Ay que ens aixequen la camisa.

Una cosa que no entenc es el següent:

A Mataró estan construint una planta de valorització de residus. 

Estan gastant molts de diners.

En ella es recolliran i separaran de la brossa abans de cremar-la en la incineradora les coses que tinguin valor, vidre, ferro, ceràmica, metalls, paper etc.

La resta, el que queda, es cremarà.

Al cremar la brossa provoquem unes reaccions químiques que donen com a resultat calor, fums, vapor d’aigua, cendres y escòries de fons.

Les escòries de fons que surtin ja no tindran vidre, ni metalls ni ceràmiques en la seva composició, ja que han estat triades abans de cremar les.
El pes del que surt ha de ser també inferior, molt inferior.

El que no entenc, es que valoritzara en la planta que volen instal•lar aquí. 

Si ja vindra triat ¡¡.

Aquí el que vindrà de la incineradora no es exactament el que estan dient.

Ells ens diuen que les escòries estan compostes de metalls, vidres, ceràmiques, materials que despres  els venen com a escograva, i a mes les porqueries que les acompanyen, si ja han fet la tria abans jo entenc que nomes arribaran les porqueries.

Cada vegada tinc mes clar que estem tractant amb una pandilla de trileros que ens volen pendre el pel a tots constantment.

Jo el que penso es que tot plegat del que es tracta, es, entre altres marranades, d'una recualificacio de terrenys  encoberta ( De moment 15.000 m2 ) a favor i en benefici d'una empresa que cada vegada fa mes activitats a la pedrera i que no fara la recuperacio mai.

Si algú em pot explicar alguna cosa ho agrairé.

La decada prodigiosa (los inventos del TBO)

A mi como ciudadano lo que mas me gustaría es que los políticos lo hicieran todo bien, que llevaran los asuntos de todos de una manera eficiente, que resolvieran los problemas, no es necesario hacerlo todo de golpe, ahora una cosa, luego otra.


Que lo hagan bien es lo que me conviene y lo que deseo, el país prosperaría y la gente seria cada vez más feliz, mas sana, más rica, más libre.

Pero los humanos nos equivocamos, todos, hasta los que se dedican a la política.

Y los que hacen muchas cosas, se equivocan muchas veces, el mal no esta en equivocarse, si no en no querer aceptarlo y insistir en el error.

Los avances que disfrutamos no son más que una sucesión de ensayos y errores hasta encontrar la solución definitiva.

Hay un grupo de gente que bien sea por que les llaman ilustrísimos demasiadas veces o bien porque tienen asesores que les indican lo que tienen que hacer, que no he visto que se equivoquen nunca, tenemos por ejemplo el ilustre presidente del gobierno actual que no ha cometido ningún error en los años que lleva al frente de la nación, los parados , la deuda, las dificultades economicas aumentan por lo mal que esta el mundo, su gestión solo tiene influencia en los éxitos si los hubiera.

A otra escala pero al parecer con el mismo libro de instrucciones tenemos a nuestro apreciado alcalde, hay algunas cosillas que yo creo que en su momento, tendría que haber aceptado el error y nos habríamos ahorrado un montón del dinero comun, que a la mayoría le cuesta mucho de ganar.

Una de ellas es el tipo de pavimento del polideportivo de Canyamars que ha hecho que prácticamente no se pueda utilizar para la mayoría de cosas que se utilizaba antes, ya que se estropea con facilidad y antes de utilizarlo para otra cosa que no sea el futbol sala se tiene que proteger.

Tardaron muchísimo en arreglarlo y puede que para disculparse con los del futbol les hiciera la gracia del pavimento espectacular.

El modesto polideportivo era un espacio que nos venia a todos bien para cualquier tipo de evento o reunión numerosa, antes se abría la puerta, se cogian las sillas y listo.

Tengo que recordar que es el lugar de concentración en el caso de evacuación por incendio, no se si en caso de emergencia tendremos que esperar a que pongan la moqueta antes de entrar, a ver si nos vamos a encontrar a un señor que nos impide el paso por que esta recién fregado ese día o por que le estropeamos el parqué.

Debido a ese inconveniente, a esa perdida de un espacio para todos , en vez de decir “mira nos hemos equivocado, cuando se estropee ponemos otro suelo mas versátil y otra vez no nos pasara”, no, en el cursillo igual le dirian que el político no se equivoca nunca y se huye hacia adelante, la gente se queja por ignorancia, la ocasión….. Los dinerillos del plan E, mira que hay cosas en Canyamars que están mal y necesitan una intervención, pues no, se hace una plaza polivalente que haga las veces del polideportivo para que vean que están dirigidos por una mente privilegiada que lo tiene todo bajo control.

Para ello se derriba una plaza que ya teníamos, integrada en el entorno, agradable, con algun gran árbol cuya sombra nos cobijaba y se hace otra de nueva, con arbolitos que tardaran muchos años en dar sombra otra vez, pero ahora con la novedad de una carpa móvil de quita y pon, que se monta, no en invierno ni en otoño que llueve, no, se monta en verano, así suple la sombra que antes hacían los árboles.

Es cierto que la plaza antes tenia algunos desperfectos en el pavimento y el mobiliario necesitaba una mano de pintura, pero es que los acabados de la nueva también dejan mucho que desear, ya nos habíamos acostumbrado, lo importante era reunirnos y la plaza de la Germandat que era un lugar muy acogedor es ahora un lugar frío sin alma.

