jocs florals

jocs florals

dimecres, 24 de març del 2010

El jutge no es tonto



Poc a poc, paradoxalment a instancia i amb càrrec a la herència del promotor que va buscant en els tribunals amagar la realitat, que no es altre que el no compliment de les seves obligacions com a promotor es la causa i l’origen  de tot l’enrenou que tenim.

Ho ha anat fent al llarg del temps, amb demandes tant en contra dels parcel.listes com del Ajuntament per uns imports que espanten.

Poc a poc deia, els tribunals van aclarint amb una precisió que ja voldrien altres llocs la situació legal de la urbanització can Canyamars.

Queda clar amb la nota de premsa del ajuntament que podeu trobar en la entrada anterior que la situació en que ens trobem te com origen i esta causada per el no compliment per part del promotor de les seves obligacions urbanístiques enfront les administracions.

Queda clar també que els actuals propietaris som les víctimes i els damnificats de aquesta situació permesa i tolerada recordem per el marc legal.

Espero que ara les administracions sobre tot la municipal, mes tranqui-la pel que fa a la solució de les importants demandes sobre la seva actuació per par de la herència del promotor, pugui ara centrar la seva atenció en donar a aquestes víctimes, a aquets damnificats, a aquets veïns, les  solucions i el recolzament necessari per que puguin arribar a ser iguals que la resta del ciutadans del poble.
Sempre ho han estat pel que fa a les obligacions, el que demanen es la mateixa igualtat en la qualitat dels serveis, infraestructures i per sobre de tot, del tracte.

Nomes a les hores serà veritat el que afirma la nota de premsa en la seva part final on diu que la sentencia demostra que el tema de can Canyamars s’està portant correctament i amb responsabilitat, raonement que no comparteixo, de moment l’únic que demostra la sentencia es que les demandes de la herència del promotor no tenen fonament legal.

No ha dit pas res la jutge pel que fa a l'actuacio de la administració en front els seus administrats que no dubto que no sigui la correcta legalment, encara que moralment tinc moltes dubtes.

La sentencia per altre banda deixa de manifest que la responsabilitat de les infraestructures i equipaments es imputable exclusivament a la part recurrent , atenció per que com sempre hem defensat, una vegada tinguem  quantificat el perjudici qui aixi ho dessitgi  pot exercir la reclamació al seu  causant i la sentencia del tribunal superior de justicia de Catalunya ens diu qui ha estat.


Aqui tambe ho comenten.

dimarts, 9 de març del 2010

Que maco tot nevat


Aquesta vegada tothom sabia que cauria una bona nevada, ja feia dies que ho anaven anunciant, fins i tot per la tele feien gràfiques amb l’hora que arribaria, les temperatures i on cauria mes neu.

També se sap de fa molts anys que els arbres cauen quan fa vent o neva.

Altre cosa que se sap des da fa molts anys es que si cau un arbre sobre una línea elèctrica o de telefonia la trenca i deixa sense corrent a tots els que van a continuació o com ja va passar un any esdevé l’origen d’incendis de grans proporcions.

Llavors, si tot això es sap, ? per que a la que cauen quatre gotes o fa una mica de vent  ens quedem sense electricitat.
Perquè en cada onada de fred ens quedem sense calefacció, sense aigua calenta, sense electrodomèstics.
Aquestes companyies cobren el que volen, guanyen milers de milions d’euros, van a fer instal·lacions per mig mon, llavors ? per que aquí passen de tot, per que no fan un manteniment, una auditoria.
Dons per que aqui ningú els dius res.

Mireu en aquesta societat tenim unes persones que tenen la responsabilitat de que aquestes cosses no ens passin, una vegada te una disculpa dons sempre se’n donen d’imprevistos , pro es que això ja ens passa  cada dos per tres.

 No se qui son, pro el que tinc segur es que per el que a mi respecta esdevenen uns inútils incapaços de proporcionar nos els mínims d’una manera regular.
No se qui son pro ens tenen a expenses de on bufa el vent.

Ara d’excuses, d’històries i de discursos  en sentirem les que vulguis en tots els àmbits de les administracions, que en això en son uns experts, pro la propera vegada tornarem a estar en pilotes quan mes necessitem l’abric.

Val mes que ho tinguem en compte i en siguem conscients que estem sols i ens preparem, que val mes estar sols mal acompanyats com estem ara.

dimecres, 3 de març del 2010

El carter sempre truca tres vegades

Pro es veu que algún de l'ajuntament no, 121 persones de can Canyamars no han rebut encara la notificació del ajuntament amb la quantitat que els correspondria pagar.

Que no es facin il•lusions, que no els han fet una amnistia, treure les errades han fet baixar el preu pro no tant.

Son moltes persones, tenint en compte que els propietaris a notificar son en total 385.
Representen un 32 % , una de cada tres, ells en diuen notificacions infructuoses, es a dir que segons jurarà l’ajuntament algú ha anat al seu domicili tres vegades en horaris diferents i no ha pogut trobar a ningú.

Per això ara la notificació els i fan per un edicte que ho publiquen en el BOP de la província de Barcelona (el de 17/02/2010, en la pagina 63), fan la relació de propietaris i au ja els donen per assabentats.

Es el procediment administratiu, ells van al teu domicili tres vegades i si no et troben ho publiquen en el BOP, que ho llegeix tothom.

Es un procediment pensat per els que tenien molt de morro que no agafaven mai les notificacions buscant així enrederir els tràmits o les multes a vegades fins a la seva prescripció.

Ara el que passa es que el que i posa morro, si mes no desinterès en la comunicació, son algunes administracions, una gent que tindria que ser molt curosa amb el compliment estricte de la llei.

