jocs florals

jocs florals
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cosses meves. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cosses meves. Mostrar tots els missatges

divendres, 8 d’octubre del 2010

A mi em sembla que no anem del tot be

Observant les coses que passen, a vegades em qüestiono de l' utilitat de l'ajuntament, penso que es una entitat administrativa creada per vetllar entre d'altres per la felicitat, la comoditat , el benestar, la millora de la convivència i la resolució dels problemes en l'àmbit del espai comú dels seus ciutadans, en alguns països (França, Andorra) l'anomenen molt gràficament el comú, es a dir el lloc o la casa de tots.

Veient el que ens fa el nostre estimat alcalde a can Canyamars tinc dubtes que la marxa del nostre ajuntament sigui la correcta.

L'alcalde de cada ciutat es l'encarregat de vetllar per la seva ciutat, així cada comunitat te un consistori encapçalat i representat per el seu alcalde, que vetlla i procura per els interessos i el benestar dels seus.

El poble on les cosses no son així, queda orfe i a expenses de la bona o mala fe d'altres, si el que ho ha de fer no ho fa, no tenen altre que se'n cuidi.

Dons el que deia, observant que tenim un ajuntament que suspèn les llicencies a uns propietaris que fins la seva arribada podien disposar i construir amb total normalitat, sempre clar complint amb tots els reglaments i taxes, i que no els dona cap explicació, ni data de finalització, ni motius, ni tampoc queda clar el perquè altres ajuntaments en les mateixes circumstancies les donen i el nostre no.

Penso que es una mesura que no afavoreix ni la economia ni la felicitat dels seus administrats, tot el contrari, l'únic que fa es crear los problemes i dificultats en unes circumstancies molt difícils.

Altre de les coses que ens fa el nostre ajuntament pilotat per el nostre estimat alcalde, en Josep Jo, es enviar nos breus cartes amb quantitats importants a pagar, un dia el susto ho es amb una quantitat, altre dia amb altre, sense cap mena d'explicacions, sense cap mena de terminis, ni formes ni data de pagament.

Aquestes cosses tampoc afavoreixen ni la economia, ni la felicitat de la gent de Dosrius, mes aviat els crea incertesa, neguits i angoixes.
 

Veig també com agafa la responsabilitat de la reparació d'uns carrers per que estan molt precaris i van passant els anys, i els anys, i els lustres, i els carrers cada vegada estan mes precaris, cada vegada pitjor, i no diu res, ni pren cap mesura, ni ve a mirar ho.

No entenc tampoc per que cada vegada que venen eleccions ha de prometre que farà una feina i desprès no la fa.

Pot ser jo m'equivoco però això, ni fa mes feliç, ni mes còmode , ni mes enriquidora la vida en el municipi de la seva responsabilitat, crec que es tot el contrari.
 

Veig que la gent de Dosrius, fent el que es la seva obligació, va a l'ajuntament a mirar els projectes que mes o menys cada dos anys encarrega el nostre admirat alcalde i alguns troben que la seva propietat ara te un camí pel mig, un camí que a altre propietari es troba que li han tret, o persones que li manquen els metres que a altres propietaris li sobren, en una llarga llista on ningú va a comprovar que el topogràfic que aporta el promotor amb cap altre finalitat que embolicar ho i entorpir ho tot mes sigui el correcte o que el camí desaparegut en una propietat ara apareix en l'altra punta.

I veig sorprès que es el fruit de les errades que algú amb tota la bona intenció ha comes i amb tota la naturalitat del mon ara son llei, però ara, per retornar las al seu estat original els diuen, als sorpresos i neguitosos ciutadans afectats, que es poc menys que impossible sense la decisió política que mai pren el citat i mai prou valorat alcalde fruit de la nostra confiança.

Veig també sorprès que a uns ciutadans les cosses els queden solucionades amb facilitat i a altres tot son inconvenients o incerteses.

I penso que tot això no deu afavorir la tranquil•litat, la pau o el benestar espiritual ni material dels ciutadans del poble.