La nueva plaza, esto es un punto de vista personal y cada uno tendrá el suyo muy respetable, esta hecha con muy mal gusto, un pavimento feo, que no pega en el entorno, mal acabada, que también tiene desperfectos en el pavimento, se hizo sin consultar a nadie, y, eso si que lo tiene, se limpia de un manguerazo.

Volviendo al invento de la carpa , tiene algunos pequeños problemas, uno que cuesta de montar, tal vez tanto como proteger el suelo del polideportivo, y dos que es muy baja, con un pequeño inconveniente, no cabe la orquesta.

La orquesta se situa fuera de la carpa, así si llueve, de nada sirve la cubierta porque se tiene que suspender la función al mojarse los músicos y el instrumental.

Tiene otro inconveniente a mi modesto entender, la lona, si no se dobla la carpa muy bien, si no se conserva en muy buenas condiciones, no va a durar dos días o tendrá un aspecto tan lamentable que no aconsejara su instalación.

El material por otro lado le encanta a los ratoncitos, estos roedores sienten un especial placer en masticar estos agradables materiales.
Los comerciales, ya se sabe, cuando van a vender explican todas las ventajas y se callan los inconvenientes, el que cerro la venta aqui, hizo bien su trabajo.

Después de todo el dispendio en polideportivos, plazas y carpas para estar peor equipados que antes, (diganselo a la asociacion de vecinos que se tiene que reunir en Dosrius), los niños y los padres que acuden al polideportivo, se pelan de frío en invierno, allí brilla en todo su esplendor el aire de la riera de Canyamars, ese aire tan bueno para los “pous de glas”. ( Un poco mas abajo se encuentra el “pou de glas” de can Gel y un poco mas arriba el que conocemos todos).

Yo agradecería, que de una vez los ilustres personajes se equivocaran, por que en esta huida hacia adelante si pillan mas dinero son capaces de cualquier cosa.

Dejo otra foto del invento siempre es bueno tener recuerdos.

La cara nort del creu d’Aguilar

Vaja ventada que hem tingut la passada nit, arbres per terra i neu acumulant-se a la façana nord de les cases.


Arribes a casa amb molta prudència, com que ja estàvem avisats per les noticies havíem pres les mesures necessàries per que no es fes malbé res, encara que sempre passa alguna cosa.

Un fred que pela i una bona ventada que aquí l’aire no ens el para res.

A Canyamars no tenien llum, a can Figueres si, a can Canyamars unes poques casses en tenien, la majoria no, veia can Massuet tot il•luminat, quina enveja, pensava, com que son urbans consolidats no els falta de res.

Pro a la que es va fer mes tard es va apagar tot, els de can Massuet van compartir la nostra experiència.

Sense llum vol dir sense calefacció.

En les cases qui mes qui menys ha après a defensar-se de les inclemències i te previstes aquestes coses i d’una manera o d’altre han passat la nit.

El cas es que podem preveure sense ser cap il•lustrat que cada any ve l’hivern, que farà fred, que plourà , que faran ventades i que cada dos o tres anys a les parts de dalt caurà una nevada, no son fets excepcionals, passa cada any amb mes o menys intensitat.

Ho dic perquè la previsió també la poden fer les companyies elèctriques i els encarregats del bon funcionament del municipi, una carta al senyor ENHER com la que li van enviar al del bus no estaria de mes.

Ningú esta obligat a fer equipaments espectaculars ni grans festes, tampoc demanem tenir una torre Eifel, pro trobo que el bon funcionament dels serveis basics es vital i no pot ser que a Europa en el 2010 cada any ens passi el mateix, un dia tindrem un ensurt greu, recordo que estem sense policia ni ambulàncies lluny dels centres mèdics.
A la minima ens quedem sense llum, a ltres lloc no pasa, alguna cosa es deu poguer fer.

Aviat necessitarem a les casses equipament d’alta muntanya extrem per sobreviure, en Jorge ho te que haver passat be aquesta nit, pro la majoria de famílies em sembla que no tant.

Enduro a Canyamars

Diumenge a Canyamars es va celebrar la VIII edició de les tres hores de resistència enduro.

Ambient motero i olor de additius de la benzina.

El Moto club Canyamars format per aficionats a la moto dels tres nuclis del poble, fa possible aquesta competició.

Una competició que requereix molta feina voluntària i una capacitat d’organització important, al darrera de les motos ha de funcionar la part del cronometratge, la seguretat, les ambulàncies , la recepció i la inscripció dels equips participants, el servei de bar , el disseny i el manteniment del circuit.

Aquestes persones, tot i tenir ho per la ma, ningú els treu dos dies intensos de feina, hem de pensar que claven mes de un milè d’estaques i fan un circuit de 3 kilòmetres i mig, això vol dir set quilometres de cinta, i en acabar han de recollir ho tot.

Tot plegat molta feina voluntària que ha ajudat a escriure el nom de Canyamars a la primera divisió mundial del enduro.

Gracies a la feina d’aquets amants de la moto, podem gaudir de l’espectacle de veure competir a tot un campió mundial de la especialitat l’Oriol Mena , veí i fill de Canyamars .

Felicitats a la gent del moto club de Canyamars i als de can Gel que cedeixen i faciliten la utilització dels seus camps entre que es recull i ho llauran per fer possible aquesta competicio i que passem un bon mati gaudint de la afició.

VVVs.

Unes imatges per recordar ho.

Els astronautes de les dues rodes

El Campio

El Campio en moviment

Els que mai surten a la foto

tres hores intenses

Espectaculars

Per a tots els nivells

I totes les edats

es un ocell ? es un avio ... es el campio

Si algú es vol apuntar serà molt benvingut.

