Cada dia menos plenos

Los plenos municipales son una herramienta para el debate y la discusión de los proyectos, es un acto formal de la democracia donde los proyectos se exponen, se debaten y luego se aprueba lo que la mayoría de los regidores como representantes de los ciudadanos votan.

De plenos se pueden hacer todos los que se deseen, un gobierno transparente y participativo someterá a la luz y al debate publico el mayor número de proyectos o iniciativas posible.

Nuestro alcalde hace los mínimos que marcan la ley, uno cada dos meses y a veces alguno extraordinario para aprobar formalmente algo que le urge.

Este es el orden del día del pleno hoy, como pueden ver está lleno de proyectos e iniciativas, la única, dos funcionarios que desean compaginar su función con alguna actividad privada.

El sueldo neto de los dos meses de los 7 regidores que van a votar los puntos del orden del día es del orden de los 2.800.000 ptas. de las de antes, gastos dietas y extras aparte.

Al parecer estos son los unicos problemas que tenemos.

Luego no hay recursos para la sanidad.

La Plataforma Alternativa Ciudadana de Dosrius PAC

Desprès de molts anys assistint a les baralles i disputes entre dos personatges amb una forta personalitat, que han marcat la vida política del poble fent girar totes les iniciatives al seu voltant, en un esquema de amics enemics, filies i fòbies, bàndols enfrontats i molta mala baba per les dues bandes, sembla que el poble comença a recuperar la normalitat que mai tenia que haver perdut.
Que les persones que tenen il•lusions per fer cosses canalitzin les seves energies i projectes en grups on pogué treballar lliurament i amb el cap ben alt,amb l’ajut d’altres per desenvolupar-les.

Diumenge 31 a l’Escola del Pi,  fa la seva presentació un nou partit polític amb voluntat de oferir nos una opció diferent a les existents.
Gent que no se sent representada per els actuals partits i que pren la iniciativa de crear-ne un de nou.

Un partit 100% de la masia, que neix sense condicionants ni obediències a cúpules de partits externes al poble.

Tot això sempre suposa una feinada per els promotors, no se que ens voldran explicar ni quin es el seu programa, pro penso que son iniciatives que han de ser molt ben rebudes i els hem de donar la oportunitat de escoltar-los.

La competència democratica sempre serà bona per el conjunt, obliga a tots els grups a estar mes pendents de les necessitats de la gent i a treballar mes per procurar satisfer les.

Una bona noticia, sigueu molt benvinguts.

Vaja, haig de rectificar una errada.

En la entrada anterior – un poble es com una gran família - faig una semblança entre una família i un poble per posar de manifest que a vegades els pobles es comporten o tenen els tics de una gran família, cada poble com cada família te una idiosincràsia, un caràcter un comportament que el diferencia dels altres.

A vegades les persones ens ocupem de coses que per nosaltres poden ser el mes important pro que amb altres ulls es poden veure d’altre manera.

Per uns la façana pot ser el mes important ja que es cert que es tracta millor a les persones que tenen un aspecte agradable i en això i destinen molts de recursos i preocupacions.

Per altres el mes important es la seguretat i estalvien pensant en el dema, o altres mes desenfadats estan despreocupats de tot i van a gaudir del que a ells els es agradable, que son quatre dies.

Jo, que no vic en la part del poble que rep totes les atencions tinc un punt de vista diferent del que si que les rep, espero que enteneu la legitimitat , la lògica de les queixes i de la exposició de els greuges comparatius dons a l'hora de les obligacions les compartim en igualtat.

Tot això les persones de bona fe, tolerants que aprecien la democràcia i la llibertat d’expressió aviat ho entenen, els mes sectaris els que pensen que tot es diu per fer mal o per perjudicar, els costa molt, pro jo en això no els puc ajudar.

Torno a la entrada per que dic una cosa que no es certa, y es que a Canyamars tenim una depuradora, ja no es així, per el que em van explicar Canyamars ja es connecta a la xarxa de clavegueram general, les olors a caca no poden tenir aquest origen.

