Activitats al parc natural

La Diputació de Barcelona a part de gestionar d’una manera molt peculiar el parc natural del Monegre Corredor, organitza tot un seguit d’activitats amb la finalitat de que coneguem millor el parc.

Moltes d’elles com la de Diumenge passat al santuari del Corredor son una bona oportunitat per anar hi amb els fills.
Trobarem tallers de construcció de menjadores per a ocells i de dracs xinesos.
Comptes orientals i un espectacle de musica i dansa Irlandesa.

Una bona manera de passar ho be, una manera de enriquir l’oci dels menuts amb activitats diferents.
Al llarg del any tenen organitzat un programa d’activitats per els voltants del parc.

El programa d’activitats ho podeu trobar en uns tríptics que edita la diputació, un lloc on de segur que en tenen es en el “bolet” d’informació obert els Diumenges a la entrada del mercat de Dosrius. Una opció a tenir en compte a l’hora d’organitzar vos les activitats d’oci.

I un motiu mes per sentir nos afortunats de viure on vivim.

Aquesta entrada esta adherida a la campanya BLOG ACTION DAY

Nosaltres som els grans

Els polítics són grans malabaristes, i per això els seus discursos són exemplars: plens de paraules-comodins que, amb gran mestria —per quedar com a gent responsable—, apliquen en el moment just encara que, de fet, siguin fum i prou: lletres que formen síl·labes que formen paraules per cobrir l’expedient.





Una mestre en comentava fa poc els problemes que tenia de convivència entre els seus alumnes, principalment les noies.
El cas es que en sortir d’escola els alumnes es connecten al messenger i de aquí ve l’embolic.

Els textos no tenen to, ni veus la cara ni la intenció del que ho esta dient i la interpretació depèn molt del humor i de la historia del lector.
Això, em deia la mestra, provoca interpretacions equivocades dels missatges que els alumnes s’envien i te com a consecuencia enrabiades, mals entesos i baralles dels amics.

Amb els blogs ens pot passar el mateix, un polític acostumat als forts atacs personals per desgastar ho dels seus rivals pot interpretar el text que obra aquesta entrada com un atac o una ofensa personal depenent molt del seu estat d’ànim o de la seva experiència personal.

En canvi si te davant, escolta i veu a la persona que ho diu, pot esclatar en un aplaudiment en acabar d’escoltar ho.

El missatge en els blogs i els mails es sempre incomplet i subjecte a l’interpretacio del lector, tinguem tots la lucidesa per adonar nos no fos cas que acabem com els nens de l’escola.

Nosaltres ja som grans.

Els petits fan servir emoticons per ajudar la comprensió.
(totes aquelles caretes que veiem)

Tot això no es mes que una excusa per ficar el tall de veu del magnífic discurs d’obertura de la fira del llibre de Frankfurt que va fer ahir l’escriptor català Quin Monzó i que entre altres coses va dir el que inicia aquesta entrada al blog.

Mes diners

La Diputació de Barcelona posa 11.600 € molt probablement a fons perdut per pagar la modificació del actual projecte d’urbanització que es va aprovar inicialment el 6/3/07.

La modificació es per actualitzar els preus.
Això vol dir que els números aniran al alça.

Ara es tindrà que aprovar aquesta modificació o projecte nou i tornar a fer les al·legacions altre vegada.
Com deia en altre entrada els únics que estan guanyant diners son els advocats que amb pleits i entrebancs han aconseguit enrederir el projecte encarint a tothom els costos (el seu client inclòs).
Pensar que amb el temps transcorregut amb altres “professionals” i amb voluntat conciliadora ja podríem tenir els carrers arreglats i amb menys diners.
Esperem que no tornem a entrebancar nos altre vegada en la mateixa pedra.

Una bona iniciativa

Al comprar les parcel·les en el preu pagarem entre altres coses els carrers i les zones verdes.
Els carrers els fem servir a diari pro de les zones verdes tret de buscar hi bolets en fem poc servei.

Dissabte a iniciativa de la associació de veïns de Can Canyamars es va fer a la zona verda a tocar de Can Planariu un acte festiu-reivindicatiu que anomenaren festa de la patata.
Una bona excusa per ajuntar als veïns al voltant d’una taula i gaudir ne del lloc, del dia i de la companyia .

Feia goig veure els nens gaudint d’un espai magnífic.

