jocs florals

jocs florals
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Comunidad. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Comunidad. Mostrar tots els missatges

dilluns, 20 de juny del 2011

Incident a Can Sus.

Sobre l'incident als voltants de Can Sus de fa uns dies, el que conec  es que un agent de la policia local va veure dues persones sospitoses en un vehicle BMW i al anar a identificar los, un d'ells molt corpulent el va immobilitzar d'una manera molt professional, donant se a la fuga, pel que sembla eren estrangers i  la matricula del vehicle la duien doblegada, fet per el que tampoc se'ls va poder identificar.
Es molt estrany que gent d'aquesta " preparació" estigues rondant per allí, el que esta segur es que no buscaven una parcel·la, no hem de preocupar nos,  el que cal es que estem atents i comuniquem a els cossos de seguretat qualsevol cosa sospitosa que veiem.
Mai pensi ningú que cap agent es molestarà per que el truquem i els diem el que ens preocupa, ni que ens posarem en cap  lio per comunicar un fet sospitós, es mes aviat al contrari ja que de no fer ho donem impunitat i facilitem la feina d'aquets individus que poden fer molt de mal.
Per altre banda amb el fet veus la precarietat amb la que tenim treballant als nostres municipals, agents que van amb l'única defensa d'una porra i la seva professionalitat, patrullant sols i no dono mes dades.
El cas es que una vegada mes es fa evident l'existència d'una política dissenyada a la  utilització abundant  dels  recursos comuns  per crear  clientelismes i dependencies que facin  guanyar eleccions a un grup instal·lat,  escatimant los del que es la prestació dels serveis basics, això vistes les passades eleccions sembla que es el que agrada a una part important dels nostres con vilatans, hem de respectar ho, però som molts mes els que  no ho compartim i ningú ens te que marcar o tractar com a diferents o no normals per exposar ho i molt menys per el que ha de ser l'alcalde de tots.
El mateix sistema que el fa gaudir a ell de les avantatges dels seus càrrecs i privilegis  es el que ens dona a la resta la llibertat d'expressió, alguns la exercim plenament, ell i els seus consellers han d'aprendre també a respectar ho, ja han comprovat que no els fa cap mal.

dijous, 9 de desembre del 2010

Un mal entendido?

Mientras en muchas ciudades del país en los últimos años han hecho esfuerzos en adaptar las calles a las necesidades de las personas con alguna discapacidad. En Canyamars me da que lo han entendido mal porque lo que se hace es crear las condiciones para aumentar su número.

Tal vez por un mal entendido de algún acuerdo de la federación de municipios o en una reunión de partido donde se trato del tema, alguien lo entendió mal y en vez del esfuerzo de adaptar cada vez mas vías a las necesidades de los discapacitados aquí se adaptan las calles para aumentar su número.

De otra manera no se entiende el estado de esta acera trampa en la que una persona puede pasar de andar bien, a necesitar un bastón para toda la vida si tiene la mala fortuna de pisar la tapa del agua.

O de sufrir graves daños cerebrales por una caída debido a un resbalón con el moho de esta acera.
O de torcerse un pie paseando por esta otra, situaciones que se perpetuán y empeoran año tras año, a pesar de los planes Zapatero.

Tal vez solo es fruto de la falta de sensibilidad y de aprecio por las obras bien hechas, estas cosas si uno se pasea con el cuello estirado no las ve, pero a poco que uno tenga aprecio por el lugar donde vivimos, duele de verlas.
Al final can Canyamars no es más que la parte más llamativa del enorme iceberg de dejadez y olvido en que se encuentran muchas cosas en este municipio.

dilluns, 2 de novembre del 2009

Escuela en can Massuet, hablemos.

Al hilo de una entrada en el estupendo blog de Homellop me gustaría aportar una opinión diferente al tema que cita de la construcción de una escuela en can Massuet, no me gustaría que se me malinterpretara en el sentido de que me opongo a la creación de servicios en la urbanización, nada mas alejado de la realidad, pero partiendo una visión de conjunto del municipio, tengo muchos argumentos para pensar que no es la urbanizacion el mejor sitio para construir la escuela.



En primer lugar can Masuet, lo mismo que las otras urbanizaciones, se creo y tiene la estructura y la distribución de una urbanización, las casas, el territorio, la ubicación están pensados para que la gente pueda disfrutar de un espacio y una tranquilidad que no es la de una ciudad, esto quiere decir también que se asumen unos inconvenientes como son una mayor distancia a todos los servicios que se tendrían de vivir en un pueblo.


La vida en una urbanización tiene unas ventajas, mayores espacios, mayor calidad medioambiental, tranquilidad, poco transito, proximidad y mayor contacto con la naturaleza, posibilidad de utilizar las calles para jugar o realizar actividades lúdicas y unos inconvenientes: principalmente la distancia a los servicios, que tienen como consecuencia la necesidad de una mejor organización de las familias o la mayor utilización del transporte privado.


Pienso que si a las urbanizaciones les intentamos colocar según que servicios acabaran siendo un mix donde se diluirán las ventajas, acabaremos teniendo todos los inconvenientes y nunca tendremos los servicios necesarios ya que ni la densidad ni las distancias son las apropiadas para que resulten viables económicamente.


Creo que en Dosrius tenemos espacios como pueden ser toda la zona deportiva donde esta ubicada ahora la piscina de can Batlle, que se puede convertir en un gran cluster de servicios culturales y deportivos para todo el municipio.


Imagino la zona como una gran área peatonal donde estén ubicadas las escuelas, el instituto, la biblioteca y las zonas deportivas (campos de futbol, de básquet, piscinas, polideportivos, etc) que se puedan utilizar todos los días y en un amplio horario y lugar de reunión de los jóvenes o mayores de los tres núcleos.

Las sinergias son evidentes, todos los servicios a mano y a disposición de todos.

Los padres pueden dejar o recoger a los niños cuando van a trabajar, dentro de un amplio horario.

Imagino esa gran zona ajardinada, bien comunicada con los tres núcleos, con pequeños autobuses, con agradables paseos, de manera que se pueda acceder de una manera fácil y cómoda, paseando, en bicicleta, en vehiculo privado o en un bien articulado y funcional transporte publico.


Una escuela en can Masuet a mi entender convierte la urbanización en un gueto separado, apartado, aislado, donde los niños de la misma no tienen ningún contacto con los de los demás núcleos evitando la cohesión y el conocimiento mutuo tan necesarios en un municipio como el nuestro y en el mundo multicultural que se van a encontrar de mayores.


