jocs florals

jocs florals
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris projecte reparcelacio. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris projecte reparcelacio. Mostrar tots els missatges

dimarts, 28 d’octubre del 2008

Can Canyamars news



 La cantidad de errores que se están encontrando en el proyecto de reparcelación y de la magnitud de los mismos han provocado un cambio en la manera de contemplar el proceso que seguía  la urbanización ( el cabreo de la gente seguro que también ha ayudado ) .

Ahora en la mentalidad del equipo de gobierno ya se contempla la posibilidad de que los técnicos que redactan los proyectos se equivoquen.

Mas que la posibilidad  lo que se tiene es la certeza.

En esta línea se han puesto en contacto con una consultoría de Ingeniería que ya ha efectuado una visita a la urbanización y un estudio del proyecto.

Esta consultoría coincide con el punto de vista de algunos vecinos en que se pueden hacer las cosas de otra manera sin bajar las calidades con un ahorro importante de dinero.

Parece que la sensatez se impone y se van a revisar las partidas y los procedimientos del proyecto de urbanización por esta consultoría que ya anticipa que serán positivas para los vecinos.

Nos encontraremos con un proyecto de urbanización aprobado definitivamente que se va a revisar, este paso es muy importante puesto que pocos ayuntamientos lo harían no solo por el componente político de la decisión, si no también por el coste que supone  tanto económico como de recursos humanos para el ayuntamiento, es de esperar que lo hacen convencidos que merecerá la pena y que será importante para los vecinos de Can Canyamars.

A veces hago entradas quejándome de cosas que observo que no se hacen bien , en esta que creo que cuesta llevarla adelante, permitirme que felicite al equipo de gobierno por la decisión de rectificar puntos de vista que no eran correctos, sea por la presión de los vecinos o sea por la propia reflexión, rectificar es de sabios.

No toquemos las campanas todavia porque aun nos queda camino y batallas por librar pero esta  actitud es esperanzadora.

La confirmacio de la noticia en el blog de l'alcalde.

dijous, 23 d’octubre del 2008

Sortim a la tele

TV3 En el programa den Josep Cuni ha fet un reportatge aprofitant el tràmit de la llei d’urbanitzacions en el parlament de Catalunya.

El Sr. Oriol Nel.lo de la Generalitat de Catalunya ha fet el preàmbul.

La nostra urbanització ha estat la elegida per il·lustrar la problemàtica, hem pogut veure a veïns nostres  queixant-se de les quantitats que hem de pagar.

En el debat posterior hem pogut veure també al alcalde de Dosrius, m'ha semblat entendre que revisaria el projecte d’urbanització per tal d’abaratir ho.

Tic tot el programa gravat i si algú em diu com fer ho, puc penjar lo aquí  per que considero que es de molt interès per els veïns.

Mentrestant podeu mirar una part en la pagina de TV3 en aquest enllaç que ens ha fet arribar L’Eduard i que aprofito per donar li les gracies.

Ampliaré en posteriors entrades l’ informació.

dimecres, 8 d’octubre del 2008

Ja es hora de passar comptes




Después de tantos años,  de cambios urbanísticos, no nos  engañemos que ya sabíamos todos que esto seria complicado y complejo.

No es de extrañar pues que ahora en el proyecto de reparcelación salgan todos los problemas acumulados en este tiempo.

Errores en las parcelas, en las direcciones, en las medidas,  conflictos de intereses entre propietarios y hasta partidas duplicadas en el presupuesto.

Los errores y su solución yo los veo con normalidad como parte del proceso, esto es una caja que al abrirla va saliendo lo que había dentro.

Al final de todo tendremos una solución que esperamos lo mas justa y equilibrada posible,  y que consistirá a la practica en una cantidad a pagar.

Con esa cantidad tendremos establecido exactamente el coste para cada propietario.

 Pero también tendremos cuantificado el perjuicio que nos ha ocasionado la actuación del promotor o la permisividad de las administraciones.

No veo la manera de  dejar de  cumplir con esa contribución en la cantidad y en los plazos que la ley nos marque pero creo que llegado ese momento es nuestra hora.

Creo que es entonces, cuando tenemos cuantificada la cantidad exacta, que podemos reclamar, habrá personas que  compraron la propiedad libre de cargas, ahora es su momento, pues la contribución es una carga que tenia la propiedad.

 Otros, que pensamos que la clausula por la que nos subrogamos en las obligaciones  del promotor  es , innecesaria o abusiva y que tiene una interpretación  diferente a la que se le esta dando. ( Atención a los contratos privados de compraventa) tambien podemos ejercer ese derecho.

Subrogarnos si, pero en lo nuevo, no en lo antiguo que aun acabaremos pagando también la licencia de obras del promotor.

Ya acepto que tenemos que contribuir, si , pero solo lo que nos toca por ley.

Los litigios y problemas que tenga el ayuntamiento con el promotor por dejarle hacer una urbanización sin asegurarse de que cumplirá con sus obligaciones, que hará las obras o cederá las zonas verdes, esto no nos toca.

El error del ayuntamiento de dejarle segregar y construir sin haber cumplido con sus obligaciones y compromisos, eso no nos toca.

La interpretación de las sentencias y de la subsidiaridad por parte de los técnicos de la  administración  erigiéndose en jueces en contra de los  intereses de los propietarios sin haber tenido nunca la oportunidad de ser parte en ellas y poder defender nuestros intereses, eso no nos toca.

Cuando tengamos cuantificado exactamente el perjuicio es la hora de reclamarlo por la vía civil.


Entonces  entenderemos porque no se aceptan las herencias.

Y el constante interés de algún paniaguado en desprestigiar  todo este trabajo.

   

dimarts, 30 de setembre del 2008

No, no som perfectes


El proyecto  reparcelación actual ( el del susto ) no solo tiene partidas duplicadas por importe de 3.500.000 €.


También tiene otros errores importantes que prefiero no citar para no echar mas leña al fuego.


A esto hay que unir algunas sentencias recientes que pueden provocar modificaciones en la estructura del mismo.

Por todo esto me atrevería a decir que es un proyecto muerto, que de facto ya no existe.