Comprovo en primera persona com els ciutadans, que degut a les practiques anteriors, ens veiem obligats a fer tot ple d'instàncies i al•legacions seguint el reglament marcat per l'excel•lentissim ajuntament , com ningú les contesta, passa un any passen dos y res, cap contesta, cap respecte per el sofert contribuent que amb tota la seva fe, redacta com bonament sap un escrit demanant informació, aclariments o la reparació d'una errada administrativa.

I comprovo que aquestes actituds no ens fan ni mes feliços ni mes rics, ni mes bones persones, i que nomes cal sortir al carrer per comprovar també que passen els anys i tampoc estan millor ni mes nets ni mes ben cuidats, ni tenim mes serveis, ni millors, ni mes econòmics.

El que si que veig es que uns pocs cada vegada tenen mes i molts ciutadans cada vegada viuen pitjor,amb mes dificultats i això no m'agrada, ni em fa mes feliç.

I penso que pot ser seria millor no tenir ajuntament, o pot ser que el portes una persona amb menys capacitat, menys llest, menys amable,menys espectacular, amb menys coneixement del mon econòmic, si voleu no tan guapo, però que dediques el seu temps i la seva atenció a la solució dels problemes reals de la gent.
 

Poso un vídeo que he trobat a la xarxa on podem comprovar les excel•lents habilitats oratòries, la gran capacitat, els coneixements d'economia i la Visio de futur del nostre estimat i admirat alcalde socialista.

Ell pobret, que no el deixen ni acabar d'esmorzar, esta molt ocupat amb els grans projectes de la comarca, que son com be diu: 
Convertir el consell comarcal ha de ser com una empresa privada,  fer una via paral•lela a la autopista per alliberar la nacional, convertir la nacional dos en una carretera urbana, trens orbitals, ajuntar empresa amb tecnologia i recerca fent un pol espectacular, canviant un model turístic de sol i platja, es molt fort , en un referent de turisme esportiu amb la chalens

No pot però, contestar una al•legació que li vaig fer ja fa dos anys, ni altre de fa un, deu ser que respondre l'al•legació es una qüestió molt mes complicada que tot l'anterior, ja em faig al càrrec i espero pacient ment l'arribada del mes de Maig.

dilluns, 6 de setembre del 2010

La policia no es tonta

Llevamos meses que no vemos el coche de la policía municipal por  la parte de arriba de la urbanización, a medida que se van deteriorando las calles, va menguando también la presencia de la policía municipal.

Les ves  con el coche nuevo, poquito a poquito, con las luces azules del techo encendidas para que se les vea bien, suben por can Figueres y a la que llegan a las maltrechas calles de can canyamars, dan media vuelta y para abajo.

¿ dos categorias de ciudadanos, temor a perder los tapacubos del coche o que se les estropeen las suspensiones, instrucciones del de  “Arriba”, ignoro los motivos, pero no esta bien, los servicios que pueda prestar el municipio han de ser en igualdad para todos los contribuyentes.

Es muy necesario que la policía conozca al detalle su municipio, el día que tengan que intervenir por una urgencia no pueden acabar con el coche metido en un agujero, antes los tienen que conocer bien.

Me gustaría saber quien les dice por aquí si, y por aquí no y las razones que les da, si es que les da alguna.

dilluns, 17 de maig del 2010

Fent pais

Es freqüent que aquets dies amb motiu de la rebaixa i posterior congelació dels sous dels funcionaris per disminuir la exagerada despesa de l’estat, anunciada per el nostre estimat president, en els mitjans de comunicació surtin persones opinant en un sentit o en altre de la mala fama que te el col•lectiu.

El mal ve de que la gent pensa que els funcionaris son una gent que una vegada acomodats en la seva cadira ja no tenen una productivitat com a la resta de treballs on a les persones se’ls exigeix mes rendiment i atenció a la feina.

Esta instal•lat en el subconscient col•lectiu això de que son uns mantes i uns aprofitats que viuen com reis a compte del esforç dels ciutadans que els mantenen.