En el futuro, la evolución demográfica es lógico que vaya en la dirección de crecer en Dosrius donde hay muchas viviendas construidas y suelo para muchas mas, las necesidades de más plazas escolares se crearan en este núcleo, mas propicio a la concentración.


Las necesidades o las urgencias electorales puntuales no deberían hipotecar el futuro de un modelo a mi entender mas lógico, mas racional y mas enriquecedor para los niños frente al aparheit que fomenta el actual modelo de dispersión.


Todavía estamos a tiempo de evitarlo.

dimecres, 17 de juny del 2009

Un poble es com una gran família

Imaginem una família que te la rentadora espatllada i el pati tot abandonat, les habitacions amb humitat, els lavabos que fan pudor les dutxes que no funcionen, la brossa escampada per terra es recull de tant en tant, molts recons de la casa sense escombrar, amb necessitat d’una ma de pintura, les rajoles del terra que s’aixequen i la alarma que ara va ara no va.

En canvi la porta i l’entradeta esta molt cuidada amb figures, plantes i llums de colors, la gent surt molt mudada a espectacles i saraus, a les festes dels aniversari dels nens i porten mags i payasos, de tan en tan es fan un viatget, que son quatre dies.

De famílies d’aquestes en podem trobar i van per el carrer mirant als altres per sobra l’ombro donant lliçons de com es te que portar una casa, viuen de les aparences pro al darrera ho tenen tot deixat i brut.

En l’econòmic sempre tenen excuses per no pagar les factures i a vegades han de buscar ingressos en negocis bruts per mantenir les aparences, viuen al dia.

Altres famílies amb menys fums tenen casa seva neta i endreçada, amb els serveis funcionant, la roba neta i no surten tant de festa, pot ser per que per arreglar be el pati del darrera van demanar una hipoteca o estan pagant un préstec personal per fer unes reparacions, la família viu de la seva feina dins les seves possibilitats.

Segur que en coneixem de famílies de les dues menes.

Ara canviant de tema, venint a casa passo per la entrada de Dosrius, tenen allò ben enjardinat i net amb varis monuments i el terra que l’estan posant de nou, et rep un rètol lluminós que explica les meravelles que es fan.

Arribem a Canyamars, el primer que notem es un olor familiar, es a merda i perdoneu pro es la realitat, la “depuradora” consisteix en una basa que l’estiu fa pudor, seguit entres per can Figueres i et trobes molts de dies la brossa per terra amb uns contenidors cremats ja fa mesos que donen la benvinguda als visitants i son útils per fer te una idea de l’austeritat i el sentit de la estètica de les persones que tenim a l’ajuntament .

Si pugem cap a casa els carrers estan de pena, fa mes de vint anys que no es fa res, això es igual a la majoria de carrers del poble, poble que avui al 2009 encara no te aigua corrent, la tenen que agafar de pous que ves a saber les bestioles que tenen i qui ho controla, de botigues o comerços cap, això si a la festa major quan venen les autoritats tenim tres orquestres que no deixen sentir be una a l’altre.

Ara estan canviant el terra d’una plaça, l’anterior estava encara molt be pro ho fan per que la gent treballi.

L’alcalde va presumint que te l’ajuntament sanejat i sense deutes, ara en vol fer altre mes gran, de tant en tant es fa un viatget, fa be, que son quatre dies.

dilluns, 26 de gener del 2009

Uns apunts a la visita d'en Pere Aragones

Precedits per una ventada que va tirar a terra arbres centenaris vam rebre dissabte la visita d’en Pere Aragonès i en Jaume Camprecios.

Venien documentats i amb la lliçó repassada, cosa a la que estem poc acostumats i em van semblar persones ben coneixedores del urbanisme.

Van fer una visita per els diferents polígons per comprovar sobre el terreny la situació i les mancances, van mostrar la seva preocupació i comprensió per l’injust de la situació en que ens trobem.

En el col·loqui amb els veïns que van assistir ens van recalcar varies vegades la necessitat de tenir una persona, encara que sigui sense veu, en el seguiment de les obres per estalviar-nos sorpreses al final, també es van comprometre a fer-nos arribar algunes sentencies de processos similars als nostres que pensen que ens poden ser d’utilitat.

No entraré en detalls de la reunió perquè vaig veure que la filmaven i de segur la podrem seguir integrament en algun blog en uns dies.

Destacaria com a fet positiu l’assistència de la gent de la Associació de veïns de can Massuet que ho considero com a una mostra de solidaritat amb la nostra problemàtica, gracies veïns.

Altre fet que em va agradar va ser que tota la visita va estar dedicada a la nostra situació, sense entrar en desqualificacions de ningú, el seu coneixement de la situació els fa comprensius també amb les moltes dificultats que es pot trobar l’equip de govern.

Com a fet negatiu destacaria la poca assistència de gent de la urbanització, es cert que no es va publicitar gaire, els horaris ens els van fer saber poc abans i teníem que recollir les destroces de les fortes ratxes de vent, pro l’esforç de la gent d’esquerra de Dosrius, que amb els pocs mitjans que disposen van aconseguir portar nos unes persones que ens poden ser de molta utilitat, penso que mereixia una millor resposta.

Desprès ens queixem de que ens donen poca informació. Al cap i a la fi el problema el tenim nosaltres, siguem ne conscients que en som els mes interessats.

Espero que la propera visita sigui per ensenyar los lo maco que ens ha quedat tot.

divendres, 31 d’octubre del 2008

Ja tenim caçadors a Canyamars

Be, el que diré del ple de anit esta condicionat a la part que vaig veure, qualsevol persona em pot rectificar per que en se de la missa la meitat ja que vaig arribar que estava tot molt avançat.

La sala estava plena amb gent dreta a la paret del darrera, calculo unes 70 persones.

En la meitat de la entrada estaven majoritàriament els seguidors dels partits de la oposició i a la part dreta i drets al darrera veïns de can Canyamars.

Vaig veure una càmera gran que penso que era de tv3 i altre petita que deu ser de tv Mataró, vaig trobar un noi de la agencia catalana de noticies i altre que em sona del Punt la qual cosa vol dir que sortirem en els mitjans.

La Asistencia de veïns/es de la urbanització en conto una trentena, pel que em van dir pot ser van anar-hi una vintena mes que van aprofitar l’entremig per marxar a casa .

