.
- Juntas de compensación.
- Proyecto de reparcelacion económica.

Figuras jurídicas que le darían todo el derecho a exigir al resto de los propietarios compensaciones por las cesiones del terreno de las calles y las zonas verdes, repito, por importe de 12.000.000 de €.

Es decir tendríamos que pagar 10.000.000 de euros del proyecto de urbanización y compensar al propietario que cede sus terrenos como viales y zonas verdes en 12.000.000 de €.

Como ven el señor no tiene un pelo de tonto.

La Asociación de Propietarios ha defendido las tesis del ayuntamiento como mal menor, siendo repentinamente muy criticados por este aspecto, cuesta entender que intereses se están defendiendo realmente.

Fiquem els peus al terra

El planejament contempla tres tipus de sòls:
L’urbà, L’urbanitzable i el no urbanitzable.

El no urbanitzable es el que si no es fa una modificació del planejament, no es pot urbanitzar mai.
L’urbanitzable es el sol que es preveu que en un futur es pot urbanitzar.

Pel que fa al sol urbà, tenim el sol urbà consolidat i el no consolidat.
El consolidat te tots els serveis necessaris per atendre les necessitats de les persones que hi viuen.
El no consolidat es el que es podrà construir, una vegada desenvolupada una unitat d’actuació que la llei anomena polígons.
Aquesta unitat d’actuació ha d’anar acompanyada d’un projecte d’urbanització i un cop executat serà sol urbà consolidat.

L’esperit de les unitats d’actuació es que ,tota l’obra que s’hagi de executar per urbanitzar l’entorn ho pagui el beneficiari del sector.

Un Exemple, a Canyamars tenim la unitat d’actuació num VIII que esta a continuació del carrer Antoni Sanfeliu, camí del pou del Glaç.

Es sol urbà, pero no esta consolidat, els propietaris no demanen pas que l’ajuntament urbanitzi els carrers i posi els serveis per que el propietari o el beneficiari fessin el gran negoci venen les parceles sense haber fet cap inversio.

Si l’ajuntament ho fes l’oposició muntaria un escàndol i ho ficaria en mans de la fiscalia.

Fem un exercici de sinceritat i qualifiquem nosaltres la situació en que ens trobem.

Si vol mes dades les te en l’article “un poco de luz”.

Un poco de luz

Sala de lo contencioso administrativo, seccion tercera:
Recurso nº 511/99
Partes: Antonio Estevadeordal Botta contra Departament de politica territorial de Catalunya, Diputacion de Barcelona y Rosa Mª Sagales Corrons.

Sentencia nº 831

Fallo:
En Atencion a lo expuesto, la sala ha decidido estimar parcialmente la demanda interpuesta por Don Antonio Estevadeordal Botta y anular por no ser conforme a derecho la prescripcion primera de las impuestas por la Comision de urbanismo de Barcelona en su acuerdo 25 de Junio de 1998 por el que se aprobaron definitivamente las Normas subsidiarias de Dosrius, de modo que la ejecutividad de la clasificacion de suelo urbano de la urbanizacion Can Canyamars no queda supeditada a ninguna consideracion.
Se desestiman el resto de pretensiones.

Aixi dons queda clar que on vivin es sol urba.

Que i diu l’ajuntament ?.

-Ha de quedar ben clar que una cosa es que el TSJC dictamini que un determinat àmbit te la consideració de sol urbà i una ben diferent que això suposi o indiqui que s’ha complert correctament amb les diferents obligacions urbanístiques, respecte al que en cap cas s’ha pronunciat el TSJ en el present supòsit. -

Així dons si mireu l’article “ fiquem els peus a terra” per l’ajuntament es sol urbà i pasarà a ser urbà consolidat quan s’executi el projecte d’urbanització aprovat inicialment el 6/5/07.

El pressupost te un import aproximat de 10.000.000 € -que pot variar amunt o avall al fer les obres- y que pagarem els propietaris separats en sectors homogenis, i proporcionalment a la edificabilitat de les nostres propietats.

Algú m'odia.

Si, crec que una persona te una predisposició en contra meu que li fa perdre la objectivitat i l’equilibri.