Ya no volveremos a oír nada de él, se hará el silencio.


En la duda de si enterrarlo o incinerarlo también me atrevería a decir que será incinerado,  así no dejara pistas.

Con lo que todo quedara reducido a un montoncito, un montoncito pequeño de cenizas que nos cuesta  a  los propietarios  veintitrés millones setecientas mil pesetas .


A que tienen narices de cobrarnos el próximo.

dilluns, 29 de setembre del 2008

El projecte dels sustos

Avui he entregat en l’ajuntament dues impugnacions, desprès de passar dies repassant els dos projectes, penso que la meva impressió inicial es confirma.

Tinc sobrats motius de pes  per pensar que algunes partides estan duplicades.

Ara els serveis municipals revisaran el meus arguments i em diran si tinc o no raó.

Les Quantitats són elevades i de ser certs els meus arguments ,l’estalvi per els veïns es del ordre dels 3.500.000 €.

Els projectes  per definició  no estan acabats, no són definitius, ara es hora de mirar-los amb atenció i exposar les pegues que hi trobem.

Els humans ens equivoquem sovint, a vegades les errades són de poc i a vegades de més importància.

El  bo de tot es que es  pot rectificar.

Mirem amb atenció el projecte i fem les al·legacions que creiem convenients sense pors ni prejudicis.

Que si s’equivoquen i són savis rectificaran.

  A titol informatiu, l’empresa que ha redactat el projecte ens costa de moment 23.700.000 de ptas que ho paguem entre tots els propietaris.

 

Deixo més avall les dues al·legacions perquè pugueu comprovar vosaltres si és cert el que exposo .

Esperem amb il·lusió la contesta.

Els tindre al corrent.

Alegacions partidas duplicades

Al Il·lustríssim sr. Alcalde del ajuntament de Dosrius

Al bert Llop   , amb dni           , vei 


Atentament exposa:

 Que una vegada repassat el projecte de reparcel·lació de la urbanització can Canyamars, actualment en exposició publica ha comprovat que ens imputa unes despeses als propietaris.

La memòria del projecte  detalla el pressupost aprovat que te les següents partides.

PEC enderrocs polígons A+ B,+ C  ............  1.432.425,74 € en total.

PEC  Projecte Urbanització Polígons A+B+C       11.100.952,67 € en total

despeses de redacció del projecte …………     142.490,34 €

Notaria i registre de la propietat ……………      54.994,50 €

Compensacions entre veïns  ………………     227.592,65 €

 El que fa  un total de  ………………… ……    12.958.455,90 €


D’aquesta quantitat ens cobren el 16% iva que puja          2.073.352,94€


La suma de tot es  15.031.808,84 € que coincideix exactament amb el total de les quantitats imputades en el projecte a tots els propietaris.


He repassat el projecte d’urbanització i he observat que les partides 01-01-01, la 01-02-01 i la 01-03-01 del pressupost del projecte d’urbanització tenen el mateix codi, les mateixes descripcions, els mateixos preus , amidaments , imports i són exactament les mateixes que les del projecte de reparcel·lació.

Això em fa pensar que es tracta d’una partida imputada per duplicat degut a que els projectes els han efectuat dues empreses  diferents.


Es per l’anterior exposat que demano:

Que una vegada comprovat que les meves afirmacions són certes ens retirin del pressupost els  1.432.425,74 € o la quantitat resultant de descomptar els treballs duplicats en els dos projectes.


Agraint li l’esforç per solucionar els problemes que ens afecten m’acomiado amb una cordial salutació.

 

En Canyamars a 29 de Setembre de 2008

Alegacions per l'iva duplicat



Al Il·lustríssim sr. Alcalde del ajuntament de Dosrius

Al bert Llop     , amb dni 3


Atentament exposa:, Que una vegada repassat el projecte de reparcel·lació de la urbanització can Canyamars, actualment en exposició publica ha comprovat que ens imputa unes despeses als propietaris.

La memòria del projecte  detalla el pressupost aprovat que te les següents partides.

PEC enderrocs polígons A+ B,+ C  .................     1.432.425,74 € en total.

PEC Projecte Urbanització Polígons A+B+C    11.100.952,67 € en total

Despeses de redacció del projecte ……………     142.490,34 € en total.

Notaria i registre de la propietat …………         54.994,50 € en total

Compensacions entre veïns  …………         227.592,65 €

Fent un total de  ………………                           12.958.455,90 €

D’aquesta quantitat ens cobren el 16% iva que puja    2.073.352,94€

El que fa un total de 15.031.808,86 € i que també coincideix exactament amb la suma de les quantitats individuals imputades en el projecte a tots els propietaris.

 

Com pot comprovar en el detall dels dos  projecte s  tots els preus son PEC, es a dir que ja tenen inclòs l’ impost del valor afegit.

També podrà comprovar que el nou projecte inclou altre vegada un recàrrec per el mateix concepte de iva i que puja la quantitat de  2.073.352,94€.


Per l’anterior exposat  Demana:


Que des contin del citat projecte la quantitat de  2.073.352,94€. En concepte de impost del valor afegit doncs esta duplicat,  al estar ja inclòs en els pressupostos de les obres, probablement degut a que estan fets per separat per dues empreses diferents. 


Per altra banda l’ajuntament s es limita a fer de intermediari en el pagament no afegint cap valor i per tant no generant impost , de cobrar ho, finalment ho retornaria  als  veïns al liquidar ja que no existeix la despesa. 



Res més , agrair la feina i l’atenció d’aquest ajuntament  per tal de solucionar els problemes que ens afecten.

Rebi  un a cordial salutació.

dilluns, 22 de setembre del 2008

Unos apuntes de la reunion

El pasado Sábado  día 20 La Asociación de vecinos de can Canyamars convoco una reunión en el polideportivo de Dosrius.

Asistieron del orden de 200 personas.

Empezó con mas de una hora de retraso porque en el mismo lugar y a la misma hora había convocado un partido de futbol.