Recordo una vegada que em va trucar una empresa d’aquestes que diuen que et treuen multes, ells havien llegit en el BOP que tenia una sanció de tràfic i s’oferien a fer les al•legacions.
Llavors trucant a Tràfic per saber si era cert vaig assabentar me d’això de les tres vegades, segons ells havien vingut a casa tres vegades i no havia estat possible trobar me, una gran mentida dons a casa no va venir mai ningú, era una època en la que sempre havia una persona i les factures si que m’arriben amb regularitat.
Ves que els va costar poc de trobar me als de les al•legacions.

Alguns noms que conec de la llista puc assegurar, que si vaig al seu domicili a portar una carta trobo alguna persona en un horari molt ampli, el que las reparteix dirà tot el contrari, pro ell i jo sabem que s’abusa del procediment i fa també que no es tingui gaire preocupació o interès en buscar horaris adequats, de anar hi les tres vegades, ni de preocupar-se gaire de mirar en el ordinador a on li envien les altres notificacions, per que han de molestar se per aquets individus que no estem ni consolidats.

Be, mes val que ningú es faci mala sang, sabem tots que esta el projecte en marxa, sabeu ara la pagina del BOP on trobareu la llista i encara queden uns dies per anar a mirar que ho tingueu tot correcte i per fer les al•legacions que considereu.

El baix nombre de propietaris 385 be donat per que en un bloc de pisos conten nomes una propietat (la comunitat de propietaris) , també per que alguns propietaris tenen mes d’una parcel•la, recordem que el promotor en te una pila, a banda de l’ajuntament que també es un propietari important.

Com a curiositats, 9.000 m2 de terreny son de propietat desconeguda i entre les no notificades tenen 3 comunitats de veïns.

Tant la proporció de propietaris no trobats ( 1 de cada 3 ) com el fet que diuen que en tres comunitats de veïns no els haguí estat possible en horaris diferents trobar a ningú, per a mi es proba que el repartiment no ha estat fregant la perfecció a la que ens tenen acostumats.

Ara si el que es volia es que la cosa anés rapida, rapida va.

El 17 de març acaba el termini per fer al•legacions.

divendres, 26 de febrer del 2010

Ay que ens aixequen la camisa.

Una cosa que no entenc es el següent:

A Mataró estan construint una planta de valorització de residus. 

Estan gastant molts de diners.

En ella es recolliran i separaran de la brossa abans de cremar-la en la incineradora les coses que tinguin valor, vidre, ferro, ceràmica, metalls, paper etc.

La resta, el que queda, es cremarà.

Al cremar la brossa provoquem unes reaccions químiques que donen com a resultat calor, fums, vapor d’aigua, cendres y escòries de fons.

Les escòries de fons que surtin ja no tindran vidre, ni metalls ni ceràmiques en la seva composició, ja que han estat triades abans de cremar les.
El pes del que surt ha de ser també inferior, molt inferior.

El que no entenc, es que valoritzara en la planta que volen instal•lar aquí. 

Si ja vindra triat ¡¡.

Aquí el que vindrà de la incineradora no es exactament el que estan dient.

Ells ens diuen que les escòries estan compostes de metalls, vidres, ceràmiques, materials que despres  els venen com a escograva, i a mes les porqueries que les acompanyen, si ja han fet la tria abans jo entenc que nomes arribaran les porqueries.

Cada vegada tinc mes clar que estem tractant amb una pandilla de trileros que ens volen pendre el pel a tots constantment.

Jo el que penso es que tot plegat del que es tracta, es, entre altres marranades, d'una recualificacio de terrenys  encoberta ( De moment 15.000 m2 ) a favor i en benefici d'una empresa que cada vegada fa mes activitats a la pedrera i que no fara la recuperacio mai.

Si algú em pot explicar alguna cosa ho agrairé.

dilluns, 1 de febrer del 2010

La decada prodigiosa (los inventos del TBO)



A mi como ciudadano lo que mas me gustaría es que los políticos lo hicieran todo bien, que llevaran los asuntos de todos de una manera eficiente, que resolvieran los problemas, no es necesario hacerlo todo de golpe, ahora una cosa, luego otra.


Que lo hagan bien es lo que me conviene y lo que deseo, el país prosperaría y la gente seria cada vez más feliz, mas sana, más rica, más libre.

Pero los humanos nos equivocamos, todos, hasta los que se dedican a la política.

Y los que hacen muchas cosas, se equivocan muchas veces, el mal no esta en equivocarse, si no en no querer aceptarlo y insistir en el error.

Los avances que disfrutamos no son más que una sucesión de ensayos y errores hasta encontrar la solución definitiva.

Hay un grupo de gente que bien sea por que les llaman ilustrísimos demasiadas veces o bien porque tienen asesores que les indican lo que tienen que hacer, que no he visto que se equivoquen nunca, tenemos por ejemplo el ilustre presidente del gobierno actual que no ha cometido ningún error en los años que lleva al frente de la nación, los parados , la deuda, las dificultades economicas aumentan por lo mal que esta el mundo, su gestión solo tiene influencia en los éxitos si los hubiera.

A otra escala pero al parecer con el mismo libro de instrucciones tenemos a nuestro apreciado alcalde, hay algunas cosillas que yo creo que en su momento, tendría que haber aceptado el error y nos habríamos ahorrado un montón del dinero comun, que a la mayoría le cuesta mucho de ganar.

Una de ellas es el tipo de pavimento del polideportivo de Canyamars que ha hecho que prácticamente no se pueda utilizar para la mayoría de cosas que se utilizaba antes, ya que se estropea con facilidad y antes de utilizarlo para otra cosa que no sea el futbol sala se tiene que proteger.

Tardaron muchísimo en arreglarlo y puede que para disculparse con los del futbol les hiciera la gracia del pavimento espectacular.