Feu doble clic a les fotos per ampliar-les

Volem la copia dels projectes integra

Veig incrèdul i espantat les noticies que sobre la corrupció en els municipis estan sortint en els mitjans.

Et diuen que en alguns ajuntaments han pispat milions d’euros, estan les presons plenes de gansters, el Garzon treballa de dia i de nit.

La meva estranyesa es no com es poden fer desaparèixer milions d’euros, a mi ja em costa entendre com es poden malversar tant sols uns centenars.

En una empresa, en un banc, en una entitat privada per petita o gran que sigui es porten uns controls, un sistema, una comptabilitat que fa molt difícil la malversació dels diners.

La raó es que els propietaris o gestors estableixen sistemes que facin molt difícil el frau, es que si no ho fan no duren un mes.

Llavors com pot ser que en uns ajuntaments on tenen molts mes mitjans per controlar ho tot, es puguin fer aquestes marranades.

La raó no pot ser altre que els mateixos gestors ja propicien el sistema per que el frau i les corrupteles siguin possibles, no en trobo altre d’explicació.

En un ajuntament on les decisions es prenguin en equip, on la informació esta a l’abast de tots els interessats, on els partits de la oposició tenen la porta oberta per fiscalitzar la tasca del equip de govern, on tots son iguals davant de la llei, on els ciutadans poden anar a consultar les coses i el destí dels seus diners dins el municipi, on es fomenta la participació , especialment dels que pensen diferent, en un ajuntament transparent, es molt difícil la corruptela.

El silenci, la ocultació, la foscor, la acumulació d’informació i el poder de decisió en unes poques persones, facilita per el contrari tota mena de actuacions corruptes a tots els nivells, lògicament els de dalt son els mes propicis a sortir ne beneficiats, els sistema no es crea casualment.

Molta gent te la percepció que “lo publico” no té amo, que no es de ningú, així des da el ciutadà que fa malbé el mobiliari públic fins el funcionari que s’emporta els bolígrafs del ajuntament a casa no tenen la percepció de haver fet mal a ningú, ja que el que han trencat o pispat no es de ningú, no te propietari.

Confonen els regals o els privilegis del càrrec com a personals i amb els diners passa el mateix, sembla que no son de ningú.

Hem de tenir ben clar que els bens i els projectes públics son bens propietat de tots i no ens hem de tallar un pel en exigir informació, explicacions i aclariments de manera que ho entenem, sobre tot en el que respecta a la bona administració de les nostres contribucions al comú.

Els politics son els gestors, pro la política es, per definició, diàleg, consens, i poc diàleg o consens pot haver si uns ho saben tot i ho amaguen als altres.


Ara amb tot això que s’escolta es fàcil preocupar nos de com anirà tot aquest procés nostre que s’inicia amb l’enviament de les cartes i on ens demanen tants de diners, si comença escatima’n i amagant les dades, tenim mala peça al taler.

Volem disposar de tota la informació d’una manera fàcil i entenedora, aquí volem els diners a sobre de la taula i la llum encesa.

Qui amaga les cartes es que vol fer trampes.

Can Canyamars: Tengo otra carta para ti

Pel que sembla ja estan arribant cartes i el mes lògic es anar al final a mirar la quantitat que hem de pagar.


Ja diu la nota informativa que la quantitat es provisional, per tant el que jo faria es tenir-la com a tal i de moment no donar li mes importància, hem de veure els projectes i hem de veure si son capaços de executar los.

Una cosa que es molt important es comprobar que les dades de la nostra propietat siguin correctes, totes les dades, comprobem la situacio en el mapa, ja que nosaltres som propietaris del que diu en el registre de la propietat que es nostre i aquesta gent han estat remenant.


En l’anterior projecte varem detectar errors tambe en els números de la parcel•la, es a dir que efectivament algunes persones eren propietàries de la parcel•la 200, pro la 200 del plano no coincidia amb la seva, estaven canviades.

Imagineu el dia que la veneu la que es pot formar.


La llebre la van fer saltar els veïns que deien que els apuntaben mes metres dels que tenien, amb els que jo vaig poguer parlar ho han resolt, pro els que els sortien menys metres i en conseqüència pagaven menys, aquets no van dir res, compte.


En resum l’important ara mateix no es tant la quantitat , si no, que tenim la obligació de comprovar i repassar que totes les dades son correctes, com si la compréssim ara, dons es poden haver equivocat i una vegada aprovat definitivament solucionar qualsevol errada costarà molts de diners i temps.
 
Si voleu legir mes:
Clic aqui
Clic aqui
Clic aqui
Clic aqui

Can Sus canvia de mans

Això es el que em van dir les persones que en feien servei de la masia al preguntar-los per que ja no pujaven.

Pel que em van dir la propietat podria estar ara en mans d’alguna entitat bancària com a conseqüència de la crisi

Esperem que els nous tinguin la cura que mereix el lloc, encara que passats uns mesos de la transacció no hem vist cap rastre ni de cura ni d’interès per una masia que sembla predestinada a seguir el mateix camí que les altres dues d’aquest varal.

Per les entitats bancàries això no es mes que un expedient en una prestatgeria.

Les masies veïnes, tant la de can Feliu

com la de can Plonarriu son de propietat municipal i van camí de convertir se en una pila de pedres com a únic testimoni d’una època, unes tradicions i una manera de viure que formen part de les arrels ancestrals del que avui es Canyamars.