Faig la rectificació per el que te de justícia i per que m’agrada ser rigorós en el possible, penso que la errada no desvirtua gens el sentit del comentari ja que d’exemples per desgracia en tenim de sobres, canviem nomes el nom de Canyamars per el de Can Massuet “ estamos trabajando en ello” o afegim alguna foto de carrers de propietat municipal.

No per això deixa de ser veritat el fet que la façana del poble esta molt ben cuidada i treballada i que al darrera ni a un mon molt deixat i abandonat, no deixa de ser veritat que moltes persones veiem que les nostres contribucions no es gasten en les necessitats bàsiques , no deixa de ser veritat que el destí dels tributs de tots es decideixen per un parell de persones, que veiem com els diners es gasten en coses que considerem supèrflues i no tenim resolts els mínims, comprovant que els tenen en els altres pobles, que es possible viure d’altre manera.

Es Logic dons que els perjudicats ho denunciem públicament, no som pas nosaltres qui ens hem de avergonyir.

Denuncies o queixes per altre banda totalment compensades. En promotors, industrials de negocis bruts o busca vides segurament trobaran tota mena d’elogis i afalagaments que compensaran mes que sobradament aquestes queixes.

Veiem alguns fotogrames mes de “un poble de pel·lícula”.

Doble clic per engrandir les imatges

Bienvenidos a can Figueres

Carrer de Canyamars

Poliesportiu de Canyamars

Atencio: Important per els veins i propietaris de can Canyamars.

Can canyamars blanc

Ahir a la nit semblava que la cosa aniria mes forta i ens aixecaríem amb un bon gruix de neu.

Hem ficat les cadenes dins els cotxes i apilat llenya seca a resguard, que aquí a la que plou una mica et quedes sense llum.

Al final la cosa no ha passat de una bona enfarinada en la part més alta que ho ha deixat tot molt maco.

A la nit sembla que vol gelar i ens ho complicarà tot una mica als de dalt de tot.

Diuen que any de neus , any de bens, des de la part de dalt de can Canyamars , desitjar que l’any sigui com augura la meteorologia.

Altre carta i bones festes

Rebérem altre carta certificada del ajuntament.

Aquesta vegada es per comunicar nos la creació per part de un grup de propietaris de una “Associacio administrativa de Cooperacio”.

Es un dret que tenim  i ells ho estan exercint, va be per col·laborar amb la administració en tot el procés.

Si un veí vol participar es te que adherir i per fer ho et fan anar al notari, un veí em va dir que li va demanar 160€ per adherir-se.

Hem de saber que la adhesió implica el compliment obligatori de totes les obligacions econòmiques de l’associació ( advocats, perits gestors etc…) i això va molt en serio.

Hem de saber també que apuntar se es una cosa voluntària.

El que estem esperant es una carta del ajuntament on ens comuniquin que el cost per els propietaris ha baixat substancialment, amb el pagament aplaçat, això si que seria una bona manera de començar l’any nou i un regal de reys.

Aprofito l’entrada per desitjar vos unes bones festes i que el proper any continueu tant guapos com fins ara.

Felices navidades y un prospero año nuevo

 Zorionak eta Urte Berri On!.

Bon Nadal i millor any nou.

Bones Navidaes & Gayoleru anu nuevu!.

Bo Nadal e Bo Ani Novo.

Bon Nadal i un Bon Any Nou.

 Merry Christmas - Happy New Year.

Les màfies del pinyó

Veieu la noticia en el Mundo.

Si es que el que no passi aquí no passa enlloc.

Quina poca vista

Estem rebent aquets dies rebuts de contribucions especials per import de 60 € per el manteniment de les franges perimetrals.

Es tant depriment trobar nos que paguem contribucions a canvi de res i quan ens fan una cosa l’hem de pagar apart que val mes deixar ho aquí.

60 € o 10.000 ptas. , no es pas el resultat de dividir el cost de un servei entre el numero de parcel·les, sembla mes  un numero rodo fruit de una decisió política, la de quadrar un pressupost que esta demanant a crits austeritat.