La part que jo vaig veure era una autentica cacera del home per part dels partits de la oposició, realment no es criticaven uns fets si no que s’aprofitaven les circumstancies per desgastar a la persona del alcalde que va presentar una moció alternativa a la que havien presentat els partits de la oposició en conjunt i que la podeu llegir en el seu blog.

A destacar una intervenció, per a mi brillant del Edgar que va ser aplaudida per tot el públic assistent i també el poc coneixement del que s’estava parlant que tenia el representant del partit popular

Es el joc democràtic , de ser a la inversa el partit que governa també hagués aprofitat la circumstancia per mossegar al adversari.

Vaig veure al alcalde sol davant de una oposició i una associació de veïns que es complementaven en els papers, excepció sempre del representant del PP.

M’agües agradat veure en l’equip de govern un treball de grup i no la sensació desagradable que es limiten a aixecar el braç.

Penso que el regidor d’urbanisme podia haver defensat la seva area i el de medi ambient en la seva o el de participació ciutadana, o el de serveis, pro van deixar tot el pes i tot el desgast en la figura del alcalde cosa que no em va resultar agradable.

Soc conscient que a la que dius be del sr. Jo una manada de simpatitzants de altres opcions politiques es tiren al coll a mossegar-te i immediatament et col·loquen en el grup dels pecadors.

Pro per això no deixaré de dir que penso que en can Canyamars s’ha fet una tasca molt positiva per els veïns, que soc testimoni del seu treball durant molts anys, que penso que ho ha fet amb responsabilitat i determinació pensant que el que fa es positiu per nosaltres i per Canyamars i per el conjunt del poble.

Ara en la part final confiat en la confortable majoria absoluta ha comes errades de atenció i de comunicació molt importants pro en lloc de enrocar-se, demana disculpes i busca solucions.

Sabem que no es popular cobrar taxes, cobrar una taxa de brossa no es popular,i una minoria protestarà, pro que faríem si tinguéssim tots els carrers plens de brutícia, protestaríem tots.

Van baixar unes poques famílies al ple emprenyades per unes taxes elevades i mal explicades, pro de no fer res de segur que allò obriria els noticiaris de TVE.

De segur que tindrem algun comentari d’algun assistent al ple que ens informarà amb mes coneixement.


En TV3 aneu al minut 12

En el tot Mataro

En el Cap Gros

La noticia en el Punt


divendres, 17 d’octubre del 2008

Vinga mentides

Des dal començament que es fan córrer tota mena de mentides dels membres de la junta, amb origen sempre de persones amb forts interessos contraposats als dels par cel•listes que son els nostres.

El motiu es clar, separar a la gent i apartar el focus amb la llum del veritable problema i dels seus culpables.

Hem sentit que érem uns lladres que ens quedaríem amb les quotes dels socis, que érem uns borratxins, que estàvem especulant amb terrenys, que uns membres depenien econòmicament del promotor que vetllàvem per una opció política i ara en el Cap Gros un comentari que diu que cobràvem un sou del ajuntament.

He fet el següent comentari en la pagina del cap gros per rebatre les mentides que es diuen de unes persones honorables que l’únic que els he vist fer es dedicar el seu temps a tirar endavant el projecte de tenir uns carrers com la resta de la gent.

Cosa molt greu quan no coincideix amb els interessos de cacics acostumats a fer i desfer.







“ Ni la associació de propietaris de can Canyamars ni cap dels membres de la seva junta ha rebut un cèntim del ajuntament de Dosrius ni de cap altre administració.

Per tant son totalment falses les afirmacions que es fan en aquest sentit.

Tenint al voltant de un centenar de famílies associades no esta ni inscrita en el registre d’entitats del ajuntament per el que no te ni espais en les fires d’entitats.

El que ha fet en aquets anys es empènyer a les administracions per que ofereixin una solució als greus problemes urbanístics que tenim, recollint el sentiment unanim dels veïns.

La associació de propietaris ha estat informada per l’ajuntament durant tot el procés i agraiex el gran esforç de les administracions, això no vol dir ni que trobi justa la solució ni que estigui d’acord amb les quantitats, ni en la manera de repartir-les.

No es te mes que llegir les declaracions que han fet al llarg dels anys, a les intervencions en els mitjans i les al.legacions als diferents projectes presentats per l’ajuntament.

Constatem que arribat el final del procés surten informacions falses i tendents a la divisió dels veïns .”



Agrairia que si heu sentit altres barbaritats o desqualificacions de la gent de la junta aprofitéssiu i ho féssiu saber en els vostres comentaris i anem completant la col•lecció.

dilluns, 22 de setembre del 2008

He pillado un gazapo

Lamento tener que rectificar al señor alcalde unas afirmaciones que hace en su blog sobre el importe a pagar (esta semana ) por los propietarios de Can Canyamars, como debería de saber la suma de las cantidades que tenemos que pagar es del orden de los 15.000.000 de Euros, IVA del constructor incluido y IVA del ayuntamiento otra vez incluido.

Es un numero redondo y facil de recordar, 15, la niña bonita.

Le agradecería que una vez consultados los servicios técnicos hiciera la rectificación.

No pasa nada, todos nos equivocamos y yo mas que nadie, rectificar es de sabios y la gente debe saber la verdad.

Disculpe el atrevimiento

Unos apuntes de la reunion

El pasado Sábado  día 20 La Asociación de vecinos de can Canyamars convoco una reunión en el polideportivo de Dosrius.

Asistieron del orden de 200 personas.

Empezó con mas de una hora de retraso porque en el mismo lugar y a la misma hora había convocado un partido de futbol.

Faltaba la megafonía que llego dos horas tarde y la manejaba un señor con bigote que andaba trasteando todo el rato lo que ocasionaba que en muchas ocasiones no se entendiera bien lo que se decía.

La reunión se desarrollo en un clima de normalidad y tranquilidad donde tanto los organizadores como el público asistente expuso con total libertad lo que creyó oportuno siendo todos escuchados con mucha atención.

A la misma asistieron también representación de todos los partidos políticos de la oposición y la herencia del promotor saliendo todos muy satisfechos de la misma.

Me parecieron los organizadores más maduros y con más conocimiento de la situación que en la reunión primera que organizaron en Canyamars.

Ya no cuestionan lo anterior, entienden y valoran el trabajo efectuado hasta ahora, sus demandas van mas en la línea de cuestionar la actuación del equipo que gobierna el ayuntamiento en la actualidad, en mi opinión su mayor queja es la falta de atención y de dialogo.