No estic gens d’acord, a la iniciativa privada tenim també infinitat d’exemples de mal tracte, mal servei i de persones que a la que poden baixen la seva productivitat o miren de treballar el mínim possible i en el funcionariat tens exemples de persones amb una gran dedicació que ofereixen un excel•lent servei.

Els dos col•lectius surten de la societat i en son representatius de la mateixa, som així, tenim de tot, la única diferencia es que en el sector privat amb el temps perden la feina.

Ve al cas per que m’agradaria que veiéssiu un vídeo que no deixa de ser simpàtic, son activitats que també les fa la resta de la població.




Aquest el trobo particularment inoportú, al tractar-se de funcionaris en horari laboral, entenc que aquestes persones primer ho han parlat, ho han planejat, assajat i executat en el seu horari laboral i que el veure a que dediquen el seu temps no ajuda a la imatge que puguem tenir d’ells ara que estan a l’aparador.

Ni nosaltres, ni a la resta de ciutadans dels altres estats socis en la comunitat europea als que els estem demanant que facin l’esforç i el sacrifici de deixar-nos els diners que necessitem per pagar los el sou, penso que no els donarà una bona imatge el veure per que es fan servir a l’estat espanyol.
Ho veig, salvant les diferencies, com aquets brètols que filmen orgullosament com fan el boig per les carreteres i orgullosos ho penja’n a la xarxa.
Poca vista.

Ja va sent hora que ens agafem en serio tot això de la economia i de la imatge que donem al mon, ja veiem que ens afecta molt a tots i no esta el forn per melindros.


Mes elements per el debat.






 




dilluns, 31 d’agost del 2009

Monoleg

Vaig baixar a Dosrius a escoltar el monòleg que anunciava el programa de festes.

Aclarir prèviament que no es la meva intenció de donar lliçons de moralina ni de educació a ningú, que jo no en vaig gaire sobrat de cap de les dues cosses.

El cas es que com a la festa major de Canyamars, vaig trobar me altre vegada amb un monologuista que jo definiria dels de caca pedo teta, aquells que basen el seu humor en la abundància d’escatologia y d’obscenitats, i diem ho també un amb humor molt masclista, que dona una imatge de la dona d’objecte i degradant.

En principi poques cosses tinc que dir d’aquest humor d’adolescents i fins fa poc d’avis reprimits per la dictadura del generalíssim. Tot el que faci riure benvingut sigui.

També trobo molt bona la iniciativa de portar un monologuista que ens faci passar una bona estona.

Pro i de això es del que em queixo, sobretot en l’acte de Dosrius l’auditori estava composat d’abundant canalla, lògic i d’esperar a l’estiu en una festa major de poble.

De la mateixa manera que un nen no ha de banyar se sol si no sap nedar, penso que algunes cosses, algunes paraules, algunes obscenitats y algunes actituds com he dit abans degradants de la imatge de la dona no son necessàries per passar una bona estona i poden donar una imatge equivocada en persones no formades del tot.

Ignoro el que passarà per el cap dels nens desprès de tant de chupar i tantes al·lusions ridiculitzant les opcions sexuals no majoritàries, no se si les aportacions al seu llenguatge son les desitjables i si desprès entendran que algú els reny a ells i quan a aquell senyor que el va portar de la ma el regidor de cultura, li reien les gracies.

No se si li els canviarà la imatge que tenien de les seves avies en quant que sogres dels seus pares, pot ser ara les miren diferents, no se si s’estaran d’insultar a la gent grassa al veure que aquell senyor tant graciós també ho feia amb tant d’exit.

Si mes no, requerirà d’un esforç suplementari d’explicacions per part dels pares i mestres.

Per altres edicions i donada la selecció que es fa últimament dels artistes, proposo que en els programes posin una anotació que informi si l’acte es apte o no per a menors, poden marcar ho amb uns rombos com abans o amb uns calçots, mes ecològics.

