Alegacions fetes al projecte complementari Poligons B i C

Que he tingut coneixement de la redacció i aprovació inicial d’un projecte complementari al projecte d’urbanització de Can Canyamars envers els carrers de les unitats d’actuació XI-B i C, amb un cost provisional integrament a càrrec dels propietaris de 355.362,50 €  i que representa prop d’un 19% del cost total del projecte d’urbanització que correspon a aquets dos polígons.

I que dit projecte està a exposició pública per tal de que els possibles afectats  puguin, entre d’altres, participar en els processos urbanístics amb el màxim de participació possible.

Una vegada revisat, comprovo i de la mateixa manera ho poden comprovar amb facilitat vostès,  que no és un projecte complementari  al existent, ni són obres d’urbanització el que es proposa,  si no que es una duplicitat de les obres ja contemplades en el projecte d’urbanització,  el text refós del qual va ser aprovat definitivament en data 14-07-2009 per l’ajuntament de Dosrius.

En el citat projecte d’urbanització, una vegada fetes les xarxes de clavegueram, pluvials, d’abastament d’aigua potable, hidrants i enllumenat, la demolició de la vorada de formigó actual, l’arranjament d’arrels existent, el rebliment i la compactació de rasses i pous, es contempla fer per últim, i només  una vegada fetes les actuacions anteriors,  la renovació del paviment amb mescla bituminosa.

Aquesta renovació es contempla una vegada fetes les altres obres, de fer-ho abans com es proposa en l’actuació és un malbaratament dels  recursos dels administrats, ja que en portar a terme el projecte d’urbanització, aquesta actuació recordem que suposa el 19% del projecte, un percentatge molt superior al que seria el seu finançament bancari,  no només no tindrà ninguna utilitat en la execució del projecte aprovat  sinó que encarirà les obres d’urbanització al tenir que afegir-li el cost de treure la capa bituminosa ara proposada i el de la seva gestió posterior com a residu ( recordem que el projecte d’urbanització contempla la reutilització com a grava del formigó existent una vegada triturat al que ara li volen adherir la mescla bituminosa).

En data 19-5-2004 es va aprovar definitivament la modificació puntual de les NNSS en les que l’ajuntament de Dosrius efectuava el canvi de sistema a Cooperació per tal de poder executar un projecte d’urbanització per entre d’altres motius  les queixes i requeriments de veïns,  associacions i propietaris  per el mal estat dels vials, els quals s’han vist obligats a fer  importants actuacions puntuals per fer-los transitables, no és una novetat ni un descobriment recent per part de l’Ajuntament  de l’estat dels vials com s’afirma en les justificacions del projecte , sinó que n’és coneixedor de molt abans de redactar el projecte d’urbanització i disposa d’abundants informes on es relaten les mancances i defectes que ara, transcorreguts més de deu anys es detallen i qualifiquen interessadament d’urgents. 

L’Ajuntament és coneixedor que els vials han estat en pitjors condicions i no han fet ni proposat cap actuació al·legant sempre la no recepció de la urbanització, per tant la urgència no és ara  major que la de fa tres o cinc anys i no és motiu per no disposar del temps i la serenitat necessària en  consultar les actuacions que cal  fer amb els veïns i propietaris afectats amb la finalitat de prendre una decisió àmpliament consensuada, amb el  respecte degut a les persones  que assumeixen integrament el  cost, la urgència no ha de ser excusa per fer-ho de manera indiscriminada i autoritària.

Es cita també com argument per propiciar la actuació “el cost del dit  projecte així com la repercussió sobre cadascuna de les finques preexistents, fa que, ara per ara, no sigui viable fer la recaptació necessària per tal de poder licitar i executar les obres allí contemplades”

L’argument anterior es gratuït i no es basa en cap dada concreta, ni estudi, ni enquesta, la afirmació la fa un despatx d’arquitectura i urbanisme de Mataró que justifica,  detalla i argumenta tota la resta del treball però en la que és la base sobre la que es sustenta l’argumentari  per fer una actuació diferenciada no dona la menor data ni explicació,  ni explica en cap moment quins son els paràmetres que determinen la viabilitat o no de la recaptació, descartant una possibilitat i encarint el seu cost als propietaris  en un mínim de 355.362,50€ al donar per bona una suposició o sensació personal que tan pot ser certa com no ser ho, com ser ho en un percentatge determinat.

Però és que l’Ajuntament no ha esgotat les possibilitats ni està complint amb els acords de ple, ja que:  En data 30 d’Octubre de 2008 es va aprovar una moció en la que en el seu punt tercer exposava: “ Que un cop estiguin aprovats definitivament, tant el projecte de  reparcel·lació com el d’urbanització, i estigui establert el procediment per realitzar les obres i també per fer front al pagament que pertoqui a cada propietari, l’Ajuntament faci els últims contactes amb les entitats financeres i amb la Diputació de Barcelona, per buscar les propostes més beneficioses que es puguin oferir en aquell moment.”
Com es pot afirmar ara tan alegrement que el cost  és inviable? si no es coneixen les possibilitats, ni el finançament,  ni les dites propostes de la moció aprovada per poder tirar endavant el projecte ja aprovat amb el mínim cost per els ja prou abandonats i  perjudicats  veïns i propietaris d’aquest àmbit.

Es per l’anterior citat que demano:

Que abans de licitar les obres es notifiqui individualment a les persones afectades la existència , la finalitat i el cost del projecte ja que moltes d’elles no resideixen en el municipi i el projecte no ha estat ni tan sols penjat en la pagina web del ajuntament.

Que abans de licitar les obres, es faci una consulta a les persones afectades sobre la conveniència o no  de realitzar-les , s’informi de les alternatives i abans de prendre qualsevol decisió aquestes es discuteixin públicament i se’ls escolti .

Que abans de realitzar qualsevol actuació es compleixi el tercer punt de l’acord de ple de data 30/10/2008.