L’ajuntament actual les te en un total estat d’abandonament que ens fa obrir els ulls i deixa ben clara la veritable preocupació per el patrimoni històric i cultural de Canyamars , ja que tret de regidories amb títols rimombants, o propaganda en els papers que no donen mes feina que el rato de redactar los, no veiem cap acció decidida de conservació del patrimoni històric o paisatgístic, mes aviat tot el contrari, els diners públics es destinen generosament per actes on es pugui anar a fer relacions publiques i no en queden per aquestes tonteries.

L’estat d’abandonament i deixadeixa del patrimoni del poble ens fa obrir els ulls i crea també el dubte dels veritables motius de les grans quantitats de diners que es paguen a altres propietaris amb l’excusa de recuperar o mantenir un patrimoni, donat que els cassos que cito, a excepció de can Sus , son de propietat municipal i l’únic que necessiten es cura i manteniment dels mateixos.

Abandonament que causa dolor i preocupació a les persones que tenen una estima per el que ha estat el poble dels seus pares i preocupació per el que deixaran als seus fills.

Llocs per altre banda habitats de la mes remota antiguitat sent freqüents les trobades de restes que van del neolític a l’Edat del Bronze i son freqüents també les construccions prehistòriques com detalla en Mariá Ribas i Bertran en el seu llibre “Canyamars Prehistoric”.

Ell escriu, “ Al cap de poc temps, fruint de la dolçor del paisatge, vaig poder arribar fins a can Sus, bonica casa, solitària entre alzines i pins, i pedres aspres de totes mides patinades per l’aire de centúries mil·lenàries.”

Esperem que la casa trobi un propietari amb la mateixa sensibilitat.

Monoleg

Vaig baixar a Dosrius a escoltar el monòleg que anunciava el programa de festes.

Aclarir prèviament que no es la meva intenció de donar lliçons de moralina ni de educació a ningú, que jo no en vaig gaire sobrat de cap de les dues cosses.

El cas es que com a la festa major de Canyamars, vaig trobar me altre vegada amb un monologuista que jo definiria dels de caca pedo teta, aquells que basen el seu humor en la abundància d’escatologia y d’obscenitats, i diem ho també un amb humor molt masclista, que dona una imatge de la dona d’objecte i degradant.

En principi poques cosses tinc que dir d’aquest humor d’adolescents i fins fa poc d’avis reprimits per la dictadura del generalíssim. Tot el que faci riure benvingut sigui.

També trobo molt bona la iniciativa de portar un monologuista que ens faci passar una bona estona.

Pro i de això es del que em queixo, sobretot en l’acte de Dosrius l’auditori estava composat d’abundant canalla, lògic i d’esperar a l’estiu en una festa major de poble.

De la mateixa manera que un nen no ha de banyar se sol si no sap nedar, penso que algunes cosses, algunes paraules, algunes obscenitats y algunes actituds com he dit abans degradants de la imatge de la dona no son necessàries per passar una bona estona i poden donar una imatge equivocada en persones no formades del tot.

Ignoro el que passarà per el cap dels nens desprès de tant de chupar i tantes al·lusions ridiculitzant les opcions sexuals no majoritàries, no se si les aportacions al seu llenguatge son les desitjables i si desprès entendran que algú els reny a ells i quan a aquell senyor que el va portar de la ma el regidor de cultura, li reien les gracies.

No se si li els canviarà la imatge que tenien de les seves avies en quant que sogres dels seus pares, pot ser ara les miren diferents, no se si s’estaran d’insultar a la gent grassa al veure que aquell senyor tant graciós també ho feia amb tant d’exit.

Si mes no, requerirà d’un esforç suplementari d’explicacions per part dels pares i mestres.

Per altres edicions i donada la selecció que es fa últimament dels artistes, proposo que en els programes posin una anotació que informi si l’acte es apte o no per a menors, poden marcar ho amb uns rombos com abans o amb uns calçots, mes ecològics.

Així els pares, mes informats podran decidir si l’acte es adient per la educació, la formació o els valors que volen per els seus fills.

De segur que un acte assenyalat amb 4 calçots l’omplirien, i pot ser el monologuista podria treballar millor ja que també he de dir ho, va estar queixant se reiteradament que la peculiar formacio dels nens presents, no el deixaven fer be la seva feina, nens penso jo que pobrets venien d’algun horfanat ja que ningú els anava a dir res.

Los numeros y los primos

Hay gente que lee el futuro en las manos, yo voy a hacer hoy un ejercicio de lectura del futuro leyendo los números, lo aprendí de mi madre que tenia que hacer muchos para llegar a fin de mes.

Se trata de la instalación de la planta de escorias en la cantera de Dosrius.

Resulta que el motivo por el que el propietario de la planta y la cantera esgrime para cambiarse es el elevado alquiler que paga actualmente en las naves que ocupa.

El señor dice que paga actualmente 20.000 € de alquiler donde esta y que si se viene aquí se los ahorra ya que la cantera es suya y no le tiene que pagar nada a nadie.

Veamos, veamos que dicen los números,,,,,, veo un crédito, veo un crédito para pagar el traslado y la construccion de la nueva planta de 1,250.000 euros.

Veo unas cuotas mensuales de 8.000 euros para pagar el préstamo y los intereses durante 25 años.

Veo unos pagos al ayuntamiento en compensaciones de 10.000 euros al mes.

Veo que 10.000+8.000 hacen 18.000, sigo mirando, me limpio las gafas para ver mejor.