Així els pares, mes informats podran decidir si l’acte es adient per la educació, la formació o els valors que volen per els seus fills.

De segur que un acte assenyalat amb 4 calçots l’omplirien, i pot ser el monologuista podria treballar millor ja que també he de dir ho, va estar queixant se reiteradament que la peculiar formacio dels nens presents, no el deixaven fer be la seva feina, nens penso jo que pobrets venien d’algun horfanat ja que ningú els anava a dir res.

dijous, 2 de juliol del 2009

Los numeros y los primos

Hay gente que lee el futuro en las manos, yo voy a hacer hoy un ejercicio de lectura del futuro leyendo los números, lo aprendí de mi madre que tenia que hacer muchos para llegar a fin de mes.

Se trata de la instalación de la planta de escorias en la cantera de Dosrius.

Resulta que el motivo por el que el propietario de la planta y la cantera esgrime para cambiarse es el elevado alquiler que paga actualmente en las naves que ocupa.

El señor dice que paga actualmente 20.000 € de alquiler donde esta y que si se viene aquí se los ahorra ya que la cantera es suya y no le tiene que pagar nada a nadie.

Veamos, veamos que dicen los números,,,,,, veo un crédito, veo un crédito para pagar el traslado y la construccion de la nueva planta de 1,250.000 euros.

Veo unas cuotas mensuales de 8.000 euros para pagar el préstamo y los intereses durante 25 años.

Veo unos pagos al ayuntamiento en compensaciones de 10.000 euros al mes.

Veo que 10.000+8.000 hacen 18.000, sigo mirando, me limpio las gafas para ver mejor.

Veo que solo se ahorra 2.000 euros, veo que paga el impuesto de sociedades y solo le quedan limpios 1300 euros al mes, en eso se beneficia trasladándose aquí.

¿Para ese beneficio se gastan 1.250.000 euros en una planta nueva ¿¿¿¿¿

Ahora viene la interpretación, que la hago yo.

Esta empresa tiene información, esta bien relacionada, sabe los planes de futuro que se están haciendo en la gestión de los residuos.

Cual es el negocio, el negocio es el espacio para acumular y tratar una gran cantidad de escorias, el negocio es hacerse con todo el pastel para poder poner el precio de recogida, para no tener competencia, para poder presionar, ese es el verdadero negocio, traer las escorias de todas las plantas de incineración que se van a construir en el futuro alrededor de aquí.

Y se construirán cerca de aquí por que en la cantera tienen solucionado el espacio para depositar los millones de kilos de basura y de caca quemada que producirán las nuevas incineradoras creándose un clúster que facilitara su implantación.

De ahí tanto interés, tanto técnico, tanto medico, tanta reunión, tanta atención, porque la apuesta es muy grande.

Ese es el verdadero y fabuloso negocio y no la chorrada del alquiler.

Veamos el convenio que firmaron con el ayuntamiento....... Vaya hombre, que casualidad, ya especifica claramente que las escorias pueden proceder de cualquier planta y como se reparten el pastel.

¿Pero por que ponen la clausula si solo hay una de incineradora, ¿que saben ellos que se callan, que previsores son y que bien detallado esta este punto.

En fin que mi pronostico es que vamos a parecer Montserrat, allí hay una virgen negra en una montaña, aquí vamos a tener una montaña negra y nos vamos a tener que encomendar a la virgen.



dilluns, 30 de març del 2009

Canvis socials a Canyamars

Qualsevol que sigui una mica observador pot comprovar que el mon esta canviant, de vegades la economia s’avança als canvis socials de vegades es al revés.

Una de les cosses que penso jo que son el motor de tots aquets canvis es Internet, la interconnexió de tots els ordinadors del mon en xarxa es una revolució de un abast difícilment imaginable.

En el mon de la empresa, els emprenedors ja compten amb que tindrem els televisors connectats a Internet, de ser així entre els anuncis de les pel·lícules mes d’un mirarà aquesta entrada o els comentaris en el blog del homellop.