Faltaba la megafonía que llego dos horas tarde y la manejaba un señor con bigote que andaba trasteando todo el rato lo que ocasionaba que en muchas ocasiones no se entendiera bien lo que se decía.

La reunión se desarrollo en un clima de normalidad y tranquilidad donde tanto los organizadores como el público asistente expuso con total libertad lo que creyó oportuno siendo todos escuchados con mucha atención.

A la misma asistieron también representación de todos los partidos políticos de la oposición y la herencia del promotor saliendo todos muy satisfechos de la misma.

Me parecieron los organizadores más maduros y con más conocimiento de la situación que en la reunión primera que organizaron en Canyamars.

Ya no cuestionan lo anterior, entienden y valoran el trabajo efectuado hasta ahora, sus demandas van mas en la línea de cuestionar la actuación del equipo que gobierna el ayuntamiento en la actualidad, en mi opinión su mayor queja es la falta de atención y de dialogo.

Para forzar esa atención están estudiando algún tipo de manifestación pública y acciones en los medios de comunicación, comentaron también acciones  legales.

Para todo ello demandaron la colaboración de los vecinos y los citaron para ampliar la información a otra reunión esta vez solo para socios.

Al final hice una intervención explicando que estamos en un momento muy cercano a solucionar nuestros problemas y que se ha podido llegar hasta aquí con el dialogo y la confianza mutua y que seria bueno para todos que se siguiera por ese camino.

Destacaría como punto positivo la actitud y el comportamiento de mis vecinos y como punto negativo lamentar la ocasión perdida por parte del equipo que gobierna el ayuntamiento de demostrarnos su eficacia al encontrarse la gente una sala que tenia ocupada por otra actividad y no haber previsto la llegada puntual de una megafonía que sea funcional.

Por otra parte los ponentes centraron mucho la atención en los puntos negativos de la actuación municipal y no hubo ningún comentario sobre las demandas que hace la herencia del promotor y que pienso que hay que tener  un ojo en cada lado para una eficaz defensa de nuestros intereses.

Pocas excusas tiene el equipo de gobierno municipal para no convocar una reunión  con los vecinos y explicarles la situación, exponerles su proyecto y aportar  soluciones a los problemas que  plantea su iniciativa.

dimecres, 17 de setembre del 2008

No, no estem contents

Penso que tothom esta d’acord en que hem de acabar amb aquesta situació i que es necessari que la urbanització sigui del ajuntament el mes aviat possible i ens trèiem de sobre la situació actual.

Penso que ningú vol prolongar la situació actual

Crec que majoritàriament tots entenem  també que això es molt beneficiós per tothom.

Tots hem acceptat que tindrà un cost i que hem de pagar la nostra part.

Penso també que som conscients de les dificultats amb que es troba l’equip de govern per solucionar el problema  i penso també que som molts el que entenem i agraïm l’esforç fet.

Mirat així i veient que el procés avança tindria que ser una festa on tots estiguéssim contents .

Pro freqüent veig que no es així  el principal motiu es que cada vegada es major el percentatge de gent que no es refia del equip de govern.

Si continueu llegint més avall podem analitzar els motius

Els motius

Analitzem el que ha passat.

Ens reuneixen en el pavelló poc abans de un procés electoral i ens fan uns números de l’ordre de  uns 6.000 a 10.000 € per parcel·la i en diuen uns terminis que fan que tots ens anem a casa contents i confiats en aquell grup de persones agradables que veiem il·lusionats i treballadors.

Ha passat molt de temps i poc abans d’altre període electoral rebem un pressupost on els preus per propietari ja pican mes i estem en l’ordre de les 15.000, 20.000 €.

Molts veïns fan al·legacions i els contesten 18 mesos mes tard,  amb alguna mentideta i amb el nou pressupost aprovat definitivament.

Uns pocs mesos mes tard i  pasades les eleccions aquest pressupost inicial, mal contat,  es revisa i ja puja cap els 18.000,, 24.000 € per parcel·la.

No fa gaires dies rebrem  una notificació on els preus ja van de 22.000 als 30.000 per parcel·la, dons resulta que desprès de gastar 500.000 euros en professionals que facin feina ara ens diuen que en els anteriors pressupostos no estava  contat l’enderroc que es el primer que es fa,  ni l’Iva del ajuntament, ale altres quatre milions de mes.

Vet aquí que els treballs els fan uns tècnics que cobren mes quant mes puja el pressupost.

Qualsevol de nosaltres a un proveïdor o venedor que tingues aquest comportament l’engegaríem i deixaríem de confiar en ell, la gent del equip de govern segur que també ho faria i trobo que es fàcil que entenguin la desconfiança.

Septembre del 2008

Aquest any l’estudiaran els economistes del futur  com a la  pitjor conjuntura econòmica possible ,  casi tots estem pasant per un moment on ens estem de moltes cosses i fem sacrificis per pòquer continuar vivint amb un mínim de dignitat .

Per altre banda pòquer pagar els impostos i els gastos corrents cada vegada es mes dur s’emporten una part cada vegada mes important dels nostres ingressos, el moment no podia ser del mes inoportú i amb unes expectatives de empitjorar en el futur, amb pors justificades de perdre la feina.

Amb una situació de  "credit crunx" mundial que fa que els bancs no puguin donar els diners que les famílies  demanden,  si fins i tot els bancs i les caixes tenen serioses dificultats per accedir al crèdit.

Qui fa la feina ha de tenir en compte aquest factor que es clau.

Els sentiments

Amb l'experiencia que tenim , qui ens diu que això acabarà aquí,   qui ens diu que passats uns mesos no surt altre impost o taxa o treball o comissió no contada.

Qui ens diu, vist l’historial que al fer les obres no troben granit porós, o feldespat o ves a saber quina excusa o normativa per encolomar nos altres dos milions d’euros.

No veiem un equip que planti cara i lluiti els interessos de la seva gent, perquè  nosaltres som l’ajuntament, nosaltres som la seva gent.

I si ho fan no ens arriba.


El major problema que tenim ara penso, no son tant les quantitats que hem de pagar, el major neguit que tenim penso jo es la manca de confiança en la gent que esta portant això per un percentatge cada vegada mes gran dels propietaris.

