Mocio per l'arrenjament de Can Canyamars

En el passat ple del dia 27 , hem de agrair que el grup de progrés municipal fes una moció sobre l’arranjament de Can Canyamars.

El sr Oller partint de la situació actual de greu deteriorament va proposar el següent:
Que l’ajuntament assumís part de les obres mitjançant bonificacions fiscals, subvencions d’altres administracions i l’aportació de recursos propis del ajuntament.

El Sr Corbalan del Partit Popular va explicar com ho van fer en Can Massuet i va preguntar si es podia fer així aquí.

El Sr Homs de CiU va dir que el seu grup estava d’acord amb la moció i va proposar una comissió de seguiment.

El Sr Ribes del PSC va dir que estaven d’acord en tot menys en l’aportació de recursos del ajuntament , ell pensa que l’ajuntament ja aporta prou recursos en conduir el procés.

El PSC va presentar una moció alternativa en aquest sentit que va ser aprovada.

En següents intervencions el Sr Oller va considerar molt injust que paguem clavegueram com la resta del municipi i no rebem els mateixos serveis.

El grup de CiU va acusar al govern de haver passat deu anys nomes fent estudis i que ja era hora de que es fes alguna cosa.

El portaveu del PSC sr Ribes va contestar que l’equip de govern es l’únic que ha treballat per la solució del problema.
Referen al clavegueram va explicar que l’ajuntament, legalment no pot fer el manteniment d’una urbanització que no esta recepcionada.
Va explicar també que a altres urbanitzacions amb el mateix problema s’actua de la mateixa manera.



Com veieu la solució es pot enfocar de diferents punts de vista no gaire diferents encara que en els processos electorals pugi semblar tot el contrari.
Les lleis pel que sembla tampoc permeten gaire marge de maniobra.

Ens podem quedar amb el fet positiu que tots els grups municipals tenen el tema sobre la taula i estan d’acord en que això es te que arreglar el mes ràpid possible.

Nomes volem parlar

El Ple municipal de Dijous dia 27 va transcorre amb tranquil·litat i sense crispació, un ple modèlic.
El Regidor del Partit Popular va exposar que els veïns de Can Massuet van arreglar la urbanització pagant els veïns uns anys 1 Pta per pam i que juntament amb les parcel·les que va deixar el promotor van poder fer front a les despeses d’arranjament , va preguntar si en el nostre cas es podia fer el mateix, es a dir agafar les parcel·les pendents de vendre i utilitzar-les per fer front a les despeses.

El regidor d’urbanisme li va explicar que això no era possible a Can Canyamars, dons es un cas totalment diferent, entrant en contradicció amb el que havia dit moments abans quan afirmava que les dues urbanitzacions eren el mateix cas i per tant es tenia que fer de la mateixa manera, és a dir sense aportacions del ajuntament i pagant ho tot els veïns.

En l’apartat de precs i preguntes destinat als assistents el Sr Santi Rivelles va intentar exposar aquesta contradicció en l’exposició del regidor.
El sr Alcalde no el va deixar acabar dient li que la seva intervenció sortia del tema i que això destruïa el sistema.

Jo tenia demanada la paraula per aclarir als presents i més concretament al Sr. Corbalan que el promotor de Can Canyamars havia deixat unes parcel·les com a garantia de la execució de l’antic projecte de urbanització i que l’ajuntament tenia les escriptures.

Trobo l’aportació interessant perquè pot suposar una reducció en les despeses d’arranjament que beneficiaria a tots els veïns.

Tampoc vaig poder acabar l’intervenció, el Sr. Alcalde la va interrompre de males maneres i amb un to despectiu dient que això es sortia del tema i que demanes hora al regidor.

En iniciar l’alcalde el torn de preguntes ja va explicar que en anteriors plens algunes persones amb la seva actitud havien prostituït el procediment fent un mal ús.

