El proyecto 200.000 euros más caro

Sin entrar en el detalle al euro exacto, 200.000 euros como mínimo nos va a suponer el incremento del IVA en el proyecto de urbanización.

Es de suponer que en el futuro las novedades que tengamos sean de esta índole, el proyecto será cada vez más caro, lo mismo que su ejecución, las leyes y las normativas cada vez son más exigentes lo que traerá más requisitos que encarecerán la normalización de nuestra situación.

Cuanto antes seamos recepcionados menos de estos nuevos requisitos tendremos que pagar nosotros de nuestro bolsillo, al final las cosas son bien simples.


Otro perjuicio importante, es la perdidad en muchos casos, de la deducción del 15% del coste de las obras que podríamos descontarnos en la cuota de la renta las personas que tenemos en la urbanización nuestra vivienda habitual.

El coste de urbanizar es coste del terreno y en consecuencia coste de adquisición de vivienda que podemos deducirnos el 15% si es la habitual, dicha deducción implica que una parcela con una cuota de  18.000 euros, se deduciría 2.700 con lo que el coste que le supondría seria solo de 15.300 euros.

Hasta este ejercicio la deducción es independiente de la renta del contribuyente, a partir del 2011 esta deducción se pierde para la mayoría gracias a la ley de economía sostenible.

El retraso cada vez mas injustificable de nuestra solución solo nos trae que perjuicios a los propietarios por más que nos lo quieran pintar de otro color.

Los va y viene de nuestro alcalde y sus atenciones al promotor nos salen carísimos.



Si hay alguna cuestion respecto a la deducción en el IRPF las resolvemos en los comentarios.

El jutge no es tonto

Poc a poc, paradoxalment a instancia i amb càrrec a la herència del promotor que va buscant en els tribunals amagar la realitat, que no es altre que el no compliment de les seves obligacions com a promotor es la causa i l’origen  de tot l’enrenou que tenim.

Ho ha anat fent al llarg del temps, amb demandes tant en contra dels parcel.listes com del Ajuntament per uns imports que espanten.

Poc a poc deia, els tribunals van aclarint amb una precisió que ja voldrien altres llocs la situació legal de la urbanització can Canyamars.

Queda clar amb la nota de premsa del ajuntament que podeu trobar en la entrada anterior que la situació en que ens trobem te com origen i esta causada per el no compliment per part del promotor de les seves obligacions urbanístiques enfront les administracions.

Queda clar també que els actuals propietaris som les víctimes i els damnificats de aquesta situació permesa i tolerada recordem per el marc legal.

Espero que ara les administracions sobre tot la municipal, mes tranqui-la pel que fa a la solució de les importants demandes sobre la seva actuació per par de la herència del promotor, pugui ara centrar la seva atenció en donar a aquestes víctimes, a aquets damnificats, a aquets veïns, les  solucions i el recolzament necessari per que puguin arribar a ser iguals que la resta del ciutadans del poble.
Sempre ho han estat pel que fa a les obligacions, el que demanen es la mateixa igualtat en la qualitat dels serveis, infraestructures i per sobre de tot, del tracte.

Nomes a les hores serà veritat el que afirma la nota de premsa en la seva part final on diu que la sentencia demostra que el tema de can Canyamars s’està portant correctament i amb responsabilitat, raonement que no comparteixo, de moment l’únic que demostra la sentencia es que les demandes de la herència del promotor no tenen fonament legal.

No ha dit pas res la jutge pel que fa a l'actuacio de la administració en front els seus administrats que no dubto que no sigui la correcta legalment, encara que moralment tinc moltes dubtes.

La sentencia per altre banda deixa de manifest que la responsabilitat de les infraestructures i equipaments es imputable exclusivament a la part recurrent , atenció per que com sempre hem defensat, una vegada tinguem  quantificat el perjudici qui aixi ho dessitgi  pot exercir la reclamació al seu  causant i la sentencia del tribunal superior de justicia de Catalunya ens diu qui ha estat.


Aqui tambe ho comenten.

L’herència del promotor perd altre recurs.

COMUNICAT DE PREMSA

L'AJUNTAMENT GUANYA UNA SENTÈNCIA SOBRE CAN CANYAMARS

L'Ajuntament de Dosrius ha rebut la sentència núm. 185/2010 del Tribunal

Superior de Justícia de Catalunya, referent al recurs interposat, en segona

instància, per Herències "Yacentes de Antonio Estevadeordal Carrera i

Trinidad Botta Muntané", demanant una indemnització a aquesta administració

local, per import de 6.119.567,-- euros, com a responsabilitat patrimonial

per danys i perjudicis causats pel desenvolupament urbanístic de can

Canyamars.

L'esmentada sentència ha estat favorable a l'Ajuntament, ja que desestima el

recurs, dient textualment:

1º) Desestimar el recurso de apelación interpuesto per herencias yacentes de

D. Antonio Estevadeordal Carrera i Trinidad Botta Muntané contra Sentencia

arriba indicada.

2º) Imponer las costas causadas en esta segunda instancia a la parte

apelante"

La reclamació patrimonial sol·licitada per les herències jacents d'Antonio

Estevadeordal Carrera i Trinidad Botta Muntané a l'Ajuntament de Dosrius, en

data 12 de novembre de 2004, tenia com a objecte rebre una indemnització

pels suposats danys i perjudicis causats en el seu patrimoni com a

conseqüència de l'activitat portada a terme per l'Ajuntament, en el

desenvolupament urbanístic de la Urbanització de Can Canyamars, mitjançant

la revisió de les Normes Subsidiàries de Planejament de Dosrius, aprovada

definitivament en el juny de 1998.

La sentència desestima les pretensions dels apel·lants, basant-se en els

principals fonaments que a continuació es detallen:

* Els terrenys no tenen la condició de solar (ens trobem davant d'un

sòl urbà no consolidat).

* La responsabilitat de l'estat de les infraestructures i equipaments,

entre d'altres, és imputable, exclusivament, a la voluntat de la part

recurrent. El seu deteriorament impedeix que puguin ser recepcionades en el

seu estat per l'Ajuntament.

* Les Administracions en cap moment han obstaculitzat el

desenvolupament urbanístic de la urbanització.

* La part recurrent no ha complert "amb escreix" les seves obligacions

urbanístiques al sector, sinó justament tot el contrari, per la qual cosa no

han patrimonialitzat l'aprofitament que reclamaven haver vist disminuït.

Aquesta ha estat una molt bona notícia per a l'Ajuntament de Dosrius, ja que

una vegada més queda demostrat que el tema de can Canyamars s'està portant

correctament i amb responsabilitat.

Àrea de Comunicació

Ajuntament de Dosrius

Dosrius, 24 de març de 2010