alguna pregunta mes ?

Es el divertit programa de TV3 on es treuen les pífies que fan en els programes de TV, m’he permès de  fer un símil en el mateix to humorístic de cosses que he sentit a persones que ho deien molt serioses, tot relacionat amb la problemàtica de les escòries.

Espero que qui es adongui per aludit ho entengui com a un exercici de bon humor. 

 Una persona molt coneguda per tots que ens envia una nota de premsa amb afirmacions  rotundes on ens  diu de les escòries que son totalment innòcues,  inofensives y no contaminants per anar a destacar desprès “al Punt” que, per que la generalitat i doni el vist i plau ha de passar per set departaments.

Això deu ser  que a la Generalitat tampoc la tenen tan clara la innocuïtat.

Altres afirmacions  que també trobo gracioses  son, la comparació amb Euroquimica: l'objectiu es fer una comparació amb una  planta ja existent i que ningú es queixa intentant fer el simil amb la pedrera desviant l'atencio, des da dir que allo es una bomba que pot explotar en qualsevol moment dita per gent que desprès ens qualifiquen d’alarmistes i que sobta que no tinguin ja desallotjats  als treballadors a l’altre afirmacio també molt bona de que en la citada empresa tenen un reactor.

Si senyor, un recipient on es fan mescles es un mesclador, si es baten es un batidor  i un recipient on es fan reaccions es un reactor.

En compte amb els cubates ja que en el got, reaccionen l’àcid de la Coca-Cola amb l’alcohol del rom forman un ester aromàtic, ja teniu altre de reactor a casa, no dic res si hi fiqueu llimona.

 

També he sentit allò tan antic i contundent de “ aquets de fora no han de venir a dir-nos com hem de viure”, bona, per que, si el  metge que ens diu que anem en compte amb el colesterol es de fora , nosaltres a atipar nos de  porc i llardons, ¿ que s’han cregut aquets forasters.

Els de fora a pagar i a callar.

Acabaré amb el de una noia que desqualificava la reunió perquè el que es deia era tot mentida i estava polititzada, el bo del cas es que ho feia abans de produir-se la reunió i la noia es dedica professionalment a la política.

Be, aneu em comte que l’absurd es tal que  podeu apuntar vos a fer ioga a una entitat i acabar fent reunions amb un líder, (escollit a dit), per fer un seguiment  de l'instal·lació d'una planta de tractament d’escòries en una pedrera, que com tothom sap es una activitat relaxant com poques.

El projecte perfecte.

Poques cosses deuen estar tan treballades en el municipi com el projecte de obres de can Canyamars que ens anuncia l’ajuntament  .

Si fem un repàs: es tracta de  un projecte que es va encarregar a un equip de tècnics elegits per la Diputació de Barcelona ( es de suposar que entre els millors ) que van trigar uns quants anys en redactar ho .

Aquest primer projecte es va repassar be, per  veïns i per entesos que li van trobar tot de ays i uys,  motiu per el que  es va fer un segon projecte millorant l’anterior.

Aquest segon projecte que ja contava amb el vist i plau de l’ajuntament i la Generalitat  ha tornat a ser revisat , ara per altre equip tècnic que cobrant un preu molt inferior ho ha fet molt mes econòmic, això si,  conservant la qualitat.

A la vegada aquets  nous tècnics estaven supervisats per altres pagats per la AVV , es a dir que al projecte ara nomes li faltaria la benedicció del mossèn de la parròquia de sant Esteve,de  la qual cosa me’n cuidaré a la que el tingui en les meves mans.

Esperem amb il·lusió aquest nou projecte que ara ja si,  ha de fregar la perfecció .

Les màfies del pinyó

Veieu la noticia en el Mundo.

Si es que el que no passi aquí no passa enlloc.

Urbanitzacio la Canyera

L’urbanitzacio La Canyera de Llagostera te una junta de compensació que fa vint anys que esta bregant amb les administracions per tal de legalitzar l’urbanitzacio.


Ara, desprès de tantes gestions, tràmits, demores i el que ens puguem imaginar, ja tenien un projecte d’urbanització i altre de reparcel·lació.
Dons ara els ve la comissió d’urbanisme de Girona amb una modificació i els fa incloure un 10% d’aprofitament urbanístic en una urbanització que esta totalment edificada.

