No, no som perfectes

El proyecto  reparcelación actual ( el del susto ) no solo tiene partidas duplicadas por importe de 3.500.000 €.

También tiene otros errores importantes que prefiero no citar para no echar mas leña al fuego.

A esto hay que unir algunas sentencias recientes que pueden provocar modificaciones en la estructura del mismo.

Por todo esto me atrevería a decir que es un proyecto muerto, que de facto ya no existe.

Ya no volveremos a oír nada de él, se hará el silencio.

En la duda de si enterrarlo o incinerarlo también me atrevería a decir que será incinerado,  así no dejara pistas.

Con lo que todo quedara reducido a un montoncito, un montoncito pequeño de cenizas que nos cuesta  a  los propietarios  veintitrés millones setecientas mil pesetas .

A que tienen narices de cobrarnos el próximo.

Els motius

Analitzem el que ha passat.

Ens reuneixen en el pavelló poc abans de un procés electoral i ens fan uns números de l’ordre de  uns 6.000 a 10.000 € per parcel·la i en diuen uns terminis que fan que tots ens anem a casa contents i confiats en aquell grup de persones agradables que veiem il·lusionats i treballadors.

Ha passat molt de temps i poc abans d’altre període electoral rebem un pressupost on els preus per propietari ja pican mes i estem en l’ordre de les 15.000, 20.000 €.

Molts veïns fan al·legacions i els contesten 18 mesos mes tard,  amb alguna mentideta i amb el nou pressupost aprovat definitivament.

Uns pocs mesos mes tard i  pasades les eleccions aquest pressupost inicial, mal contat,  es revisa i ja puja cap els 18.000,, 24.000 € per parcel·la.

No fa gaires dies rebrem  una notificació on els preus ja van de 22.000 als 30.000 per parcel·la, dons resulta que desprès de gastar 500.000 euros en professionals que facin feina ara ens diuen que en els anteriors pressupostos no estava  contat l’enderroc que es el primer que es fa,  ni l’Iva del ajuntament, ale altres quatre milions de mes.

Vet aquí que els treballs els fan uns tècnics que cobren mes quant mes puja el pressupost.

Qualsevol de nosaltres a un proveïdor o venedor que tingues aquest comportament l’engegaríem i deixaríem de confiar en ell, la gent del equip de govern segur que també ho faria i trobo que es fàcil que entenguin la desconfiança.