jocs florals

jocs florals
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dosrius. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dosrius. Mostrar tots els missatges

dilluns, 31 d’agost del 2009

Dosrius tiene un color especial.




La verdad es que esta Dosrius muy bonito en la fiesta mayor, la gente engalana sus casas y el pueblo adquiere un aire acogedor, se respira civismo.



Hacia tiempo que no lo veía así y me alegra mucho ver como los vecinos participan de las inquietudes y viven la fiesta como algo suyo.




Organizan actividades saludables que fomentan la cohesión y el conocimiento del municipio.



La verdad, he encontrado este año un pueblo muy acogedor que ha hecho que me sintiera muy a gusto paseando por su casco antiguo.


No se, tenia algo especial.

dijous, 11 de juny del 2009

Kaka a Dosrius


Ayer, los representantes de casi todas las entidades del municipio se pusieron guapos y se peinaron para que les hicieran la foto que saldrá en el “full del ajuntament”.

El texto y el pie de foto lo pondrá el área de comunicación del ayuntamiento .

Este boletín si que llegara a todas las casas del municipio y servirá para informar gráficamente de la gran participación que esta teniendo el tema de las escorias que en su día se arreglaron entre tres en un buen restaurante, bueno esto ultimo seguramente no se dirá.

Creo que nuestro alcalde se apunto un buen tanto con la reunión que organizo y a pesar de que no transcurrió como le hubiera gustado, la jugada estuvo bien preparada y bien ejecutada, allí estaban casi todos, bien guapos para la foto.



Un gol muy importante en un partido que estaba ganando de calle la plataforma creada precisamente para suplir la inexistente participación.

En el boletín se dará la imagen de una gran información por parte del ayuntamiento en un tema en el que la realidad es tan oscura y opaca como no podía ser de otra manera tratándose de cosas quemadas.

Un gol muy importante en un partido, el de la comunicación en el que las entidades juegan en campo contrario y en el que las reglas del juego están perfectamente diseñadas para que pierdan siempre .

El juego se desarrollo en su campo donde saco a todas las estrellas y sus nuevos fichajes.

En fin una buena jugada de nuestro alcalde y un gran gol en un partido, este de las escorias en el que también va a necesitar de una buena defensa por que los contrarios ya demostraron también ayer que tienen una buena técnica, conocen el juego y no son tan tontos como imaginaba.

Mas informacion del evento


Atencion: de importancia para los propietarios y vecinos de can canyamars.


dijous, 9 d’abril del 2009

Escòries a Dosrius NO

En el blog dels veïns de Canyamars en Jose Luis ens posa un enllaç a una noticia que te a veure amb les escòries que es volen tractar a Dosrius.

Al mirar-la, veig en Vilaweb altre noticia relacionada amb l’anterior, on els  promotors ja diuen que per abaratir costos de transport i deixar de pagar el lloguer de la nau que ocupen actualment, venen a tractar les escòries de les incineradores de brosa a tocar del nucli urbà de Dosrius.

Per facilitar els tràmits es repartiran l’estalvi amb l’ajuntament de Dosrius que no ha perdut un minut en declarar ho bé d’interè$  públic.

Jo penso que son activitats que no son beneficioses per la imatge del poble, que son activitats que hipotequen l’ instal·lació  futura d’altres que necessiten d’un bé cada dia mes escàs com son les relacionades amb el lleure, la natura l’ecologisme i la salut.

A banda de la toxicitat de les cendres i les pols que venen amb les escòries, aquestes son   intrínsicament sospitoses i  dubto que  fos el que desitjaba cap de les persones que viuen a Dosrius per ells o per  els seus fills.

No deixa de ser un pas de gegant en la direcció de convertir-nos en l’habitació dels trastos i les andròmines de Mataró.

Be, aquesta hipoteca per tots, se la remenen nomes  entre quatre que ja portaven temps lligant l’operació.

