Enduro a Canyamars

Diumenge a Canyamars es va celebrar la VIII edició de les tres hores de resistència enduro.

Ambient motero i olor de additius de la benzina.

El Moto club Canyamars format per aficionats a la moto dels tres nuclis del poble, fa possible aquesta competició.

Una competició que requereix molta feina voluntària i una capacitat d’organització important, al darrera de les motos ha de funcionar la part del cronometratge, la seguretat, les ambulàncies , la recepció i la inscripció dels equips participants, el servei de bar , el disseny i el manteniment del circuit.

Aquestes persones, tot i tenir ho per la ma, ningú els treu dos dies intensos de feina, hem de pensar que claven mes de un milè d’estaques i fan un circuit de 3 kilòmetres i mig, això vol dir set quilometres de cinta, i en acabar han de recollir ho tot.

Tot plegat molta feina voluntària que ha ajudat a escriure el nom de Canyamars a la primera divisió mundial del enduro.

Gracies a la feina d’aquets amants de la moto, podem gaudir de l’espectacle de veure competir a tot un campió mundial de la especialitat l’Oriol Mena , veí i fill de Canyamars .

Felicitats a la gent del moto club de Canyamars i als de can Gel que cedeixen i faciliten la utilització dels seus camps entre que es recull i ho llauran per fer possible aquesta competicio i que passem un bon mati gaudint de la afició.

VVVs.

Unes imatges per recordar ho.

Els astronautes de les dues rodes

El Campio

El Campio en moviment

Els que mai surten a la foto

tres hores intenses

Espectaculars

Per a tots els nivells

I totes les edats

es un ocell ? es un avio ... es el campio

Si algú es vol apuntar serà molt benvingut.

Feu doble clic a les fotos per ampliar-les

Volem la copia dels projectes integra

Veig incrèdul i espantat les noticies que sobre la corrupció en els municipis estan sortint en els mitjans.

Et diuen que en alguns ajuntaments han pispat milions d’euros, estan les presons plenes de gansters, el Garzon treballa de dia i de nit.

La meva estranyesa es no com es poden fer desaparèixer milions d’euros, a mi ja em costa entendre com es poden malversar tant sols uns centenars.

En una empresa, en un banc, en una entitat privada per petita o gran que sigui es porten uns controls, un sistema, una comptabilitat que fa molt difícil la malversació dels diners.

La raó es que els propietaris o gestors estableixen sistemes que facin molt difícil el frau, es que si no ho fan no duren un mes.

Llavors com pot ser que en uns ajuntaments on tenen molts mes mitjans per controlar ho tot, es puguin fer aquestes marranades.

La raó no pot ser altre que els mateixos gestors ja propicien el sistema per que el frau i les corrupteles siguin possibles, no en trobo altre d’explicació.

En un ajuntament on les decisions es prenguin en equip, on la informació esta a l’abast de tots els interessats, on els partits de la oposició tenen la porta oberta per fiscalitzar la tasca del equip de govern, on tots son iguals davant de la llei, on els ciutadans poden anar a consultar les coses i el destí dels seus diners dins el municipi, on es fomenta la participació , especialment dels que pensen diferent, en un ajuntament transparent, es molt difícil la corruptela.

El silenci, la ocultació, la foscor, la acumulació d’informació i el poder de decisió en unes poques persones, facilita per el contrari tota mena de actuacions corruptes a tots els nivells, lògicament els de dalt son els mes propicis a sortir ne beneficiats, els sistema no es crea casualment.

Molta gent te la percepció que “lo publico” no té amo, que no es de ningú, així des da el ciutadà que fa malbé el mobiliari públic fins el funcionari que s’emporta els bolígrafs del ajuntament a casa no tenen la percepció de haver fet mal a ningú, ja que el que han trencat o pispat no es de ningú, no te propietari.

Confonen els regals o els privilegis del càrrec com a personals i amb els diners passa el mateix, sembla que no son de ningú.

Hem de tenir ben clar que els bens i els projectes públics son bens propietat de tots i no ens hem de tallar un pel en exigir informació, explicacions i aclariments de manera que ho entenem, sobre tot en el que respecta a la bona administració de les nostres contribucions al comú.

Els politics son els gestors, pro la política es, per definició, diàleg, consens, i poc diàleg o consens pot haver si uns ho saben tot i ho amaguen als altres.


Ara amb tot això que s’escolta es fàcil preocupar nos de com anirà tot aquest procés nostre que s’inicia amb l’enviament de les cartes i on ens demanen tants de diners, si comença escatima’n i amagant les dades, tenim mala peça al taler.

Volem disposar de tota la informació d’una manera fàcil i entenedora, aquí volem els diners a sobre de la taula i la llum encesa.

Qui amaga les cartes es que vol fer trampes.

Can Canyamars: Tengo otra carta para ti

Pel que sembla ja estan arribant cartes i el mes lògic es anar al final a mirar la quantitat que hem de pagar.


Ja diu la nota informativa que la quantitat es provisional, per tant el que jo faria es tenir-la com a tal i de moment no donar li mes importància, hem de veure els projectes i hem de veure si son capaços de executar los.

Una cosa que es molt important es comprobar que les dades de la nostra propietat siguin correctes, totes les dades, comprobem la situacio en el mapa, ja que nosaltres som propietaris del que diu en el registre de la propietat que es nostre i aquesta gent han estat remenant.


En l’anterior projecte varem detectar errors tambe en els números de la parcel•la, es a dir que efectivament algunes persones eren propietàries de la parcel•la 200, pro la 200 del plano no coincidia amb la seva, estaven canviades.

Imagineu el dia que la veneu la que es pot formar.


La llebre la van fer saltar els veïns que deien que els apuntaben mes metres dels que tenien, amb els que jo vaig poguer parlar ho han resolt, pro els que els sortien menys metres i en conseqüència pagaven menys, aquets no van dir res, compte.


En resum l’important ara mateix no es tant la quantitat , si no, que tenim la obligació de comprovar i repassar que totes les dades son correctes, com si la compréssim ara, dons es poden haver equivocat i una vegada aprovat definitivament solucionar qualsevol errada costarà molts de diners i temps.
 
Si voleu legir mes:
Clic aqui
Clic aqui
Clic aqui
Clic aqui