Exactament el mateix que estem fent les famílies, gastar menys, eliminar el que no es necessari.

Això no podia venir en pitjor moment.

Dilluns ens ve l’ibi amb la ja tradicional pujada,  Dimarts ens pugen l’aigua , Dimecres ens ve la carta amb la liquidació , Dijous els 60 €.

Ja estem tremolant i no fa fred.

Sembla tot fet per el pitjor enemic  de l'equip de govern.

A imitacio d'altres blogs del municipi citarem l’ajuntament de Arenys de munt com a referència  d'altre manera de fer les cosses, mireu la noticia, tambe del Punt.

Y la noticia a la que fa referencia el nostre alcalde, pro desde altre punt de vista.

Les cuantitats que es barallen a Arenys de munt son del ordre de 12.000 € per parcela

Poca vista

No saben, no contestan

Ja fa mes de un any que es va aprovar el projecte d’urbanització.

El projecte es una cosa que te la seva complicació i per la gent que no som del ofici es una cosa molt complicada.

Així i tot la gent ho va mirar amb atenció i 30 persones van fer al·legacions, un numero important tenint en compte que es mes del 10% de les parcel·les edificades.

Fer les al·legacions suposa un esforç considerable dons tens que mirar amb molta atenció un projecte molt voluminós i fer el corresponent escrit al ajuntament exposant d’una manera entenedora els teus arguments.

Si el que fa les al·legacions es una associació hem de afegir les corresponents reunions i discussions fins arribar a un acord vàlid per la majoria.

En resum que es una feinada molt important amb l’esperança que tingui algun resultat.

Per la persona que fa el pas es una cosa molt important.

El conveni firmat per el ajuntament, la Diputació i la empresa redactora del projecte ja contempla resoldre les al·legacions, es a dir que en el pressupost ja esta inclosa aquesta partida.

Bueno dons un any mes tard aquesta trentena persones o entitats encara estem esperant que els responsables de l’excel·lentíssim ajuntament de Dosrius ens donin alguna mena de contesta.

La decisió de no contestar es política.

Una oportunitat per explicar el que es fa i per que es fa a la gent que ha mostrat un interès per les cosses que passen en el poble.
Una oportunitat per fer saber a la gent que es un projecte ben fet i que les cosses es fan per un motiu raonable i lògic .
Una bona oportunitat per que la gent agafi confiança en les cosses que fa el equip de govern, que les fa amb transparència , que no te res a amagar, que te les cosses clares.

No contestant el que aconsegueixen es tot el contrari, gent indignada i gent que desconfia de que les cosses es facin per el be dels veïns i propietaris de l’urbanitzacio.
No contestant el que es fa es alimentar i fer mes grans els fantasmes, els recels i donar arguments als que volen fer creure que aquí hi ha marro i gat amagat.

No contestant tens la impressió que els importem ben poc nosaltres o la nostre opinió.

A la gent que va anar a dormir tard, a la gent que es va treure hores de la família i dels amics, a la gent que es va preocupar de mirar i exposar el que segons ells no era correcte , a la gent que va fer el que creien que tenien que fer.

Gracies.

A canyamars esta tot precios

La veritat es que desprès de aquestes pluges Canyamars esta preciós.

Tenim problemes i de ben segur que una vegada solucionats en sortiran d’altres de nous.

Pro això no ens ha de fer perdre de vista que som afortunats de viure en un entorn privilegiat.

.

Ja nomes ens faltaria que trobéssim algun bolet.

La germandat de Canyamars

De sempre de Canyamars m’han agradat molt el seus paisatges, la tranquil·litat de l’entorn i les agradables sensacions que ens ofereix una natura encara poc maltractada.

Una vegada feta la casa vaig anar descobrint pot ser el millor de tot , la seva gent, la gent que quan jo vaig arribar ja estava aquí, alguns amb arrels mil·lenàries, altres amb uns pocs anys.

Es una gent que, a la que la vas descobrint trobes que tenen una maneres de veure el mon, molt seva i amb unes característiques per a mi molt especials.