Les possibilitats son infinites amb l’únic límit de la imaginació, avui he rebut una comanda de una noia de Viena que ha vist uns pantalons en una pagina que tinc penjada, altre dia va ser un alemany, un veí de Canyamars ven llibres a tot el mon des da el garatge de casa i altre ven pega dolces, ja es freqüent i quotidia fer un tant per cent del treball des da casa.

La velocitat dels canvis es abrumadora, la companyia mes gran en comunicacions internacionals ( Skipe), fa cinc anys no existia fins fa poc era cosa de quatre frikies.

Recent hem vist com el nou president dels estats units ha fet un experiment de participació ciutadana, en "open for qüestions" el president ha fet una mena de “ tengo una pregunta para usted ” estil americà, a lo bestia, els ciutadans han fet casi 103.995 preguntes , una de les mes votades ha estat la dels actius grups pro legalització de la marihuana.

No tinc cap dubte que la manera de fer política ha canviat i com en tots els canvis el que no s’adapta desapareix, els nous politics han de ser molt mes preparats i transparents, cada actuació serà comentada i contestada des da el sofà de casa, la gent cada vegada mes dirà el que pensa i qüestionarà les actuacions politiques.

Molts sectors ja donen mes credibilitat a la xarxa que als mitjans tradicionals.

La revolució es un fet i amoïnar se o enfadar se no te cap utilitat, per el bon polític, per el bon gestor es motiu d’alegria ja que podrà connectar i comunicar se molt millor amb el seu electorat, el mediocre, el dolent el que nomes es façana ho te una mica mes difícil.

dilluns, 23 de febrer del 2009

Altres pols


De la mateixa manera que tu Mireia, som molts els que fem un gran esforç per venir a un lloc on la natura era molt present i molt rica , suportant les incomoditats, manca de serveis i moltes altres carències que te el poble, donant molt mes valor a altres cosses que no demanen mes intervenció que las deixin com estan.

El que veritablement sap greu es que li han perdut el respecte a la natura i estan deixant de valorar la única cosa que fa que el poble sigui un bon lloc per viure en el futur.

Quins son els valors que ens estan ensenyant, que es pot espatllar qualsevol cosa a canvi d’uns diners que al cap i a la fi serviran per agafar un parell de funcionaris mes o una orquestra amb fama per la festa major.

Per això purgarem nosaltres i les properes generacions el tràfec amunt i avall d’escòries procedents de la incineradora d’escombreries, qualificades de innòcues per colar ho millor a la opinió publica i per tant sense extremar el control ni la vigilància.

Nomes per la voluntat d’unes poques persones que donen valor a altres cosses que tu o jo.

Per ells no tenen valor les aigües netes, ni un pi centenari, ni respirar l’aire net, ni el silenci, ni les flors o l’olor de la farigola, o un concert d’ocells, ni les guineus que creuen les carreteres o els caus de conills, ni l’hombre d’una alzina, la pau i la tranquilitat o tantes cosses que per altres tenen molta importància , per ells això son punyetes.

Per això no tenen cap cura d’anar pels boscos del parc i arrasar ho tot amb les seves maquines, perquè per ells no te cap valor, saben fer ho malbé tot pro esdevenen inútils per solucionar els problemes.

La riquesa per ells es altre cosa que per tu o per mi, la vergonya també.


Tens les mimoses florint, au et deixo una foto per les puguis veure des da on estàs, per olorar les has de venir a casa.





Aquesta es la pols que volem nosaltres

(Doble clic en les fotos per gaudir-les )


dimecres, 26 de novembre del 2008

Los mayores de can canyamars

En todos estos años he tenido la enorme suerte de poder escuchar a gente mayor del municipio y he podido hacerme una idea de lo que me encontrare mas adelante si tengo la fortuna de vivir tantos años como ellos.

Deduzco que la urbanización es un excelente lugar para vivir cuando se tiene salud y ingresos suficientes pero a la que disminuye alguna de las dos cosas no es precisamente el sitio ideal para una persona mayor.