Jo, conscient que representava a altres persones, mai he fet mal ús del meu torn de paraules, he sigut extremadament respectuós i sempre he agraït la possibilitat de fer-nos escoltar, l’alcalde i els regidors en son testimonis.

Per a mi el fet es una mostra de debilitat moral i la evidencia que els que segons ell volien destruir el sistema han assolit plenament els seus objectius, convertint un espai on les associacions i les persones teníem un contacte amb tots els regidors, en un espai on la possibilitat d’intervenir depèn dels rumors del carrer o del humor de l’alcalde.

Històricament qui ha prostituït les institucions no es precisament el públic assistent als plens més aviat la assistència i la participació del públic es el que les reforça i legitima.

Limitar la llibertat d’expressió pacifica i respectuosa ha sigut el primer recurs de caudillets i cacics que sempre troben amb facilitat les excuses que necessiten i es l’últim que faria un demòcrata o un progressista.

Anar als plens amb els temes més ben preparats i no refiar ho tot al fet de tenir la majoria , els donarà més seguretat i no tindran por de que les intervencions del públic els destrueixin el sistema.

Pot ser la meva opinió es parcial i en faig un gra massa al ser part afectada al no pogué aclarir dos punts, per que vostès es puguin fer la seva poden escoltar con van anar els fets clican en l’enllaç.

A vegades ens equivoquem

A vegades penses una cosa i no l'encertes.
Jo sempre havia pensat que a l’hora de tenir que pagar per arreglar d’urbanització, la resistència o les protestes vindrien de gent gran, amb pocs recursos econòmics, que van comprar la parcel·la fa molts anys o de gent que estava molt propera de la carretera i poc afectada per l’estat de les infraestructures.

Haig de reconèixer que no en vaig encertar ni una, dons la oposició i les protestes han vingut de gent que te varies parcel·les, amb recursos econòmics, que han comprat mes recientment , que viuen allunyades i molt afectades per l’estat de les infraestructures.

Algun d’ells amb una oposició molt activa, coneixedor de la problemàtica, al comprar se la casa ja va deduir li de llarg el cost del projecte al venedor.

Haig de reconèixer la meva sorpresa per el fet que son ells els mes beneficiats de que tot estigui ben endreçat i clar legalment.

Em costa entendre la seva oposició perquè de no fer res o allargar el procés, son a la vegada els mes perjudicats patrimonialment.

Be, tots tenim la llibertat de fumar, de agafar una mona i de tenir hàbits que ens perjudiquin en la nostra salut o patrimoni.

Cap problema si els seus hàbits nomes son nocius per la seva salut o el seu patrimoni.

Nomes demanar los respecte per els que o no volem fumar o volem viure amb dignitat i en un entorn endreçat com ho fa la majoria de la gent.

Sort que ja estem acabant

Costa de dir ho quan estem esperant una factura pendent de caure per un elevat import que ens farà trontollar les economies pro mirant la evolució de les lleis penso que tenim sort de estar acabant.

Sort perquè les legislacions cada vegada son mes exigents amb els requisits.
En el BOE del dia 28/05/07 es va publicar una nova llei del sol.
La nova llei determina un increment en les reserves de sol destinat a algun regim de protecció publica.
L’avant projecte de llei de millora de les urbanitzacions de la Generalitat també va en la línea de endurir les condicions a les urbanitzacions.
Endurir les condicions vol dir demanar mes requisits i en conseqüència mes cost per els propietaris.
Es de preveure que en el futur immediat es donin les condicions perquè tot sigui molt mes costos.
Entretant perdem les inversions i els serveis que les administracions fan al resta del municipi sense cap mena de avantatge al tenir que contribuir en les mateixes condicions.
Així dons com un malalt que ja veu el fi de la malatia, estem fumuts pro podem considerar nos afortunats.

Noticias en Can Canyamars

El juzgado de lo contencioso administrativo nº 11 en su sentencia numero 205/2007 ha fallado DESESTIMANDO el recurso que contra el ayuntamiento de Dosrius tenia interpuesto El Sr. Antonio Estevadeordal en representación de la herencia de sus padres epd. contra el ayuntamiento de Dosrius.