Jo se que les cases on vivim son grans i donen feina i que cansats de anar amunt i avall per el treball i les obligacions a la que tenim temps lliure ens agrada disfrutar del que ens ha costat molt de tenir, pro tancats a casa ens perdem el millor de tot.

Es com si gaudíssim de l’aspecte i l’olor d’una bona paella pro no arribéssim mai a tastar-la.

Una manera de anar descobrint aquets mons, es participar dels seus actes i les seves tradicions i una d’elles que trobo especialment maca es la assemblea anual de la germandat de Canyamars, entitat centenària.

La germandat de Canyamars es una associació de persones que en els seus orígens s'ajuntaven per ajudar se en les dificultats i que avui, mantenint aquella solidaritat inicial ,continuen amb una tradició que els agradaria molt es fes extensiva a tots el que som o ens sentim de Canyamars.

Al baixar cap a l’església darrera la banda de musica tens l’agradable sensació que formes part d’ .......

Millor no us explico res, es mes maco que aneu descobrint vosaltres el que fan aquestes persones que de fa 130 anys es tracten entre ells de germa.

Mons a punt de perdre

A can Canyamars en el varal del Panagall tenim altre masia la de can Ponarius, aquesta de propietat municipal.

Esta situada dalt un pla dominant unes feixes que formen part de la propietat, protegida dels vents del nord i amb unes vistes a les valls de Dosrius privilegiades.

Es un important patrimoni que la urbanització aporta al comú, un excel·lent lloc per que tots els veïns del municipi puguin tenir un esplai, la seu d’algunes associacions, o un magnífic lloc on poder organitzar actes lúdics i culturals.


La masia va ser cedida junt amb les zones verdes per el promotor de la urbanització ja fa una pila d’anys i es va reservar l’ús de la casa per un temps.
La família que la tenia llogada ja fa mes de sis anys que la va deixar i fins a les hores estava molt ben conservada.



Han passat els anys i ningú en te cap cura de la seva conservació.



Ja fa temps que han rebentat les portes i les finestres i ja es pot accedir a l’interior.
Cada dia que passa aquest patrimoni de tots es deteriora mes acceleradament.

El lloc es un perill dons el terra de la primera planta ja no aguanta el pes d’una persona.
La situació actual es la ideal per que es puguin amagar persones amb intencions poc honestes i esta tot a punt per que algú ( i penso amb els mes petits ) es pugui fer mal.

Be esta de construir per el futur pro jo penso que en uns anys no estarem gens orgullosos de haver nos deixat perdre aquest ric patrimoni de tots.

PARCS DE LA DIPUTACIO

Un espera que un parc natural sigui un espai protegit on els diferents ecosistemes puguin desenvolupar se sense interferències.

Un espera que un parc natural estigui protegit de les activitats humanes que malmeten els paisatges, la flora o la fauna.

Penses que un parc natural es el petit regne dels arbres i els animals, un espai on ells tenen tots els privilegis, on la natura es conserva, es cuida i es protegeix de la influencia humana.

Son llocs per les generacions futures, reserves perquè puguin gaudir de la natura els que vindran darrere nostre.
Son llocs també per nosaltres, per sortir del ciment i gaudir del paisatge, de la ombra de un arbre, del silenci, de la foscor de un bosc, de la seva humitat, dels càntics dels ocells, de la sorpresa d’un esquirol.

I per això tenen una protecció especifica, no podem fer acampades ni circular amb vehicles i hem de tenir cura que la nostra visita tingui la menor incidència, hem de anar hi amb molt de respecte, uns cartells a la entrada prohibeixen fins i tot trencar una branca.

Son espais que molta gent els estima i per això als que estimem l’entorn privilegiat que tenim, ens dol el que de fa uns anys estan fent en el parc natural del Corredor Montnegre depenent de la Diputació de Barcelona.

De fa uns anys que veiem que les actuacions , que en un principi semblaven destinades a tenir uns camins nets per poder accedir ràpidament en el cas de un incendi, estan degenerant en una destrucció total dels ecosistemes existents amb la única finalitat de explotar forestalment les riqueses acumulades en tots aquets anys de protecció.