El modesto polideportivo era un espacio que nos venia a todos bien para cualquier tipo de evento o reunión numerosa, antes se abría la puerta, se cogian las sillas y listo.

Tengo que recordar que es el lugar de concentración en el caso de evacuación por incendio, no se si en caso de emergencia tendremos que esperar a que pongan la moqueta antes de entrar, a ver si nos vamos a encontrar a un señor que nos impide el paso por que esta recién fregado ese día o por que le estropeamos el parqué.

Debido a ese inconveniente, a esa perdida de un espacio para todos , en vez de decir “mira nos hemos equivocado, cuando se estropee ponemos otro suelo mas versátil y otra vez no nos pasara”, no, en el cursillo igual le dirian que el político no se equivoca nunca y se huye hacia adelante, la gente se queja por ignorancia, la ocasión….. Los dinerillos del plan E, mira que hay cosas en Canyamars que están mal y necesitan una intervención, pues no, se hace una plaza polivalente que haga las veces del polideportivo para que vean que están dirigidos por una mente privilegiada que lo tiene todo bajo control.

Para ello se derriba una plaza que ya teníamos, integrada en el entorno, agradable, con algun gran árbol cuya sombra nos cobijaba y se hace otra de nueva, con arbolitos que tardaran muchos años en dar sombra otra vez, pero ahora con la novedad de una carpa móvil de quita y pon, que se monta, no en invierno ni en otoño que llueve, no, se monta en verano, así suple la sombra que antes hacían los árboles.

Es cierto que la plaza antes tenia algunos desperfectos en el pavimento y el mobiliario necesitaba una mano de pintura, pero es que los acabados de la nueva también dejan mucho que desear, ya nos habíamos acostumbrado, lo importante era reunirnos y la plaza de la Germandat que era un lugar muy acogedor es ahora un lugar frío sin alma.

La nueva plaza, esto es un punto de vista personal y cada uno tendrá el suyo muy respetable, esta hecha con muy mal gusto, un pavimento feo, que no pega en el entorno, mal acabada, que también tiene desperfectos en el pavimento, se hizo sin consultar a nadie, y, eso si que lo tiene, se limpia de un manguerazo.

Volviendo al invento de la carpa , tiene algunos pequeños problemas, uno que cuesta de montar, tal vez tanto como proteger el suelo del polideportivo, y dos que es muy baja, con un pequeño inconveniente, no cabe la orquesta.

La orquesta se situa fuera de la carpa, así si llueve, de nada sirve la cubierta porque se tiene que suspender la función al mojarse los músicos y el instrumental.

Tiene otro inconveniente a mi modesto entender, la lona, si no se dobla la carpa muy bien, si no se conserva en muy buenas condiciones, no va a durar dos días o tendrá un aspecto tan lamentable que no aconsejara su instalación.

El material por otro lado le encanta a los ratoncitos, estos roedores sienten un especial placer en masticar estos agradables materiales.
Los comerciales, ya se sabe, cuando van a vender explican todas las ventajas y se callan los inconvenientes, el que cerro la venta aqui, hizo bien su trabajo.

Después de todo el dispendio en polideportivos, plazas y carpas para estar peor equipados que antes, (diganselo a la asociacion de vecinos que se tiene que reunir en Dosrius), los niños y los padres que acuden al polideportivo, se pelan de frío en invierno, allí brilla en todo su esplendor el aire de la riera de Canyamars, ese aire tan bueno para los “pous de glas”. ( Un poco mas abajo se encuentra el “pou de glas” de can Gel y un poco mas arriba el que conocemos todos).

Yo agradecería, que de una vez los ilustres personajes se equivocaran, por que en esta huida hacia adelante si pillan mas dinero son capaces de cualquier cosa.

Dejo otra foto del invento siempre es bueno tener recuerdos.


divendres, 8 de gener del 2010

La cara nort del creu d’Aguilar

Vaja ventada que hem tingut la passada nit, arbres per terra i neu acumulant-se a la façana nord de les cases.


Arribes a casa amb molta prudència, com que ja estàvem avisats per les noticies havíem pres les mesures necessàries per que no es fes malbé res, encara que sempre passa alguna cosa.

Un fred que pela i una bona ventada que aquí l’aire no ens el para res.

A Canyamars no tenien llum, a can Figueres si, a can Canyamars unes poques casses en tenien, la majoria no, veia can Massuet tot il•luminat, quina enveja, pensava, com que son urbans consolidats no els falta de res.

Pro a la que es va fer mes tard es va apagar tot, els de can Massuet van compartir la nostra experiència.

Sense llum vol dir sense calefacció.

En les cases qui mes qui menys ha après a defensar-se de les inclemències i te previstes aquestes coses i d’una manera o d’altre han passat la nit.

El cas es que podem preveure sense ser cap il•lustrat que cada any ve l’hivern, que farà fred, que plourà , que faran ventades i que cada dos o tres anys a les parts de dalt caurà una nevada, no son fets excepcionals, passa cada any amb mes o menys intensitat.

Ho dic perquè la previsió també la poden fer les companyies elèctriques i els encarregats del bon funcionament del municipi, una carta al senyor ENHER com la que li van enviar al del bus no estaria de mes.

Ningú esta obligat a fer equipaments espectaculars ni grans festes, tampoc demanem tenir una torre Eifel, pro trobo que el bon funcionament dels serveis basics es vital i no pot ser que a Europa en el 2010 cada any ens passi el mateix, un dia tindrem un ensurt greu, recordo que estem sense policia ni ambulàncies lluny dels centres mèdics.
A la minima ens quedem sense llum, a ltres lloc no pasa, alguna cosa es deu poguer fer.