En ella se demandaba al ayuntamiento de Dosrius por diferentes conceptos en referencia al proceso seguido por este en la solución de los problemas urbanísticos de la urbanización Can Canyamars.

Las demandas eran por un importe superior a los 8 millones de Euros.
Este hecho es una confirmación, esta vez por un juez de que el proceso seguido hasta ahora es el correcto desde un punto de vista legal.

Me gustaría felicitar al ayuntamiento, y en especial a su alcalde por su sentido de la responsabilidad, su constancia y determinación a la hora de afrontar el problema a pesar de demandas y amenazas de este calibre que a cualquiera le hubieran hecho desistir y dejarlo en manos de los vecinos.


En el blog de alcalde tienen un comentario al respecto.
Pueden pulsar el enlace para ver la nota de prensa.

En breve enviaremos una copia de la sentencia a los miembros de la asociación.
Si alguna persona tiene interés en leerla se la puedo facilitar.

Por mi parte no puedo más que alegrarme de que el camino que un día veía muy claro pero muy lejano cada vez esta mas próximo.

Un nou curs

Una vegada acabades les vacances i amb elles les festes i celebracions , comencem tots un nou curs, a casa ja estem tots intentant quadrar els horaris de les escoles, les activitats dels fills i la feina en un exercici d’organització digne d’una empresa.

A Dosrius també comença el curs amb una escola nova.
Ens hagués agradat tenir la a Canyamars on en altres temps amb menys nens, mitjans econòmics i tecnològics ja en tinguérem una, sembla que es més racional ubicar-la a Dosrius però de ben segur que molta gent li hagués frepat tenir-la aquí.
Comença amb preses i dificultats com tot lo nou, però de ben segur que les ganes de la direcció, els mestres i els pares faran que tot vagi be.
Es petita com els nens però de ben segur que farà grans persones.

A Can Canyamars aquest trimestre que comença ha de ser el de la traca final, segur que en tindrem moltes de noticies, i amb elles les polèmiques, molt lògiques doncs a tots ens tocaran la butxaca.
En aquets mesos els projectes han de caminar al seu final.

L'Ajuntament esta fent un gran esforç.
El projecte d’urbanització és té que actualitzar resolent les al·legacions fetes i el de reparcel·lació de segur que veurà la llum.
Amb els dos redactats sabrem per fi quin és el mal que hem de patir.

La situació legal té que quedar del tot aclarida i amb una mica de sort, les sentencies als recursos del promotor veurem com es resolen.
La feina dels últims anys ara donarà els fruits, l'urbanització, neta de enrenous i irregularitats restarà a punt de la seva “normalització”.

L’any 2008 la urbanització podrà dir allò de “año nuevo vida nueva”.

Aquest trimestre també serà el de la renovació de la junta de la associació, set anys en són molts i ja ens toca la jubilació, la dificultat com sempre serà trobar gent que vulgui agafar el relleu.
Personalment, les meves circumstàncies personals no em deixaran dedicar-me amb la intensitat habitual.

Anirem caminant i resolent les dificultats que vagin sortint amb les dades i els recursos que disposem en cada moment.

.
Això ja ho tenim a tocar dels dits.

Robatoris a Can Canyamars

La passada setmana han entrat a robar a dues cases de la urbanització, son dues cases a tocar l'una a l’altre.
Per les característiques dels objectes robats, a mi em sembla que pot ser gent jove que freqüenta l’urbanitzacio o gent necessitada que volta per aquí buscant o fent feines esporàdiques.
Els mossos d’esquadra ja n'estan fent la seva de feina.
Encara que el que s’emportin no siguin cosses amb un gran valor, les destroces i l’ensurt sempre afecten molt als damnificats, generant pors i ganes de engegar ho tot a passeig o be, inversions exagerades per protegir se que moltes vegades superen en molt el valor de lo protegit.