Veiem com alzines centenàries es tallen deixant pins mes joves i amb mes risc d’incendi.

Veiem com les excavadores obren i obren camins amb la única finalitat de poder accedir a la collita de llenya talada amb anterioritat.
Veiem freqüentment com els equips deixen el que queda de bosc ple de deixalles.

Boscos vells amb el sotabosc net i humits per la manca de llum produïda per la frondositat dels arbres estan ara amb vegetació de pradera i son calents fins i tot al hivern.

A tot això, m’agradaria sentir els que i diuen els cuidadors del parc, els estudiosos, els grups ecologistes, els científics, els naturistes.
Cap veu s’alça front al que a mi em sembla un greu delicte ecològic i de fa poc pecat i tot.
Deixeu-me que encara que sigui nomes la meva, alci la veu, per dir que no m’agrada gens el que se esta fent en el parc natural de Corredor amb el vist i plau de totes les administracions afectades.

Quant un dia vaig sentir al president Bush dir que perquè no es cremessin els arbres el millor era tallar-los, pensava que era una broma pro algun dirigent català ho ha entès literalment.

Mons perduts

La Maria i en Modest de can Sus son els primers veïns que vaig trobar en arribar a Canyamars.

Ells havien viscut tota la seva vida en aquest pla, em van assabentar del temps i de les precaucions a prendre al fer la casa i poc a poc vaig anar entenent quan eren de feliços aquells dos germans.

Tot i cobrar una minsa pensió, vivien de la terra i del bosc sense dependència dels diners.

Al principi no tenien electricitat ni aigua dins la vivenda, va ser mes endavant quan les cames els fallaven que els van ficar la llum i aigua a dins.

El mon era la seva mitja hectàrea, de petita la Maria havia anat a can Bosc a pelar mongetes i a Mataro a vendre al mercat a peu per Can Bruguera.

En aquell petit mon tot tenia molta importància , parlaven de la figuera o del cirerer com si fos un mes de la família.
Les orenetes o l’estat del cel donaven per llargues xerrades.
Com s’estimaven cada racó del pla.

Aquell indret portat per en Modest amb nomes un braç estava impecable i ple de vida.

A vegades explicaven que el promotor de la urbanització, cansat de que no els venes el millor tros de la urbanització els va enviar un sicari amb una maleta plena de bitllets, pensant que al veure’ls canviarien de opinió.

La maria explica que li va dir “ Ay senyor, si amb això no puc ni fer un bon caldo”.

Ningú tenia diners suficients per comprar ho aquell tros.

La Maria es va fer gran, van venir els problemes de salut,un dia es va perdre en el bosc i altre anant a la comuna que la tenia fora de casa va caure i es va trencar la cadera, ja no va tornar mai a casa.
A l’hospital deien que ja no i tocava, nosaltres sabíem que no era cert, ella tenia el seu mon. Per nosaltres tot el que deia tenia sentit.

L’hereu ho va vendre tot ràpidament no es van endur ni les fotos de la família ni aquella que en Modest mostrava orgullós a la que t’agafava una mica de confiança on estava ell amb un bolet de grans dimensions.

Ho va comprar una constructora, de les hores el preu ja s’ha multiplicat per dos.

Si algú es capaç de sentir aquest amor per la terra sapigueu que torna a estar en venda.

De no ser així anirà canviant de mans i cada vegada en demanaran mes fins a ser altre vegada tan car que ningú tindrà diners suficients per comprar ho.

La gent de progres, les franjes i la meva opinio, entrada nº 100

A rel del comentari i que fa l’Edgar en la entrada “franges perimetrals” M’agradaria aclarir el següent:
Jo no tinc cap queixa de la gent de Progrés, mes al contrari, els que conec em semblen unes excel·lents persones i amb les idees molt clares.
Es de justícia dir que duran tot el procés ens han donat sempre suport, ens han facilitat contactes amb valuosos professionals del sector y sempre que els hem necessitat ens han escoltat i donat ple suport a les nostres reivindicacions.
Els seus regidors son propers i de fàcil accés, sempre disposats a ajudar.
Les seves intervencions i el seu vot sempre ha tingut la intenció de ser favorable als interessos dels propietaris i veïns de can Canyamars.
Les seves propostes sempre han anat mes enllà dels límits establerts per l’equip de govern.