Felicitats als organitzadors per la iniciativa que desitgem tingui continuïtat.

Per sota els forats

El primer problema que es veu en l’urbanització es l’estat de les infraestructures, l’estat dels carrers es el primer que tothom veu.

Pro temin altres problemes que no per no ser tan visibles no deixen de ser importants.
Un d’ells es la falta de adreça, al no estar recepcionada, l’urbanització no surt als mapes, no tenim adreça, no existim.
Es com l’emigrant que no te papers.
Un dia ens podem trobar amb una emergència vital , pot ser de salut o de seguretat i a l’hora de dir on som ? que diem, el tercer forat gros a la dreta.
Faig conya, pro millor que mai ens i trobem.


Solucionant els carrers també solucionem altres problemes.

Article en diari El Punt

Una mica enderrerits si que van.
Aqui teniu l'enllaç

Mocio per l'arrenjament de Can Canyamars

En el passat ple del dia 27 , hem de agrair que el grup de progrés municipal fes una moció sobre l’arranjament de Can Canyamars.

El sr Oller partint de la situació actual de greu deteriorament va proposar el següent:
Que l’ajuntament assumís part de les obres mitjançant bonificacions fiscals, subvencions d’altres administracions i l’aportació de recursos propis del ajuntament.

El Sr Corbalan del Partit Popular va explicar com ho van fer en Can Massuet i va preguntar si es podia fer així aquí.

El Sr Homs de CiU va dir que el seu grup estava d’acord amb la moció i va proposar una comissió de seguiment.

El Sr Ribes del PSC va dir que estaven d’acord en tot menys en l’aportació de recursos del ajuntament , ell pensa que l’ajuntament ja aporta prou recursos en conduir el procés.

El PSC va presentar una moció alternativa en aquest sentit que va ser aprovada.

En següents intervencions el Sr Oller va considerar molt injust que paguem clavegueram com la resta del municipi i no rebem els mateixos serveis.

El grup de CiU va acusar al govern de haver passat deu anys nomes fent estudis i que ja era hora de que es fes alguna cosa.

El portaveu del PSC sr Ribes va contestar que l’equip de govern es l’únic que ha treballat per la solució del problema.
Referen al clavegueram va explicar que l’ajuntament, legalment no pot fer el manteniment d’una urbanització que no esta recepcionada.
Va explicar també que a altres urbanitzacions amb el mateix problema s’actua de la mateixa manera.



Com veieu la solució es pot enfocar de diferents punts de vista no gaire diferents encara que en els processos electorals pugi semblar tot el contrari.
Les lleis pel que sembla tampoc permeten gaire marge de maniobra.

Ens podem quedar amb el fet positiu que tots els grups municipals tenen el tema sobre la taula i estan d’acord en que això es te que arreglar el mes ràpid possible.

Nomes volem parlar

El Ple municipal de Dijous dia 27 va transcorre amb tranquil·litat i sense crispació, un ple modèlic.
El Regidor del Partit Popular va exposar que els veïns de Can Massuet van arreglar la urbanització pagant els veïns uns anys 1 Pta per pam i que juntament amb les parcel·les que va deixar el promotor van poder fer front a les despeses d’arranjament , va preguntar si en el nostre cas es podia fer el mateix, es a dir agafar les parcel·les pendents de vendre i utilitzar-les per fer front a les despeses.

El regidor d’urbanisme li va explicar que això no era possible a Can Canyamars, dons es un cas totalment diferent, entrant en contradicció amb el que havia dit moments abans quan afirmava que les dues urbanitzacions eren el mateix cas i per tant es tenia que fer de la mateixa manera, és a dir sense aportacions del ajuntament i pagant ho tot els veïns.

En l’apartat de precs i preguntes destinat als assistents el Sr Santi Rivelles va intentar exposar aquesta contradicció en l’exposició del regidor.
El sr Alcalde no el va deixar acabar dient li que la seva intervenció sortia del tema i que això destruïa el sistema.

Jo tenia demanada la paraula per aclarir als presents i més concretament al Sr. Corbalan que el promotor de Can Canyamars havia deixat unes parcel·les com a garantia de la execució de l’antic projecte de urbanització i que l’ajuntament tenia les escriptures.

Trobo l’aportació interessant perquè pot suposar una reducció en les despeses d’arranjament que beneficiaria a tots els veïns.