Para forzar esa atención están estudiando algún tipo de manifestación pública y acciones en los medios de comunicación, comentaron también acciones  legales.

Para todo ello demandaron la colaboración de los vecinos y los citaron para ampliar la información a otra reunión esta vez solo para socios.

Al final hice una intervención explicando que estamos en un momento muy cercano a solucionar nuestros problemas y que se ha podido llegar hasta aquí con el dialogo y la confianza mutua y que seria bueno para todos que se siguiera por ese camino.

Destacaría como punto positivo la actitud y el comportamiento de mis vecinos y como punto negativo lamentar la ocasión perdida por parte del equipo que gobierna el ayuntamiento de demostrarnos su eficacia al encontrarse la gente una sala que tenia ocupada por otra actividad y no haber previsto la llegada puntual de una megafonía que sea funcional.

Por otra parte los ponentes centraron mucho la atención en los puntos negativos de la actuación municipal y no hubo ningún comentario sobre las demandas que hace la herencia del promotor y que pienso que hay que tener  un ojo en cada lado para una eficaz defensa de nuestros intereses.

Pocas excusas tiene el equipo de gobierno municipal para no convocar una reunión  con los vecinos y explicarles la situación, exponerles su proyecto y aportar  soluciones a los problemas que  plantea su iniciativa.

dimecres, 17 de setembre del 2008

No, no estem contents

Penso que tothom esta d’acord en que hem de acabar amb aquesta situació i que es necessari que la urbanització sigui del ajuntament el mes aviat possible i ens trèiem de sobre la situació actual.

Penso que ningú vol prolongar la situació actual

Crec que majoritàriament tots entenem  també que això es molt beneficiós per tothom.

Tots hem acceptat que tindrà un cost i que hem de pagar la nostra part.

Penso també que som conscients de les dificultats amb que es troba l’equip de govern per solucionar el problema  i penso també que som molts el que entenem i agraïm l’esforç fet.

Mirat així i veient que el procés avança tindria que ser una festa on tots estiguéssim contents .

Pro freqüent veig que no es així  el principal motiu es que cada vegada es major el percentatge de gent que no es refia del equip de govern.

Si continueu llegint més avall podem analitzar els motius

Els motius

Analitzem el que ha passat.

Ens reuneixen en el pavelló poc abans de un procés electoral i ens fan uns números de l’ordre de  uns 6.000 a 10.000 € per parcel·la i en diuen uns terminis que fan que tots ens anem a casa contents i confiats en aquell grup de persones agradables que veiem il·lusionats i treballadors.

Ha passat molt de temps i poc abans d’altre període electoral rebem un pressupost on els preus per propietari ja pican mes i estem en l’ordre de les 15.000, 20.000 €.

Molts veïns fan al·legacions i els contesten 18 mesos mes tard,  amb alguna mentideta i amb el nou pressupost aprovat definitivament.

Uns pocs mesos mes tard i  pasades les eleccions aquest pressupost inicial, mal contat,  es revisa i ja puja cap els 18.000,, 24.000 € per parcel·la.

No fa gaires dies rebrem  una notificació on els preus ja van de 22.000 als 30.000 per parcel·la, dons resulta que desprès de gastar 500.000 euros en professionals que facin feina ara ens diuen que en els anteriors pressupostos no estava  contat l’enderroc que es el primer que es fa,  ni l’Iva del ajuntament, ale altres quatre milions de mes.

Vet aquí que els treballs els fan uns tècnics que cobren mes quant mes puja el pressupost.

Qualsevol de nosaltres a un proveïdor o venedor que tingues aquest comportament l’engegaríem i deixaríem de confiar en ell, la gent del equip de govern segur que també ho faria i trobo que es fàcil que entenguin la desconfiança.

Septembre del 2008

Aquest any l’estudiaran els economistes del futur  com a la  pitjor conjuntura econòmica possible ,  casi tots estem pasant per un moment on ens estem de moltes cosses i fem sacrificis per pòquer continuar vivint amb un mínim de dignitat .

Per altre banda pòquer pagar els impostos i els gastos corrents cada vegada es mes dur s’emporten una part cada vegada mes important dels nostres ingressos, el moment no podia ser del mes inoportú i amb unes expectatives de empitjorar en el futur, amb pors justificades de perdre la feina.

Amb una situació de  "credit crunx" mundial que fa que els bancs no puguin donar els diners que les famílies  demanden,  si fins i tot els bancs i les caixes tenen serioses dificultats per accedir al crèdit.

Qui fa la feina ha de tenir en compte aquest factor que es clau.

Els sentiments

Amb l'experiencia que tenim , qui ens diu que això acabarà aquí,   qui ens diu que passats uns mesos no surt altre impost o taxa o treball o comissió no contada.

Qui ens diu, vist l’historial que al fer les obres no troben granit porós, o feldespat o ves a saber quina excusa o normativa per encolomar nos altres dos milions d’euros.

No veiem un equip que planti cara i lluiti els interessos de la seva gent, perquè  nosaltres som l’ajuntament, nosaltres som la seva gent.

I si ho fan no ens arriba.


El major problema que tenim ara penso, no son tant les quantitats que hem de pagar, el major neguit que tenim penso jo es la manca de confiança en la gent que esta portant això per un percentatge cada vegada mes gran dels propietaris.

Una proposta a estudiar

Be, criticar esta molt be i es molt fàcil, pro el que necessitem son solucions.

Jo m’atreviria a plantejar una solució i es que els veïns en assemblea agafin un grup que tingui la confiança majoritària, millor reduït com a molt de quatre persones per fer ho operatiu.

Tots propietaris i a poder ser no significats de cap opció que si no ja la tenim liada, gent amb sentit comú,  assessorats jurídicament per la cambra de parcelistes i   juntament amb altres persones nomenades per l’ajuntament formar un equip de seguiment i  control de tot el procés.

Això donaria als veïns la tranquil·litat de que algú de la seva confiança vetlla per els seus interessos .

Això te un nom i es diu associació administrativa de cooperació i la llei contempla aquesta possibilitat.

L’equip de govern que no vegi i tracti a la gent que critica el que fan com a enemics, no son rivals ni anti ajuntament ,ni enemics de la revolució socialista, es simplement gent que veu les cosses d’altre manera.

Es fàcil d’entendre que el  punt de vista i els interessos del que te que pagar sempre son diferents del que te que cobrar.