La resta del poble, res, a callar i pagar, ni els partits, ni les associacions, ni el mossèn han estat consultats ni escoltats, no tenen res a dir, que encara demanarien alguna mesura correctora i això vol dir menys diners a repartir.

Amb el mateix criteri d’estalviar diners a l’empresa i amb les mateixes maneres, vist que els promotors tenen tants bons contactes i poder econòmic el següent pas ¿quin serà.

Enterrar les escòries i les cendres  que les acompanyen en la pedrera i repartir se la diferencia de costos amb la Generalitat?.

No pagar la seguretat social dels treballadors i repartir se els diners amb l’inspector ¿?.

 Apuntar mes escòries del compte i repartir ho amb els de la incineradora??, vist con fan funcionar el sistema aquest grupet qualsevol cosa es possible, fins i tot que ho declarin d’interès cultural i els desgravi dels impostos.

Hem de traçar una ratlla.

Perquè, innocent , pregunto¿? Pagarem menys  taxa d’escombreries  al tenir aquestes un cost de tractament mes baix, (be que la pujen a l'inversa) aquesta possibilitat em sembla que no la contemplen, ni els promotors ni l’ajuntament, ja que llavors l’activitat no tindria tant d’interès públic.



Foto de la nau que cediran a la brigada municipal on es pot comprovar que esta feta per un prestigiós gabinet d’arquitectes , que te  llicencia d’obres, de primera ocupació, prevenció de riscos  i tots els permisos en regla, al terra podem veure unes mostres de les escòries inoques que gaudiran cada dia els operaris de la citada brigada.


Aquesta foto es la del progrés, del progrés de la destrucció del patrimoni natural, del progrés de la  brutícia, de les escòries, del progrés d’una maneres de fer les cosses, del progrés que algunes persones considerem equivocat.

Salut.

dijous, 2 d’abril del 2009

L'interes public

El tractament del tema de les escòries o esco grava en la pedrera de can Busque per part de l’equip de govern es un d’aquells que fan enfadar a la gent.

M’explicaré.

La manera de administrar la informació i el tractament que es fa penso jo es nefasta.

En primer lloc: el tractament inicial dient que "les compensacions econòmiques són pels presumptes inconvenients que pugui ocasionar l'activitat principalment per la major circulació de vehicles a la nostra carretera".

De ser cert el qui tindria que rebre la compensació és la Generalitat que és qui acabarà pagant una nova rotonda per els camions i qui té que fer el manteniment de la via.

A la que va la gent a queixar-se l'ajuntament els expliquen que seran uns poquets camions, llavors si no són els camions ?quins son aquests presumptes inconvenients que ens fan beneficiaris de tan important suma de diners.

Desprès diu: que "durant molts anys ha estat ubicada davant del hospital de Mataró",, com si fos una activitat saludable, pro no diu que va sortir d’allà a requeriment del ajuntament per les queixes dels veïns.

Més endavant diu l’ajuntament que”l’activitat es tracta de la recuperació d'un àrid provinent de les escòries de la incineradora que hi ha a Mataró”, si diem que el que porten són les escòries de la incineradora de brossa de Mataró esta més clar i ho entén millor tothom, sembla que faci por de dir ho.

Ocultant també que en el conveni diu provinents de qualsevol incineradora, es a dir que poden abocar hi la porqueria cremada ( ells diuen’ àrids ) de qualsevol lloc.

Al llarg de la evolució els humans hem desenvolupat sentits que ens fan reaccionar d'una manera automàtica als agents externs, això ens ha permès sobreviure, digueu-li intuïció, digueu-li sentit comú, el cas es que la afirmació que fa l’ajuntament .

“Aquesta activitat es totalment innòcua i no genera cap contaminació ni al medi ambient ni als aqüífers.”

Per molts d’estudis que portin ,el sentit comú ens diu “ quedatelas tu y lo mas lejos de mi casa que puedas”.

