Un señor con nombre de chaqueta

El mundo del diseño parece que tenga que ser patrimonio de unas personas muy sofisticadas que tienen ideas geniales, la mayoría de las veces estos últimos lo único que hacen son cacharros o prendas con poca utilidad, sus creaciones raras veces se ven por la calle.

Las prendas que tienen éxito acostumbran a ser creación de personas que no tienen nada que ver con la moda, hoy en día los coolhunters o cazadores de tendencias se limitan a recoger de la calle lo que la gente normal inventa.

En una época en blanco y negro donde en este país la oferta era escasa, pocas prendas se habrán visto tanto en la calle como las humildes chaquetas que le hizo la Fina a su marido para que no pasara frio en las cárceles.

Es una chaqueta de un cómodo y sencillo punto elástico de canalé que permite cualquier movimiento, el hilo, grueso de una mezcla de lana con acrílico mas económico, con su cuello alto que cierra bien, la convierten en una prenda muy apropiada para protegerse del frio, aislante y cómoda, la complementan dos bolsillos laterales para resguardarse, si es necesario, las manos.

No creo exagerar si afirmo que después del pantalón de lona diseñado por Levis Straus, la chaqueta de la Fina es la segunda prenda de exterior más vendida en la historia de España.

Durante muchos años fue la pieza que llevaban los trabajadores, en Euskadi y Navarra se la conoce con el nombre de Arrantzale (chaqueta de pescador), luego fue adoptada también por una juventud urbana como símbolo de oposicion al régimen. Una empresa de Olot, "Privata", la introdujo en ambientes de mas capacidad adquisitiva, en Barcelona se la conoce aun como Vespa al ser ese el vehículo que junto a su hermano menor, el Vespino llevaba la juventud que la utilizaba.

Siempre ha sido una prenda de adolescente o de trabajo por su comodidad y versatilidad, hoy se vende más como ropa laboral o en la caza.
En la mayor parte de España se la conoce como Marcelino, hay muchos pueblos en los que la brigada municipal que desempeña su labor en el exterior lleva este diseño, por su versatilidad, comodidad y resistencia.

En Olot que es donde siempre se han fabricado aprovechando los retales de la abundante industria lanera para hacer el hilado, se las conoce como Camachos sin saber los mas jovenes exactamente el origen de su nombre.

Seguramente el secreto de su éxito está en la motivación de su creadora, Fina Samper hizo esa chaqueta con todo su amor para que su Marcelino no pasara frio y eso le hizo pensar en todos los detalles.

Levis Straus se hizo inmensamente rico explotando su diseño, Fina no sabe de esas cosas, su riqueza está la satisfacción de que su estimado marido resistiera mejor las penurias que le ocasionaban su lucha por la libertad y la democracia.

Hoy gracias entre otros al señor Marcelino Camacho, disfrutamos de las dos cosas y gracias a la gran mujer que inevitablemente siempre está detrás de cada gran hombre, de una chaqueta de lana de cuello alto con dos bolsillos.

Le acompaño en el sentimiento Fina.

La felicitat de la Caixa.

Aquets dies la Generalitat de Catalunya esta fent propaganda per que comprem una emissió de bonos al 4,75% de rendibilitat, una bona rendibilitat tal i com esta el mercat però amb un cost excessiu per la entitat demandant, ja que al citat interès hem d'afegir el 3% de comissió per les entitats bancàries que fan d'intermediàries, i les despeses de publicitat.

Aquesta emissió esta dirigida als particulars i esta feta a la desesperada, amb l'única finalitat de pagar a proveïdors i nomines.

La nostra administració ja porta des de març que no es capaç de col•locar cap emissió en els mercats, a l'abril va intentar sense èxit col•locar una emissió de 1.000 milions de euros al Japó, de moment l'únic que li ha anat deixant diners es la Caixa que ara ha inventat això dels bonos d'on en treu un 3% net, sense cap risc i de pas se la treu de sobre.

Amb aquestes circumstancies no fa ni tan sols 5 dies que el president Montilla prometia un salari de 633 euros mensuals per els ni-ni (els joves que ni estudien ni treballen), o es un irresponsable o es un estafador ja que ben be sap ell que no ho podrà complir la promesa dades les circumstancies, l'única finalitat de la promesa es pescar algun vot despistat que faci que la davallada que esperen no sigui històrica, aquesta gent ja fan qualsevol cosa per no deixar el poder .

Per tenir una idea de la magnitud del que deixaran en cost per les arques de la Generalitat en interessos i comissions, en un any serà de 187 milions d'euros.

