jocs florals

jocs florals

dimecres, 24 de març del 2010

El jutge no es tonto



Poc a poc, paradoxalment a instancia i amb càrrec a la herència del promotor que va buscant en els tribunals amagar la realitat, que no es altre que el no compliment de les seves obligacions com a promotor es la causa i l’origen  de tot l’enrenou que tenim.

Ho ha anat fent al llarg del temps, amb demandes tant en contra dels parcel.listes com del Ajuntament per uns imports que espanten.

Poc a poc deia, els tribunals van aclarint amb una precisió que ja voldrien altres llocs la situació legal de la urbanització can Canyamars.

Queda clar amb la nota de premsa del ajuntament que podeu trobar en la entrada anterior que la situació en que ens trobem te com origen i esta causada per el no compliment per part del promotor de les seves obligacions urbanístiques enfront les administracions.

Queda clar també que els actuals propietaris som les víctimes i els damnificats de aquesta situació permesa i tolerada recordem per el marc legal.

Espero que ara les administracions sobre tot la municipal, mes tranqui-la pel que fa a la solució de les importants demandes sobre la seva actuació per par de la herència del promotor, pugui ara centrar la seva atenció en donar a aquestes víctimes, a aquets damnificats, a aquets veïns, les  solucions i el recolzament necessari per que puguin arribar a ser iguals que la resta del ciutadans del poble.
Sempre ho han estat pel que fa a les obligacions, el que demanen es la mateixa igualtat en la qualitat dels serveis, infraestructures i per sobre de tot, del tracte.

Nomes a les hores serà veritat el que afirma la nota de premsa en la seva part final on diu que la sentencia demostra que el tema de can Canyamars s’està portant correctament i amb responsabilitat, raonement que no comparteixo, de moment l’únic que demostra la sentencia es que les demandes de la herència del promotor no tenen fonament legal.

No ha dit pas res la jutge pel que fa a l'actuacio de la administració en front els seus administrats que no dubto que no sigui la correcta legalment, encara que moralment tinc moltes dubtes.

La sentencia per altre banda deixa de manifest que la responsabilitat de les infraestructures i equipaments es imputable exclusivament a la part recurrent , atenció per que com sempre hem defensat, una vegada tinguem  quantificat el perjudici qui aixi ho dessitgi  pot exercir la reclamació al seu  causant i la sentencia del tribunal superior de justicia de Catalunya ens diu qui ha estat.


Aqui tambe ho comenten.

dimarts, 9 de març del 2010

Que maco tot nevat


Aquesta vegada tothom sabia que cauria una bona nevada, ja feia dies que ho anaven anunciant, fins i tot per la tele feien gràfiques amb l’hora que arribaria, les temperatures i on cauria mes neu.

També se sap de fa molts anys que els arbres cauen quan fa vent o neva.

Altre cosa que se sap des da fa molts anys es que si cau un arbre sobre una línea elèctrica o de telefonia la trenca i deixa sense corrent a tots els que van a continuació o com ja va passar un any esdevé l’origen d’incendis de grans proporcions.

Llavors, si tot això es sap, ? per que a la que cauen quatre gotes o fa una mica de vent  ens quedem sense electricitat.
Perquè en cada onada de fred ens quedem sense calefacció, sense aigua calenta, sense electrodomèstics.
Aquestes companyies cobren el que volen, guanyen milers de milions d’euros, van a fer instal·lacions per mig mon, llavors ? per que aquí passen de tot, per que no fan un manteniment, una auditoria.
Dons per que aqui ningú els dius res.

Mireu en aquesta societat tenim unes persones que tenen la responsabilitat de que aquestes cosses no ens passin, una vegada te una disculpa dons sempre se’n donen d’imprevistos , pro es que això ja ens passa  cada dos per tres.

 No se qui son, pro el que tinc segur es que per el que a mi respecta esdevenen uns inútils incapaços de proporcionar nos els mínims d’una manera regular.
No se qui son pro ens tenen a expenses de on bufa el vent.