Aviat necessitarem a les casses equipament d’alta muntanya extrem per sobreviure, en Jorge ho te que haver passat be aquesta nit, pro la majoria de famílies em sembla que no tant.

divendres, 27 de novembre del 2009

Enduro a Canyamars



Diumenge a Canyamars es va celebrar la VIII edició de les tres hores de resistència enduro.


Ambient motero i olor de additius de la benzina.



El Moto club Canyamars format per aficionats a la moto dels tres nuclis del poble, fa possible aquesta competició.


Una competició que requereix molta feina voluntària i una capacitat d’organització important, al darrera de les motos ha de funcionar la part del cronometratge, la seguretat, les ambulàncies , la recepció i la inscripció dels equips participants, el servei de bar , el disseny i el manteniment del circuit.

Aquestes persones, tot i tenir ho per la ma, ningú els treu dos dies intensos de feina, hem de pensar que claven mes de un milè d’estaques i fan un circuit de 3 kilòmetres i mig, això vol dir set quilometres de cinta, i en acabar han de recollir ho tot.

Tot plegat molta feina voluntària que ha ajudat a escriure el nom de Canyamars a la primera divisió mundial del enduro.

Gracies a la feina d’aquets amants de la moto, podem gaudir de l’espectacle de veure competir a tot un campió mundial de la especialitat l’Oriol Mena , veí i fill de Canyamars .

Felicitats a la gent del moto club de Canyamars i als de can Gel que cedeixen i faciliten la utilització dels seus camps entre que es recull i ho llauran per fer possible aquesta competicio i que passem un bon mati gaudint de la afició.

VVVs.

Unes imatges per recordar ho.



Els astronautes de les dues rodes


El Campio


El Campio en moviment


Els que mai surten a la foto


tres hores intenses


Espectaculars


Per a tots els nivells


I totes les edats


es un ocell ? es un avio ... es el campio



Si algú es vol apuntar serà molt benvingut.


Feu doble clic a les fotos per ampliar-les

dijous, 19 de novembre del 2009

Volem la copia dels projectes integra




Veig incrèdul i espantat les noticies que sobre la corrupció en els municipis estan sortint en els mitjans.

Et diuen que en alguns ajuntaments han pispat milions d’euros, estan les presons plenes de gansters, el Garzon treballa de dia i de nit.

La meva estranyesa es no com es poden fer desaparèixer milions d’euros, a mi ja em costa entendre com es poden malversar tant sols uns centenars.

En una empresa, en un banc, en una entitat privada per petita o gran que sigui es porten uns controls, un sistema, una comptabilitat que fa molt difícil la malversació dels diners.

La raó es que els propietaris o gestors estableixen sistemes que facin molt difícil el frau, es que si no ho fan no duren un mes.

Llavors com pot ser que en uns ajuntaments on tenen molts mes mitjans per controlar ho tot, es puguin fer aquestes marranades.

La raó no pot ser altre que els mateixos gestors ja propicien el sistema per que el frau i les corrupteles siguin possibles, no en trobo altre d’explicació.

En un ajuntament on les decisions es prenguin en equip, on la informació esta a l’abast de tots els interessats, on els partits de la oposició tenen la porta oberta per fiscalitzar la tasca del equip de govern, on tots son iguals davant de la llei, on els ciutadans poden anar a consultar les coses i el destí dels seus diners dins el municipi, on es fomenta la participació , especialment dels que pensen diferent, en un ajuntament transparent, es molt difícil la corruptela.

El silenci, la ocultació, la foscor, la acumulació d’informació i el poder de decisió en unes poques persones, facilita per el contrari tota mena de actuacions corruptes a tots els nivells, lògicament els de dalt son els mes propicis a sortir ne beneficiats, els sistema no es crea casualment.

Molta gent te la percepció que “lo publico” no té amo, que no es de ningú, així des da el ciutadà que fa malbé el mobiliari públic fins el funcionari que s’emporta els bolígrafs del ajuntament a casa no tenen la percepció de haver fet mal a ningú, ja que el que han trencat o pispat no es de ningú, no te propietari.

Confonen els regals o els privilegis del càrrec com a personals i amb els diners passa el mateix, sembla que no son de ningú.

Hem de tenir ben clar que els bens i els projectes públics son bens propietat de tots i no ens hem de tallar un pel en exigir informació, explicacions i aclariments de manera que ho entenem, sobre tot en el que respecta a la bona administració de les nostres contribucions al comú.

Els politics son els gestors, pro la política es, per definició, diàleg, consens, i poc diàleg o consens pot haver si uns ho saben tot i ho amaguen als altres.


Ara amb tot això que s’escolta es fàcil preocupar nos de com anirà tot aquest procés nostre que s’inicia amb l’enviament de les cartes i on ens demanen tants de diners, si comença escatima’n i amagant les dades, tenim mala peça al taler.

Volem disposar de tota la informació d’una manera fàcil i entenedora, aquí volem els diners a sobre de la taula i la llum encesa.

Qui amaga les cartes es que vol fer trampes.

dilluns, 9 de novembre del 2009

Can Canyamars: Tengo otra carta para ti

Pel que sembla ja estan arribant cartes i el mes lògic es anar al final a mirar la quantitat que hem de pagar.


Ja diu la nota informativa que la quantitat es provisional, per tant el que jo faria es tenir-la com a tal i de moment no donar li mes importància, hem de veure els projectes i hem de veure si son capaços de executar los.

Una cosa que es molt important es comprobar que les dades de la nostra propietat siguin correctes, totes les dades, comprobem la situacio en el mapa, ja que nosaltres som propietaris del que diu en el registre de la propietat que es nostre i aquesta gent han estat remenant.