Per altre banda la meva opinió molt personal es que la tàctica de utilitzar la problemàtica de la urbanització en la lluita electoral, ens ha perjudicat dons el seu atac ha obligat al contrincant a defensar-se.

Sempre he pensat que en alguns assumptes molt importants per el municipi els partits tindrien que fer una mena de pacte d’estat buscant entre tots la millor solució per els veïns o el municipi deixant al marge altres aspectes.

Al respecte de les franges de protecció d’incendis dir que uns ajuntaments las van fer abans (sense subvencions), altres encara no las han fet i el nostre las ha fet coincidint amb unes subvencions que dona la Generalitat abaratint el cost a qui el tingui que pagar, cosa que personalment considero que es una bona iniciativa.

El que jo considero just es que les franges de protecció es paguin entre tots dons els boscos son un patrimoni que ens beneficia i ho disfrutem tots, els de les urbanitzacions, i els de Barcelona.

Respecte a la urbanització considero molt injust que una situació provocada en tot el país per la mala gestió de les administracions i per els reiterats incompliments del promotor, la tinguem que pagar uns tercers, els propietaris que som els únics que hem complert escrupolosament amb la legalitat.

Això es el que jo considero just, pro tinc molt en compte que no estic sol en el mon i que haig de tenir consideració i respecte per el que altres consideren just , prioritzant aconseguir solucionar problemes en lloc de crear-ne de nous.

Ja estem tots cansats

Rebo fa uns dies una nota de premsa on l’Ajuntament de Dosrius ens informa que esta fent gestions amb Aigües Ter Llobregat (ATLL) perquè aportin recursos per la construcció de les canonades, els equips de bombament i un dipòsit d’aigua molt necessari per un nucli de el nostre municipi.
El cost del projecte es de 2.000.000 d’Euros.
ATLL ho financem entre tots amb el rebut de L’aigua.

L’argument per demanar els diners es que la canonada es d’alta, es a dir que nomes es per dur aigua al dipòsit i en cap punt del seu traçat es pot agafar ne.

Felicitacions al sr Alcalde i al seu equip per la feina que estan fent, aconsegueixen diners de sota les pedres per solucionar problemes del municipi, pro.

Jo, per mes voltes que li estic donant no acabo de entendre perquè la construcció de les canonades, els equips de bombament i els dipòsit d’aigua que nomes son per dur aigua als dipòsits i en cap punt del seu traçat es pot agafar-ne, si es fan a Can Canyamars ja no son d’alta.

No acabo de entendre perquè aquesta instal·lació no es d'alta i hem de pagar-la integrament els veïns.
Ja estem tots cansats i pot ser desprès de les vacances tinguem el cap mes clar.

Son dues maneres de veure la mateixa realitat.

Si algú ho entén si us plau deixeu un comentari.



http://cancanyamars.googlegroups.com/web/28-aigua%20alta%20Massuet%5B1%5D.pdf?gda=BH-u-1EAAABm2EkR3spkODvrCAQNpL_E7D97h2TPqe-YJD1owhp-5GG1qiJ7UbTIup-M2XPURDS-bTQHZ0KfBO1PxYMxVX6zyCWfcasrLvcFWYugTeFTxeZKMvI7X4xQZrqClwsdFDQ&hl=es

Treballem per a les persones

Al fil d’un comentari del Eduard Garcia mostrant una preocupació que en diu molt de la seva personalitat. M’agradaria fer el següent comentari, perdoneu la seva llargada.

Ja fa uns anys, el meu sogre, un bon home, que desprès de treballar tota la seva vida estava tranquil en el seu pis pagat del tot, amb la seva pensió, justeta, pro que li permet viure amb dignitat, va començar a estar neguitós, angoixat, fins i tot no dormia be.