Tampoc vaig poder acabar l’intervenció, el Sr. Alcalde la va interrompre de males maneres i amb un to despectiu dient que això es sortia del tema i que demanes hora al regidor.

En iniciar l’alcalde el torn de preguntes ja va explicar que en anteriors plens algunes persones amb la seva actitud havien prostituït el procediment fent un mal ús.

Jo, conscient que representava a altres persones, mai he fet mal ús del meu torn de paraules, he sigut extremadament respectuós i sempre he agraït la possibilitat de fer-nos escoltar, l’alcalde i els regidors en son testimonis.

Per a mi el fet es una mostra de debilitat moral i la evidencia que els que segons ell volien destruir el sistema han assolit plenament els seus objectius, convertint un espai on les associacions i les persones teníem un contacte amb tots els regidors, en un espai on la possibilitat d’intervenir depèn dels rumors del carrer o del humor de l’alcalde.

Històricament qui ha prostituït les institucions no es precisament el públic assistent als plens més aviat la assistència i la participació del públic es el que les reforça i legitima.

Limitar la llibertat d’expressió pacifica i respectuosa ha sigut el primer recurs de caudillets i cacics que sempre troben amb facilitat les excuses que necessiten i es l’últim que faria un demòcrata o un progressista.

Anar als plens amb els temes més ben preparats i no refiar ho tot al fet de tenir la majoria , els donarà més seguretat i no tindran por de que les intervencions del públic els destrueixin el sistema.

Pot ser la meva opinió es parcial i en faig un gra massa al ser part afectada al no pogué aclarir dos punts, per que vostès es puguin fer la seva poden escoltar con van anar els fets clican en l’enllaç.

A vegades ens equivoquem

A vegades penses una cosa i no l'encertes.
Jo sempre havia pensat que a l’hora de tenir que pagar per arreglar d’urbanització, la resistència o les protestes vindrien de gent gran, amb pocs recursos econòmics, que van comprar la parcel·la fa molts anys o de gent que estava molt propera de la carretera i poc afectada per l’estat de les infraestructures.

Haig de reconèixer que no en vaig encertar ni una, dons la oposició i les protestes han vingut de gent que te varies parcel·les, amb recursos econòmics, que han comprat mes recientment , que viuen allunyades i molt afectades per l’estat de les infraestructures.

Algun d’ells amb una oposició molt activa, coneixedor de la problemàtica, al comprar se la casa ja va deduir li de llarg el cost del projecte al venedor.

Haig de reconèixer la meva sorpresa per el fet que son ells els mes beneficiats de que tot estigui ben endreçat i clar legalment.

Em costa entendre la seva oposició perquè de no fer res o allargar el procés, son a la vegada els mes perjudicats patrimonialment.

Be, tots tenim la llibertat de fumar, de agafar una mona i de tenir hàbits que ens perjudiquin en la nostra salut o patrimoni.

Cap problema si els seus hàbits nomes son nocius per la seva salut o el seu patrimoni.

Nomes demanar los respecte per els que o no volem fumar o volem viure amb dignitat i en un entorn endreçat com ho fa la majoria de la gent.

Sort que ja estem acabant

Costa de dir ho quan estem esperant una factura pendent de caure per un elevat import que ens farà trontollar les economies pro mirant la evolució de les lleis penso que tenim sort de estar acabant.

Sort perquè les legislacions cada vegada son mes exigents amb els requisits.
En el BOE del dia 28/05/07 es va publicar una nova llei del sol.
La nova llei determina un increment en les reserves de sol destinat a algun regim de protecció publica.
L’avant projecte de llei de millora de les urbanitzacions de la Generalitat també va en la línea de endurir les condicions a les urbanitzacions.
Endurir les condicions vol dir demanar mes requisits i en conseqüència mes cost per els propietaris.
Es de preveure que en el futur immediat es donin les condicions perquè tot sigui molt mes costos.
Entretant perdem les inversions i els serveis que les administracions fan al resta del municipi sense cap mena de avantatge al tenir que contribuir en les mateixes condicions.
Així dons com un malalt que ja veu el fi de la malatia, estem fumuts pro podem considerar nos afortunats.