Una proposta a estudiar

Be, criticar esta molt be i es molt fàcil, pro el que necessitem son solucions.

Jo m’atreviria a plantejar una solució i es que els veïns en assemblea agafin un grup que tingui la confiança majoritària, millor reduït com a molt de quatre persones per fer ho operatiu.

Tots propietaris i a poder ser no significats de cap opció que si no ja la tenim liada, gent amb sentit comú,  assessorats jurídicament per la cambra de parcelistes i   juntament amb altres persones nomenades per l’ajuntament formar un equip de seguiment i  control de tot el procés.

Això donaria als veïns la tranquil·litat de que algú de la seva confiança vetlla per els seus interessos .

Això te un nom i es diu associació administrativa de cooperació i la llei contempla aquesta possibilitat.

L’equip de govern que no vegi i tracti a la gent que critica el que fan com a enemics, no son rivals ni anti ajuntament ,ni enemics de la revolució socialista, es simplement gent que veu les cosses d’altre manera.

Es fàcil d’entendre que el  punt de vista i els interessos del que te que pagar sempre son diferents del que te que cobrar.

Y la resta ens pugem a aquest autobús confiant en els conductors, es la manera d’arribar a algun lloc dons d’altra manera anirem fent i fent voltes i pagant peatges i benzina sense arribar mai  a enlloc.

I si desprès d’això algú encara desconfia de tot i veu fantasmes, seria recomanable que consultes amb un professional de la psiquiatria que en tenim i de molt bons.

dilluns, 15 de setembre del 2008

Canyamars, tenemos un problema.

Ya tenemos el proyecto de reparcelación, el ayuntamiento nos dio un DVD con unos datos a las personas que hicimos una instancia solicitándolo y que tiene a su disposición cualquier vecino que quiera hacerse con una copia.

Y ahora que tenemos los números en la mano es cuando podemos observar la realidad.

Una cosa es la palabrería y los discursos en los que es fácil la manipulación de los hechos y las ideas y otra las matemáticas,  en la que la realidad es difícilmente manipulable.

Y la realidad, una vez revisados una y otra vez los números para poder afirmarlo  con seguridad, es que, un impuesto que grava la parte de valor añadido y que es de un 16% de las obras, lo pagamos dos veces, una vez a las empresas que hacen las obras y otra vez al ayuntamiento de Dosrius.

Esto nos supone un sobrecoste del orden de los 2.000.000 de Euros a los vecinos y propietarios de la urbanización.

No,no es un error, no es una interpretación, los números son como son y pagamos a la empresa que hace las obras del orden de 2.000.000 de Euros en concepto de IVA y luego le volvemos a pagar al ayuntamiento de Dosrius otros 2 .000.000 (si, si 340,000.000 de pesetas una vez y luego otra vez ) de euros por el mismo concepto.

Yo también pensaba que era imposible un abuso de tal magnitud y por eso antes de colgarlo aquí he revisado una y otra vez los dos proyectos porque me parecía increíble.

Todo legal. (Supongo).

Tienen aquí un enlace a una hoja de cálculo donde están los números  sacados de los dos proyectos y que pueden utilizar para comprobar lo que les toca pagar según el coeficiente que el proyecto asigna a su propiedad.

He puesto solo los datos del polígono A porque dispongo de poco tiempo pero de ser necesario podría poner los de los otros polígonos.

Es un abuso de tal magnitud que creo que es suficiente como para replantearnos seriamente otras soluciones.

Una cosa es hacernos cargo de las obligaciones del promotor por una clausula abusiva en las escrituras y otra muy diferente este saqueo a que nos vamos a ver sometidos y que no sabemos como va  a acabar puesto que a cada paso salen muertos de debajo de las alfombras que nos encarecen el coste de nuestra única pretensión que es  pasar a ser tan normales como el resto de la gente que vive en Dosrius.

A modo de ejemplo:  el presupuesto de las obras del polígono A en el proyecto de urbanización II ya corregido y aumentado es de 7.894.612,22 Euros antes de impuestos y acabamos pagando después de la reparcelación en un polígono que no hay compensaciones entre vecinos 12.199.906,82 euros.

No opinan ustedes que nos merecemos una explicación por parte de nuestros representantes en el ayuntamiento.

Agradecería que me comunicaran cualquier error que observaran en los cálculos.

dilluns, 8 de setembre del 2008

Minuto y resultado

Bueno, ya me llegan las primeras impresiones una vez recibida la carta, son impresiones en caliente pero van en una línea que pienso que cada vez esta mas definida.

Como en todas partes tenemos extremos en los dos sentidos que no los voy a citar.

La primera impresión es de sorpresa, las cantidades sorprenden los cálculos más pesimistas.

Caray si que tengo que pagar ¡¡¡.

Después se pasa a la fase  de preocupación, a la gente le preocupa como lo va a pagar, si el ayuntamiento va a dar facilidades si va a fraccionar los pagos, si el banco le va a conceder el préstamo y si las cuotas van a ser soportables.

Hay otra preocupación y es la de si realmente las personas que lo esta llevando hacen todo el esfuerzo que esta en su mano para que nos salga mas económico, si se gestiona bien el IVA, si se han buscado ayudas, si se elegirá a la empresa que lo haga mas económico, a la gente le cuesta mucho esfuerzo ganar el dinero, se tiene que estar de muchas cosas y le rebela que se pueda gastar sin rigor, alegremente.

Y se acaba en la indignación o la decepción, no se porque pero va aumentando el numero de personas que no esta nada contenta con el trato recibido, se quejan de falta de información y tienen mucha confusión, no saben exactamente de donde salen los números y los noto decepcionados por la actuación municipal.

Esperemos que el ayuntamiento reaccione, no estaría de mas una reunión en el polideportivo con personas documentadas que dieran explicaciones de lo que se esta haciendo y de cómo se prevé que continuara en el futuro.

O un “especial Can Canyamars “, que pienso que la ocasión lo merece.

Cualquier cosa que llene el hueco de información que hay, porque si no lo hace el ayuntamiento ese hueco lo están llenando otras personas.

