jocs florals

jocs florals

dilluns, 14 d’abril del 2008

La germandat de Canyamars

De sempre de Canyamars m’han agradat molt el seus paisatges, la tranquil·litat de l’entorn i les agradables sensacions que ens ofereix una natura encara poc maltractada.

Una vegada feta la casa vaig anar descobrint pot ser el millor de tot , la seva gent, la gent que quan jo vaig arribar ja estava aquí, alguns amb arrels mil·lenàries, altres amb uns pocs anys.

Es una gent que, a la que la vas descobrint trobes que tenen una maneres de veure el mon, molt seva i amb unes característiques per a mi molt especials.


Jo se que les cases on vivim son grans i donen feina i que cansats de anar amunt i avall per el treball i les obligacions a la que tenim temps lliure ens agrada disfrutar del que ens ha costat molt de tenir, pro tancats a casa ens perdem el millor de tot.


Es com si gaudíssim de l’aspecte i l’olor d’una bona paella pro no arribéssim mai a tastar-la.

Una manera de anar descobrint aquets mons, es participar dels seus actes i les seves tradicions i una d’elles que trobo especialment maca es la assemblea anual de la germandat de Canyamars, entitat centenària.




La germandat de Canyamars es una associació de persones que en els seus orígens s'ajuntaven per ajudar se en les dificultats i que avui, mantenint aquella solidaritat inicial ,continuen amb una tradició que els agradaria molt es fes extensiva a tots el que som o ens sentim de Canyamars.

Al baixar cap a l’església darrera la banda de musica tens l’agradable sensació que formes part d’ .......

Millor no us explico res, es mes maco que aneu descobrint vosaltres el que fan aquestes persones que de fa 130 anys es tracten entre ells de germa.


dilluns, 7 d’abril del 2008

Mons a punt de perdre


A can Canyamars en el varal del Panagall tenim altre masia la de can Ponarius, aquesta de propietat municipal.

Esta situada dalt un pla dominant unes feixes que formen part de la propietat, protegida dels vents del nord i amb unes vistes a les valls de Dosrius privilegiades.

Es un important patrimoni que la urbanització aporta al comú, un excel·lent lloc per que tots els veïns del municipi puguin tenir un esplai, la seu d’algunes associacions, o un magnífic lloc on poder organitzar actes lúdics i culturals.


La masia va ser cedida junt amb les zones verdes per el promotor de la urbanització ja fa una pila d’anys i es va reservar l’ús de la casa per un temps.
La família que la tenia llogada ja fa mes de sis anys que la va deixar i fins a les hores estava molt ben conservada.



Han passat els anys i ningú en te cap cura de la seva conservació.



Ja fa temps que han rebentat les portes i les finestres i ja es pot accedir a l’interior.
Cada dia que passa aquest patrimoni de tots es deteriora mes acceleradament.



El lloc es un perill dons el terra de la primera planta ja no aguanta el pes d’una persona.
La situació actual es la ideal per que es puguin amagar persones amb intencions poc honestes i esta tot a punt per que algú ( i penso amb els mes petits ) es pugui fer mal.
Be esta de construir per el futur pro jo penso que en uns anys no estarem gens orgullosos de haver nos deixat perdre aquest ric patrimoni de tots.