Aportacions d'altres persones

A vegades veig comentaris de gent que en sap molt i en te molta experiència en la problemàtica de les urbanitzacions.
Trobo que coincideixen plenament amb els plantejaments i les maneres amb que hem anat portant tot l’assumpte de la nostra urbanització.
Tant per l’ajuntament com per la associació de propietaris.
Reprodueixo a continuació en tres parts per facilitar la seva lectura uns comentaris d’en Jordi Vigué i Viñas que trobo molt encertats.
Penso que es un anàlisi molt lúcid i que explica molt be la situació i els arguments de les dues parts.

Comentari

“Els problemes que tenim a les urbanitzacions son molt greus i complexos i tothom sap que la seva solució te un cost molt elevat, tant en diners, com en esforços de tota mena.
Res no es fàcil i cal admetre que la solució d’aquesta problemàtica situació es especialment costosa i molt feixuga d’afrontar.
Però si no ens hi posem, no acabarem mai.
Sense una taula de diàleg participada per totes les part interessades, una actitud positiva tant per part de l’administració com dels parcelistes i una voluntat sincera d’afrontar la situació amb joc net, amb objectivitat i amb ganes veritables, no en sortirem.... i continuarem amb la mateixa situació de fa dotzenes d’anys, amb el conseqüent agreujament dels problemes i amb un cost cada dia mes gran per poder-los resoldre.”

Aquest encertat comentari d’en Jordi Vigué i Viñas penso, reflexa el tarannà amb que ajuntament i associació de propietaris hem anat fent fins a les hores i que ens ha permès arribar a la situació actual amb un projecte de urbanització i reparcel·lació redactats i a punt nomes dels tràmits administratius.
Aquesta manera de fer les cosses penso que es un patrimoni que hem de mantenir.

Els Parcelistes

D’una banda, els parcel·listes hem de pensar que l’Administració
no té diners per subvencionar-ho tot. I, en el cas que disposés
d’aquests diners, tampoc no fóra just que ho subvencionés
tot. La feina de l’Administració és d’administrar bé; no podem
esperar que sigui el pare pedaç de tot.
Una parcel·la que, al moment de la seva adquisició, valia uns diners, amb el pas dels anys s’ha revalorat i, amb les obres que s’hagin pogut fer a la
urbanització i els serveis de què s’hagi dotat, ha multiplicat
substancialment el seu valor original.
Si d’aquesta plusvàlua el propietari és qui se’n beneficia en exclusiva, també és just que sigui ell qui faci front a les despeses que ocasiona dotar la seva propietat dels serveis que la facin més habitable i que n’augmentin
el valor.
No és just exigir que l’Administració hagi de córrer
amb totes les despeses i, després, sigui només el propietari
qui es lucri dels rendiments que pot donar-li una parcel·la que s’-
ha revalorat considerablement.
Sí podem demanar que l’Administració dicti disposicions i arbitri vies per fer més possibles i menys oneroses les condicions de pagament i atorgui determinats beneficis a qui reuneixi certes condicions.

La Administracio

D’altra banda, l’Administració ha de reconèixer que, en molts casos,
no ha jugat prou net i ha tingut un capteniment més que discutible.
Els qui coneixem moltes històries d’urbanitzacions d’arreu
del nostre país estem cansats d’escoltar cada dia unes
mateixes queixes: fa anys que paguem l’IBI i l’Ajuntament no ha
invertit absolutament res a la urbanització, fa dotzenes d’anys
que paguem a l’Ajuntament uns serveis (enllumenat públic, escombraries,
clavegueram, etc.) que mai no hem tingut... i així podríem
seguir. On han anat a parar aquests diners? I això massa
sovint s’acompanya d’una manca de consideració envers els parcel
·listes, en un oblit i/o una despreocupació gairebé total pels
problemes -sovint greus- que els afecten, en un tancament absolut
a tot allò que soni a diàleg, transparència, col·laboració, ganes
de resoldre les coses conjuntament.
Per dissort, i això no és perquè sí, massa gent de les urbanitzacions té la sensació que només serveix per pagar, però per a res més. Massa sovint l’interès i el zel recaptatori que, sense excepció, manifesten els Ajuntaments
ben poc té a veure amb la seva preocupació per resoldre
els problemes d’unes persones que, al cap i a la fi, a més de ciutadans,
també són contribuents igual que els del nucli urbà.
Si no hi ha una veritable voluntat de fer front al problema, si no es
canvia radicalment l’actitud d’uns i altres i no s’imposa un nou
tarannà, si des del Govern de la Generalitat no s’impulsen accions
i s’estableixen normes destinades a sortir d’aquest atzucac,
els problemes no es resoldran.

Força, equilibri,valor i seny

Al igual que els castellers, una associació té una pinya que són els seus socis, ells són els que donen suport al castell.
Y un tronc que és la base visible del castell o la associació, la seva junta, el tresorer , el secretari, sense ells la associació no tindria cos ni s’aguantaria.
I per últim l’anxaneta que és el casteller que corona les estructures humanes.
Be a compte això al fil dels comentaris afalagadors que feu de la meva tasca o de la feina feta.
Jo seguint el símil casteller no sóc més què l’anxaneta de l’associació de propietaris de Can Canyamars que sense la pinya o el tronc no aixecaria un pam de terra.

Força, equilibri,valor i seny es el lema casteller i és el esperit amb que anem tots plegats.


La foto la he agafat d’una pagina de la Generalitat, espero que ningú s’enfadi.

Presentacion

Cuando el amigo Carlos me comento que podía utilizar un blog para colgar información sobre la urbanización, de entrada le dije que mas adelante, esperando que se le olvidara.
Veía todo esto como una obligación mas en una etapa de mi vida en la que, lo que voy buscando es vaciar la mochila dejando solo lo realmente valioso.

Las pasadas elecciones municipales, las he seguido, leyendo las opiniones de los candidatos en sus blogs y he visto que es una herramienta muy útil sobre todo cuando estas lejos.

Muchos propietarios de la urbanización no son residentes en el municipio y la información que les puede llegar es escasa y muy distorsionada.
Un blog les permite estar al día y sobre todo resolver dudas o plantear cuestiones.

Asimismo durante la contienda electoral las diferentes opciones han utilizado la problemática de la urbanización para atacarse creando mucha confusión.

Creo que después de todo este jaleo y con dos asociaciones puede resultar útil este espacio.

Os pediría por favor que si queréis atacar o desprestigiar a cualquier persona o asociación buscarais otro espacio, no me gustaría que esta página sirviera para separar o para molestar a nadie.

Gracias Carlos por facilitarme la creacion del blog procurare llevarlo adelante con dignidad.

A los demás si a veces tardo en actualizarlo tener en cuenta que tambien trabajo y tengo una familia.