Es molt comprensible perquè la seguretat es una necessitat bàsica.

Penso jo que amb una alarma que funcioni be i doni avis als veïns o a una central seria suficient per aquestes menes de robatoris.
Omplir les casses de gossos de races perilloses o altres mesures exagerades penso jo que es pitjor remei que la malaltia.
Estar tots alertes dels fets estranys trucant als mossos o als municipals cada vegada que pensem que pot haver un fet sospitós, penso jo que ens dona molta seguretat.
En aquest sentit hem de estar alertes i ser prudents sempre i en totes les nostres activitats.
Als lladres si els ha sortit be, tard o d'hora i tornaran.

El telèfon per a totes les emergències es el 112, tenint en compte que es un numero centralitzat crec que a Sabadell i donat que en la urbanització tenim la dificultat afegida que no tenim noms als carrers i no podem donar una adreça, sembla mes indicat en cas d’un servei urgent trucar directament a la comissaria mes propera dels mossos que es la de Mataró i explicar ben be on som.
El telèfon es el 93 741 8100. faríem be de tenir ho memoritzat al mòbil.
La meva solidaritat amb les famílies afectades.

Llei de millora d'Urbanitzacions

Ja esta redactat "l'Avantprojecte de Llei de millora d'Urbanitzacions amb dèficits urbanístics" l’estic llegint i no he tingut gaire temps per fer una valoració.
Dir que era un projecte de llei que estàvem esperant per saber si podíem obtindré ajuts.
Tal i com pensàvem la llei no ens aporta grans avantatges als parcelistes en canvi dona als ajuntaments mes recursos legals per fer front a les problemàtiques de les urbanitzacions.
Dona eines als ajuntaments per requalificar les urbanitzacions pendents en zones rústiques i recursos per crear equips que facin la feina.
Pro millor llegir ho i trèieu les vostres conclusions.
Ho teniu en el següent enllaç
http://www10.gencat.net/ptop/binaris/urbanitzacions_tcm32-40399.pdf
L’avantprojecte es provisional dons ara els afectats poden fer les al·legacions que considerin necessàries.

Si fa o no, es el que estàvem fent aquí la metodologia que seguiem per Can Canyamars.

Aportacions d'altres persones

A vegades veig comentaris de gent que en sap molt i en te molta experiència en la problemàtica de les urbanitzacions.
Trobo que coincideixen plenament amb els plantejaments i les maneres amb que hem anat portant tot l’assumpte de la nostra urbanització.
Tant per l’ajuntament com per la associació de propietaris.
Reprodueixo a continuació en tres parts per facilitar la seva lectura uns comentaris d’en Jordi Vigué i Viñas que trobo molt encertats.
Penso que es un anàlisi molt lúcid i que explica molt be la situació i els arguments de les dues parts.

Comentari

“Els problemes que tenim a les urbanitzacions son molt greus i complexos i tothom sap que la seva solució te un cost molt elevat, tant en diners, com en esforços de tota mena.
Res no es fàcil i cal admetre que la solució d’aquesta problemàtica situació es especialment costosa i molt feixuga d’afrontar.
Però si no ens hi posem, no acabarem mai.
Sense una taula de diàleg participada per totes les part interessades, una actitud positiva tant per part de l’administració com dels parcelistes i una voluntat sincera d’afrontar la situació amb joc net, amb objectivitat i amb ganes veritables, no en sortirem.... i continuarem amb la mateixa situació de fa dotzenes d’anys, amb el conseqüent agreujament dels problemes i amb un cost cada dia mes gran per poder-los resoldre.”

Aquest encertat comentari d’en Jordi Vigué i Viñas penso, reflexa el tarannà amb que ajuntament i associació de propietaris hem anat fent fins a les hores i que ens ha permès arribar a la situació actual amb un projecte de urbanització i reparcel·lació redactats i a punt nomes dels tràmits administratius.
Aquesta manera de fer les cosses penso que es un patrimoni que hem de mantenir.

