Com bé sabeu, la Generalitat va destinar unes
partides per solventar els dèficits urbanístics, va presupostar 9 milions
d'euros per gairebé unes 3.000
urbanitzacions que tenien problemes ,
aquest quantitat nomes donava per fer ne unes 40.
Gracies a l'important feina feta amb
anterioritat per l'associació de propietaris, l'ajuntament i la Diputació de
Barcelona, la nostra complia amb tots els
requisits necessaris i vam ser
una de les poques afortunades, rebent una de les subvencions més generoses per
part de la Generalitat que va posar a
disposició de l'ajuntament els mitjans necessaris que calien per elaborar el
projecte d' urbanització i el de reparcel·lació, imprescindibles per acabar amb
les importants mancances que tenim.
Val dir que anteriorment la Diputació ja havia pagat els projectes mes d'una vegada,
pro millor que no ho liem ara.
La elaboració d'aquets projectes no implica
necessariament la ni la execució immediata de les obres ni que els propietaris
tinguin que fer front a la seva despesa, aquesta es pot fer en qualsevol
moment en la forma en que propietaris i l'ajuntament així ho decideixin,
però si que es un pas imprescindible, a la vegada que ens posa en una situació immillorable,
si un dia alguna administració (provincial, autonòmica, estatal o europea)
destines alguna partida per algun programa d'incentius a l'economia, millores
urbanes, de medi ambient o d'altres que tinguéssim la opció d'accedir.
Mentrestant veiem com van passant els anys un
al darrera l'altre i per part de l'ajuntament no es fa res ni tenim cap avanç,
mes aviat sembla que un problema tan important, que afecta directament a tantes persones i a tot el nucli de
Canyamars del que es el major percentatge, sigui objecte de tant poc rigor i
serietat quan algun dels regidors de la
oposició complint amb la seva tasca, "molesta" al regidor responsable
o a l'alcalde amb preguntes sobre la situació o l'estat actual del procés per
la solució d'un problema qualificat per
ells com el major que te el municipi, preguntes que com podeu comprovar en anteriors entrades es responen amb
poca-soltades incoherents o rialles.
La realització dels dos projectes es
imprescindible també per tal de pogué donar
llicencies d'obres, ja que la llei prohibeix construir mentre no es tingui el
projecte de reparcel·lació i de urbanització finalitzats, es fa molt difícil de
comprendre com aquestes actuacions fan que alguns aturats ho siguin víctimes de
la desídia i la incompetència de l'administració local que actua irresponsablement
sense preveure les conseqüències .
Amb l'abandonament conscient de les seves obligacions
estan dificultant ja fa molts anys que persones de les moltes que estan a
l'atur puguin trobar alguna feina a la construcció o reforma d'alguna vivenda
en les parcel·les existents, així com privant a l'ajuntament dels ingressos
derivats dels impostos i taxes que graven l'activitat, la titularitat i la
compravenda.
Impossibiliten també la necessitat, a vegades
imperiosa, de construir se un habitatge, ampliar ho, condicionar ho per pòquer anar-hi a viure o
fer ho amb més dignitat i comoditat o de fer los mes eficients energèticament, ens
ha posat en la situació que malgrat ser
els propietaris i tenir tots els deures i
obligacions no podem exercir els drets derivats de la mateixa sense que
això signifiqui cap benefici per ningú.
Tots sabem que un dels problemes a l'hora de
executar les obres es la important quantitat de diners que tindria que fer front algun afortunat propietari pel fet de ser ho de moltes parcel·les i que fa que enredi i ho
emboliqui tot per tal de allargar ho o aturar ho, si no acaben els projectes,
impossibiliten, que de voler, la persona pugui segregar i vendre propietats, al
preu que ell consideri adequat, per tal de reduir, i donat el cas, pogué
disposar dels recursos per fer front a la despesa proporcional a la seva quota,
altre vegada veiem com també se'l priva de la practica totalitat dels seus
drets, això si carregant lo amb totes les obligacions, aquestes cada vegada mes grans.
Altre perjudici per la resta de molts petits propietaris en les greus circumstancies
en les que ens trobem es que, donat el cas de tenir la necessitat o la voluntat de disposar
del seu patrimoni, no el puguin vendre amb facilitat ni obtindre cap preu,
convertint se aquest en una carrega o despesa afegida, ja que ara sabedors de la inseguretat
jurídica en que ens ha posat l'ajuntament, la poca responsabilitat demostrada i
la seva nul·la capacitat de donar solucions, qualsevol possible comprador ni
s'acosta a mirar i el que s'acosta desprès de passar per l'ajuntament fuig
espantat.
