Drogados con el gasto

Estos años anteriores  todas las administraciones han ido absorbiendo cantidades enormes de recursos de los bolsillos de los ciudadanos con la excusa de proporcionarnos servicios.

El presupuesto ha ido creciendo cada año de forma exponencial, tanto el estado, como las administraciones autonómicas o los ayuntamientos han recibido montones de dinero que les salían por las orejas  y nunca han tenido bastante.

Cada año encuentran una tasa o una excusa nueva para sacarnos los cuartos, la finalidad según ellos, ofrecernos más y mejores servicios, el servicio al ciudadano dicen, no tiene límite.

Ahora que se han gastado lo que no esta escrito y cuando ya solo quedamos cuatro gatos para mantener a lo que son los dos mayores ejércitos del mundo: los que viven del erario publico y los parados, están todos nerviosos, una de las medidas que están tomando es la de endeudarse, otra, la de fabricar billetes.

Con una, se lo hacen pagar a las generaciones futuras y con la otra al pobre que tenga ahorros iniciando una espiral inflacionista y de pobreza que va a llegar el momento que volverá a valer más el metal de las monedas que el valor facial.

Es como una droga, necesitan gastar, gastar, es igual el dinero que pillen, estos se lo gastan todo.

Están nerviosos, parecen yonkis con  síndrome de abstinencia, necesitan chutarse el euro en la vena y van ciegos a dar el palo.

Renta, hidrocarburos, alcohol, patrimonio, sucesiones, iva,ibi, tasas,iae, basuras,franjas perimetrales…. su imaginación no tiene limites.

Una persona, una empresa o una familia sensata se adaptarían a los ingresos, reduciría los gastos superfluos, gastaría en lo necesario, mejoraría la eficiencia, racionalizaría el gasto.

Un adicto es capaz de cualquier barbaridad para continuar manteniendo en funcionamiento este  pulpo enorme de ineficacia y mediocridad que se va extendiendo  en todas direcciones y que de momento  solo esta solucionando eficazmente los problemas personales de los administradores y gestores de los recursos.

La droga es muy mala.

La Red:

España, lider mundial.

100.000 ptas por visitante.

Ejemplo de buena gestion de los problemas personales.

Ya venden los billetes a peso

La gent de progres, les franjes i la meva opinio, entrada nº 100

A rel del comentari i que fa l’Edgar en la entrada “franges perimetrals” M’agradaria aclarir el següent:
Jo no tinc cap queixa de la gent de Progrés, mes al contrari, els que conec em semblen unes excel·lents persones i amb les idees molt clares.
Es de justícia dir que duran tot el procés ens han donat sempre suport, ens han facilitat contactes amb valuosos professionals del sector y sempre que els hem necessitat ens han escoltat i donat ple suport a les nostres reivindicacions.
Els seus regidors son propers i de fàcil accés, sempre disposats a ajudar.
Les seves intervencions i el seu vot sempre ha tingut la intenció de ser favorable als interessos dels propietaris i veïns de can Canyamars.
Les seves propostes sempre han anat mes enllà dels límits establerts per l’equip de govern.

Per altre banda la meva opinió molt personal es que la tàctica de utilitzar la problemàtica de la urbanització en la lluita electoral, ens ha perjudicat dons el seu atac ha obligat al contrincant a defensar-se.

Sempre he pensat que en alguns assumptes molt importants per el municipi els partits tindrien que fer una mena de pacte d’estat buscant entre tots la millor solució per els veïns o el municipi deixant al marge altres aspectes.

Al respecte de les franges de protecció d’incendis dir que uns ajuntaments las van fer abans (sense subvencions), altres encara no las han fet i el nostre las ha fet coincidint amb unes subvencions que dona la Generalitat abaratint el cost a qui el tingui que pagar, cosa que personalment considero que es una bona iniciativa.

El que jo considero just es que les franges de protecció es paguin entre tots dons els boscos son un patrimoni que ens beneficia i ho disfrutem tots, els de les urbanitzacions, i els de Barcelona.

