La Diada es una d’aquelles festes que mes he vist canviar, de ser un acte perseguit per les autoritats on tenies que amagar la senyera i les cosses es fien molt d’amagat i amb por que t'escalfessin, a veure els carrers ben plens de banderes per tots els balcons en una explosió d’alegria i llibertat.
Ara, pro, es fa una commemoració oficial, que consisteix en que els que manen fiquen la ma a la caixa comú i agafen un bon grapat de diners per pagar un grup, una orquestra o un cantant, que ajudi a portar gent a un acte que d’altre manera seria poc mes numeros que una festa familiar, es obligatori de fer un parlament glosant el patriotisme, la estimació, el benestar i el grau de llibertats que ha assolit el país sobretot sota la seva direcció, en alguns llocs es paguen també un gran àpat en consonància amb la festivitat on conviden a tot de gent mudada.
La majoria dels convidats no han penjat en la seva vida una senyera en la finestra de casa, ni saben la lletra dels segadors, pro tot això sembla que els fa molta il·lusió, per molts es un compromís que els espatlla un pont fantàstic, pro que han de assistir degut a lo importants que son o per no fer un lleig a l’amfitrió.
Abans la gent penjava senyeres a les finestres i els ajuntaments no, i ara cada vegada mes les pengen els ajuntaments per els carrers i a las finestres ja no en veus gaires.
També es fan celebracions populars, sense gaires mitjans pro amb mes rics i moltes vegades amb mes participació, aquestes ultimes amb molt mes sentiment de país que les anteriors.
Una que no pot fallar es la botifarrada, els parlaments i les pancartes van mes en la línea de demanar l´independència i l'alliberació dels països catalans, a vegades també es demana l’alliberament d’altres col·lectius, el basc o el Palestí, ja son un clàssic.
La musica a vegades es la de les sirenes dels antidisturbis que els envien els primers, que no toleren que els diguin botiflers i altres adjectius en un exercici d'exaltacio de la riqueça del idioma.
El president del pais acostuma a fer un discurs, a l’endemà tots els mitjans en parlen i la gent del carrer ho fa de les vivències de la Belen Esteban.
La majoria de la gent pro, fruit del seny que caracteritza el país , aprofita el dia festiu per anar a fer un viatget o una mica de bricolatge a casa.