Mireu la noticia en el diari de Girona

Amb el que deu haver costat arribar aquí i ara els surt això.

La clau de tants de problemes esta al final del article, en les declaracions del alcalde, Fermi Santamaria de CiU que adverteix que “ un cop recepcionada l’ajuntament els aura de subministrar els serveis i això serà complicat d’assumir”.

Als veins de la Canyera no els serà complicat res.
Pro el pobret alcalde tindrà problemes per canviar los una bombeta del enllumenat si es fon.

Ja es trist això de ser alcalde, quin mon de problemes, la gent que vol viure amb dignitat no para de emprenyar, quina pena , va home, Fermi alegris que a la festa major pot gaudir de valent amb hotel cochambre i la loca histeria.

El sentido comun en can canyamars

Pongamos, por ejemplo, que el ayuntamiento se equivoca y por error me cobra el impuesto de circulación de un vehiculo, puestos a imaginar, va, que sea un Ferrari.

Es de sentido común pensar que si yo tengo que reclamar judicialmente al ayuntamiento le reclame la devolución de las cantidades cobradas indebidamente.

Nadie en su sano juicio, pienso yo que reclamaría al ayuntamiento que le pagara un Ferrari con el argumento de que al cobrarle el impuesto este asumía que el vehiculo era de su propiedad.

En can Canyamars el ayuntamiento nos cobro a las viviendas una tasa de clavagueram y hay gente mucho más entendida que yo de leyes que dice que estaba mal hecho.
No voy yo, ignorante, a discutir la tesis pero si que el sentido común me dice que las conclusiones no son las correctas.

Me dice el sentido común que de iniciar un largo y caro proceso judicial en contra del ayuntamiento por este motivo, de ganarlo, a lo máximo que podemos aspirar es a la devolución de las tasas cobradas indebidamente.

No creo yo, que lo mismo que en el caso del Ferrari, ningún juez condene al ayuntamiento por un importe mayor.

Entiendo también que el ayuntamiento para cuadrar el presupuesto y devolvernos la tasa puede, cumpliendo la ley cobrarnos la licencia de obras de arreglar las calles que en nuestro caso no cobra y salirnos la cosa mas cara.

Siempre he pensado que un dialogo constructivo y cómplice con nuestro ayuntamiento nos va a dar mejores frutos a todos que andarle buscando constantemente los tres pies al gato.

A mi el sentido común me dice que de tener tan claro que la ley esta de nuestra parte, el abogado puede ser contratado a comisión sobre los resultados, es decir que de salir bien la cosa se quede con un porcentaje de la indemnización que nos corresponda, yo que soy generoso estoy dispuesto a darle hasta el 50%.

Con lo que si esta tan seguro de ganar, de aceptar, se podría comprar el Ferrari del ejemplo.

Parcelistas anonimos

He llegit un llibre molt divertit que vaig rebre de regal aquestes festes, es un llibre de vivències d’un metge en el transcurs de la seva professió.

Una de les anècdotes que explica es el de una senyora que tenia un peu malament i a l’hora de fer li la revisió el metge li va demanar que es treies les dues sabates per veure els dos peus, desprès de moltes reticències de la dona a treure’s l’altre sabata va poder comprovar el perquè, la dona nomes havia netejat el peu que tenia malalt.

La dona nomes tenia net allò que preveia que tenia que ensenyar.

Son anècdotes que fan riure pro que reflecteixen un taran na, una manera de fer molt freqüent.

Es la cultura de façanes, de tenir be el que la gent veu per donar bona impressió , bona imatge, pro que ridícul que resulta quan descobreixes el truc.

Trobem algunes persones molt enjoiades o amb un gran desplegament de cotxe i a poc de parlar amb elles ja veus que tot lo de valor ho porten a fora.

Això ho trobem també a les ciutats , nomes hem d’agafar el tren i anar a Barcelona, Si vas mirant per la finestra passes per veritables abocadors de papers i porqueria contrastant amb la neteja dels centres de les ciutats.

I no cal anar mes lluny, si entrem a Dosrius trobarem l’entrada del poble neta i amb els carrers ben endreçats pro aneu a Can Canyamars, (a l’altre banda del municipi) i mireu l’altre peu.