Decir también que hay dos mundos, el de los parcelistas del  A y C y el de los propietarios del sector B que tienen unas situaciones y unas sensibilidades  muy diferentes.

A falta de tener nuestro proyecto de reparcelación en las manos que esperamos tenerlo pronto y en el que ya se han encontrado errores  pongo un enlace a la pagina del ayuntamiento de Xalo, en el que salvando las diferencias pueden  ver como es un proyecto de reparcelacion.

Sirva también la página para constatar que no cuesta tanto hacer las cosas de otra manera si hay la voluntad de servicio por parte de las instituciones.

dimarts, 2 de setembre del 2008

Tengo una carta para ti



Bueno ya nos esta llegando la carta donde el ayuntamiento nos comunica que ha aprobado inicialmente el proyecto de reparcelacio de Can Canyamars , y que tenemos el plazo de un mes desde que recibimos la carta para hacer las alegaciones que consideremos oportunas.

Detrás, en una nota informativa nos indican el importe de lo que será nuestra aportación a las obras.
La primera impresión al leer la cantidad es “afgs##agg’ ǣǯɇɃȹȶɷʁʁʘʥjoʬϠϪ¡¡ der*” y te dan ganas de ir a apretarle el cuello a alguien.

Es mucho dinero.

En el polígono A los importes van de los 22.000 a los 30.000 Euros.


Una vez contado hasta cien y mas calmados lo que hemos de hacer es olvidarnos por un momento de la cantidad, que si vamos a preguntar por ella nos diran que tal y como dice la carta es provisional, aunque es provisional solo por un requisito legal porque la cantidad es muy exacta y precisa ( con dos decimales).

Hay que tener en cuenta que el proyecto de reparcelación no asigna una cantidad, sino un porcentaje de aprovechamiento, la cantidad la fija el proyecto de urbanización que después de pasadas las elecciones se modifico al alza en 1.600.000 euros.

Lo mas importante ahora es que cada propietario como venimos reiterando, vaya al ayuntamiento a comprobar con atención que todos los datos de su finca son correctos, esto es lo mas importante a nivel particular que podemos hacer.

Es muy importante también comprobar que el proyecto de reparcelación esta bien hecho, en un primer contacto superficial la impresión es que se han tenido en cuenta, conceptos que considerábamos importantes.
Aunque hay otros que cuestan de pasar.


La comprobación del proyecto de reparcelación es cosa de personas entendidas y seguro que los que tienen muchos intereses se cuidaran de revisarlo con atención.

Hoy hemos hecho una instancia solicitando el proyecto y aunque tenemos la asociación en mínimos a la que lo tengamos nos pondremos en contacto con la cámara de parcelistas para que nos lo revisen y poder hacer las alegaciones en el caso de que sea necesario.

divendres, 11 de juliol del 2008

recull de premsa

Per els que vulgueu aprofundir en la llei de millora de les urbanitzacions, adjunto un enllaç a un resum de premsa on podeu ampliar la informació.

Per els que encara penseu que ens toca pagar molt observeu com els càlculs que es fan per una urbanització de les característiques de la nostra van en la banda de entre 30.000 i 50.000 € per parcel·la.

Ara que si triguem massa mai se sap el que acabarem pagant.

Desitjo que sigui interessant, com veieu la cambra de parcelistes esta fent un seguiment molt proper de tot el desenvolupament de la llei.
Una gran tasca la de aquesta gent.

Aquí teniu l’enllaç

dimarts, 1 de juliol del 2008

Avantprojecte de llei de millora de les urbanitzacions

En Jordi Fort en un comentari pregunta per el projecte de llei de millora de les urbanitzacions.

Ja fa uns anys que seguim amb atenció el desenvolupament de aquest projecte de llei.

La raó principal es que es parlava de una llei similar a la “ llei de barris” on la administració catalana fica uns diners anualment per millorar els equipaments i les infraestructures dels barris agraciats.

Pensàvem que pot ser era millor esperar a l’aprovació d’aquesta llei no fos cas que una vegada fet l’esforç econòmic en la nostra, uns anys mes tard les administracions donessin importants ajuts econòmics i nosaltres féssim el préssec.

Fins i tot al saber que es preparava un pla pilot amb deu urbanitzacions l’ajuntament en data 29/12/06 va enviar una carta al conseller Joaquim Nadal i altre al Sr. Celestino Corbacho demanant entrar en aquest pla pilot.
( En la ultima entrega als socis tenien les cartas )

Al anar tenint coneixement del redactat de la llei varem observar que la cosa aniria si fa o no fa com ho estem fent aquí.

Per el que diuen els tècnics i els entesos sembla ser que la dificultat mes important a l’hora de arreglar els dèficits de les urbanitzacions no es tant l’econòmic si no que la dificultat major es que els veïns aconsegueixin ficar-se d’acord.

Així el que fa la llei es facilitar el procés, pro sempre amb totes les despeses a càrrec dels propietaris.

Es a dir.
Els ajuts consistirien basicament en:

L’institut català del sol (Incasol) deixa als ajuntaments uns diners ( del ordre dels 300.000 € ) per fer un projecte d’urbanització i altre de reparcel·lació.

L’altre ajut es que l’Incasol avança o avala els diners de les obres als ajuntaments per facilitar i acelerar ne la execució .

I l’altre ajut important es per les persones majors de 65 anys amb ingressos reduïts i que tinguin la seva residencia habitual en l’urbanitzacio.
L’ajut consistiria en una càrrega sobre la propietat de manera que el propietari no tingui que pagar les quotes d’urbanització, pro els hereus o els compradors posteriors tindran de fer sen càrrec de la carga i les despeses.

Totes les despeses de gestió i urbanització van a càrrec dels propietaris.

Altre faceta preocupant a destacar es que la llei permet la reducció del tamany o la extinció de la urbanització donat el cas de no poguer solucionar els problemes.

Això es el que puc explicar.

Si algú vol alguna ampliació de d’informació o afegir alguna cosa interesant ho podeu fer en els comentaris i aixi serveix per tothom.

Aquí teniu un enllaç al redactat del avantprojecte.