La cosa es mes greu quan observes la
facilitat, la interpretació interessada i la creativitat que es gasten per fer
avançar altres promocions de diferents àmbits i la poca pel que fa al nostre,
on tot ho miren molt prim, buscant, diuen últimament, una perfecció i uns
condicionants impossibles d'assolir que no son més que una excusa burda del que
no pot esgrimir cap argument per defensar la seva irresponsable gestió dels
últims anys.
Altre de les dificultats afegides que farà que
enteneu totes les excuses actuals i futures es que la part dels diners pressupostats
per la finalització i la inscripció del
projecte de reparcel·lació en el registre de la propietat ( 52.800 €), que son
nostres dons a nosaltres anaven destinats, es van canviar de partida per pagar
una pila de factures que tenia endarrerides de pagament de l'enllumenat públic i que no las
va fer públiques fins una vegada passades les ultimes eleccions, reiterant el
que es una practica habitual en el manual d'actuació d'alguns politics, l'engany i la ocultació de dades al ciutadá sobre tot les
que donen pistes sobre corrupcions, favoritismes o la ruïnosa política populista que ha portat al país a la
greu situació on ens trobem i que a ells ha donat tan bons resultats.
Ara aquets diners necessaris per el tràmit
final ja no i son, els veïns estan entretinguts, qui dia passa any empeny, continuan fent la viu, viu donant llargues,
desviant l'atenció en detalls, intentant avorrir a una oposició que poca cosa
pot fer, els diners no i son i tot fa preveure que no i
seran mai mes, tret que la gent d'aquí s'organitzi, digui PROU¡¡ i lluiti pels
seus drets i la seva dignitat creant los la necessitat de ocupar se d'aquí,
o que la vergonya de tenir que explicar
ho a la gent del poble els faci reaccionar ja que cada vegada més gent n'és
conscient del que passa aquí, les dues
coses coneixent el pa que tenim, son poc probables.
Una possibilitat es que degut a la necessitat
d'ingressos de l'ajuntament i la de recuperar una majoria perduda que
nomes podrian invertir la forta tendència
a la baixa en la que estan immersos amb
èxits d'aquest calibre, juntament amb la caducitat dels processos
administratius, els fes pensar en acabar
los, possibilitat aquesta amb més números, ja que la gestió i els avenços
sempre els han portat a conveniència i mida de les seves necessitats de
conservació de la cadira, els sous i la qualitat de vida que han associat, encara
recordem quan ens necessitaven com ens ajuntaven al pavelló a donar nos tots
els detalls.
Sabem de cert el cost de fer les obres, tenim
el projecte de reparcel·lació nomes a manca de l'últim tràmit administratiu
responsabilitat de l'ajuntament, les obres no tenim que fer les ara, ja tindrem
temps, i es poden fer a graus, avançant per polígons o per fases.
Ignorem pro el cost de no fer las i sobre tot
el de no acabar el projecte desprès de tanta despesa malbaratada i tants anys
de feina, aquest cost es molt mes gran i ens mante instal·lats en una situació molt dolenta, amb el temps es
podrà comprovar la burrada i la irresponsabilitat del que s'està fent aquí, de
fet son molts els que ja ho estan patint en diversos graus.
No es la primera vegada, anteriors governs
també van fer una barbaritat al tolerar certs abusos i abandonar les seves obligacions en aquest
àmbit, propiciant, afavorint, dirigint
nos a la situació en la que estàvem, pot ser ho feien sense el cinisme dels de
ara, pro amb resultats igual de
irresponsables.
A títol de reflexió un ja pensa si les característiques de la gent
d'aquí te alguna cosa a veure, pot ser nosaltres també ens podem preguntar si no som en part responsables
i mereixedors del que ens passa, la proba la tenim en que exactament amb els mateixos governants,
altres persones en una situació de partida com la nostra han solucionat en el
passat i lluiten actualment exigint solucions
als seus problemes tot i ser bastant menors que els nostres.
Es per parar se a meditar el veure com en una manifestació que es va fer en
el poble, reivindicant entre altres, solucions a problemes de diferents col·lectius,
la gent que duia cartells denunciant la nostra situació no fos d'aquí, encara
que sigui per treure arguments als promotors de la mateixa, varis dels
assumptes que es reivindicaven ja estan camí
d'alguna solució, el nostre no.