Es un home orgullós i va costar molt saber el motiu de las seves preocupacions.
En una reunió de veïns, en la seva escala es va presentar un projecte per ficar hi un ascensor, el cost es calculava que aniria cap els 18.000€ per veí, molts de diners per la seva ajustada economia.
Per sort els fills van entendre ràpidament que a part de la satisfacció d’ajudar al pare, la despesa era una inversió que els beneficiaria a la llarga.

En la nostra urbanització en se de pocs casos de gent gran amb el mateix neguit, amb alguns he parlat amb els fills i penso que la seva reacció serà la mateixa.

És per aquesta experiència personal per que vaig insistir als membres de la meva junta per fer i repartir un paper abans de las eleccions per treure l’angoixa que es podia produir a la gent quan es va utilitzar l’argument d’un elevat cost per augmentar el poder de convocatòria.

Crec que és l’ajuntament el que es té que oferir a la gent, doncs a aquestes edats l’orgull i la dignitat de las persones poden fer que sentin com una humiliació, el per ells tenir que anar a demanar caritat.

En las meves converses amb l’alcalde, una vegada superats altres obstacles, cada vegada és més present aquest assumpte.
Dues coses em tranquil·litzen, una que sé que ho te a la seva agenda i el preocupa i l’altre que tenim a la Toñi de regidora de serveis socials.

Es altre de las avantatges que sigui la administració la que condueixi el procés , això seria impensable amb unes juntes de compensació.

Segur que al acabar tot el procés l’ajuntament em deixarà malament amb alguna cosa en la que hi confio, nomes desitjo que no sigui en aquesta.

És una bona oportunitat de fer realitat el seu programa:
“ treballem per las persones”

Poc oportu

Acabo de llegir en el blog del alcalde una nova entrada on fa referència al clavegueram de Can Massuet.

Entenc que estigui content de que el projecte vagi endavant, jo també ho estic.
Pero com a veí de Can Canyamars la noticia – per dir-ho de una manera cordial – la trobo poc oportuna.

En la entrada anterior fa esmena de la problemàtica de Can Canyamars on els veïns tenim un projecte d’urbanització on hem de pagar fins i tot els estudis previs hi ha continuació ens col·loca la noticia de que a la urbanització del costat -que l’ajuntament va recepcionar fent la vista grossa – les administracions es gastaran 5 milions d’euros, la meitat del projecte de Can Canyamars.

Vostè diu que no, pero la sensació que tenim aquí es que ni han dues vares per mesurar.

La evidencia es clara ni han ciutadans que estan “recepcionats” i altres que no, això en són dues categories.

A uns els paguem tot i a altres els hi fem pagar tot.

Paint Ball a Canyamars

Sembla ser que la empresa paintball Word va demanar una llicencia per instal·lar una activitat .
El Lloc sembla que es a prop del Pou de Glas de Canyamars.
De moment no en sabem res mes, agrairíem a algú que en sàpiga algo ens ho dies.
Es una activitat que esta a prop de la urbanització i que encara que en un principi no tenim perquè tenir cap inconvenient, si es te que omplir això de comiats de solters amb gent jugant a soldats seria bo que la gent ho sàpigues.
Si algú del ajuntament ens pot dir alguna cosa ho agrairíem.

Pot ser fins i tot anirà be per descarregar la agressivitat d’alguns

http://www.gencat.net/diari/3719/02245059.htm

El nostre alcalde presidira el consell comarcal

En Josep Jo, alcalde de Dosrius ja casi es president del consell comarcal del Maresme


Es molt important per el nostre municipi que el nostre alcalde estigui presidint el consell de la comarca.


La mes sincera enhorabona a ell i la seva família.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2468212

Sorpreses agradables

Gratament sorpresos hem sortit del pou de glas de Canyamars desprès de escoltar la coral de L’escola del Pi.
El Lloc i els cantaires ens van fer passar un rato molt bo.
Ho feu molt be.
Sembla que ens fareu passar molts bons moments.