Segons els mitjans de comunicació, aquesta llei afecta a 2.300 urbanitzacions amb 330.000 parcel·les y 625.000 persones que tenen fixada la seva residencia.

Com veieu les magnituds del problema fan que les administracions tinguin que agafar ho a poc a poc.

Per nosaltres son molt importants les dues ultimes línees d’ajut sobre tot les que fan referència a allargar els plaços de pagament.

Esperem que els responsables del nostre ajuntament aconsegueixin per nosaltres com a mínim el mateix que aconsegueixin els altres ajuntaments afectats.

En la meva opinió els ajuts a les persones majors de 65 anys es tindria que ampliar a altres col·lectius , penso que sobretot parelles joves amb fills son candidats a tenir moltes dificultats per fer front a unes despeses d’urbanització inesperades.

Trobo que els ajuts es tenen que estendre a tots els col·lectius que ho necessitin i es aquí on necessitem la solidaritat de la resta del municipi.

Penso que es molt necessari el diàleg, la col·laboració i la confiança amb l’equip de govern tant de les associacions com de les persones afectades i que a poc que i posem tots bona voluntat els problemes que surtin es poden anar solucionant.

dimarts, 10 de juny del 2008

Urbanitzacio la Canyera


L’urbanitzacio La Canyera de Llagostera te una junta de compensació que fa vint anys que esta bregant amb les administracions per tal de legalitzar l’urbanitzacio.


Ara, desprès de tantes gestions, tràmits, demores i el que ens puguem imaginar, ja tenien un projecte d’urbanització i altre de reparcel·lació.
Dons ara els ve la comissió d’urbanisme de Girona amb una modificació i els fa incloure un 10% d’aprofitament urbanístic en una urbanització que esta totalment edificada.

Mireu la noticia en el diari de Girona

Amb el que deu haver costat arribar aquí i ara els surt això.

La clau de tants de problemes esta al final del article, en les declaracions del alcalde, Fermi Santamaria de CiU que adverteix que “ un cop recepcionada l’ajuntament els aura de subministrar els serveis i això serà complicat d’assumir”.

Als veins de la Canyera no els serà complicat res.
Pro el pobret alcalde tindrà problemes per canviar los una bombeta del enllumenat si es fon.

Ja es trist això de ser alcalde, quin mon de problemes, la gent que vol viure amb dignitat no para de emprenyar, quina pena , va home, Fermi alegris que a la festa major pot gaudir de valent amb hotel cochambre i la loca histeria.

dimecres, 4 de juny del 2008

Entrevista amb el president de la cambra de parcelistes

El Sr. Jaume Botey des de fa més de 8 anys és el president de la Urbanització Can Ferraters U.A. T d’Argentona, com a tal va entrar fa dos anys de vocal de la junta de la Cambra de Parcel·listes Associació i des de fa pocs mesos n’és el nou president.

Per tant, és una persona que coneix de primera mà la problemàtica que tenim els parcel·listes i les dificultats que ens trobem les persones que ens fiquem en l’embolic d’intentar solucionar les complexes situacions acumulades al llarg dels anys.

La seva opinió es per a mi una referència de primer ordre

M’agradaria compartir amb vosaltres la conversa que hem tingut on l’hi he fet algunes preguntes que tenen relació amb la nostra problemàtica i que penso que ens poden aclarir moltes cosses del procés.

Es també bo per entendre que el camí per el que estem passant ara nosaltres ja l’han fet amb èxit abans altres comunitats.

Es una entrada llarga pro penso que es molt interessant i ens pot ser de molta utilitat.

En primer lloc voldria donar-li l’enhorabona i el suport en els reptes que té per davant que sabem no li seran gens fàcils.

Sr. Botey – Perquè?, una cambra de parcel·listes.

La nostra entitat data de l’any 1982 i va néixer de l’associació de diverses associacions de propietaris, juntes de compensació, etc que tenien una problemàtica comuna: aglutinaven propietaris que havien comprat una parcel·la i no disposaven dels serveis més bàsics, com poden ser l’aigua o la llum; ja que el promotor tan bon punt venia totes les parcel·les i recollia els diners per fer les obres d’urbanització es declarava el suspensió de pagaments, fallida o simplement desapareixia.

Arribat aquest punt, moltes urbanitzacions i parcel·listes van començar un llarg peregrinatge per tal d’aconseguir un bon assessorament jurídic, tècnic i administratiu que el portés a la recepció definitiva de les urbanitzacions i de les seves llars. Però com que els honoraris dels professionals sortien molt cars, finalment van decidir agrumar-se i van contractar el seu propi personal tècnic i jurídic, tot compartint les despeses que això significava.

Tanmateix, en el decurs d’aquests 25 anys la Cambra de Parcel·listes ha treballat un projecte associatiu orientat a la millora de les condicions de les urbanitzacions de Catalunya, amb mancances socials i urbanístiques, implantades als anys 60 i 70. Durant aquests anys hi van haver moments difícils, en els que el nom de la Cambra va quedar en entredit, però actualment estan superats i hem aconseguit ser escoltats i ben considerats tant per les diferents administracions (autonòmiques i/o locals), com pel poder legislatiu (Parlament i grups parlamentaris), com pels mitjans de comunicació.

La nostra màxima reivindicació ha estat promoure una llei que legalitzi aquestes urbanitzacions implantades de forma irregular i que encara continuen amb aquestes deficiències i, sembla, estem a punt de aconseguir-ho. Serà un primer pas, però el camí encara serà llarg.

Quines avantatges pot tenir per un parcel·lista individualment ser soci de la Cambra?

Per la simbòlica quota de 60 € anuals el parcel·lista individual, com a membre de la Cambra, formarà part d’una associació que defensa el seu dret a tenir una vivenda digna, amb tot els serveis socials i urbanístics coberts, i obtindrà de forma gratuïta assessorament jurídic telefònic durant tot l’any.