Els Parcelistes

D’una banda, els parcel·listes hem de pensar que l’Administració
no té diners per subvencionar-ho tot. I, en el cas que disposés
d’aquests diners, tampoc no fóra just que ho subvencionés
tot. La feina de l’Administració és d’administrar bé; no podem
esperar que sigui el pare pedaç de tot.
Una parcel·la que, al moment de la seva adquisició, valia uns diners, amb el pas dels anys s’ha revalorat i, amb les obres que s’hagin pogut fer a la
urbanització i els serveis de què s’hagi dotat, ha multiplicat
substancialment el seu valor original.
Si d’aquesta plusvàlua el propietari és qui se’n beneficia en exclusiva, també és just que sigui ell qui faci front a les despeses que ocasiona dotar la seva propietat dels serveis que la facin més habitable i que n’augmentin
el valor.
No és just exigir que l’Administració hagi de córrer
amb totes les despeses i, després, sigui només el propietari
qui es lucri dels rendiments que pot donar-li una parcel·la que s’-
ha revalorat considerablement.
Sí podem demanar que l’Administració dicti disposicions i arbitri vies per fer més possibles i menys oneroses les condicions de pagament i atorgui determinats beneficis a qui reuneixi certes condicions.

La Administracio

D’altra banda, l’Administració ha de reconèixer que, en molts casos,
no ha jugat prou net i ha tingut un capteniment més que discutible.
Els qui coneixem moltes històries d’urbanitzacions d’arreu
del nostre país estem cansats d’escoltar cada dia unes
mateixes queixes: fa anys que paguem l’IBI i l’Ajuntament no ha
invertit absolutament res a la urbanització, fa dotzenes d’anys
que paguem a l’Ajuntament uns serveis (enllumenat públic, escombraries,
clavegueram, etc.) que mai no hem tingut... i així podríem
seguir. On han anat a parar aquests diners? I això massa
sovint s’acompanya d’una manca de consideració envers els parcel
·listes, en un oblit i/o una despreocupació gairebé total pels
problemes -sovint greus- que els afecten, en un tancament absolut
a tot allò que soni a diàleg, transparència, col·laboració, ganes
de resoldre les coses conjuntament.
Per dissort, i això no és perquè sí, massa gent de les urbanitzacions té la sensació que només serveix per pagar, però per a res més. Massa sovint l’interès i el zel recaptatori que, sense excepció, manifesten els Ajuntaments
ben poc té a veure amb la seva preocupació per resoldre
els problemes d’unes persones que, al cap i a la fi, a més de ciutadans,
també són contribuents igual que els del nucli urbà.
Si no hi ha una veritable voluntat de fer front al problema, si no es
canvia radicalment l’actitud d’uns i altres i no s’imposa un nou
tarannà, si des del Govern de la Generalitat no s’impulsen accions
i s’estableixen normes destinades a sortir d’aquest atzucac,
els problemes no es resoldran.

Vias de comunicacio lentes

Que be que es circula per la nova carretera, nomes amb el temps es veuran els avantatges que porta per tots.
Aquestes vies rapides son molt necessàries per la competitivitat de les empreses i augmenten la comoditat i la seguretat en els desplaçaments.
El seu cost es molt elevat i agafen molt espai, es per això que triguen tant per fer les.

Trobo a faltar en el nostre municipi altres vies de comunicació que per el seu baix cost nomes pot ser que no les tinguem perquè no son una prioritat.

Serien les vies de comunicació lentes, camins per gent que la seva opció es desplaçar-se a peu o amb bicicleta o que no en te necessitat de anar tan despresa.
Afegiria un atractiu turístic mes al municipi i el seu reduït cost segur que l’estalviaria l’estat en despeses de salut.
Per les lleres de les rieres ja casi que els tenim, nomes faltaria acabar de comunicar los.
Podríem anar de Canyamars a la platja amb bici.
Es altre opció de mobilitat que es pot impulsar amb un petit esforç.