Noticias en Can Canyamars

El juzgado de lo contencioso administrativo nº 11 en su sentencia numero 205/2007 ha fallado DESESTIMANDO el recurso que contra el ayuntamiento de Dosrius tenia interpuesto El Sr. Antonio Estevadeordal en representación de la herencia de sus padres epd. contra el ayuntamiento de Dosrius.

En ella se demandaba al ayuntamiento de Dosrius por diferentes conceptos en referencia al proceso seguido por este en la solución de los problemas urbanísticos de la urbanización Can Canyamars.

Las demandas eran por un importe superior a los 8 millones de Euros.
Este hecho es una confirmación, esta vez por un juez de que el proceso seguido hasta ahora es el correcto desde un punto de vista legal.

Me gustaría felicitar al ayuntamiento, y en especial a su alcalde por su sentido de la responsabilidad, su constancia y determinación a la hora de afrontar el problema a pesar de demandas y amenazas de este calibre que a cualquiera le hubieran hecho desistir y dejarlo en manos de los vecinos.


En el blog de alcalde tienen un comentario al respecto.
Pueden pulsar el enlace para ver la nota de prensa.

En breve enviaremos una copia de la sentencia a los miembros de la asociación.
Si alguna persona tiene interés en leerla se la puedo facilitar.

Por mi parte no puedo más que alegrarme de que el camino que un día veía muy claro pero muy lejano cada vez esta mas próximo.

Un nou curs

Una vegada acabades les vacances i amb elles les festes i celebracions , comencem tots un nou curs, a casa ja estem tots intentant quadrar els horaris de les escoles, les activitats dels fills i la feina en un exercici d’organització digne d’una empresa.

A Dosrius també comença el curs amb una escola nova.
Ens hagués agradat tenir la a Canyamars on en altres temps amb menys nens, mitjans econòmics i tecnològics ja en tinguérem una, sembla que es més racional ubicar-la a Dosrius però de ben segur que molta gent li hagués frepat tenir-la aquí.
Comença amb preses i dificultats com tot lo nou, però de ben segur que les ganes de la direcció, els mestres i els pares faran que tot vagi be.
Es petita com els nens però de ben segur que farà grans persones.

A Can Canyamars aquest trimestre que comença ha de ser el de la traca final, segur que en tindrem moltes de noticies, i amb elles les polèmiques, molt lògiques doncs a tots ens tocaran la butxaca.
En aquets mesos els projectes han de caminar al seu final.

L'Ajuntament esta fent un gran esforç.
El projecte d’urbanització és té que actualitzar resolent les al·legacions fetes i el de reparcel·lació de segur que veurà la llum.
Amb els dos redactats sabrem per fi quin és el mal que hem de patir.

La situació legal té que quedar del tot aclarida i amb una mica de sort, les sentencies als recursos del promotor veurem com es resolen.
La feina dels últims anys ara donarà els fruits, l'urbanització, neta de enrenous i irregularitats restarà a punt de la seva “normalització”.

L’any 2008 la urbanització podrà dir allò de “año nuevo vida nueva”.

Aquest trimestre també serà el de la renovació de la junta de la associació, set anys en són molts i ja ens toca la jubilació, la dificultat com sempre serà trobar gent que vulgui agafar el relleu.
Personalment, les meves circumstàncies personals no em deixaran dedicar-me amb la intensitat habitual.

Anirem caminant i resolent les dificultats que vagin sortint amb les dades i els recursos que disposem en cada moment.

.
Això ja ho tenim a tocar dels dits.

Robatoris a Can Canyamars

La passada setmana han entrat a robar a dues cases de la urbanització, son dues cases a tocar l'una a l’altre.
Per les característiques dels objectes robats, a mi em sembla que pot ser gent jove que freqüenta l’urbanitzacio o gent necessitada que volta per aquí buscant o fent feines esporàdiques.
Els mossos d’esquadra ja n'estan fent la seva de feina.
Encara que el que s’emportin no siguin cosses amb un gran valor, les destroces i l’ensurt sempre afecten molt als damnificats, generant pors i ganes de engegar ho tot a passeig o be, inversions exagerades per protegir se que moltes vegades superen en molt el valor de lo protegit.

Es molt comprensible perquè la seguretat es una necessitat bàsica.