Ho noto per les cosses que escriu en el foro i en els fulls de la associació de veïns, en la manera que arrenca els lletreros que penjo per donar a conèixer aquest blog.
La te agafada amb les meves amistats, va cec, no li agraden.

Me la imagino a casa amb les venes del coll inflades, descarregant el seu odi escrivint en el ordinador, amagant-se darrera una identitat falsa.
Noi que em tens odi, jo no puc fer hi res, com pots comprovar això et surt de dins, es intern teu.
Tingues en compte que això no es gens bo per la teva salut, et puja la tensió, agafaràs arítmies i dolors de esquena, busca maneres de rebaixar la tensió,a vegades la acupuntura pot ser d’utilitat.
Has de aprendre a dominar-te i a controlar les frustracions.

Tots ho fem.

Tengan cuidado ahi fuera

El pavimento ya empieza a estar muy deteriorado y hay agujeros muy grandes, que, de no hacer nada, con las tormentas de final de verano su tamaño se multiplicara.

Empiezan a surgir trampas en las que alguien se puede hacer mucho daño.
Mucha atención a los vehículos que circulan por su izquierda para evitar los agujeros.
Moderemos la velocidad que esto empieza a estar peligroso de verdad.

Hasta ahora la Asociación de Propietarios hacia fotografías de los agujeros que pudieran representar un peligro, los situaba en el plano, solicitaba una entrevista con el alcalde y le exponía la necesidad de repararlos por motivos de seguridad.

Las cosas de palacio van despacio pero un día nos encontrábamos con muchos de los agujeros tapados.

Ahora tenemos dos asociaciones en la urbanización y creo que en justicia le tocaría a la nueva efectuar este servicio.
Tal vez así comprenderán la necesidad de tener buenas relaciones con las personas que están al frente del municipio.

Esta bien criticar todo lo que se mueve, ya veis que es muy fácil y ahora puede hacerse desde casa de una manera anónima y cobarde, pero al final la realidad se impone y lo que necesitamos las personas son soluciones.

.

Les franges de proteccio

Ja deuen estar acabades les franges de protecció perimetral que obliga el decret 5/2003 de 22 d’abril de la Generalitat de Catalunya.

El citat decret en el seu article 4 diu que les han de fer els propietaris de les finques de la urbanització.
En el cas de no fer-ho els propietaris ho té que fer l’ajuntament.

L'associació de propietaris ja venia reclamant mesures a l’any 2000 demanant atenció a la necessitat de solucionar el perill que tenia la urbanització al estar inmersa en mig d’una massa forestal totalment descuidada.
Ja hem vist per televisió el que pot passar en cas d’incendi forestal cada vegada més probable.

Ara les nostres famílies i les nostres propietats estan una mica més segures.

El projecte d’urbanització completarà la seguretat amb una xarxa d’hidrants.

Recordar que els propietaris tenen la obligació de tenir netes les seves parcel·les.

Les fotografies són de Emilio del Pino

El cost de les franges

L’ajuntament de Dosrius ens va comunicar a la associació de propietaris la obligatorietat de la obertura de las franges de protecció i la oportunitat de fer ho ara que la Generalitat es feia càrrec d’una part.

La nostra contesta va ser que estava fora de les nostres possibilitats dons no tenim ni les adreça’s de tots els propietaris i demanarem que fos l’ajuntament el que ho fes.

El l’últim ple municipal ja ens va aprovar l’import de les contribucions especials que hem de pagar els propietaris de les finques.
El cost total es de 60.252 €.
La Generalitat subvenciona 20.295 €.
I l’ajuntament es fa càrrec de altre un 10%.
En total ens queden uns 35.000 € que hem de pagar els propietaris.

Es el cost de fer las franges de Can Canyamars i Can Figueres i ho pagaran els propietaris de las dues urbanitzacions.

El criteri per el pagament es la superfície de la parcel·la.

A partir d’ara es tindrà que fer un manteniment anual molt mes econòmic.