Respecte a la urbanització considero molt injust que una situació provocada en tot el país per la mala gestió de les administracions i per els reiterats incompliments del promotor, la tinguem que pagar uns tercers, els propietaris que som els únics que hem complert escrupolosament amb la legalitat.

Això es el que jo considero just, pro tinc molt en compte que no estic sol en el mon i que haig de tenir consideració i respecte per el que altres consideren just , prioritzant aconseguir solucionar problemes en lloc de crear-ne de nous.

Franjes perimetrals

L’ajuntament de Dosrius en la seva nota de premsa 05/2008 ens comunica que la Direcció General del Medi Natural del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya ens ha concedit una subvenció de 53.925 euros per netejar les franges perimetrals de les urbanitzacions.

Concretament diu, s’han netejat els perímetres de can Canyamars, can Massuet, can Valls i el Castell.
Ens informa també que el total de la obra executada puja 103.925,46 i la subvenció rebuda de 53.925 representa un 51.89% del cost total.

Al respecte dir que es una excel·lent iniciativa del ajuntament dons ens era molt necessari per la protecció de les urbanitzacions del foc.
Protecció cada vegada mes necessària per la cada vegada major probabilitat d’incendis forestals.
Iniciativa realitzada de una forma excel·lent al aprofitar els ajuts de la Generalitat per reduir el cost.
Com a punt negatiu a destacar l’elevadíssim cost total de 17.000.000 de pesetes que penso es degut a la poca competència entre les empreses que es dediquen a aquesta activitat.
Hem de tenir en compte que antigament es ficaven d’acord amb els propietaris del bosc i fixaven un preu per la llenya que treien.
Ara la treuen cobrant.

Les franges de proteccio

Ja deuen estar acabades les franges de protecció perimetral que obliga el decret 5/2003 de 22 d’abril de la Generalitat de Catalunya.

El citat decret en el seu article 4 diu que les han de fer els propietaris de les finques de la urbanització.
En el cas de no fer-ho els propietaris ho té que fer l’ajuntament.

L'associació de propietaris ja venia reclamant mesures a l’any 2000 demanant atenció a la necessitat de solucionar el perill que tenia la urbanització al estar inmersa en mig d’una massa forestal totalment descuidada.
Ja hem vist per televisió el que pot passar en cas d’incendi forestal cada vegada més probable.

Ara les nostres famílies i les nostres propietats estan una mica més segures.

El projecte d’urbanització completarà la seguretat amb una xarxa d’hidrants.

Recordar que els propietaris tenen la obligació de tenir netes les seves parcel·les.

Les fotografies són de Emilio del Pino

El cost de les franges

L’ajuntament de Dosrius ens va comunicar a la associació de propietaris la obligatorietat de la obertura de las franges de protecció i la oportunitat de fer ho ara que la Generalitat es feia càrrec d’una part.

La nostra contesta va ser que estava fora de les nostres possibilitats dons no tenim ni les adreça’s de tots els propietaris i demanarem que fos l’ajuntament el que ho fes.

El l’últim ple municipal ja ens va aprovar l’import de les contribucions especials que hem de pagar els propietaris de les finques.
El cost total es de 60.252 €.
La Generalitat subvenciona 20.295 €.
I l’ajuntament es fa càrrec de altre un 10%.
En total ens queden uns 35.000 € que hem de pagar els propietaris.

Es el cost de fer las franges de Can Canyamars i Can Figueres i ho pagaran els propietaris de las dues urbanitzacions.

El criteri per el pagament es la superfície de la parcel·la.

A partir d’ara es tindrà que fer un manteniment anual molt mes econòmic.

Mentres escrivia això, un foc provocat cremava a Dosrius al camí de CITA.
Cada vegada estarem mes contents d’aquestes mesures.
Ja en sentirem de gent que ho trobarà malament o car, pro els que viuen a tocar del bosc dormiran mes tranquils, ja era hora.