De ser tan evident la innocuïtat és innecessari l’aclariment, no es va pas dient que faran un forn de pa o una peixateria totalment innocu que no contamina l’aqüífer.

La nota de premsa aclareix que "la construcció per exercir l’activitat és senzilla, només per guardar les maquines", deixant ben clar que l’activitat es desenvoluparà a cel obert, les escòries s’apilaran a la intempèrie, si plou l’aigua que les renti ? on anirà, i la pols que es produeix en les manipulacions dels àrids ? on aniran ?, això s’acumularà i s’escampara durant el mig segle que dura la concessió.

I clar quantes mes porqueries cremades i avoquin millor que paguen a tant la tona.

Tot això l’ajuntament ho valora molt positivament, tant que la requalificació dels terrenys que ara són zona forestal de vegetació lliure que és al que es compromet en el conveni signat ho fa declarant ho ¡¡¡ de interès públic.

Ja em direu a quin public li interessa el trasllat de l’activitat d'on es ara si no es als que s’estalviaran el lloguer.

Aquí és on a més d'un li cauen per terra, no i ha dret que per que una societat mercantil s’estalviï uns centenars de milers d’euros en lloguers ens expliquin sopars de duro i ho declaren d’interès públic i endreçar els carrers de can Canyamars, un problema que afecta a un terç del poble, a centenars de persones, que fa anys no poden ni construir, ho declaren privat ¡¡, passen els anys i les legislatures sense que veiem el fi, no em dieu que no en tenim de motius per estar agra viats i emprenyats.

Com deia aquell mallorquí “ ¡¡ esto es el colmo!!”.

Documents per consultar:

La nota de premsa del ajuntament:

El conveni en la pagina de veïns de Canyamars:

La contesta a la instancia de Esquerra republicana:

Els propietaris ja ho diuen ben  clar que l'unic motiu es l'economic.


dilluns, 23 de març del 2009

Beneficioso para la sociedad....... mercantil

En primer lugar una cosa ya esta clara, el tratamiento de las escorias actualmente no presenta el menor problema, la empresa que las trata lleva a cabo su actividad en otro lugar, dentro de unas naves industriales.

El que vengan a tratarlas aquí no es por un motivo de solidaridad comarcal o por que nos ha tocado por sorteo.

El único motivo del convenio firmado para traerlas aquí es única y exclusivamente el económico, la empresa esta pagando unos elevados alquileres en la actualidad, que, de venir aquí se los ahorraría puesto que la cantera es de su propiedad.

Hay ciudadanos que temen que la actividad, aparte de las molestias que puede ocasionar el flujo de camiones sea peligrosa en mayor o menor medida.

Otros, que simplemente no quieren en el municipio donde viven este tipo de actividades que para ellos van en contra del modelo de pueblo que desean.

El debate será interesante y cada uno defenderá sus argumentos pero el debate creo yo es si se puede recalificar una zona forestal al antojo de unos gestores por que reparten dinero.

Yo lo que quiero destacar en esta entrada es el hecho que el convenio tiene una única y exclusiva finalidad, que una sociedad mercantil que no ha destacado en el pasado por su cumplimiento de las normativas obtenga un beneficio mayor, no hay otro objetivo.

Para ello el ayuntamiento tiene que recalificar una zona forestal de manera que se pueda desarrollar una actividad industrial.

Cuidado con el precedente puesto que se sientan las bases para que se puedan hacer recalificaciones con el único requisito de pagar lo suficiente.

Todos los ciudadanos somos iguales ante la ley, lo dice la constitución, una vez conseguido el objetivo por estos señores, que alguien me indique la ventanilla y el coste de recalificar mi parcela de manera que me pueda construir una nave industrial.

Creo que el equipo de gobierno se ha metido una escoria en el zapato que le va a molestar toda la legislatura.

divendres, 27 de febrer del 2009

Yo no las quiero


La repercusión que ha tenido la entrada en el blog referente a la firma de un convenio para almacenar y tratar las escorias procedentes de la incineradora de basuras de Mataró en una cantera del pequeño pueblo de Dosrius esta siendo espectacular.