Igualment, la Cambra posa a la seva disposició, amb uns honoraris per sota dels del mercat: a) assessorament jurídic en totes les branques del dret, atesa l’ampliació de serveis que la nostra entitat va consagrar l’any passat; b) assessorament tècnic, pel que fa a la legalització de la seva vivenda, a l’establiment dels seu llindars; c) assessorament fiscal, en totes aquelles operacions que afectin al seu patrimoni, etc;

Tanmateix, de conformitat amb els nostres estatuts, el parcel·lista individual restarà subscrit al Butlletí bimensual (l’Infocambra), que l’informarà de totes aquelles mesures legislatives i subvencions que el puguin afectar; tindrà dret a assistir a els seminaris i/o col·loquis que es convoquin per a tractar temes sectorials; tindrà veu i vot a les assemblees generals de la Cambra; podrà presentar la seva candidatura per formar part de la seva junta, serà informat de la vida social de la nostra casa; i es beneficiarà d’unes condicions econòmiques especials en tot el que pugui encarregar-nos.

I a les associacions de propietaris quina utilitat pot tenir formar part de la cambra.

Aquesta pregunta voldria contestar-la amb les preguntes següents:

- I de que els serveix no ser-ho?

- Només un estalvi econòmic ?

- Quans anys fa que lluiteu, sols, per els vostres drets i encara esteu igual?

- Quan porteu gastat, per quasi res?

- No val la pena estudiar altres possibilitats, sense necessitat de deixar aparcades les que ja estan en marxar?

Per les entitats urbanístiques (juntes de compensació, entitats de conservació, etc) i les associacions de propietaris formar part de la Cambra, que vetlla per la defensa dels parcel·listes i la fi de les mancances que pateixen les urbanitzacions, considero que les avantatges són moltes; ja que, a més de tots el serveis que oferim a un parcel·lista individual, sempre ens tindran al seu costat a l’hora reivindicar els seus drets davant de les diferents administracions, amb la força que dona no estar sol

Tots els professionals de la Cambra, advocats, enginyers, comptables i administratius tenen una experiència contrastada en el món de l’urbanisme i orientaran a l’associació durant totes aquelles actuacions que siguin necessàries per aconseguir la seva finalitat, és a dir, ser recepcionats per l’Ajuntament. Alhora es consolidaran com a pont de diàleg entre l’administració local i els parcel·listes de la urbanització, per tal d’aconseguir la prompta resolució dels problemes.

La Cambra guiarà a les associacions en la seva àrdua trajectòria, des del moment de la seva constitució fins el moment de redacció dels projectes de reparcel·lació i urbanització i execució dels mateixos. I hem de destacar que no només podem oferir assessorament tècnic i jurídic, sinó que podem gestionar comptable i administrativament l’entitat, perquè compleixi amb la legalitat dels seus estatuts i amb les seves obligacions fiscals, tot aconseguint reduir el número d’impagats.

Amb la perspectiva de la nova llei d’urbanitzacions que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat està a punt d’entrar al Parlament, penso que a les associacions de propietaris se’ls farà indispensable agrupar-se, associar-se a la Cambra, que ja existeix i compta amb la força de la experiència i reconeixement institucional, o a algun altre tipus d’organització.

Només amb la unió aconseguirem ser escoltats si pensem que algun aspecte de la nova Llei es millorable i volem intentar que sigui modificada; aquesta unió serà imprescindible en el desenvolupament i aplicació de la llei.

Però, es que, quan entri en vigor la llei, hem de ser conscients que no tot es podrà resoldre immediatament, s’hauran d’establir unes prioritats i preferències, així com un ordre cronològic, i una de dues, o en parlem entre tots i a tots els nivells, per consensuar-ho, i en aquest supòsit, la força que donarà estar agrupat serà importantíssim, o es corre el perill d’entrar en una guerra entre comarques, municipis i dins d’aquests, entre les diferents urbanitzacions, que no beneficiaria a ningú.

Aprofitant la seva experiència i la visió de conjunt que té des de la seva posició a la cambra? Vostè creu que com a norma general els veïns poden tirar endavant sense l’ajut de les administracions o entitats amb molta experiència els complexos tràmits necessaris per tenir les urbanitzacions funcionant amb uns mínims.

És evident que per els veïns, ells sols, no és gens fàcil mantenir funcionant les urbanitzacions, depèn molt de la bona voluntat d’uns pocs membres de les juntes, que han de dedicar-hi molt de temps, robant-lo del seu descans i/o vida familiar, i moltes vegades sense l’agraïment dels seus veïns, això si no son directament criticats.

Però si es vol apuntar més amunt i és pretén començar els tràmits necessaris per que l’Ajuntament recepcioni definitivament la urbanització, ja és impossible que ho puguin fer sols.

Necessitaran envoltar-se de bons professionals que, no només els assessorin si no que estiguin en condicions de tirar endavant amb tot el procés urbanístic.

La Cambra aglutina una multitud d’urbanitzacions que ja ho han aconseguit i han estat recepcionades definitivament després d’anys de lluita i moltes d’altres que estan duent a terme tots els tràmits necessaris. Algunes en sistema de Cooperació, que vol dir que és l’Ajuntament el que lidera tot el procés, però moltes d’altres ho estan fent pel de Compensació

Sé de primera mà que aquelles urbanitzacions en que els seus parcel·listes tenen la convicció ferma que han de tirar endavant amb tot el procés urbanístic i que s’envolten de bons professionals són perfectament capaços d’executar les obres d’urbanització amb èxit.

A can Canyamars des del principi hem tingut clar que necessitàvem de les administracions, que al cap i a la fi eren les que ens havien ficat en aquest embolic, per sortir mos de la situació que ja portava 30 anys enquistada.

Creu vostè que es una bona opció o pensa que la creació d’una junta de compensació (de ser possible) hagués estat millor, més econòmica o més efectiva per els parcel·listes.

Una complicitat recíproca entre parcel·listes i administració local és imprescindible per tal de ser efectiva, sigui el que sigui el sistema, de Compensació o de Cooperació.

Com passa quasi sempre, els dos sistemes tenen les seves avantatges i els seus inconvenients, per un cantó és evident que, si l’Ajuntament té prou capacitat i voluntat per gestionar tot el procés urbanístic, per els parcel·listes resulta molt més senzill, només s’han de preocupar de pagar, però també pot resultar molt més lent i més car.