Penso jo que amb una alarma que funcioni be i doni avis als veïns o a una central seria suficient per aquestes menes de robatoris.
Omplir les casses de gossos de races perilloses o altres mesures exagerades penso jo que es pitjor remei que la malaltia.
Estar tots alertes dels fets estranys trucant als mossos o als municipals cada vegada que pensem que pot haver un fet sospitós, penso jo que ens dona molta seguretat.
En aquest sentit hem de estar alertes i ser prudents sempre i en totes les nostres activitats.
Als lladres si els ha sortit be, tard o d'hora i tornaran.

El telèfon per a totes les emergències es el 112, tenint en compte que es un numero centralitzat crec que a Sabadell i donat que en la urbanització tenim la dificultat afegida que no tenim noms als carrers i no podem donar una adreça, sembla mes indicat en cas d’un servei urgent trucar directament a la comissaria mes propera dels mossos que es la de Mataró i explicar ben be on som.
El telèfon es el 93 741 8100. faríem be de tenir ho memoritzat al mòbil.
La meva solidaritat amb les famílies afectades.

Llei de millora d'Urbanitzacions

Ja esta redactat "l'Avantprojecte de Llei de millora d'Urbanitzacions amb dèficits urbanístics" l’estic llegint i no he tingut gaire temps per fer una valoració.
Dir que era un projecte de llei que estàvem esperant per saber si podíem obtindré ajuts.
Tal i com pensàvem la llei no ens aporta grans avantatges als parcelistes en canvi dona als ajuntaments mes recursos legals per fer front a les problemàtiques de les urbanitzacions.
Dona eines als ajuntaments per requalificar les urbanitzacions pendents en zones rústiques i recursos per crear equips que facin la feina.
Pro millor llegir ho i trèieu les vostres conclusions.
Ho teniu en el següent enllaç
http://www10.gencat.net/ptop/binaris/urbanitzacions_tcm32-40399.pdf
L’avantprojecte es provisional dons ara els afectats poden fer les al·legacions que considerin necessàries.

Si fa o no, es el que estàvem fent aquí la metodologia que seguiem per Can Canyamars.

Aportacions d'altres persones

A vegades veig comentaris de gent que en sap molt i en te molta experiència en la problemàtica de les urbanitzacions.
Trobo que coincideixen plenament amb els plantejaments i les maneres amb que hem anat portant tot l’assumpte de la nostra urbanització.
Tant per l’ajuntament com per la associació de propietaris.
Reprodueixo a continuació en tres parts per facilitar la seva lectura uns comentaris d’en Jordi Vigué i Viñas que trobo molt encertats.
Penso que es un anàlisi molt lúcid i que explica molt be la situació i els arguments de les dues parts.

Comentari

“Els problemes que tenim a les urbanitzacions son molt greus i complexos i tothom sap que la seva solució te un cost molt elevat, tant en diners, com en esforços de tota mena.
Res no es fàcil i cal admetre que la solució d’aquesta problemàtica situació es especialment costosa i molt feixuga d’afrontar.
Però si no ens hi posem, no acabarem mai.
Sense una taula de diàleg participada per totes les part interessades, una actitud positiva tant per part de l’administració com dels parcelistes i una voluntat sincera d’afrontar la situació amb joc net, amb objectivitat i amb ganes veritables, no en sortirem.... i continuarem amb la mateixa situació de fa dotzenes d’anys, amb el conseqüent agreujament dels problemes i amb un cost cada dia mes gran per poder-los resoldre.”

Aquest encertat comentari d’en Jordi Vigué i Viñas penso, reflexa el tarannà amb que ajuntament i associació de propietaris hem anat fent fins a les hores i que ens ha permès arribar a la situació actual amb un projecte de urbanització i reparcel·lació redactats i a punt nomes dels tràmits administratius.
Aquesta manera de fer les cosses penso que es un patrimoni que hem de mantenir.

Els Parcelistes

D’una banda, els parcel·listes hem de pensar que l’Administració
no té diners per subvencionar-ho tot. I, en el cas que disposés
d’aquests diners, tampoc no fóra just que ho subvencionés
tot. La feina de l’Administració és d’administrar bé; no podem
esperar que sigui el pare pedaç de tot.
Una parcel·la que, al moment de la seva adquisició, valia uns diners, amb el pas dels anys s’ha revalorat i, amb les obres que s’hagin pogut fer a la
urbanització i els serveis de què s’hagi dotat, ha multiplicat
substancialment el seu valor original.
Si d’aquesta plusvàlua el propietari és qui se’n beneficia en exclusiva, també és just que sigui ell qui faci front a les despeses que ocasiona dotar la seva propietat dels serveis que la facin més habitable i que n’augmentin
el valor.
No és just exigir que l’Administració hagi de córrer
amb totes les despeses i, després, sigui només el propietari
qui es lucri dels rendiments que pot donar-li una parcel·la que s’-
ha revalorat considerablement.
Sí podem demanar que l’Administració dicti disposicions i arbitri vies per fer més possibles i menys oneroses les condicions de pagament i atorgui determinats beneficis a qui reuneixi certes condicions.