Mentres escrivia això, un foc provocat cremava a Dosrius al camí de CITA.
Cada vegada estarem mes contents d’aquestes mesures.
Ja en sentirem de gent que ho trobarà malament o car, pro els que viuen a tocar del bosc dormiran mes tranquils, ja era hora.

Novetats proj urbanitzacio

Les persones o entitats que han fet al·legacions al projecte d’urbanització hem rebut una citació per el dia 11 a les 7 de la tarda en el salo de plens del ajuntament.

Penso que hem de aprofitar aquesta oportunitat per explicar als redactors del projecte els motius que ens han portat a fer-les.
Crec que es aquí, amb gen que en sap de que va tot, on podem defensar i argumentar les nostres postures.

Deixaré una vegada mes la meva feina per assistir-hi, nomes espero poder expressar els arguments que ens han portat a fer las impugnacions al citat projecte.
Espero també poder escoltar amb tranquil·litat les al·legacions que han fet les altres persones o entitats.

L’Associació de Propietaris de Can Canyamars va repartir 125 cds amb el projecte d’urbanització amb la intenció que el veiessin el màxim de propietaris.
Quatre ulls en veuen més que dos.
L’objectiu ha estat un èxit, 30 persones han fet al·legacions que segurament ajudaran a millorar el pressupost per el be de tots.
Llegir ho i repassar ho no es una feina molt agradable.
Tots els hem de estar agraïts.

En Enero de 2002, la asociación de propietarios de Can Canyamars, impugno los presupuestos municipales para ese año por que no contemplaban ninguna inversión en esta zona.

Considerábamos que el argumento que esgrimía el ayuntamiento para no intervenir – el promotor no ha cumplido con los requisitos legales para hacer la recepción de la obra - perjudicaba a unos terceros, los propietarios, que han cumplido escrupulosamente todas sus obligaciones, impuestos y licencias que se les ha pedido.

En el pleno del día 12 de Febrero se desestimo por 5 votos a favor y 6 en contra.

El 23 de Febrero el alcalde nos dio a conocer la formula jurídica para desbloquear la situación.
La urbanización se dividiría en tres zonas homogéneas, se modificarían las normas subsidiarias cambiando el sistema a cooperación y se redactaría un proyecto de reparcelacion.

La asociación de propietarios repartió el proyecto a 101 familias que estaban asociadas, el diario el Punt se hizo eco de la noticia.

El alcalde esta cumpliendo estrictamente lo que nos prometió.
La asociación de propietarios ha hecho un seguimiento de todo el proceso.
El Ayuntamiento ha ido informando puntualmente de cada paso.

La parte negativa es que todo esta tardando mucho y que el coste es bastante más alto de lo que esperábamos.

La asociación de propietarios ha hecho impugnaciones al proyecto en ese sentido.

Cooperacion vs Compensacion

En una comunidad las propiedades tienen asignado un coeficiente.
Este coeficiente es el porcentaje del total que tiene cada propiedad.
Da un valor a su voto y sirve para calcular su participación en los gastos totales.

Sin coeficientes no se pueden tomar decisiones, no se sabe la representatividad.
Sin coeficientes no se puede hacer nada puesto que no se puede calcular lo que pagara cada uno.
Cualquier acuerdo se puede impugnar puesto que la reunión no tiene validez al no tener representatividad.

En Can Canyamars las normas subsidiarias nos asignaron el sistema de compensación.
(Ustedes se lo arreglen y a mi me dejan tranquilo, se pagan sus abogados que yo no quiero líos).

Nadie tiene coeficientes de propiedad.
Era la mejor manera para que nunca solucionáramos nada.
Cualquier acuerdo se podía impugnar, ¿? Como calcular la representatividad. ¿? De quien eran las calles o las zonas verdes.

En Can Canyamars formábamos una unidad, una misma comunidad, vecinos que vivían en un piso con muy pocos problemas junto a otros que tenían parcelas de 1000 m2 sin ningún servicio, esto por si solo dificultaba cualquier acuerdo.

La asociación de propietarios de Can Canyamars solicito y obtuvo de las administraciones la separación de los vecinos en polígonos homogéneos facilitando así la toma de decisiones.