Y la resta ens pugem a aquest autobús confiant en els conductors, es la manera d’arribar a algun lloc dons d’altra manera anirem fent i fent voltes i pagant peatges i benzina sense arribar mai  a enlloc.

I si desprès d’això algú encara desconfia de tot i veu fantasmes, seria recomanable que consultes amb un professional de la psiquiatria que en tenim i de molt bons.

dilluns, 15 de setembre del 2008

Canyamars, tenemos un problema.

Ya tenemos el proyecto de reparcelación, el ayuntamiento nos dio un DVD con unos datos a las personas que hicimos una instancia solicitándolo y que tiene a su disposición cualquier vecino que quiera hacerse con una copia.

Y ahora que tenemos los números en la mano es cuando podemos observar la realidad.

Una cosa es la palabrería y los discursos en los que es fácil la manipulación de los hechos y las ideas y otra las matemáticas,  en la que la realidad es difícilmente manipulable.

Y la realidad, una vez revisados una y otra vez los números para poder afirmarlo  con seguridad, es que, un impuesto que grava la parte de valor añadido y que es de un 16% de las obras, lo pagamos dos veces, una vez a las empresas que hacen las obras y otra vez al ayuntamiento de Dosrius.

Esto nos supone un sobrecoste del orden de los 2.000.000 de Euros a los vecinos y propietarios de la urbanización.

No,no es un error, no es una interpretación, los números son como son y pagamos a la empresa que hace las obras del orden de 2.000.000 de Euros en concepto de IVA y luego le volvemos a pagar al ayuntamiento de Dosrius otros 2 .000.000 (si, si 340,000.000 de pesetas una vez y luego otra vez ) de euros por el mismo concepto.

Yo también pensaba que era imposible un abuso de tal magnitud y por eso antes de colgarlo aquí he revisado una y otra vez los dos proyectos porque me parecía increíble.

Todo legal. (Supongo).

Tienen aquí un enlace a una hoja de cálculo donde están los números  sacados de los dos proyectos y que pueden utilizar para comprobar lo que les toca pagar según el coeficiente que el proyecto asigna a su propiedad.

He puesto solo los datos del polígono A porque dispongo de poco tiempo pero de ser necesario podría poner los de los otros polígonos.

Es un abuso de tal magnitud que creo que es suficiente como para replantearnos seriamente otras soluciones.

Una cosa es hacernos cargo de las obligaciones del promotor por una clausula abusiva en las escrituras y otra muy diferente este saqueo a que nos vamos a ver sometidos y que no sabemos como va  a acabar puesto que a cada paso salen muertos de debajo de las alfombras que nos encarecen el coste de nuestra única pretensión que es  pasar a ser tan normales como el resto de la gente que vive en Dosrius.

A modo de ejemplo:  el presupuesto de las obras del polígono A en el proyecto de urbanización II ya corregido y aumentado es de 7.894.612,22 Euros antes de impuestos y acabamos pagando después de la reparcelación en un polígono que no hay compensaciones entre vecinos 12.199.906,82 euros.

No opinan ustedes que nos merecemos una explicación por parte de nuestros representantes en el ayuntamiento.

Agradecería que me comunicaran cualquier error que observaran en los cálculos.

dimecres, 9 de juliol del 2008

Impugnacio dels presupostos municipals

En el 2002 la associació de propietaris de can Canyamars ja va impugnar els pressupostos municipals per que no tenien cap partida per can Canyamars.


Deu mido com ha passat el temps, la de feina que ha donat tot això.

Aquí teniu el document.


De les hores les administracions ja porten gastats aquí del ordre dels 500.000 € i tenim tot el enrenou ben clar i la feina enllestida.


He taxat algunes dades perquè mai saps qui ho mirarà.

dimecres, 4 de juny del 2008

Entrevista amb el president de la cambra de parcelistes

El Sr. Jaume Botey des de fa més de 8 anys és el president de la Urbanització Can Ferraters U.A. T d’Argentona, com a tal va entrar fa dos anys de vocal de la junta de la Cambra de Parcel·listes Associació i des de fa pocs mesos n’és el nou president.

Per tant, és una persona que coneix de primera mà la problemàtica que tenim els parcel·listes i les dificultats que ens trobem les persones que ens fiquem en l’embolic d’intentar solucionar les complexes situacions acumulades al llarg dels anys.

La seva opinió es per a mi una referència de primer ordre

M’agradaria compartir amb vosaltres la conversa que hem tingut on l’hi he fet algunes preguntes que tenen relació amb la nostra problemàtica i que penso que ens poden aclarir moltes cosses del procés.

Es també bo per entendre que el camí per el que estem passant ara nosaltres ja l’han fet amb èxit abans altres comunitats.

Es una entrada llarga pro penso que es molt interessant i ens pot ser de molta utilitat.

En primer lloc voldria donar-li l’enhorabona i el suport en els reptes que té per davant que sabem no li seran gens fàcils.

Sr. Botey – Perquè?, una cambra de parcel·listes.

La nostra entitat data de l’any 1982 i va néixer de l’associació de diverses associacions de propietaris, juntes de compensació, etc que tenien una problemàtica comuna: aglutinaven propietaris que havien comprat una parcel·la i no disposaven dels serveis més bàsics, com poden ser l’aigua o la llum; ja que el promotor tan bon punt venia totes les parcel·les i recollia els diners per fer les obres d’urbanització es declarava el suspensió de pagaments, fallida o simplement desapareixia.

Arribat aquest punt, moltes urbanitzacions i parcel·listes van començar un llarg peregrinatge per tal d’aconseguir un bon assessorament jurídic, tècnic i administratiu que el portés a la recepció definitiva de les urbanitzacions i de les seves llars. Però com que els honoraris dels professionals sortien molt cars, finalment van decidir agrumar-se i van contractar el seu propi personal tècnic i jurídic, tot compartint les despeses que això significava.

Tanmateix, en el decurs d’aquests 25 anys la Cambra de Parcel·listes ha treballat un projecte associatiu orientat a la millora de les condicions de les urbanitzacions de Catalunya, amb mancances socials i urbanístiques, implantades als anys 60 i 70. Durant aquests anys hi van haver moments difícils, en els que el nom de la Cambra va quedar en entredit, però actualment estan superats i hem aconseguit ser escoltats i ben considerats tant per les diferents administracions (autonòmiques i/o locals), com pel poder legislatiu (Parlament i grups parlamentaris), com pels mitjans de comunicació.