La Administracio

D’altra banda, l’Administració ha de reconèixer que, en molts casos,
no ha jugat prou net i ha tingut un capteniment més que discutible.
Els qui coneixem moltes històries d’urbanitzacions d’arreu
del nostre país estem cansats d’escoltar cada dia unes
mateixes queixes: fa anys que paguem l’IBI i l’Ajuntament no ha
invertit absolutament res a la urbanització, fa dotzenes d’anys
que paguem a l’Ajuntament uns serveis (enllumenat públic, escombraries,
clavegueram, etc.) que mai no hem tingut... i així podríem
seguir. On han anat a parar aquests diners? I això massa
sovint s’acompanya d’una manca de consideració envers els parcel
·listes, en un oblit i/o una despreocupació gairebé total pels
problemes -sovint greus- que els afecten, en un tancament absolut
a tot allò que soni a diàleg, transparència, col·laboració, ganes
de resoldre les coses conjuntament.
Per dissort, i això no és perquè sí, massa gent de les urbanitzacions té la sensació que només serveix per pagar, però per a res més. Massa sovint l’interès i el zel recaptatori que, sense excepció, manifesten els Ajuntaments
ben poc té a veure amb la seva preocupació per resoldre
els problemes d’unes persones que, al cap i a la fi, a més de ciutadans,
també són contribuents igual que els del nucli urbà.
Si no hi ha una veritable voluntat de fer front al problema, si no es
canvia radicalment l’actitud d’uns i altres i no s’imposa un nou
tarannà, si des del Govern de la Generalitat no s’impulsen accions
i s’estableixen normes destinades a sortir d’aquest atzucac,
els problemes no es resoldran.

Vias de comunicacio lentes

Que be que es circula per la nova carretera, nomes amb el temps es veuran els avantatges que porta per tots.
Aquestes vies rapides son molt necessàries per la competitivitat de les empreses i augmenten la comoditat i la seguretat en els desplaçaments.
El seu cost es molt elevat i agafen molt espai, es per això que triguen tant per fer les.

Trobo a faltar en el nostre municipi altres vies de comunicació que per el seu baix cost nomes pot ser que no les tinguem perquè no son una prioritat.

Serien les vies de comunicació lentes, camins per gent que la seva opció es desplaçar-se a peu o amb bicicleta o que no en te necessitat de anar tan despresa.
Afegiria un atractiu turístic mes al municipi i el seu reduït cost segur que l’estalviaria l’estat en despeses de salut.
Per les lleres de les rieres ja casi que els tenim, nomes faltaria acabar de comunicar los.
Podríem anar de Canyamars a la platja amb bici.
Es altre opció de mobilitat que es pot impulsar amb un petit esforç.

Per cert moltes felicitats als organitzadors de la bicicletada de Dissabte, feia goig veure tanta gent amb bici per el poble.

A tot arreu en couen de fabes

De tant en tan surten, sobre tot en el Punt algunes cartes de gent que es queixa de com els arreglen les urbanitzacions.
La del enllaç es una noia de Tordera
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2529764 es queixa que els veïns ho han tingut que pagar tot amb costos de entre 18 i 30.000 €.
A vegades penso que si el problema de les urbanitzacions el tinguessin a Andalusia, la junta ja hagués trobat fondos Europeus per solucionar ho.
A Madrid recalificarien les zones esportives i amb els diners pagarien les despeses.
Els extremenys li traurien els diners al estat i la junta els daria una subvenció per canviar els mobles.
Els Bascos es quedarien els impostos fins que en tinguessin per arreglar ho i fer un fronton.
En canvi a Catalunya sempre ho arreglem tot pagant.

Les autoritats ho tenen fàcil no han de escalfar se gaire el cap.
Es el fet diferencial.