Veo que solo se ahorra 2.000 euros, veo que paga el impuesto de sociedades y solo le quedan limpios 1300 euros al mes, en eso se beneficia trasladándose aquí.

¿Para ese beneficio se gastan 1.250.000 euros en una planta nueva ¿¿¿¿¿

Ahora viene la interpretación, que la hago yo.

Esta empresa tiene información, esta bien relacionada, sabe los planes de futuro que se están haciendo en la gestión de los residuos.

Cual es el negocio, el negocio es el espacio para acumular y tratar una gran cantidad de escorias, el negocio es hacerse con todo el pastel para poder poner el precio de recogida, para no tener competencia, para poder presionar, ese es el verdadero negocio, traer las escorias de todas las plantas de incineración que se van a construir en el futuro alrededor de aquí.

Y se construirán cerca de aquí por que en la cantera tienen solucionado el espacio para depositar los millones de kilos de basura y de caca quemada que producirán las nuevas incineradoras creándose un clúster que facilitara su implantación.

De ahí tanto interés, tanto técnico, tanto medico, tanta reunión, tanta atención, porque la apuesta es muy grande.

Ese es el verdadero y fabuloso negocio y no la chorrada del alquiler.

Veamos el convenio que firmaron con el ayuntamiento....... Vaya hombre, que casualidad, ya especifica claramente que las escorias pueden proceder de cualquier planta y como se reparten el pastel.

¿Pero por que ponen la clausula si solo hay una de incineradora, ¿que saben ellos que se callan, que previsores son y que bien detallado esta este punto.

En fin que mi pronostico es que vamos a parecer Montserrat, allí hay una virgen negra en una montaña, aquí vamos a tener una montaña negra y nos vamos a tener que encomendar a la virgen.

Ahora, por fin, ya entiendo por que están tan contentos.

300 Mts.

Es la distancia máxima que recorre un vehículo con el cárter roto.

El dato es fruto de la numerosa experiencia en  la observación de los rastros que dejan en el suelo de las calles de can Canyamars los vehículos que tienen la mala fortuna de tropezar con uno de los innumerables agujeros o piedras que tenemos como consecuencia  de la eficacia de nuestro consistorio.

En unos años la paciencia de esta gente será proverbial, la frase: 

“ tienes mas paciencia que un vecino de can Canyamars”,

se utilizara como substitución sinonimo o localismo de “ la obra de la Seu” o “ tienes mas paciencia que un santo “, un poco pasadas de moda.

Urbanitzacio Can canyamars, nou projecte de reparcelacio

Hem rebut una notificació del ajuntament de Dosrius on ens informa de la contractació d’un nou equip per redactar la modificació del projecte de reparcel·lació de Can Canyamars.

El cost de 20.300 euros ho pagarà integrament la Diputació de Barcelona.

El nou projecte tindrà en compte les modificacions fetes en el projecte d’urbanització , les al·legacions les errades del anterior i les sentencies judicials de Setembre de 2008.

El que pot ser que si ens repercuteixin als veïns es la inscripció al marge en el registre de la propietat del nou projecte.

Ja estem ben enfilats en la recta final de tot el procés , es moment de anar acabant els projectes y de recollir els fruits d'anys de treball.

Per el que esta a casa al marge de tot mai serà una bona noticia el rebre una notificació en la que te que pagar una quantitat elevada, pro per els que hem viscut intensament tot el procés ( que som molts ) el fet que estem a les portes de solucionar un problema que arrosseguem de l’altre generació es motiu d’alegria.

Hem fet entre tots un gran esforç per arribar aquí, hem de contar que partíem de una situació molt complicada, els grans del poble em deien si sabia ben be on m’avia ficat i vaja si sabien per que ho deien.

Hem aclarit la nostra situació legal i acabarem pagant unes quantitats mes que acceptables.

Un camí difícil i complicat amb tots els entrebancs que ens puguem imaginar, els veïns hem actuat amb paciència i comprensió i l’ajuntament ha anat superant un darrera l’altre els obstacles que han anat sortint.

Valoro moltísim el fet que hem mantingut la cohesió entre els veïns en un problema que fàcilment ens podíem haver barallat infinitat de vegades.

La lucidesa i la voluntat de unes persones ha estat determinant.

Ara quan ens passin el rebut ningú estarà content, es molt lògic, pro una vegada acabat tot i comparat amb altres llocs, penso que acabarem la feina amb una bona nota.

Es un projecte de molts anys de esforç i de feina en silenci que espero ara anirem veient els resultats i recollint els fruits.

Al final tots el que de una manera o altre hem participat en el procés podem estar ben orgullosos de com ha anat tot.

3º projecte d'urbanitzacio de Can Canyamars

Volia advertir al lector que no tinc coneixements de construccions més enllà dels que pugui tenir qualsevol persona que hagi encarregat la construcció de la seva casa, és un dels motius pel que no entro gaire en els criteris ni els aspectes tècnics, com en els anteriors projectes la base és el respecte i la confiança que em mereix el treball de qualsevol persona.

Encara que comença malament, doncs dóna per bones coses d’oïdes, diu es així per que ho diuen els veïns, cosa que sobta d’un tècnic que vol fer un treball rigorós.

La primera impressió que et transmet és que han fet “cortar i pegar” d’altres projectes, desprès vas veient que el projecte, encara que la columna vertebral és molt similar als anteriors té una altra personalitat.

Ens explica que la nova xarxa d’aigua s’executarà sense afectar l’existent per tal de que els veïns que vulguin puguin connectar-se a l’actual que funcionarà normalment com fins ara, construint els nous dipòsits amb independència dels actuals, la qual cosa no estava del tot aclarida en els anteriors projectes.