El mundo empieza a tomar consciencia del abuso que supone que una gran ciudad como es Mataró, amplíe su termino municipal de facto utilizando el espacio de un pequeño pueblo para desprenderse de sus residuos en vez de reciclarlos.




Lo hacen a cambio de una ridícula cantidad económica.

En Mataró se quedan las grandes inversiones y los puestos de trabajo

Aquí nos dejan la porquería


Los ciudadanos vemos con asombro como hipotecas tan importantes para el futuro se tratan en un despacho entre cuatro personas sin tener en cuenta la opinión de los habitantes del municipio que al final son los verdaderos beneficiarios o perjudicados en la operación.

No son tolerables estas actitudes en las que solo somos ciudadanos el día de las elecciones.



Quiero advertir que las fotografías, al igual que los informes y las afirmaciones de inocuidad y de inocencia de las escorias están muy manipuladas.




dimarts, 17 de febrer del 2009

Un punt de vista diferent

Tornant a les escòries de la incineradora de Mataró, sobre el paper sembla que llençar-les a una pedrera en un lloc apartat de la gent pot ser la menys dolenta de les solucions.

Des da una oficina en el centre de Barcelona es deuen imaginar un gran forat en una pedra de granit i les estadístiques els diuen que la densitat de població es baixa, sembla el millor lloc, així els camions tampoc han de fer grans desplaçaments

Ja han trobat el lloc i ara faran un informe on ho tenen que explicar de una manera entenedora , a una cosa que pot ser perjudicial per a la salut li diran que te una salubritat negativa o que la activitat es ecològica i sostenible al anomenar a les escòries àrids, que al venir d’una pedrera encara son mes naturals i acceptables per els que tingui la fortuna de que li avoquin despres en el carrer.

Be la gent de can Canyamars sabem per experiència que els tècnics no sempre l’encerten i el problema el veiem des da altre òptica, digueu-nos raros.

No tenim per que dubtar de la paraula del nostre ajuntament quan ens diu que son totalment innoques , deu ens en guardi, pro el sentit comú ens diu que pot ser no ho estan mirant des de la mateixa perspectiva que nosaltres.

Ni veiem un forat, ni ho veiem apartat de la gent, ves com son aquets de Canyamars.


Doble clic per augmentar la foto.



divendres, 6 de febrer del 2009

El tamaño si que importa

Me pongo delante del ordenador y compruebo que el tema de la nota de prensa del ayuntamiento que cito en mis entradas anteriores es motivo tambien de preocupacion en los blogs de Dosrius que leo asiduamente.

Veins de Canyamars

El blog del Edgar

Reflexions de un convergent

Aullidos

El blog de Esquerra

Todos ellos muestran una gran preocupación por la repercusión medioambiental y por los efectos que pueda tener en la salud, otra queja frecuente es que se ha tomado la decisión sin un debate previo donde pudieran expresarse las diferentes sensibilidades que conviven en el pueblo.

Las entradas en general las encuentro hechas con responsabilidad en el estilo personal de cada bloger.

Otra cosa son los comentarios, tal vez hechos mas impetuosamente, en los que observo afirmaciones algunas confusas que vistas en conjunto ponen un poco los pelos de punta.

Me gustaria destacar entre todos un comentario en el blog de Pere de Canyamars contestando a alguien que le pedia su opinión, diciendo que antes de darla le gustaria tener información contrastada científicamente.

Pienso que la mayor confusion viene de si son cenizas lo que se va a tratar, si son escorias, o son las dos cosas.

Si bien la nota de prensa habla solo de escorias, la noticia en el diario el punt habla tambien de cenizas y que en Mataro los vecinos se quejaron por que la actividad se hacia a cielo abierto.

En primer lugar tendriamos que tener claro que es lo que se va a tratar en la pedrera.