Per cert moltes felicitats als organitzadors de la bicicletada de Dissabte, feia goig veure tanta gent amb bici per el poble.

A tot arreu en couen de fabes

De tant en tan surten, sobre tot en el Punt algunes cartes de gent que es queixa de com els arreglen les urbanitzacions.
La del enllaç es una noia de Tordera
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2529764 es queixa que els veïns ho han tingut que pagar tot amb costos de entre 18 i 30.000 €.
A vegades penso que si el problema de les urbanitzacions el tinguessin a Andalusia, la junta ja hagués trobat fondos Europeus per solucionar ho.
A Madrid recalificarien les zones esportives i amb els diners pagarien les despeses.
Els extremenys li traurien els diners al estat i la junta els daria una subvenció per canviar els mobles.
Els Bascos es quedarien els impostos fins que en tinguessin per arreglar ho i fer un fronton.
En canvi a Catalunya sempre ho arreglem tot pagant.

Les autoritats ho tenen fàcil no han de escalfar se gaire el cap.
Es el fet diferencial.

El proyecto de reparcelacion

Cualquier día de estos empezaremos a oír hablar del proyecto de reparcelacion.

El citado proyecto, es de suponer que ya este redactado y a punto de su aprobación provisional.

Para que nos nos pille desprevenidos y con la finalidad de continuar informando sobre el proceso que sigue la urbanización expondré a continuación unos datos en forma de pequeños artículos que considero de interés.

Los datos son un extracto de las notas tomadas en las diferentes reuniones a las que he asistido y de la información enviada en su momento a los miembros de la asociación de propietarios.

Quisiera aclarar también que no tengo una formación previa en temas de urbanismo, ni me considero una persona entendida, lo poco que pueda saber lo he ido aprendiendo preguntando para aclarar las dudas que se me planteaban en cada momento.

Recomiendo a las personas tengan una duda o una inquietud que hagan lo mismo, los servicios técnicos del ayuntamiento y el departament de urbanismo de la Generalitat son fuentes absolutamente fiables, a mi me han atendido satisfactoriamente en todas las ocasiones que he precisado.

En este blog tienen un enlace al blog del alcalde donde encontraran la direccion de correo electrónico del ayuntamiento que pueden utilizar para sus consultas, también tienen un enlace a la asociación de parce listes de Catalunya y a otras entidades o partidos políticos.

Otras fuentes o rumores que siendo propagados por personas de buena fe son en su origen muchas veces interesados para provocar confusión por intereses económicos o políticos que siendo su fin legítimo lo único que provocan son angustias y pérdidas de tiempo.
Teniendo la oportunidad de acudir a fuentes fiables en caso de duda lo mejor es consultarlas.

El inicio

El Ayuntamiento inicio el proyecto de reparcelacion con el envío de una carta, a todos los propietarios, con acuse de recibo el 28 de Junio de 2004, en la que les informaba que se iniciaba el expediente.

En el apartado sexto se solicitaba a los propietarios que entregaran una copia de las escrituras y declararan la situación jurídica y registral de las fincas.
Cerca del 60% de los propietarios cumplieron con el tramite.
Los que no lo cumplieron incrementaron los costes de gestión puesto que todas las copias de las escrituras y las cargas se tuvieron que obtener en el registro de la propiedad.
Este trámite también supuso un retraso de tiempo importante.
Posteriormente también dificulto la solicitud de descuentos o ayudas puesto que son los mismos interesados los que con su actitud, retrasan y encarecen el proceso.

En los pocos casos en los que el ayuntamiento no pudo localizar al propietario, la notificación se efectuó colgando un aviso en el tablón de anuncios como se hace con las multas.

Nota al margen

Una vez tenían una lista con todas las propiedades identificadas, el ayuntamiento pidió un certificado al registro de la propiedad.

El registro de la propiedad certifica los datos de la finca, el titular y las cargas.

Al emitir el certificado el registrador puso una nota al margen de cada finca informando que están afectadas por un proyecto de reparcelacion de manera que si alguien se interesa por ellas lo sepa.