També preveu que l‘aigua que arriba al primer dels dos dipòsits pugui venir de can Figueres com havíem plantejat en una de les reunions a les que vam assistir amb els anteriors tècnics i que van descartar, fent el projecte de Can Canyamars com una unitat aillada, sense tenir en compte l’aprofitament de equipaments instal·lacions o terrenys existents als voltants. Bé pel canvi de criteri.

Diu que conserva les voreres actuals, però a la vegada les té que obrir ja que passarà per sota la nova xarxa d’aigües, es un punt que haig de mirar amb més atenció en el mar de números que composen el preu final.

L’estudi geotècnic és el mateix de els anteriors projectes, però amb altre interpretació, són 20 les cales que es van fer, repartides per tota la urbanització, pot ser suficients per fer se una idea general, però poques per fer un pressupost seriós i precís.

El tècnic és conscient i aconsella seguir la traça del clavegueram existent en la mesura que sigui possible encara que ell en el projecte no ho fa.

És molt important que els propietaris de les parcel·les 303 – 543 - 518 – 386 – 387 , una parcel·la entre la 405 i la 537 i altre entre la 725 i la 224 que no diuen el número, mirin el projecte amb deteniment ja que es veuen afectades per servituds de pas de 3 mts d’amplada per la construcció de la xarxa de pluvials.

També la 625 està afectada per una servitud de 160,5 m2 per la xarxa de residuals.

I una parcel·la a tocar de Can Figueres en el carrer de darrera els tallers Uris que té un tram de mur que envaeix la zona destinada a vorera i que diu el projecte que es tindrà que actuar.

El projecte contempla tres estacions de bombament per les aigües residuals.

El càlcul del consum punta d’aigua ho trobo una mica justet tenint en compte que es reguen els jardins o es tenen horts i que al estiu el número d’habitants per casa es superior als 3,2 hab parcel·la que calcula amb desviaments de un 50% però com que la urbanització està mig construir, de ser cert, no ho notarem en molt de temps.

La opinió personal és que el projecte es bàsicament l’anterior amb alguns canvis en els criteris o processos de construcció que fan que el pressupost tingui un número més baix que l’anterior, cada nova revisió fa aportacions positives i resol algun detall o una qüestió més.

Sempre he pensat que el preu final serà el que pugui fer la empresa adjudicatària que es la que sap veritablement el que pot costar cada partida i que, el que ens convé és la competència lliure i transparent entre el major número possible de candidats.

No tinc cap inconvenient en qualsevol de les obres que es fan, quan millor i de més qualitat siguin més beneficiós serà per nosaltres, el que si trobo és que en justícia tindríem que tenir aportacions de les administracions amb els mateixos criteris amb que ho fan en altres llocs del nostre municipi.

La discriminació ens ve únicament de la qualificació que ens fa l’administració, incapaç de acceptar que són els seus errors i les seves mancances les que en han portat aquí.

L’equip de govern és l’únic que pot fer aquesta tasca, sempre he estat optimista en aquest sentit, només ens cal esperar que alguna gestió doni algun fruit.

En breu faré arribar als socis de la associació de propietaris una copia del projecte.

Qualsevol altre propietari que vulgui una copia pot enviar un mail a cancanyamars@gmail.com, és bo que mirem els voltants de la nostra propietat de la que som els millors coneixedors.

Un diputat a can Canyamars

El proper Dissabte 24 de Gener L’Eduard Garcia ens porta a les antigues escoles de Canyamars  en Pere Aragones i en Jaume Camprecios.

En Pere Aragones es un diputat del parlament de Catalunya i en Jaume Camprecios es un assesor en temes de territori d’esquerra republicana de Catalunya.

L’Eduard Garcia ha fet un gran esforç per aconseguir la visita la qual cosa li agraïm, es una persona que sempre ha tingut un interès per la nostra problemàtica, sempre ha mostrat la seva voluntat d’ajudar i el mes difícil de tot, ha avant posat el interessos  puntuals de partit en be de una solució beneficiosa per els veïns.

Son dos persones que poden tenir un coneixement molt ampli d’urbanisme i lleis i ens poden ser d’utilitat per informar nos i entendre millor el que ens esta passant.

I nosaltres també podem informar-los de la nostra realitat,  dels problemes i neguits  que tenim, que a l’hora de fer lleis no tinguin en el cap unes parcel·les i uns percentatges d’ocupació, si no que tinguin a l’Anna o en Jesús  o en Jordi de Can Canyamars.

Ja se que es tard per avisar, pro Dissabte de 5 i mitja a set de la tarda  , tindrem tot un senyor diputat a Canyamars a la nostra disposició per parlar de “ lo nuestro”, allí ens trobarem.

Can canyamars blanc

Ahir a la nit semblava que la cosa aniria mes forta i ens aixecaríem amb un bon gruix de neu.

Hem ficat les cadenes dins els cotxes i apilat llenya seca a resguard, que aquí a la que plou una mica et quedes sense llum.

Al final la cosa no ha passat de una bona enfarinada en la part més alta que ho ha deixat tot molt maco.

A la nit sembla que vol gelar i ens ho complicarà tot una mica als de dalt de tot.

Diuen que any de neus , any de bens, des de la part de dalt de can Canyamars , desitjar que l’any sigui com augura la meteorologia.

Altre carta i bones festes

Rebérem altre carta certificada del ajuntament.