Los pocos servicios y la estructura del territorio no les facilitan la vida aquí.

El transporte publico es inexistente y las distancias que se tienen que recorrer para ir a comprar o al medico son a esas edades un obstáculo insalvable que les hace totalmente dependientes de alguien con un vehículo.

No es de extrañar que haya visto como algunos matrimonios se han ido o lo tienen en proyecto , hay otros, algunos con apuros económicos, que estiran su estancia aquí todo lo que pueden y también he podido percibir otra cosa que puede ser peor, es la soledad o el miedo, es una secuencia habitual, mas mayor, mas débil, mas temores.

De continuar las cosas como están ahora, hemos de tener en cuenta que muy probablemente no acabaremos nuestros días viviendo aislados en una casa grande, cara de calentar y mantener.

Seria bueno, que si un día tomamos la decisión de irnos, nuestro patrimonio nos permitiera marchar a otro sitio de una manera fácil y en esto tendrá mucha importancia no solo el estado y las características de nuestra propiedad, si no también las del entorno.

Entiendo que entregar la urbanización al ayuntamiento es bueno para todos, pero especialmente para la gente mayor que no solo conseguirán un incremento de los servicios, si no que también les facilitara el cambio de su vivienda el día que decidan marchar a vivir a otro lugar con otros servicios y comodidades mas adecuados a su situacion.

Es un hecho curioso, que cuando el ayuntamiento nos presento un proyecto de urbanización con la pretensión de acabar con la situación actual, salió todo de gente preocupándose por las dificultades para pagarlo que tendría la gente mayor.( ¿Y la gente mayor) preguntaban a cualquiera que se les pusiera delante.

Repentinamente los mayores pasaron a ser objeto de una gran preocupación general, hasta entonces ni existían, eran invisibles, tanto que casi que los atropellaban si no andaban ligeros en los pasos de peatones.

Todos sabemos que la gente mayor esta apañada si alguno de estos se tiene que ocupar de sus problemas y están haciendo bien en solucionárselo ellos solos, con la ayuda de sus hijos o exponiendo su situación a la administración.

La coletilla, hay que reconocer que es buena, da un aire de persona solidaria contrapuesta al otro mas malo, que no tiene corazón y le quiere cobrar unas obras a los pobres abuelos, pero a estos, a los de la coletilla, la gente de Caritas o los que realmente se ocupan de los que tienen problemas no los ha visto nunca y me parece que seguirán sin verlos.

dilluns, 17 de novembre del 2008

I tant que podrem.

Estic content de com estan anant les cosses per el que respecta a la solució de la nostra problemàtica.

Hem aclarit del tot amb juristes la interpretació de les ultimes respostes dels jutges a les demandes que fa la herència del promotor , estic content per que ens han escoltat amb atenció entenent els nostres punts de vista i la interpretació que fan ens obre el camí a una justa solució.

L’actitud extraordinàriament positiva del ajuntament que esta amb les mànigues arremangades amb la voluntat de solucionar el mes ràpid possible totes les qüestions que han anat sortint últimament, procurant que no es tornin a repetir.

Content, perquè tenen contactes amb l’associació de veïns, aconseguint arribar a acords com que aquets últims aportaran un enginyer que representarà els seus interessos en la revisió que se esta fent del projecte.

Celebro la entesa i que comparteixin responsabilitats.

Content també per que la empresa de enginyeria que fa la revisió esta trobant nous procediments de fer les cosses que estan estalviant diners , mantindran aceres que estan en molt bones condicions i aprofitaran el que es te que enderrocar per trinxar ho i fer gravilla que anirà a la base del nou paviment. També estan revisant alguns criteris de l’anterior projecte pel que fa a les partides que tracten de la fondària de les roques que es troben en el subsòl.

Es d’esperar que el nou projecte una vegada revisat tingui un cost inferior i el consens de molta mes gent.