La nostra màxima reivindicació ha estat promoure una llei que legalitzi aquestes urbanitzacions implantades de forma irregular i que encara continuen amb aquestes deficiències i, sembla, estem a punt de aconseguir-ho. Serà un primer pas, però el camí encara serà llarg.

Quines avantatges pot tenir per un parcel·lista individualment ser soci de la Cambra?

Per la simbòlica quota de 60 € anuals el parcel·lista individual, com a membre de la Cambra, formarà part d’una associació que defensa el seu dret a tenir una vivenda digna, amb tot els serveis socials i urbanístics coberts, i obtindrà de forma gratuïta assessorament jurídic telefònic durant tot l’any.

Igualment, la Cambra posa a la seva disposició, amb uns honoraris per sota dels del mercat: a) assessorament jurídic en totes les branques del dret, atesa l’ampliació de serveis que la nostra entitat va consagrar l’any passat; b) assessorament tècnic, pel que fa a la legalització de la seva vivenda, a l’establiment dels seu llindars; c) assessorament fiscal, en totes aquelles operacions que afectin al seu patrimoni, etc;

Tanmateix, de conformitat amb els nostres estatuts, el parcel·lista individual restarà subscrit al Butlletí bimensual (l’Infocambra), que l’informarà de totes aquelles mesures legislatives i subvencions que el puguin afectar; tindrà dret a assistir a els seminaris i/o col·loquis que es convoquin per a tractar temes sectorials; tindrà veu i vot a les assemblees generals de la Cambra; podrà presentar la seva candidatura per formar part de la seva junta, serà informat de la vida social de la nostra casa; i es beneficiarà d’unes condicions econòmiques especials en tot el que pugui encarregar-nos.

I a les associacions de propietaris quina utilitat pot tenir formar part de la cambra.

Aquesta pregunta voldria contestar-la amb les preguntes següents:

- I de que els serveix no ser-ho?

- Només un estalvi econòmic ?

- Quans anys fa que lluiteu, sols, per els vostres drets i encara esteu igual?

- Quan porteu gastat, per quasi res?

- No val la pena estudiar altres possibilitats, sense necessitat de deixar aparcades les que ja estan en marxar?

Per les entitats urbanístiques (juntes de compensació, entitats de conservació, etc) i les associacions de propietaris formar part de la Cambra, que vetlla per la defensa dels parcel·listes i la fi de les mancances que pateixen les urbanitzacions, considero que les avantatges són moltes; ja que, a més de tots el serveis que oferim a un parcel·lista individual, sempre ens tindran al seu costat a l’hora reivindicar els seus drets davant de les diferents administracions, amb la força que dona no estar sol

Tots els professionals de la Cambra, advocats, enginyers, comptables i administratius tenen una experiència contrastada en el món de l’urbanisme i orientaran a l’associació durant totes aquelles actuacions que siguin necessàries per aconseguir la seva finalitat, és a dir, ser recepcionats per l’Ajuntament. Alhora es consolidaran com a pont de diàleg entre l’administració local i els parcel·listes de la urbanització, per tal d’aconseguir la prompta resolució dels problemes.

La Cambra guiarà a les associacions en la seva àrdua trajectòria, des del moment de la seva constitució fins el moment de redacció dels projectes de reparcel·lació i urbanització i execució dels mateixos. I hem de destacar que no només podem oferir assessorament tècnic i jurídic, sinó que podem gestionar comptable i administrativament l’entitat, perquè compleixi amb la legalitat dels seus estatuts i amb les seves obligacions fiscals, tot aconseguint reduir el número d’impagats.

Amb la perspectiva de la nova llei d’urbanitzacions que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat està a punt d’entrar al Parlament, penso que a les associacions de propietaris se’ls farà indispensable agrupar-se, associar-se a la Cambra, que ja existeix i compta amb la força de la experiència i reconeixement institucional, o a algun altre tipus d’organització.

Només amb la unió aconseguirem ser escoltats si pensem que algun aspecte de la nova Llei es millorable i volem intentar que sigui modificada; aquesta unió serà imprescindible en el desenvolupament i aplicació de la llei.

Però, es que, quan entri en vigor la llei, hem de ser conscients que no tot es podrà resoldre immediatament, s’hauran d’establir unes prioritats i preferències, així com un ordre cronològic, i una de dues, o en parlem entre tots i a tots els nivells, per consensuar-ho, i en aquest supòsit, la força que donarà estar agrupat serà importantíssim, o es corre el perill d’entrar en una guerra entre comarques, municipis i dins d’aquests, entre les diferents urbanitzacions, que no beneficiaria a ningú.

Aprofitant la seva experiència i la visió de conjunt que té des de la seva posició a la cambra? Vostè creu que com a norma general els veïns poden tirar endavant sense l’ajut de les administracions o entitats amb molta experiència els complexos tràmits necessaris per tenir les urbanitzacions funcionant amb uns mínims.

És evident que per els veïns, ells sols, no és gens fàcil mantenir funcionant les urbanitzacions, depèn molt de la bona voluntat d’uns pocs membres de les juntes, que han de dedicar-hi molt de temps, robant-lo del seu descans i/o vida familiar, i moltes vegades sense l’agraïment dels seus veïns, això si no son directament criticats.

Però si es vol apuntar més amunt i és pretén començar els tràmits necessaris per que l’Ajuntament recepcioni definitivament la urbanització, ja és impossible que ho puguin fer sols.

Necessitaran envoltar-se de bons professionals que, no només els assessorin si no que estiguin en condicions de tirar endavant amb tot el procés urbanístic.

La Cambra aglutina una multitud d’urbanitzacions que ja ho han aconseguit i han estat recepcionades definitivament després d’anys de lluita i moltes d’altres que estan duent a terme tots els tràmits necessaris. Algunes en sistema de Cooperació, que vol dir que és l’Ajuntament el que lidera tot el procés, però moltes d’altres ho estan fent pel de Compensació

Sé de primera mà que aquelles urbanitzacions en que els seus parcel·listes tenen la convicció ferma que han de tirar endavant amb tot el procés urbanístic i que s’envolten de bons professionals són perfectament capaços d’executar les obres d’urbanització amb èxit.

A can Canyamars des del principi hem tingut clar que necessitàvem de les administracions, que al cap i a la fi eren les que ens havien ficat en aquest embolic, per sortir mos de la situació que ja portava 30 anys enquistada.