Aquesta vegada es per comunicar nos la creació per part de un grup de propietaris de una “Associacio administrativa de Cooperacio”.

Es un dret que tenim  i ells ho estan exercint, va be per col·laborar amb la administració en tot el procés.

Si un veí vol participar es te que adherir i per fer ho et fan anar al notari, un veí em va dir que li va demanar 160€ per adherir-se.

Hem de saber que la adhesió implica el compliment obligatori de totes les obligacions econòmiques de l’associació ( advocats, perits gestors etc…) i això va molt en serio.

Hem de saber també que apuntar se es una cosa voluntària.

El que estem esperant es una carta del ajuntament on ens comuniquin que el cost per els propietaris ha baixat substancialment, amb el pagament aplaçat, això si que seria una bona manera de començar l’any nou i un regal de reys.

Aprofito l’entrada per desitjar vos unes bones festes i que el proper any continueu tant guapos com fins ara.

Felices navidades y un prospero año nuevo

 Zorionak eta Urte Berri On!.

Bon Nadal i millor any nou.

Bones Navidaes & Gayoleru anu nuevu!.

Bo Nadal e Bo Ani Novo.

Bon Nadal i un Bon Any Nou.

 Merry Christmas - Happy New Year.

He recibido una carta

Una vez leído con atención la carta certificada que nos envía el ayuntamiento vemos que nos notifica que el Sr Antonio Estevadeordal  ha interpuesto dos recursos contenciosos administrativos, uno en su nombre y otro como albacea de la herencia.

Los recursos los presenta contra la aprobación del PROYECTO DE URBANIZACION por parte del ayuntamiento.

Es el proyecto de urbanización de los 11.600.000 €.

Dicho proyecto se esta revisando por parte de una empresa de ingeniería que ya anticipa que tendrá una revisión a la baja de aproximadamente un 20%.

El ayuntamiento ya ha dicho que hará un proyecto nuevo y que las personas que así lo deseen puedan hacer las alegaciones que consideren oportunas.

En resumen que el sr Antonio esta haciendo dos contenciosos en contra de un proyecto que estará anulado por el otro en pocos dias. 

En la parte que a nosotros nos afecta la carta nos sirve para guardarla en la carpeta con los demás papeles.

A mi entender no hay que hacer nada ni preocuparse de nada porque este proyecto dejara de existir a la que se apruebe el nuevo.

Lo verdaderamente novedoso es que el ayuntamiento  nos lo notifique, los vecinos cada vez estamos más informados de nuestros derechos y el ayuntamiento también de sus obligaciones ya era hora que nos notificaran la existencia de procesos judiciales que nos pueden afectar.

Tengo otra carta para ti

En unos días, los propietarios, iremos recibiendo una carta certificada del ayuntamiento de Dosrius donde se nos notifica que:

Con fecha 17/10/08   y   7/10/08   el sr. Antonio Estevadeordal , en su nombre y en el de la herencia de sus padres e.p.d. ( Antonio y Trinidad ) ( en la carta hay un pequeño error), ha interpuesto un recurso contencioso administrativo contra la resolución de otro contencioso anterior que el juez resolvió el 30 de Julio de 2008.

El recurso no es contra nosotros si no que es contra la administración.

El ayuntamiento nos lo notifica porque el resultado del contencioso puede tener repercusiones económicas para el resto de los propietarios y al comunicárnoslo nos da la oportunidad de personarnos y exponer nuestros argumentos.

Debo aclarar que no soy una persona con conocimientos jurídicos y que lo que expongo es solo mi manera de ver las cosas.

Históricamente el Sr. Antonio, en su nombre y/o en el de la herencia de sus padres ha argumentado  en los tribunales  y/o en las administraciones que no ha recibido indemnizaciones por el mantenimiento de las calles, por los terrenos que faltaban por ceder, por las obras que hizo o por la manera de actuar del ayuntamiento.

Hasta ahora la asociación de propietarios se venia ocupando de exponer el punto de vista de los propietarios cuando ha tenido noticia de algún proceso y las administraciones, conocedoras de la totalidad del problema han entendido que no eran las cosas como él pretendía.

Los jueces en las distintas resoluciones ocasionadas por sus contenciosos, reiteradamente venían a decir que no es en la fase de planeamiento donde deben dirimirse estas demandas si no que es un asunto entre particulares, que si quiere algo que lo reclame directamente.

Los mayores de can canyamars

En todos estos años he tenido la enorme suerte de poder escuchar a gente mayor del municipio y he podido hacerme una idea de lo que me encontrare mas adelante si tengo la fortuna de vivir tantos años como ellos.

Deduzco que la urbanización es un excelente lugar para vivir cuando se tiene salud y ingresos suficientes pero a la que disminuye alguna de las dos cosas no es precisamente el sitio ideal para una persona mayor.

Los pocos servicios y la estructura del territorio no les facilitan la vida aquí.

El transporte publico es inexistente y las distancias que se tienen que recorrer para ir a comprar o al medico son a esas edades un obstáculo insalvable que les hace totalmente dependientes de alguien con un vehículo.

No es de extrañar que haya visto como algunos matrimonios se han ido o lo tienen en proyecto , hay otros, algunos con apuros económicos, que estiran su estancia aquí todo lo que pueden y también he podido percibir otra cosa que puede ser peor, es la soledad o el miedo, es una secuencia habitual, mas mayor, mas débil, mas temores.

De continuar las cosas como están ahora, hemos de tener en cuenta que muy probablemente no acabaremos nuestros días viviendo aislados en una casa grande, cara de calentar y mantener.