Las cenizas serian ese polvo minusculo que nos queda en la chimenea o al hacer una barbacoa, de un tamaño muy fino que se mezcla fácilmente con el aire y que se esparce e inhala con facilidad.

Las escorias serian como piedras pequeñas que aun teniendo la misma composición quimica son mucho mas estables y mas faciles de manipular.

Por poner un ejemplo un polvo que contega plomo puede hacer mucho daño al respirarlo con el aire sin ser conscientes acumulándose en los pulmones, en cambio una piedra de plomo nos hara daño si la manipulamos conscientemente o nos la tiran por la cabeza.

Creo que queda claro que el tamaño si que importa.

La nota de prensa fuente de todas las demas interpretaciones, habla solo de escorias por lo que creo que de ser cierto lo que dice el ayuntamiento se trataria de sustancias con una problemática muy inferior y mas manejable que lo que se esta comentando en el ciberespacio dosriuense.

Me han pasado el enlace de una tesis en la UPC que creo que puede aportar mas datos al debate

Aqui la tenemos.

Sigamos el sabio comentario de Pere de Canyamars y antes de formarnos una opinión o tomar cualquier decisión hagamos acopio de datos obtenidos en fuentes fiables.

Ahora, lo primero seria saber exactamente si van a verter cenizas o solo las escorias.




dimecres, 4 de febrer del 2009

El peaje mas caro del mundo



En la nota de prensa donde el ayuntamiento informa del convenio entre la pedrera Rusc i L’ajuntament de Dosrius que se puede leer haciendo clic en la imagen de arriba, dice textualmente:


“Aquest conveni contempla unes aportacions pels presumptes inconvenients que aquesta activitat pot generar, principalment per la major circulació de vehicles a la nostra carretera.”


Más adelante nos aclara el importe total de la aportación.


"Una vegada iniciada l’activitat, l’aportació que està marcada és de 100.000,-- euros."


Es decir, que la nota de prensa nos comunica que, una empresa va a pagar al ayuntamiento de Dosrius, por unos presuntos inconvenientes que puedan ocasionar los vehículos al circular por la nueva carretera , 16 millones de ptas. al año.

El camión sale de la incineradora de Mataró, pasa por su termino municipal y el de Argentona y ninguno les cobra nada por los presuntos inconvenientes que allí ocasionan, es aquí en Dosrius en el trozo que va hasta la pedrera donde le atizan el garrotazo economico, que quede claro que no es por verter productos insalubres, ya que si una cosa tienen segura es que estos son inocuos, el pago es solo por las molestias que puedan ocasionar los vehículos.

De ser cierto lo que dice el ayuntamiento y si nadie aporta otros datos yo de momento lo considero record Guiness de peaje.

Estos senyores, no solo ceden una nave al ayuntamiento y pagan el peaje, si no que le dan 50.000 euros.

Una cosa que no acabo de entender es porque están tan contentos los damnificados en la firma del convenio.





En la nota debe haber algun error, a ver quien lo pilla.

divendres, 30 de gener del 2009

Cremem la brossa i desapareix el mercuri

Tot el que comprem ens ve empaquetat i envasat, algunes vegades val mes l’envol tori que el que porta a dins.

Tot plegat fa que generem un gran numero de deixalles, que, o be es llencen als abocadors o be es cremen.

Aquets últims generen substancies tòxiques de tota mena que o be surten per la xemeneia en forma entre altres de dioxines ( cancerígenes ) o be queden a les cendres ( compostos de metalls pesats ), terriblement cancerígens també.

Si no som capaços de reduir la quantitat de brossa que llencem, les autoritats tenen que buscar solucions per desfer-se’n de aquest volum ingent de substancies de tota mena.

A qui el que fan es cremar-les, generant fums i escòries, no tic res a dir, els responsables fan el que entenen que han de fer.

Del que em queixo es de la innocència i la cara amb que ens diuen a Mataró que els fums son saníssims i ara a Dosrius que les escòries son innòcues .