Creu vostè que es una bona opció o pensa que la creació d’una junta de compensació (de ser possible) hagués estat millor, més econòmica o més efectiva per els parcel·listes.

Una complicitat recíproca entre parcel·listes i administració local és imprescindible per tal de ser efectiva, sigui el que sigui el sistema, de Compensació o de Cooperació.

Com passa quasi sempre, els dos sistemes tenen les seves avantatges i els seus inconvenients, per un cantó és evident que, si l’Ajuntament té prou capacitat i voluntat per gestionar tot el procés urbanístic, per els parcel·listes resulta molt més senzill, només s’han de preocupar de pagar, però també pot resultar molt més lent i més car.

El que passa tot sovint és que, o l’Ajuntament és petit i no té mitjans econòmics ni recursos humans per gestionar-ho o els falta la voluntat real de fer-ho. En aquests casos no queda mes remei que fer-ho per Compensació.

Però, en tot cas, una relació directe durant la redacció dels projectes de reparcel·lació i urbanització i la col·laboració durant l’execució material de les obres, per tal que l’administració local sigui coneixedora en tot moment que les obres s’estan realitzant de conformitat amb els projectes aprovats pel propi consistori i amb completa normalitat, és imprescindible, de la mateixa manera que és molt important que els projectes siguin el més detallats possible, per tal d’evitar sorpreses durant l’execució de les obres i que repercuteixin en el preu final.

Ara tenim aprovat un projecte d’urbanització i a punt de aprovar inicialment un projecte de reparcel·lació que ens dirà a cada propietari quina quantitat hem de pagar per que l’ajuntament faci les obres i recepcioni la urbanització.

Tot això ho hem aconseguit sense cap despesa per els veïns dons es la administració municipal empaitada per els veïns la que ha liderat el projecte.

Des de la visió de conjunt que té i amb la seva experiència personal ens pot fer una valoració de la situació en la que ens trobem actualment.

En el vostre cas l’Ajuntament està actuant de promotor i s’encarrega de la redacció dels projectes i de la seva execució, repercutint tots els costos als propietaris. Esteu en un moment clau per a les vostres llars, perquè el projecte de reparcel·lació a part d’establir la quota provisional a pagar en concepte de despeses d’obres d’urbanització determina l’aportació de cada propietari, l’afectació per cessió a vialitat, zones verdes o per establiment de servituds de clavegueram, de pas, etc.

És en aquest moment en el que els parcel·listes poden formular les seves al·legacions al projecte si troben alguna cosa disconforme i han de vetllar perquè totes les dades personals i descriptives de la finca s’adeqüin a la realitat.

Pensa vostè que podem esperar que les administracions, ara o en un futur, col·laboraran econòmicament d’alguna manera significativa en les obres o les infraestructures necessàries per normalitzar les urbanitzacions.

Actualment el Govern de la Generalitat està redactant l’Avantprojecte de Llei de millorar de les urbanitzacions i un cop aprovada anirà acompanyada d’una doble línia de finançament amb una dotació econòmica d’un milió d’euros anual:

  1. Fons econòmic per a programes d’adequació: destinat a la seva redacció i execució dels Programes d’Adequació i a la creació de les Oficines Tècniques de Suport.
  2. Finançament de l’execució de les urbanització: suposa un conveni a tres bandes: ajuntament, Incasol i oficina de recaptació. L’Incasòl faria unes bestretes totals o parcials de les despeses necessàries per a l’execució urbanística de conformitat amb el programa d’adequació prèviament aprovat per l’administració local.

Hem de ser conscients que la degradació de les urbanitzacions prové de fa més de trenta anys, en els millors dels casos, i tota dotació econòmica que posin les administracions públiques a disposició dels parcel·listes és poca.

Tanmateix, cal que tots nosaltres fem pinya i reclamem a les administracions que acceptin la seva part de culpa en aquesta disbauxa urbanística i que donin el seu màxim suport a les urbanitzacions, posant les menors traves possibles a les urbanitzacions que intenten regularitzar la seva situació anòmala.

Per la seva experiència, quin és el cost mitjà total que acostuma a tenir un propietari d’una parcel·la de uns 800- 1000 m2 en aquets processos. (de principi a fi, amb despeses de gestió i legals).

El cost mitjà per propietari d’una parcel·la depèn de l’obra a executar si són simples millores o s’ha de reurbanitzar tot el sector i oscil·laria entre els 18.000€ i els 30.000€ a grosso modo. Tanmateix, és una quantitat orientativa perquè cada urbanització és un món i té les seves necessitats concretes atenent a la seva orografia i al seu històric.

Consultant la web de la cambra estem seguint l’evolució de la nova llei de millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics, tinc la impressió que els ajuts aniran en la línea del que s’està fent aquí, és a dir crear un mar legal propici i ajudar als ajuntaments però fent pagar les millores integrament els parcel·listes? De quina manera ens pot afectar , en nostre cas concret aquesta llei.

La línia de finançament que hem comentat amb anterioritat és la que contemplava, en primera instància, l’Avantprojecte de Llei de millora de les urbanitzacions de baixa densitat.

La Cambra de Parcel·listes va presentar les al·legacions pertinents i reclamava ajudes directes als parcel·listes que han de fer front a unes quotes elevades, per sobre de les seves possibilitats.

En primera instància, sabem que el DPTOP va valorar positivament la nostra petició i que l’estava analitzant amb deteniment, per tal d’incorporar en la llei ajuts directes als parcel·listes, que tinguin fixada la residència a les urbanitzacions.

Tractant-se d’un projecte que s’està construint? Podem influir d’alguna manera els parcel·listes en el seu redactat final.

La Cambra de Parcel·listes en el decurs del temps s’ha consolidat com interlocutor directe entre parcel·listes i administracions públiques. Ara més que mai, la nostra entitat està reconeguda com a representant de tots els parcel·listes de Catalunya i està vetllant pels seus interessos davant del Govern de la Generalitat de Catalunya i dels grups parlamentaris.

S’acosta el moment de fer el màxim de soroll possible, a tots els nivells i per tots els mitjans que puguem ser capaços d’imaginar i, com ja he dit abans serà la unió i l’esforç comú el que ens donarà la força.

Associar-se a la Cambra de Parcel·listes, no només la farà més forta i més representativa, sinó que s’hi tindrà veu i vot, amb el que les vostres opinions i suggeriments poden entrar en aquestes negociacions i fer-les més efectives pels vostres interessos directes.