Seria bueno, que si un día tomamos la decisión de irnos, nuestro patrimonio nos permitiera marchar a otro sitio de una manera fácil y en esto tendrá mucha importancia no solo el estado y las características de nuestra propiedad, si no también las del entorno.

Entiendo que entregar la urbanización al ayuntamiento es bueno para todos, pero especialmente para la gente mayor que no solo conseguirán un incremento de los servicios, si no que también les facilitara el cambio de su vivienda el día que decidan marchar a vivir a otro lugar con otros servicios y comodidades mas adecuados a su situacion.

Es un hecho curioso, que cuando el ayuntamiento nos presento un proyecto de urbanización con la pretensión de acabar con la situación actual, salió todo de gente preocupándose por las dificultades para pagarlo que tendría la gente mayor.( ¿Y la gente mayor) preguntaban a cualquiera que se les pusiera delante.

Repentinamente los mayores pasaron a ser objeto de una gran preocupación general, hasta entonces ni existían, eran invisibles, tanto que casi que los atropellaban si no andaban ligeros en los pasos de peatones.

Todos sabemos que la gente mayor esta apañada si alguno de estos se tiene que ocupar de sus problemas y están haciendo bien en solucionárselo ellos solos, con la ayuda de sus hijos o exponiendo su situación a la administración.

La coletilla, hay que reconocer que es buena, da un aire de persona solidaria contrapuesta al otro mas malo, que no tiene corazón y le quiere cobrar unas obras a los pobres abuelos, pero a estos, a los de la coletilla, la gente de Caritas o los que realmente se ocupan de los que tienen problemas no los ha visto nunca y me parece que seguirán sin verlos.

Un viatge per les clavegueres de can Canyamars

En el passat ple i en reunions de veïns he sentit parlar molt del clavegueram.

Resulta que duran uns pocs anys, l’ajuntament ens va passar un rebut, nomes als propietaris que tenim una casa, de una taxa en concepte de clavegueram.

Això ens anava molt be dons a la que teníem un problema ( i els problemes de clavegueram acostumen a ser desagradables) trucàvem a l’ajuntament i ens el solucionava.

Situació millor que l’anterior que consistia en trucar a l’Antoni y ell cobrava el que li semblava y ho acabava pagant el veí que mes molèsties tenia.

La reclamació de que aquesta taxa que va cobrar l’ajuntament a uns quants propietaris, per la conservació o la connexió del clavegueram l’obliga a pagar la part de les obres que es tenen que fer de nou per aquest concepte ja es antiga, es una vella reclamació que el fill del promotor ha anat reiterant en les seves impugnacions i querelles i que reiteradament també han sigut desestimades.

Es per la seva experiència que no hem fet mai perdre el temps a ningú amb aquestes demandes .

L’argument que es va cobrar una taxa per el seu manteniment i això ens eximeix de pagar aquesta part de les obres es molt atractiu per fer un discurs i atreure l'atencio.

Pro exactament amb els mateixos arguments es pot defensar, que en els rebuts del aigua, que portem tota la vida pagant, i paguem actualment una quota de un import molt elevat a final d’any en concepte de servei de conservació y manteniment de les xarxes d'aigua, i ara es tenen que fer totalment noves.

Penso que aquesta reclamació al promotor es pot fer amb molts mes motius i fonaments que l’altre i m’estranya que els advocats que aconsellen als parcel·listes nomes posin l’interes i l’esforç en les reclamacions a l'ajuntament, per altre banda penso jo molt mes difícils d’aconseguir.

Això dona l’ imatge, per mi, equivocada que el que ens esta ajudant a sortir del embolic sigui el dimoni dels pastorets i en canvi el causant de tot sigui un benefactor i un filantrop.

Can Canyamars news

 La cantidad de errores que se están encontrando en el proyecto de reparcelación y de la magnitud de los mismos han provocado un cambio en la manera de contemplar el proceso que seguía  la urbanización ( el cabreo de la gente seguro que también ha ayudado ) .

Ahora en la mentalidad del equipo de gobierno ya se contempla la posibilidad de que los técnicos que redactan los proyectos se equivoquen.

Mas que la posibilidad  lo que se tiene es la certeza.

En esta línea se han puesto en contacto con una consultoría de Ingeniería que ya ha efectuado una visita a la urbanización y un estudio del proyecto.

Esta consultoría coincide con el punto de vista de algunos vecinos en que se pueden hacer las cosas de otra manera sin bajar las calidades con un ahorro importante de dinero.

Parece que la sensatez se impone y se van a revisar las partidas y los procedimientos del proyecto de urbanización por esta consultoría que ya anticipa que serán positivas para los vecinos.

Nos encontraremos con un proyecto de urbanización aprobado definitivamente que se va a revisar, este paso es muy importante puesto que pocos ayuntamientos lo harían no solo por el componente político de la decisión, si no también por el coste que supone  tanto económico como de recursos humanos para el ayuntamiento, es de esperar que lo hacen convencidos que merecerá la pena y que será importante para los vecinos de Can Canyamars.

A veces hago entradas quejándome de cosas que observo que no se hacen bien , en esta que creo que cuesta llevarla adelante, permitirme que felicite al equipo de gobierno por la decisión de rectificar puntos de vista que no eran correctos, sea por la presión de los vecinos o sea por la propia reflexión, rectificar es de sabios.

No toquemos las campanas todavia porque aun nos queda camino y batallas por librar pero esta  actitud es esperanzadora.

La confirmacio de la noticia en el blog de l'alcalde.