En l’anterior projecte varem detectar errors tambe en els números de la parcel•la, es a dir que efectivament algunes persones eren propietàries de la parcel•la 200, pro la 200 del plano no coincidia amb la seva, estaven canviades.

Imagineu el dia que la veneu la que es pot formar.


La llebre la van fer saltar els veïns que deien que els apuntaben mes metres dels que tenien, amb els que jo vaig poguer parlar ho han resolt, pro els que els sortien menys metres i en conseqüència pagaven menys, aquets no van dir res, compte.


En resum l’important ara mateix no es tant la quantitat , si no, que tenim la obligació de comprovar i repassar que totes les dades son correctes, com si la compréssim ara, dons es poden haver equivocat i una vegada aprovat definitivament solucionar qualsevol errada costarà molts de diners i temps.
 
Si voleu legir mes:
Clic aqui
Clic aqui
Clic aqui
Clic aqui

divendres, 4 de setembre del 2009

Can Sus canvia de mans

Això es el que em van dir les persones que en feien servei de la masia al preguntar-los per que ja no pujaven.

Pel que em van dir la propietat podria estar ara en mans d’alguna entitat bancària com a conseqüència de la crisi

Esperem que els nous tinguin la cura que mereix el lloc, encara que passats uns mesos de la transacció no hem vist cap rastre ni de cura ni d’interès per una masia que sembla predestinada a seguir el mateix camí que les altres dues d’aquest varal.

Per les entitats bancàries això no es mes que un expedient en una prestatgeria.

Les masies veïnes, tant la de can Feliu






com la de can Plonarriu son de propietat municipal i van camí de convertir se en una pila de pedres com a únic testimoni d’una època, unes tradicions i una manera de viure que formen part de les arrels ancestrals del que avui es Canyamars.






L’ajuntament actual les te en un total estat d’abandonament que ens fa obrir els ulls i deixa ben clara la veritable preocupació per el patrimoni històric i cultural de Canyamars , ja que tret de regidories amb títols rimombants, o propaganda en els papers que no donen mes feina que el rato de redactar los, no veiem cap acció decidida de conservació del patrimoni històric o paisatgístic, mes aviat tot el contrari, els diners públics es destinen generosament per actes on es pugui anar a fer relacions publiques i no en queden per aquestes tonteries.

L’estat d’abandonament i deixadeixa del patrimoni del poble ens fa obrir els ulls i crea també el dubte dels veritables motius de les grans quantitats de diners que es paguen a altres propietaris amb l’excusa de recuperar o mantenir un patrimoni, donat que els cassos que cito, a excepció de can Sus , son de propietat municipal i l’únic que necessiten es cura i manteniment dels mateixos.


Abandonament que causa dolor i preocupació a les persones que tenen una estima per el que ha estat el poble dels seus pares i preocupació per el que deixaran als seus fills.


Llocs per altre banda habitats de la mes remota antiguitat sent freqüents les trobades de restes que van del neolític a l’Edat del Bronze i son freqüents també les construccions prehistòriques com detalla en Mariá Ribas i Bertran en el seu llibre “Canyamars Prehistoric”.




Ell escriu, “ Al cap de poc temps, fruint de la dolçor del paisatge, vaig poder arribar fins a can Sus, bonica casa, solitària entre alzines i pins, i pedres aspres de totes mides patinades per l’aire de centúries mil·lenàries.”



Esperem que la casa trobi un propietari amb la mateixa sensibilitat.














dilluns, 31 d’agost del 2009

Monoleg

Vaig baixar a Dosrius a escoltar el monòleg que anunciava el programa de festes.

Aclarir prèviament que no es la meva intenció de donar lliçons de moralina ni de educació a ningú, que jo no en vaig gaire sobrat de cap de les dues cosses.

El cas es que com a la festa major de Canyamars, vaig trobar me altre vegada amb un monologuista que jo definiria dels de caca pedo teta, aquells que basen el seu humor en la abundància d’escatologia y d’obscenitats, i diem ho també un amb humor molt masclista, que dona una imatge de la dona d’objecte i degradant.

En principi poques cosses tinc que dir d’aquest humor d’adolescents i fins fa poc d’avis reprimits per la dictadura del generalíssim. Tot el que faci riure benvingut sigui.

També trobo molt bona la iniciativa de portar un monologuista que ens faci passar una bona estona.

Pro i de això es del que em queixo, sobretot en l’acte de Dosrius l’auditori estava composat d’abundant canalla, lògic i d’esperar a l’estiu en una festa major de poble.

De la mateixa manera que un nen no ha de banyar se sol si no sap nedar, penso que algunes cosses, algunes paraules, algunes obscenitats y algunes actituds com he dit abans degradants de la imatge de la dona no son necessàries per passar una bona estona i poden donar una imatge equivocada en persones no formades del tot.

Ignoro el que passarà per el cap dels nens desprès de tant de chupar i tantes al·lusions ridiculitzant les opcions sexuals no majoritàries, no se si les aportacions al seu llenguatge son les desitjables i si desprès entendran que algú els reny a ells i quan a aquell senyor que el va portar de la ma el regidor de cultura, li reien les gracies.

No se si li els canviarà la imatge que tenien de les seves avies en quant que sogres dels seus pares, pot ser ara les miren diferents, no se si s’estaran d’insultar a la gent grassa al veure que aquell senyor tant graciós també ho feia amb tant d’exit.

Si mes no, requerirà d’un esforç suplementari d’explicacions per part dels pares i mestres.

Per altres edicions i donada la selecció que es fa últimament dels artistes, proposo que en els programes posin una anotació que informi si l’acte es apte o no per a menors, poden marcar ho amb uns rombos com abans o amb uns calçots, mes ecològics.

Així els pares, mes informats podran decidir si l’acte es adient per la educació, la formació o els valors que volen per els seus fills.