Res mes Sr Botey, agrair-li la seva dedicació a un problema cada dia mes greu que afecta a moltes famílies del nostre país.

Moltes gracies per la seva atenció.

divendres, 30 de maig del 2008

Aclarando conceptos en Can canyamars

Uno de los temas reiterativo en los comentarios y que parece que todavía no lo tiene todo el mundo claro es el del suelo urbano.

En el blog encontrareis varias entradas donde se explican las diferentes clases de suelo.

Como veo que todavía hay lagunas intentare en esta entrada explicarlo de otra manera.

En fecha 10/07/1967 una parte de Can Canyamars ya fue delimitado suelo urbano.

Es fácil entender que para poder urbanizar, el suelo tiene que ser urbano, de ser rustico o tener otra calificación no se hubiera podido ni urbanizar ni edificar.

Asi pues desde Julio de 1967 que empezamos a tener en Can Canyamars suelo urbano.

Que luego, 30 años mas tarde una persona se quiere gastar dinero (es de suponer que siguiendo las instrucciones de sus abogados ) para que un juez dictamine otra vez que Can Canyamars es urbano, yo lo veo muy bien, los abogados son necesarios en nuestra sociedad y tienen que tener sus ingresos y un buen nivel de vida.

Nuestro problema no es si es urbano o no, cosa de la que nadie ha planteado dudas.

Nuestro problema es que esta mal urbanizado.

Y desgraciadamente las cosas mal hechas se tienen que hacer dos veces.

Mas tarde al hacer el cambio de sistema, por parte de los herederos del promotor se hizo un recurso argumentando (es suelo urbano consolidado al tener todos los servicios y tal…), y el juez le dio la razon, y solo hay que darse una vuelta por la urbanización para ver que una cosa es la parrafada de los abogados y otra el estado de los servicios.

Los recursos y las demandas en ese sentido ya han sido efectuados y planteados reiteradamente por lo que seguir por ese camino me parece que no nos va a llevar a ningún sitio.

Pienso yo que los esfuerzos ahora pueden dar mas frutos intentando, en colaboración con las administraciones conseguir que acepten aportaciones que vayan en la dirección de disminuir el coste para los vecinos de las obras necesarias de adecuar la urbanización a las normativas actuales.

A estas alturas darle vueltas a la calificación del suelo solo sirve para confundir a la gente, aunque muchas veces precisamente eso es lo que se busca.

dilluns, 28 d’abril del 2008

El agua clara

Una de las cosas que me tranquilizaba durante todo el proceso que ha seguido la urbanización era la transparencia con que este se llevaba a cabo.


Cuando había una noticia nueva, una reunión con los técnicos o una novedad, el ayuntamiento nos llamaba a las personas que mostrábamos interés para que asistiéramos a la reunión o para informarnos de las novedades.

Así ha sido hasta hace algo mas de un año.

Esta actitud me generaba confianza puesto que esa transparencia era un indicador de que las cosas se hacían de una manera clara y sin nada que esconder.
A la vez la entendía como una actuación respetuosa con los vecinos.

En este tiempo se han resuelto los problemas legales y se ha redactado el proyecto de urbanización.
Pienso yo, con una actitud ejemplar por parte de los vecinos, la información siempre se ha utilizado en positivo.

Ya va para un año que no recibimos llamadas del ayuntamiento en este sentido, ignoro si es porque no hay nada que comunicar o porque no hay novedades, el que si que constato es un cambio de actitud por parte del ayuntamiento.

Ahora entramos en la parte final del proceso, esta fase final es la más delicada pues es en la que se reparten los costes y se adjudican las obras.
Es en esta fase, en la que se toca el dinero y es a mí entender la más necesitada de esa transparencia que hemos tenido hasta ahora.

El proyecto de reparcelacion debe repartir de una manera justa y equitativa los costes y es de esperar que la adjudicación de las obras se haga de la manera más favorable a los intereses de los vecinos de Can Canyamars.
La manera de evitar suspicacias en un asunto con intereses económicos tan importantes es la transparencia.

Creo que los vecinos tenemos el derecho a estar presentes a lo largo del proceso y creo que al equipo de gobierno le conviene también esta transparencia para evitar que una acción que es positiva para los propietarios y el conjunto del municipio sea instrumentalizada en su contra.

La división de los vecino/as en varias asociaciones con diferentes ópticas del problema es un factor lógico en un colectivo tan amplio y es una oportunidad para hacer llegar la información a un mayor numero de personas.

La falta de transparencia difícilmente puede ser entendida como un gesto positivo por parte del equipo de gobierno y puede dar lugar a todo tipo de especulaciones innecesarias.

El comportamiento ejemplar de los vecino/as de Can Canyamars en todo este proceso no se merece la pobreza actual.

De las aguas turbias nos puede salir cualquier cosa.




dilluns, 14 d’abril del 2008

La germandat de Canyamars

De sempre de Canyamars m’han agradat molt el seus paisatges, la tranquil·litat de l’entorn i les agradables sensacions que ens ofereix una natura encara poc maltractada.

Una vegada feta la casa vaig anar descobrint pot ser el millor de tot , la seva gent, la gent que quan jo vaig arribar ja estava aquí, alguns amb arrels mil·lenàries, altres amb uns pocs anys.

Es una gent que, a la que la vas descobrint trobes que tenen una maneres de veure el mon, molt seva i amb unes característiques per a mi molt especials.


Jo se que les cases on vivim son grans i donen feina i que cansats de anar amunt i avall per el treball i les obligacions a la que tenim temps lliure ens agrada disfrutar del que ens ha costat molt de tenir, pro tancats a casa ens perdem el millor de tot.


Es com si gaudíssim de l’aspecte i l’olor d’una bona paella pro no arribéssim mai a tastar-la.

Una manera de anar descobrint aquets mons, es participar dels seus actes i les seves tradicions i una d’elles que trobo especialment maca es la assemblea anual de la germandat de Canyamars, entitat centenària.




La germandat de Canyamars es una associació de persones que en els seus orígens s'ajuntaven per ajudar se en les dificultats i que avui, mantenint aquella solidaritat inicial ,continuen amb una tradició que els agradaria molt es fes extensiva a tots el que som o ens sentim de Canyamars.

Al baixar cap a l’església darrera la banda de musica tens l’agradable sensació que formes part d’ .......

Millor no us explico res, es mes maco que aneu descobrint vosaltres el que fan aquestes persones que de fa 130 anys es tracten entre ells de germa.