Ara d’excuses, d’històries i de discursos  en sentirem les que vulguis en tots els àmbits de les administracions, que en això en son uns experts, pro la propera vegada tornarem a estar en pilotes quan mes necessitem l’abric.

Val mes que ho tinguem en compte i en siguem conscients que estem sols i ens preparem, que val mes estar sols mal acompanyats com estem ara.

dimecres, 3 de març del 2010

El carter sempre truca tres vegades

Pro es veu que algún de l'ajuntament no, 121 persones de can Canyamars no han rebut encara la notificació del ajuntament amb la quantitat que els correspondria pagar.

Que no es facin il•lusions, que no els han fet una amnistia, treure les errades han fet baixar el preu pro no tant.

Son moltes persones, tenint en compte que els propietaris a notificar son en total 385.
Representen un 32 % , una de cada tres, ells en diuen notificacions infructuoses, es a dir que segons jurarà l’ajuntament algú ha anat al seu domicili tres vegades en horaris diferents i no ha pogut trobar a ningú.

Per això ara la notificació els i fan per un edicte que ho publiquen en el BOP de la província de Barcelona (el de 17/02/2010, en la pagina 63), fan la relació de propietaris i au ja els donen per assabentats.

Es el procediment administratiu, ells van al teu domicili tres vegades i si no et troben ho publiquen en el BOP, que ho llegeix tothom.

Es un procediment pensat per els que tenien molt de morro que no agafaven mai les notificacions buscant així enrederir els tràmits o les multes a vegades fins a la seva prescripció.

Ara el que passa es que el que i posa morro, si mes no desinterès en la comunicació, son algunes administracions, una gent que tindria que ser molt curosa amb el compliment estricte de la llei.

Recordo una vegada que em va trucar una empresa d’aquestes que diuen que et treuen multes, ells havien llegit en el BOP que tenia una sanció de tràfic i s’oferien a fer les al•legacions.
Llavors trucant a Tràfic per saber si era cert vaig assabentar me d’això de les tres vegades, segons ells havien vingut a casa tres vegades i no havia estat possible trobar me, una gran mentida dons a casa no va venir mai ningú, era una època en la que sempre havia una persona i les factures si que m’arriben amb regularitat.
Ves que els va costar poc de trobar me als de les al•legacions.

Alguns noms que conec de la llista puc assegurar, que si vaig al seu domicili a portar una carta trobo alguna persona en un horari molt ampli, el que las reparteix dirà tot el contrari, pro ell i jo sabem que s’abusa del procediment i fa també que no es tingui gaire preocupació o interès en buscar horaris adequats, de anar hi les tres vegades, ni de preocupar-se gaire de mirar en el ordinador a on li envien les altres notificacions, per que han de molestar se per aquets individus que no estem ni consolidats.

Be, mes val que ningú es faci mala sang, sabem tots que esta el projecte en marxa, sabeu ara la pagina del BOP on trobareu la llista i encara queden uns dies per anar a mirar que ho tingueu tot correcte i per fer les al•legacions que considereu.

El baix nombre de propietaris 385 be donat per que en un bloc de pisos conten nomes una propietat (la comunitat de propietaris) , també per que alguns propietaris tenen mes d’una parcel•la, recordem que el promotor en te una pila, a banda de l’ajuntament que també es un propietari important.

Com a curiositats, 9.000 m2 de terreny son de propietat desconeguda i entre les no notificades tenen 3 comunitats de veïns.

Tant la proporció de propietaris no trobats ( 1 de cada 3 ) com el fet que diuen que en tres comunitats de veïns no els haguí estat possible en horaris diferents trobar a ningú, per a mi es proba que el repartiment no ha estat fregant la perfecció a la que ens tenen acostumats.

Ara si el que es volia es que la cosa anés rapida, rapida va.

El 17 de març acaba el termini per fer al•legacions.