De segur que un acte assenyalat amb 4 calçots l’omplirien, i pot ser el monologuista podria treballar millor ja que també he de dir ho, va estar queixant se reiteradament que la peculiar formacio dels nens presents, no el deixaven fer be la seva feina, nens penso jo que pobrets venien d’algun horfanat ja que ningú els anava a dir res.

dijous, 2 de juliol del 2009

Los numeros y los primos

Hay gente que lee el futuro en las manos, yo voy a hacer hoy un ejercicio de lectura del futuro leyendo los números, lo aprendí de mi madre que tenia que hacer muchos para llegar a fin de mes.

Se trata de la instalación de la planta de escorias en la cantera de Dosrius.

Resulta que el motivo por el que el propietario de la planta y la cantera esgrime para cambiarse es el elevado alquiler que paga actualmente en las naves que ocupa.

El señor dice que paga actualmente 20.000 € de alquiler donde esta y que si se viene aquí se los ahorra ya que la cantera es suya y no le tiene que pagar nada a nadie.

Veamos, veamos que dicen los números,,,,,, veo un crédito, veo un crédito para pagar el traslado y la construccion de la nueva planta de 1,250.000 euros.

Veo unas cuotas mensuales de 8.000 euros para pagar el préstamo y los intereses durante 25 años.

Veo unos pagos al ayuntamiento en compensaciones de 10.000 euros al mes.

Veo que 10.000+8.000 hacen 18.000, sigo mirando, me limpio las gafas para ver mejor.

Veo que solo se ahorra 2.000 euros, veo que paga el impuesto de sociedades y solo le quedan limpios 1300 euros al mes, en eso se beneficia trasladándose aquí.

¿Para ese beneficio se gastan 1.250.000 euros en una planta nueva ¿¿¿¿¿

Ahora viene la interpretación, que la hago yo.

Esta empresa tiene información, esta bien relacionada, sabe los planes de futuro que se están haciendo en la gestión de los residuos.

Cual es el negocio, el negocio es el espacio para acumular y tratar una gran cantidad de escorias, el negocio es hacerse con todo el pastel para poder poner el precio de recogida, para no tener competencia, para poder presionar, ese es el verdadero negocio, traer las escorias de todas las plantas de incineración que se van a construir en el futuro alrededor de aquí.

Y se construirán cerca de aquí por que en la cantera tienen solucionado el espacio para depositar los millones de kilos de basura y de caca quemada que producirán las nuevas incineradoras creándose un clúster que facilitara su implantación.

De ahí tanto interés, tanto técnico, tanto medico, tanta reunión, tanta atención, porque la apuesta es muy grande.

Ese es el verdadero y fabuloso negocio y no la chorrada del alquiler.

Veamos el convenio que firmaron con el ayuntamiento....... Vaya hombre, que casualidad, ya especifica claramente que las escorias pueden proceder de cualquier planta y como se reparten el pastel.

¿Pero por que ponen la clausula si solo hay una de incineradora, ¿que saben ellos que se callan, que previsores son y que bien detallado esta este punto.

En fin que mi pronostico es que vamos a parecer Montserrat, allí hay una virgen negra en una montaña, aquí vamos a tener una montaña negra y nos vamos a tener que encomendar a la virgen.



dilluns, 4 de maig del 2009

300 Mts.

Es la distancia máxima que recorre un vehículo con el cárter roto.

El dato es fruto de la numerosa experiencia en  la observación de los rastros que dejan en el suelo de las calles de can Canyamars los vehículos que tienen la mala fortuna de tropezar con uno de los innumerables agujeros o piedras que tenemos como consecuencia  de la eficacia de nuestro consistorio.

En unos años la paciencia de esta gente será proverbial, la frase: 

“ tienes mas paciencia que un vecino de can Canyamars”,

se utilizara como substitución sinonimo o localismo de “ la obra de la Seu” o “ tienes mas paciencia que un santo “, un poco pasadas de moda.

dilluns, 16 de març del 2009

Urbanitzacio Can canyamars, nou projecte de reparcelacio




Hem rebut una notificació del ajuntament de Dosrius on ens informa de la contractació d’un nou equip per redactar la modificació del projecte de reparcel·lació de Can Canyamars.

El cost de 20.300 euros ho pagarà integrament la Diputació de Barcelona.

El nou projecte tindrà en compte les modificacions fetes en el projecte d’urbanització , les al·legacions les errades del anterior i les sentencies judicials de Setembre de 2008.

El que pot ser que si ens repercuteixin als veïns es la inscripció al marge en el registre de la propietat del nou projecte.

Ja estem ben enfilats en la recta final de tot el procés , es moment de anar acabant els projectes y de recollir els fruits d'anys de treball.

Per el que esta a casa al marge de tot mai serà una bona noticia el rebre una notificació en la que te que pagar una quantitat elevada, pro per els que hem viscut intensament tot el procés ( que som molts ) el fet que estem a les portes de solucionar un problema que arrosseguem de l’altre generació es motiu d’alegria.

Hem fet entre tots un gran esforç per arribar aquí, hem de contar que partíem de una situació molt complicada, els grans del poble em deien si sabia ben be on m’avia ficat i vaja si sabien per que ho deien.

Hem aclarit la nostra situació legal i acabarem pagant unes quantitats mes que acceptables.

Un camí difícil i complicat amb tots els entrebancs que ens puguem imaginar, els veïns hem actuat amb paciència i comprensió i l’ajuntament ha anat superant un darrera l’altre els obstacles que han anat sortint.

Valoro moltísim el fet que hem mantingut la cohesió entre els veïns en un problema que fàcilment ens podíem haver barallat infinitat de vegades.

La lucidesa i la voluntat de unes persones ha estat determinant.