La asociación de propietarios ha conseguido que las administraciones redacten un proyecto de reparcelacion que nos asignara un porcentaje del total.

Así podremos tomar decisiones.

Imagínense ahora, juntas de compensación con los vecinos discutiendo, el promotor diciendo que tiene la mayoría, la gente sensata pagando abogados, gestores y avalando los recibos de los morosos, los de cuatrecasas supercontentos.
Alguien sabe cuanto aguantaría una asociación sin ningún resultado teniendo en cuenta que los pleitos duran años y que cualquier acuerdo o reunión se puede impugnar por un pequeño defecto de forma.

No se si la decisión de cambiar el sistema fue la correcta pero me parece la mas sensata.

Y así lo debieron entender nuestros representantes al aprobarla inicialmente por unanimidad después de dos mociones de censura que tenían envenenada la vida política.

Asi lo entendió El departament d’urbanisme de la Generalitat ( Convergente) que lo recomendó y no puso objeciones y así lo entendieron los técnicos y abogados de la Diputación de Barcelona que aconsejaron los cambios.
Asi lo entendieron los abogados que consultamos.

Y se ha hecho sin peleas, sin pedir a nadie un centimo.

?? Dos projectes

En Jordi fa un comentari respecte a un pressupost alternatiu que es va fer el 2001.
Ell pregunta perquè es va abandonar tenint en compte que era un pressupost per sota els tres milions d’euros.
Ho compara amb l’actual que esta al voltant dels 10 milions, la seva pregunta la trobo un encert.
Per aquelles dades , recordo que era poc abans de las eleccions, l’alcalde ens va fer una reunió on ens va donar unes dades que desprès han resultat massa optimistes.
Segurament la proximitat de las eleccions va fer que fos poc prudent.
Fins i tot recordo que va fer una juguesca amb una senyora dient li que es jugava un sopar amb ella que en poc temps tindria els carrers arreglats.
La senyora ha guanyat el sopar.
L’alcalde mai mes ha volgut comprometre una dada.

Intentaré explicar de que parla en Jordi.

Per aquelles dades apretavem de valent al ajuntament , recordo que sovint veiem articles Al Punt fent referència a la urbanització.
Una vegada l’ajuntament va decidir fer-se càrrec de la urbanització, va firmar un conveni amb el IGUAL de la Diputació de Barcelona demanant assistència tècnica y jurídica en relació a la situació de la urbanització ( això era al setembre del 99)

En Març del 2001 la oficina tècnica de cooperació de la Dip. De Barcelona, va emetre un INFORME TECNIC de las deficiències de la urbanització on va detallar una sèrie de carències i las va resumir en un quadre.
La valoració econòmica de las actuacions proposades per complir l’anterior projecte era de 454.616.123 ptas. ( casi 3 milions d’euros).
Plantejava opcionalment una sèrie de millores que valorava en 112.179.214 ptas ( 675.000 €) Tot inclòs.
Pro l’informe ja recomanava que en lloc de fer una actualització de l’antic projecte d’urbanització ,es tindria que redactar un nou projecte d’urbanització adequat a la normativa vigent.

Amb aquestes dades que tothom veia com assumibles es va presentar l’alcalde a la reunió.

La necessitat de fer tot el procés en la mes estricta legalitat al tenir un propietari important que judicialitzaba tot el procés, recurrent cada pas que es donava ,i fent demandes de milers de milions de ptas ha fet que l’administració tingui que complir en tot moment escrupolosament els plaços i las lleis.
Això ens ha perjudicat molt econòmicament a tots els propietaris impossibilitant acords que pogueren haver fet que tot el procés fos mes curt i econòmic.

Així dons hem de complir la llei i aquesta diu que es te que fer un projecte d’urbanització i altre de reparcel·lació i en això estem.

En resum Jordi del que tu estàs parlant es un INFORME TECNIC valorat i el que tenim ara es un pressupost detallat com deu mana.

Tota la documentació al respecte la varem fer arribar a mes de cent propietaris que en aquelles dades teníem en la associació.
Espero que et sigui d’utilitat
Salutacions
Albert