El coneixement de la situació que han anat agafant els propietaris fa que facin propostes i plantegin qüestions que ajuden a solucionar problemes.

Veig també amb alegria les iniciatives particulars de veïns com la de l’Anna i en Jose Luis que no esperen a que ningú els vingui a fer la feina i estan recollint firmes per demanar al ajuntament cosses que consideren justes, independent ment del resultat penso que hem de mirar-les amb molt bons ulls i ajudar los en el que estigui de la nostra ma.

Content i alliberat, al veure com les cosses marxen amb molta mes gent empenyen del carro.

dimarts, 4 de novembre del 2008

Gracies Internet

Un comentari de la Anna Garcia me ha fet pensar, i sense deixar el debat que tenim obert en la entrada anterior amb un enllaç en el blog del Edgar m’agradaria fer aquesta entrada.

Els que fa molts anys que van comprar una parcel·la a can Canyamars i la resta de persones que ja tenen una edat han sigut testimonis de fets històrics que abans semblaven impossibles.

Parlo de la caiguda del mur de Berlin, de la desaparició en quatre dies de la Unió Soviètica ( la URSS), o de viatjar per Europa sense fronteres, o la moneda única.

I mes a prop, en el nostre país el restabliment de la Generalitat o veure una patrulla de els mossos de esquadra passar per davant de casa o no tenir  que fer la mili.

Els joves, afortunadament no entendran res del que dic pro els grans d’aquí saben de que parlo.

Pot ser avui visquem altre d’aquets fets històrics  impossibles , que el color de la pell no sigui impediment per que una persona preparada pugui ser el president de la nació amb mes poder de la Terra.

Que la gent que ha sigut maltractada i discriminada recuperi el seu orgull.

Penso que Internet ha fet el miracle i que la manera de fer politica cambiara i que sera per be de tots

Aquets fets tenen una relació entre ells i es que eren desitjats per un gran numero de persones.

El que semblava mes fàcil als que van comprar una parcel·la que era tenir uns carrers en condicions això no ho han pogut veure encara.

Que tal si seguim el consell de l’Anna i ho desitgem. 

dimarts, 8 de juliol del 2008

El que penso de la crisi

Es un fenomen prou estudiat que la riquesa de les nacions te molt a veure amb els seus governants.

No costa gaire d’entendre que en els països on la gent per viure be te que estar preparada, on per guanyar diners es te que ser eficaç o eficient , amable amb els seus clients i tenir-los contents, en les societats on estimulen el sentit crític i la creativitat la gent viu millor i te mes recursos.

Per altre banda en els països on per viure millor la gent te que ser obedient, calladet i pilotilla del que mana que es qui reparteix els càrrecs, els monopolis i les prebendes arriben al punt de no tenir ni els mínims per pogué viure tots.

En molts dels nostres pobles hem anat veient com desapareixien les fabriques passant a ser els ajuntaments les empreses que mes treballadors tenen.

Veiem sovint com càrrecs de les administracions encarregats de fixar les tarifes formen part també del consell d'aministracio de empreses monopolístiques.

Hem passat de ser un poble d’emprenedors generadors de riquesa a ser un poble on les grans fortunes es fan tenint una bona relació amb un alcalde i el president d’una caixa.

Penso jo que es això i no el preu del petroli el que ens esta portant a ser una societat cada vegada mes empobrida.
Una societat on per viure, cada vegada necessitem treballar mes hores.

Altres països amb el petroli al mateix preu continuaran creixent i creant riquesa i serveis per els seus ciutadans.

Qualsevol persona que perdi la feina ara no dubtaria si establir-se per el seu compte o col·locar se en una administració.

Es bon exemple també del camí que portem, que arribem al punt en que un ajuntament, que no deixa de ser una empresa de serveis, ja no faci ni l’esforç de contestar a les demandes dels seus clients o ciutadans.

Això es sintomatic que la crisi que patim anirà per llarg.

El que necessitem es un canvi de mentalitat , una mentalitat de servei, d’esforç.


Podeu continuar llegint mes avall.