Per fer nos una idea del drama en que viu la Generalitat per pagar aquesta barbaritat, les partides d'inversió en el pressupost d'aquest any en dues àrees tant importants com son las politiques de protecció social (89 milions) i la de seguretat i justícia ( 95 milions) seran, sumades, menys del cost d'aquesta emissió ( 187 milions d'euros).

Altre dada, la racionalització de l'administració, anunciada com la meravella de la gestió del govern de la Generalitat, suposarà una contenció de la despesa de nomes 73.6 milions d'euros en front el cost d'aquesta emissió que serà del doble.

Bon panorama per el proper inquilí del palau de la Generalitat que no el deixaran cap altre sortida per pagar les factures pendents que racionalitzar i disminuir els serveis i pujar els impostos,mesures que d'haver se pres abans, haguessin estan molt mes suaus, soc de l'opinió que estem al davant dels pitjor politics que hem tingut des da la transició, gent amb l'única finalitat de acumular i conservar els càrrecs.

Il•lustro la entrada amb els comentaris que feia un il•lustre gestor de càrrecs i forats, vei nostre, fa nomes un any quan encara estàvem a temps de fer les cosses amb racionalitat econòmica.

divendres 17 de juliol de 2009

DINS MEU TINC UNA FELICITAT ESPERADA

"Al final ja tenim aquest nou finançament. Mai a la història del nostre país havíem tingut una Catalunya que hagués pactat o negociat un finançament amb les bones condicions que aquest ens aporta. No podíem quedar mai per sota del cent per cent que es reparteix a la resta de comunitats, ja que Catalunya aporta molt més del cent per cent de mitjana que la resta d’autonomies."



"Doncs, com dic, internament tinc un racó de molta felicitat, que de tant en tant intento recordar, visualitzar i gaudir, ja que estic convençut que aquest nou finançament tindrà repercussions molt positives, no només per a Catalunya, sinó també per al municipi de Dosrius."

Comentaris fets des de la reflexió i l'anàlisi racional amb que acostuma a fer la resta de les cosses, es per això que som un referent a la comarca.

Tardor a Canyamars

A Canyamars cada època de l'any es pot gaudir d'alguna cosa diferent, a la tardor des de sempre hem tingut un atractiu que ha fet que molta gent vingui a visitar nos.

Poques cosses son comparables a la il·lusió d'ensopegar se amb un rovello i poques cosses donen tanta alegria com comprovar que no estava sol.

    

Canyamars ha tingut boletaires mítics, al pla dels bolets es on els venien, permeteu me recordar al meu veí, en Modest de can Sus que ensenyava orgullós una vella fulla de diari on sortia amb una foto de un bolet molt gran.

A vegades el veies sortir diumenge a l'hora de la migdiada, quan ja tothom havia revisat varies vegades el bosc, amb un enorme cistell, com volen passar desapercebut i no es feia fosc que tornava per l'altre canto de la casa amb el cistell ple de bolets de tota mena.

Per aquestes èpoques ca seva era un no parar de persones sobre tot els matins, que el venien a veure, penso que en la esperança que els digués o dones alguna pista de on els trobava.

Vui aclarir que les fotos dels bolets amb que il•lustro la entrada son agafats a Terri de la Sal, per desgracia aquí a Canyamars amb el canvi climàtic, ja fa temps que no es troba res de bo, una llàstima, que li farem.

De bolets ja en surten ja, però noi, tots verinosos, quina mala pata.

Aquest any te molt bona pinta i em sembla que ho passarem molt be.   

Herois i el poble de Canyamars

La película Herois de Pau Freixas que se estrenara el próximo viernes día 22 en los mejores cines, llevara en el final de los créditos un agradecimiento al "Poble de Canyamars" y si al alcalde no le gusta que haga una instancia, que ya se la contestaran cuando él conteste las que tiene pendientes.

El día 22 podremos por fin ver esta sensacional película llena de emociones, lo mejor de todo, los exteriores.

El dia 22 estrena d'Herois

Ens fa saber un lector en un comentari que el proper dia 22 es la estrena de Herois, la pel•lícula que va rodar en pau Freixas a Canyamars l'estiu del 2009, en concret:

Estrena de la pel•lícula el 22 octubre. Fes-ho saber al mon, ja que l'ajuntament va tapar el nom de Canyamars al cinema.

Aprofito per posar l'anunci del trailer de la pel•lícula.

i un tall en català que m'agrada't molt per la manera que te d'explicar sentiments.

Cada vegada mes em sembla que gaudirem molt veient la pel•lícula i que ens servirà per agafar moral i consciencia del mon tan xulo on tenim la sort de viure.

També ens servirà a mes d'un per recordar la nostra infantesa.

Gracies també al amable lector per recordar nos la data, si ens vol ampliar el comentari pel que fa a tapar el nom de Canyamars penso que també seria d'interès.