Ara quan ens passin el rebut ningú estarà content, es molt lògic, pro una vegada acabat tot i comparat amb altres llocs, penso que acabarem la feina amb una bona nota.

Es un projecte de molts anys de esforç i de feina en silenci que espero ara anirem veient els resultats i recollint els fruits.

Al final tots el que de una manera o altre hem participat en el procés podem estar ben orgullosos de com ha anat tot.

dimecres, 11 de març del 2009

3º projecte d'urbanitzacio de Can Canyamars


Volia advertir al lector que no tinc coneixements de construccions més enllà dels que pugui tenir qualsevol persona que hagi encarregat la construcció de la seva casa, és un dels motius pel que no entro gaire en els criteris ni els aspectes tècnics, com en els anteriors projectes la base és el respecte i la confiança que em mereix el treball de qualsevol persona.

Encara que comença malament, doncs dóna per bones coses d’oïdes, diu es així per que ho diuen els veïns, cosa que sobta d’un tècnic que vol fer un treball rigorós.

La primera impressió que et transmet és que han fet “cortar i pegar” d’altres projectes, desprès vas veient que el projecte, encara que la columna vertebral és molt similar als anteriors té una altra personalitat.

Ens explica que la nova xarxa d’aigua s’executarà sense afectar l’existent per tal de que els veïns que vulguin puguin connectar-se a l’actual que funcionarà normalment com fins ara, construint els nous dipòsits amb independència dels actuals, la qual cosa no estava del tot aclarida en els anteriors projectes.

També preveu que l‘aigua que arriba al primer dels dos dipòsits pugui venir de can Figueres com havíem plantejat en una de les reunions a les que vam assistir amb els anteriors tècnics i que van descartar, fent el projecte de Can Canyamars com una unitat aillada, sense tenir en compte l’aprofitament de equipaments instal·lacions o terrenys existents als voltants. Bé pel canvi de criteri.

Diu que conserva les voreres actuals, però a la vegada les té que obrir ja que passarà per sota la nova xarxa d’aigües, es un punt que haig de mirar amb més atenció en el mar de números que composen el preu final.

L’estudi geotècnic és el mateix de els anteriors projectes, però amb altre interpretació, són 20 les cales que es van fer, repartides per tota la urbanització, pot ser suficients per fer se una idea general, però poques per fer un pressupost seriós i precís.

El tècnic és conscient i aconsella seguir la traça del clavegueram existent en la mesura que sigui possible encara que ell en el projecte no ho fa.

És molt important que els propietaris de les parcel·les 303 – 543 - 518 – 386 – 387 , una parcel·la entre la 405 i la 537 i altre entre la 725 i la 224 que no diuen el número, mirin el projecte amb deteniment ja que es veuen afectades per servituds de pas de 3 mts d’amplada per la construcció de la xarxa de pluvials.

També la 625 està afectada per una servitud de 160,5 m2 per la xarxa de residuals.

I una parcel·la a tocar de Can Figueres en el carrer de darrera els tallers Uris que té un tram de mur que envaeix la zona destinada a vorera i que diu el projecte que es tindrà que actuar.

El projecte contempla tres estacions de bombament per les aigües residuals.

El càlcul del consum punta d’aigua ho trobo una mica justet tenint en compte que es reguen els jardins o es tenen horts i que al estiu el número d’habitants per casa es superior als 3,2 hab parcel·la que calcula amb desviaments de un 50% però com que la urbanització està mig construir, de ser cert, no ho notarem en molt de temps.

La opinió personal és que el projecte es bàsicament l’anterior amb alguns canvis en els criteris o processos de construcció que fan que el pressupost tingui un número més baix que l’anterior, cada nova revisió fa aportacions positives i resol algun detall o una qüestió més.

Sempre he pensat que el preu final serà el que pugui fer la empresa adjudicatària que es la que sap veritablement el que pot costar cada partida i que, el que ens convé és la competència lliure i transparent entre el major número possible de candidats.

No tinc cap inconvenient en qualsevol de les obres que es fan, quan millor i de més qualitat siguin més beneficiós serà per nosaltres, el que si trobo és que en justícia tindríem que tenir aportacions de les administracions amb els mateixos criteris amb que ho fan en altres llocs del nostre municipi.

La discriminació ens ve únicament de la qualificació que ens fa l’administració, incapaç de acceptar que són els seus errors i les seves mancances les que en han portat aquí.

L’equip de govern és l’únic que pot fer aquesta tasca, sempre he estat optimista en aquest sentit, només ens cal esperar que alguna gestió doni algun fruit.

En breu faré arribar als socis de la associació de propietaris una copia del projecte.

Qualsevol altre propietari que vulgui una copia pot enviar un mail a cancanyamars@gmail.com, és bo que mirem els voltants de la nostra propietat de la que som els millors coneixedors.

dijous, 22 de gener del 2009

Un diputat a can Canyamars

El proper Dissabte 24 de Gener L’Eduard Garcia ens porta a les antigues escoles de Canyamars  en Pere Aragones i en Jaume Camprecios.

En Pere Aragones es un diputat del parlament de Catalunya i en Jaume Camprecios es un assesor en temes de territori d’esquerra republicana de Catalunya.

L’Eduard Garcia ha fet un gran esforç per aconseguir la visita la qual cosa li agraïm, es una persona que sempre ha tingut un interès per la nostra problemàtica, sempre ha mostrat la seva voluntat d’ajudar i el mes difícil de tot, ha avant posat el interessos  puntuals de partit en be de una solució beneficiosa per els veïns.

Son dos persones que poden tenir un coneixement molt ampli d’urbanisme i lleis i ens poden ser d’utilitat per informar nos i entendre millor el que ens esta passant.

