Tens raó Albert. Aquesta societat tan acostumada a la prepotència, a les males maneres i a la barroeria, que alimenta i enalteix qui menys escrúpols té, està plagada de persones que vencen el desemparament de la vida quotidiana a còpia d’esforç, valor i esperança, bressolant la veritat. Quants herois anònims , que al morir desapareixen queden postrats en la vida, sense el reconeixement de ningú més que de si mateixos. Quantes persones fantàstiques ens perdem de conèixer i reconèixer quotidianament perquè els seus currículums no enlluernen la mirada de qui els té al costat. Quanta gent meravellosa no assoleix ser ningú.
Hola Carme benvinguda, quanta raó tens, de segur que ens creuem per el carrer amb molts herois anònims que dediquen la seva vida a un fill, a un pare , a un marit , a una família, a un malalt, gent generosa que treballa molt i mai te res, herois que mai els veurem a les pagines dels diaris ni mai tindran un reconeixement públic.
La majoria dones.
Pro unes poques persones, pot ser mes sensibles, pot ser mes humanes, pot ser mes tous, en silenci els admirem i els veiem com a gegants que fan el que nosaltres no ens creiem capaços de fer.
Que bo seria que els féssim saber aquesta admiració.
M'has fet somriure, Albert. "La majoria dones" dius. No, per sort no tens raó. Conec molts homes, generosos, solidaris, sensibles, humans, herois del dia a dia, com el del video. Darrerament he tingut l'ocasió de conéixer uns quants. Hi ha molts eclipsats, és veritat, pel tòpic viril masclista egoista; però hi son. Es veritat que hi ha moltíssimes dones dedicades a l'atenció dels demés, però no és el mateix fer les coses per rol que per generositat. Encara i així, gràcies per la floreta que m'has regalat. La meva autoestima de dona ha pujat una mica, avui.
3 comentaris:
Tens raó Albert.
Aquesta societat tan acostumada a la prepotència, a les males maneres i a la barroeria, que alimenta i enalteix qui menys escrúpols té, està plagada de persones que vencen el desemparament de la vida quotidiana a còpia d’esforç, valor i esperança, bressolant la veritat. Quants herois anònims , que al morir desapareixen queden postrats en la vida, sense el reconeixement de ningú més que de si mateixos. Quantes persones fantàstiques ens perdem de conèixer i reconèixer quotidianament perquè els seus currículums no enlluernen la mirada de qui els té al costat. Quanta gent meravellosa no assoleix ser ningú.
Hola Carme benvinguda, quanta raó tens, de segur que ens creuem per el carrer amb molts herois anònims que dediquen la seva vida a un fill, a un pare , a un marit , a una família, a un malalt, gent generosa que treballa molt i mai te res, herois que mai els veurem a les pagines dels diaris ni mai tindran un reconeixement públic.
La majoria dones.
Pro unes poques persones, pot ser mes sensibles, pot ser mes humanes, pot ser mes tous, en silenci els admirem i els veiem com a gegants que fan el que nosaltres no ens creiem capaços de fer.
Que bo seria que els féssim saber aquesta admiració.
Gracies Carme per el teu comentari.
M'has fet somriure, Albert. "La majoria dones" dius.
No, per sort no tens raó. Conec molts homes, generosos, solidaris, sensibles, humans, herois del dia a dia, com el del video. Darrerament he tingut l'ocasió de conéixer uns quants. Hi ha molts eclipsats, és veritat, pel tòpic viril masclista egoista; però hi son.
Es veritat que hi ha moltíssimes dones dedicades a l'atenció dels demés, però no és el mateix fer les coses per rol que per generositat.
Encara i així, gràcies per la floreta que m'has regalat. La meva autoestima de dona ha pujat una mica, avui.
Publica un comentari a l'entrada