El que passa tot sovint és que, o l’Ajuntament és petit i no té mitjans econòmics ni recursos humans per gestionar-ho o els falta la voluntat real de fer-ho. En aquests casos no queda mes remei que fer-ho per Compensació.

Però, en tot cas, una relació directe durant la redacció dels projectes de reparcel·lació i urbanització i la col·laboració durant l’execució material de les obres, per tal que l’administració local sigui coneixedora en tot moment que les obres s’estan realitzant de conformitat amb els projectes aprovats pel propi consistori i amb completa normalitat, és imprescindible, de la mateixa manera que és molt important que els projectes siguin el més detallats possible, per tal d’evitar sorpreses durant l’execució de les obres i que repercuteixin en el preu final.

Ara tenim aprovat un projecte d’urbanització i a punt de aprovar inicialment un projecte de reparcel·lació que ens dirà a cada propietari quina quantitat hem de pagar per que l’ajuntament faci les obres i recepcioni la urbanització.

Tot això ho hem aconseguit sense cap despesa per els veïns dons es la administració municipal empaitada per els veïns la que ha liderat el projecte.

Des de la visió de conjunt que té i amb la seva experiència personal ens pot fer una valoració de la situació en la que ens trobem actualment.

En el vostre cas l’Ajuntament està actuant de promotor i s’encarrega de la redacció dels projectes i de la seva execució, repercutint tots els costos als propietaris. Esteu en un moment clau per a les vostres llars, perquè el projecte de reparcel·lació a part d’establir la quota provisional a pagar en concepte de despeses d’obres d’urbanització determina l’aportació de cada propietari, l’afectació per cessió a vialitat, zones verdes o per establiment de servituds de clavegueram, de pas, etc.

És en aquest moment en el que els parcel·listes poden formular les seves al·legacions al projecte si troben alguna cosa disconforme i han de vetllar perquè totes les dades personals i descriptives de la finca s’adeqüin a la realitat.

Pensa vostè que podem esperar que les administracions, ara o en un futur, col·laboraran econòmicament d’alguna manera significativa en les obres o les infraestructures necessàries per normalitzar les urbanitzacions.

Actualment el Govern de la Generalitat està redactant l’Avantprojecte de Llei de millorar de les urbanitzacions i un cop aprovada anirà acompanyada d’una doble línia de finançament amb una dotació econòmica d’un milió d’euros anual:

  1. Fons econòmic per a programes d’adequació: destinat a la seva redacció i execució dels Programes d’Adequació i a la creació de les Oficines Tècniques de Suport.
  2. Finançament de l’execució de les urbanització: suposa un conveni a tres bandes: ajuntament, Incasol i oficina de recaptació. L’Incasòl faria unes bestretes totals o parcials de les despeses necessàries per a l’execució urbanística de conformitat amb el programa d’adequació prèviament aprovat per l’administració local.

Hem de ser conscients que la degradació de les urbanitzacions prové de fa més de trenta anys, en els millors dels casos, i tota dotació econòmica que posin les administracions públiques a disposició dels parcel·listes és poca.

Tanmateix, cal que tots nosaltres fem pinya i reclamem a les administracions que acceptin la seva part de culpa en aquesta disbauxa urbanística i que donin el seu màxim suport a les urbanitzacions, posant les menors traves possibles a les urbanitzacions que intenten regularitzar la seva situació anòmala.

Per la seva experiència, quin és el cost mitjà total que acostuma a tenir un propietari d’una parcel·la de uns 800- 1000 m2 en aquets processos. (de principi a fi, amb despeses de gestió i legals).

El cost mitjà per propietari d’una parcel·la depèn de l’obra a executar si són simples millores o s’ha de reurbanitzar tot el sector i oscil·laria entre els 18.000€ i els 30.000€ a grosso modo. Tanmateix, és una quantitat orientativa perquè cada urbanització és un món i té les seves necessitats concretes atenent a la seva orografia i al seu històric.

Consultant la web de la cambra estem seguint l’evolució de la nova llei de millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics, tinc la impressió que els ajuts aniran en la línea del que s’està fent aquí, és a dir crear un mar legal propici i ajudar als ajuntaments però fent pagar les millores integrament els parcel·listes? De quina manera ens pot afectar , en nostre cas concret aquesta llei.

La línia de finançament que hem comentat amb anterioritat és la que contemplava, en primera instància, l’Avantprojecte de Llei de millora de les urbanitzacions de baixa densitat.

La Cambra de Parcel·listes va presentar les al·legacions pertinents i reclamava ajudes directes als parcel·listes que han de fer front a unes quotes elevades, per sobre de les seves possibilitats.

En primera instància, sabem que el DPTOP va valorar positivament la nostra petició i que l’estava analitzant amb deteniment, per tal d’incorporar en la llei ajuts directes als parcel·listes, que tinguin fixada la residència a les urbanitzacions.

Tractant-se d’un projecte que s’està construint? Podem influir d’alguna manera els parcel·listes en el seu redactat final.

La Cambra de Parcel·listes en el decurs del temps s’ha consolidat com interlocutor directe entre parcel·listes i administracions públiques. Ara més que mai, la nostra entitat està reconeguda com a representant de tots els parcel·listes de Catalunya i està vetllant pels seus interessos davant del Govern de la Generalitat de Catalunya i dels grups parlamentaris.

S’acosta el moment de fer el màxim de soroll possible, a tots els nivells i per tots els mitjans que puguem ser capaços d’imaginar i, com ja he dit abans serà la unió i l’esforç comú el que ens donarà la força.

Associar-se a la Cambra de Parcel·listes, no només la farà més forta i més representativa, sinó que s’hi tindrà veu i vot, amb el que les vostres opinions i suggeriments poden entrar en aquestes negociacions i fer-les més efectives pels vostres interessos directes.

Res mes Sr Botey, agrair-li la seva dedicació a un problema cada dia mes greu que afecta a moltes famílies del nostre país.

Moltes gracies per la seva atenció.