I nosaltres també podem informar-los de la nostra realitat,  dels problemes i neguits  que tenim, que a l’hora de fer lleis no tinguin en el cap unes parcel·les i uns percentatges d’ocupació, si no que tinguin a l’Anna o en Jesús  o en Jordi de Can Canyamars.

Ja se que es tard per avisar, pro Dissabte de 5 i mitja a set de la tarda  , tindrem tot un senyor diputat a Canyamars a la nostra disposició per parlar de “ lo nuestro”, allí ens trobarem.

dimecres, 7 de gener del 2009

Can canyamars blanc


Ahir a la nit semblava que la cosa aniria mes forta i ens aixecaríem amb un bon gruix de neu.

Hem ficat les cadenes dins els cotxes i apilat llenya seca a resguard, que aquí a la que plou una mica et quedes sense llum.

Al final la cosa no ha passat de una bona enfarinada en la part més alta que ho ha deixat tot molt maco.

A la nit sembla que vol gelar i ens ho complicarà tot una mica als de dalt de tot.

Diuen que any de neus , any de bens, des de la part de dalt de can Canyamars , desitjar que l’any sigui com augura la meteorologia.





dimecres, 17 de desembre del 2008

Altre carta i bones festes





Rebérem altre carta certificada del ajuntament.

Aquesta vegada es per comunicar nos la creació per part de un grup de propietaris de una “Associacio administrativa de Cooperacio”.

Es un dret que tenim  i ells ho estan exercint, va be per col·laborar amb la administració en tot el procés.

Si un veí vol participar es te que adherir i per fer ho et fan anar al notari, un veí em va dir que li va demanar 160€ per adherir-se.

Hem de saber que la adhesió implica el compliment obligatori de totes les obligacions econòmiques de l’associació ( advocats, perits gestors etc…) i això va molt en serio.

Hem de saber també que apuntar se es una cosa voluntària.



El que estem esperant es una carta del ajuntament on ens comuniquin que el cost per els propietaris ha baixat substancialment, amb el pagament aplaçat, això si que seria una bona manera de començar l’any nou i un regal de reys.





Aprofito l’entrada per desitjar vos unes bones festes i que el proper any continueu tant guapos com fins ara.



Felices navidades y un prospero año nuevo

 Zorionak eta Urte Berri On!.

Bon Nadal i millor any nou.

Bones Navidaes & Gayoleru anu nuevu!.

Bo Nadal e Bo Ani Novo.

Bon Nadal i un Bon Any Nou.


 Merry Christmas - Happy New Year.




dimecres, 3 de desembre del 2008

He recibido una carta

Una vez leído con atención la carta certificada que nos envía el ayuntamiento vemos que nos notifica que el Sr Antonio Estevadeordal  ha interpuesto dos recursos contenciosos administrativos, uno en su nombre y otro como albacea de la herencia.

Los recursos los presenta contra la aprobación del PROYECTO DE URBANIZACION por parte del ayuntamiento.

Es el proyecto de urbanización de los 11.600.000 €.

Dicho proyecto se esta revisando por parte de una empresa de ingeniería que ya anticipa que tendrá una revisión a la baja de aproximadamente un 20%.

El ayuntamiento ya ha dicho que hará un proyecto nuevo y que las personas que así lo deseen puedan hacer las alegaciones que consideren oportunas.

En resumen que el sr Antonio esta haciendo dos contenciosos en contra de un proyecto que estará anulado por el otro en pocos dias. 

En la parte que a nosotros nos afecta la carta nos sirve para guardarla en la carpeta con los demás papeles.

A mi entender no hay que hacer nada ni preocuparse de nada porque este proyecto dejara de existir a la que se apruebe el nuevo.

Lo verdaderamente novedoso es que el ayuntamiento  nos lo notifique, los vecinos cada vez estamos más informados de nuestros derechos y el ayuntamiento también de sus obligaciones ya era hora que nos notificaran la existencia de procesos judiciales que nos pueden afectar.

dilluns, 1 de desembre del 2008

Tengo otra carta para ti

En unos días, los propietarios, iremos recibiendo una carta certificada del ayuntamiento de Dosrius donde se nos notifica que:

Con fecha 17/10/08   y   7/10/08   el sr. Antonio Estevadeordal , en su nombre y en el de la herencia de sus padres e.p.d. ( Antonio y Trinidad ) ( en la carta hay un pequeño error), ha interpuesto un recurso contencioso administrativo contra la resolución de otro contencioso anterior que el juez resolvió el 30 de Julio de 2008.

El recurso no es contra nosotros si no que es contra la administración.

El ayuntamiento nos lo notifica porque el resultado del contencioso puede tener repercusiones económicas para el resto de los propietarios y al comunicárnoslo nos da la oportunidad de personarnos y exponer nuestros argumentos.

Debo aclarar que no soy una persona con conocimientos jurídicos y que lo que expongo es solo mi manera de ver las cosas.

Históricamente el Sr. Antonio, en su nombre y/o en el de la herencia de sus padres ha argumentado  en los tribunales  y/o en las administraciones que no ha recibido indemnizaciones por el mantenimiento de las calles, por los terrenos que faltaban por ceder, por las obras que hizo o por la manera de actuar del ayuntamiento.

Hasta ahora la asociación de propietarios se venia ocupando de exponer el punto de vista de los propietarios cuando ha tenido noticia de algún proceso y las administraciones, conocedoras de la totalidad del problema han entendido que no eran las cosas como él pretendía.

Los jueces en las distintas resoluciones ocasionadas por sus contenciosos, reiteradamente venían a decir que no es en la fase de planeamiento donde deben dirimirse estas demandas si no que es un asunto entre particulares, que si quiere algo que lo reclame directamente.