En el apartado 4º de la carta enviada a todos los propietarios se notificaba a los propietarios todo lo anterior.

Errores rectificados

Una vez el ayuntamiento tuvo los certificados del registro con los datos de la finca, la titularidad y las cargas, se los dieron a la empresa que se ocupa del proyecto.
Esta empresa ha comprobado los datos en el sitio, en la parcela o propiedad.

En la comprobación sobre el terreno se encontraron pequeñas diferencias entre la realidad y el planeamiento vigente, que se han tenido que resolver, haciendo un redibujado de las normas subsidiarias.
Este redibujado de las normas se ha hecho también para adaptar el planeamiento a las sentencias habidas en este tiempo.
Esta modificación puntual de las normas subsidiarias en las que también se contemplan modificaciones en el resto del municipio retrasan el proceso entre uno y dos años.

La aprobación definitiva de la modificación tiene que estar muy cercana.
A pesar del retraso se tenían que hacer para evitar impugnaciones a la totalidad.

Aprovechamiento

El criterio que se sigue en los proyectos de reparcelacion es que cada propiedad paga en función de lo que se beneficia y el beneficio es el aprovechamiento.
La reparcelacion (es el reparto) establece los derechos y la participación en los beneficios y en consecuencia en los gastos.

El aprovechamiento de una finca viene dado por diferentes factores, uno de ellos es la situación ( una finca en primera línea de mar tiene mas valor que las de detrás ), otro es el numero de viviendas que se pueden construir, otro factor es la superficie de la parcela, pero en nuestro caso, con polígonos uniformes en cuanto a normativa y superficie de las parcelas el aprovechamiento de mayor peso es el de la edificabilidad.

La edificabilidad de una parcela son los m2 de techo que se pueden construir en ella.

Así pues la empresa que hace el proyecto lo que hace es establecer el aprovechamiento de cada finca, de la suma de todas sale el total.

Los metros cuadrados de techo del polígono A son 173.488,78 en total

Los metros cuadrados de techo del polígono B son 31.996,56 en total

Los metros cuadrados de techo del polígono C son 31.919,73 en total

Con estos datos, sabiendo la edificabilidad de su parcela y con los datos del proyecto de urbanización puede uno calcular con bastante aproximación lo que corresponde pagar a su propiedad.

Con los datos actuales

En el polígono A son 48 € m2 edificable

En el polígono B son 15 € m2 edificable

En el polígono C son 38 € m2 edificable

La edificabilidad son los m2 de techo que se pueden construir, no confundir con los m2 edificados, uno tiene derecho a unos m2 y aprovecharlos o no es su libertad.

Esto es importante

Una vez se apruebe inicialmente el proyecto de reparcelacion que es de suponer sea en un pleno no muy lejano (los plenos municipales son cada dos meses y el próximo es a finales de Septiembre).
La empresa notificara a todos los que tienen intereses (propietarios, bancos, usufructuarios, censos, etc.), mediante carta certificada, que el proyecto ya se ha hecho, su coeficiente y el importe que le corresponde.

ES MUY IMPORTANTE QUE VAYAN A COMPROBAR QUE LOS DATOS SON CORRECTOS y comprobar en el plano que la parcela es la suya, PREVALECE LO QUE DICE EL PROYECTO SOBRE LA ESCRITURA.


En su tiempo solicitamos al ayuntamiento que las listas y los tramites se pudieran hacer en el local de las cocheras de Canyamars (donde se va a votar) para facilitar la comprobación de los datos.

También solicitamos al ayuntamiento que informe bien a todo el mundo mediante un “Especial” o una reunión en el polideportivo.

Los propietarios tenemos un mes para presentar alegaciones a contar desde que se recibe la carta.

Una vez resueltas las alegaciones, se aprueba definitivamente, esto puede tardar como mucho seis meses.

Una vez aprobado ya se pueden dar licencias de obra.