No m’agradaria a mi inhalar el pols produït al descarregar els camions ni estar a prop de aquestes escòries tant innocents, cal que digui que trobo raonable aprofitar una pedrera en un lloc apartat de la activitat humana per avocar hi les escòries, amb totes les mesures necessàries per garantir la seguretat, en algun lloc han de estar.

El que no trobo be es que no ens diguin la veritat , no m’agrada que m’enredin,les escòries son molt tòxiques i altament perjudicials per a la salut ,nomes teniu que buscar dades a la xarxa, pro no calen informes , amb el sentit comú en tinc prou.

Tinguem ho en compte perquè a tocar del nucli de can Massuet també tenim altre pedrera que pot anar per el mateix camí.

Desprès aquesta escòria la tornen a vendre per la construcció amagant ho a sota les carreteres. Compte que no acabin a sota els carrers de can canyamars.

Els que vinguin darrera ja s’ho trobaran.

Per cert que ja comencen a protestar.

Video Eco

dimarts, 22 de juliol del 2008

DUOS RIOS

Unes de les activitats que mes m’agraden de les que es fan a Dosrius son les que tracten de temes històrics.

Es com seure i fer un viatge a un passat que encara te trossos vius en el municipi.
De totes, amb la que ho passo mes be es amb la xerrada que es fa a Canyamars per la festa major i que organitza la Germandat.




I l’altre, que es fa mes d’esperar, es el recull que fan la Neus Alsina i la Mª Angels Jubany a la revista Duos Rios.




Quina sort que tenim de tenir a la Neus i a la Mª Angels i quin acte mes xulo el del passat Diumenge a l’hort del rector de Dosrius.

Es d’aquells actes on els sentits reben per tot arreu sensacions agradables.


Varem tenir el privilegi i el plaer d’escoltar a la Lina Casanovas una poetessa de 90 anys que esta radiant.


Diuen que una imatge val mes que mil paraules pro en aquesta ocasió no es així.

Gaudiu, gaudiu.

Jo vaig triar la meva sort
I vaig viure al camp fou l’escollida:
Volia un mas, volia un hort
volia un poblet que fos el port
on amarrar la nostra vida

Volia viure bosc endins
els dies clars i els de tempesta
voltat d’alzines i de pins
enllà de les prades i els camins
grogs d’argelagues i ginesta

Mirar els plugims sobre una vall
que fos lluny com de joguina,
i cada dia un enfilall
de gotes d’or i de cristall
en cada fil de teranyina

Tastar els raïms de la tardor,
el préssec grog que ja madura,
i les cireres de pastor,
i aquell arrop que era millor
que la mes bonica confitura.

Tenir un Peret que fos un gat:
Un Tom amb ulls de lluna plena,
I aquella Nelly que he plorat,
com si d’un fill s’agüés tractat,

i moltes flors de tota mena
per sant Josep, de com sentir
dir-nos “bon dia”, l’oreneta,
no tenir temps per presumir,
i a poc a poc deixar fugir
la meva espurna de poeta

i fou així com comença
la mes idíl·lica vivència
que tot sovint vull recordar,
perquè no deixa d’estimar
aquella insòlita experiència:

Viure l’hivern de fred captius,
la primavera molt florida
de rossinyols cantant als nius .....
i fou el poble de Dosrius,
que estimaré tota la vida !

Un poble dolç com un petó,
amb una gent de bona traça
que de la bota del racó
te’n donaran tot un bidó
si els demanes una tassa

Com me l’estimo aquesta gent!
ells no sabran mai de la vida
que els porto sempre al pensament:
son el passat del meu present
i es un passat que no s’oblida!

Vida a muntanya, quants records
fan estremir la meva entranya
mentre els conservo com tresors!
i cor endins ploro pels morts
que s’han quedat a la muntanya

Lina Casanovas
Un punt de mel


La meva enhorabona als organitzadors.